L'any passat van instal·lar unes passeres al barranco de la Hoz entre Calomarde i la fuente del Berro, però no hem pogut anar a fer-les fins a este estiu. Així que aprofitant una estada per la Sierra de Albarracín hem anat a fer la ruta del barranco de la Hoz, que ja era bònica de per sí però ara molt més interessant amb la possibilitat de fer-la caminant per dins del barranc.
Així aparquem a l'eixida de Calomarde, a l'ombra d'uns xops i davant d'un cartell que informa de la ruta, seguint el
SL-TE-40 (i SL-TE-40.3) que coincideix en part amb el
PR-TE-2.
 |
| Inici del recorregut. |
Just davant mou la pista de terra que s'acosta al barranc pel Moricacho.Una senyal recent prohibeix el pas dels cotxes però molta gent no fa cas i fa el primer tram en cotxe, estalviant-se no arriba a un quilòmetre.
 |
| Camino del barranco de la Hoz. |
El camí és de terra però amb faroles i bancs ... encara que de moment no ens fan falta, el sol calfa de valent i no estem cansats. De fet ens vindria millor l'ombra dels arbres.
 |
| El Moricacho. |
Els cingles que volten el poble per la nostra dreta es van acostant i finalitzen abrutament al Moricacho, que cau sobre el camí. Ací hi ha obertes unes vies d'escalada i, abans, s'aprofitava un forat a la muntanya de la part de darrere per a guardar ovelles.
 |
| La presa de los ahogados. |
Una replaça per a parcar i uns jocs infantils donen per conclosa la ruta fàcil, però la pista continua un poc més passant entre els cingles que formen l'estret congost del barranc i el primer que trobem és la presa de los Ahogados, assut d'on agafa l'aigua la sèquia de Calomarde.
El nom es deu a una riuada que es va endur (i ofegar) un parell de veïns tal com recorda una placa.
 |
| Estrets al barranco de la Hoz. |
Després d'afegir-se el barranco de Mingo Marco el barranc s'estreta i el camí al Molino de las Pisadas ix del llit del barranc buscant les parts altes.
 |
| Anticlinal. |
Passem així penjats sobre els estrets fins que arribem a un magnífic plegament anticlinal, un bell exemple de com s'han plegat els estrats més plàstics.
 |
| Escales de baixada al riu. |
Just ací hi ha una bifurcació de senders: per la dreta continua el PR-TE-2 cap al molino de Abajo i Frías, per la esquerra baixa el SL-TE-403 que han obert per a passar per dins del Cañon de los Arcos arribant també al molino de Abajo.
 |
| Sender vora riu. |
Baixem al riu i continuem per la vora, quasi al nivell de l'aigua en alguns moments, fins que arribem a la part més espectacular de la ruta.
 |
| Pont de tova. |
El riu travessa un forat, format per toves calcàries que han acabat formant un pont natural. No és una cosa habitual però tampoc és estranya i se'n poden trobar molts exemples, el més proper a la veïna cascada Batida, també al terme de Calomarde, encara que de menors proporcions.
 |
| Pasarel·les a l'estret. |
La tova és una roca molt porosa formada per la precipitació del carbonat càlcic damunt de la vegetació, normalment molses, a l'eixir a la llum o trobar algun obstacle. De fet és un procés que encara hi ha tova en formació tal com podem vore a les parts on es represa el riu.
 |
| Eixint del primer estret. |
Eixim del primer estret i seguim una xicoteta faixa penjada, assegurada amb una cadena, abans de tornar a baixar per una llarga escala al llit del riu.
 |
| Escales i cadenes per facilitar el pas. |
Un poc més avant un pontet permet el pas a l'altra banda on tornem a pujar per salvar un segon estret per dalt.
 |
| Pont sobre el riu. |
S'ha fet un gran treball de condicionament de la ruta, fent-la apta per a
tot tipus de públic, i això és el que ens trobem; molta gent de tot
tipus i és que sembla que s'ha convertit (amb raó) en la ruta més
popular de la serra.
 |
| Tram penjat. |
Seguim per un tram penjat a meitat altura sobre el riu que ens ofereix bones vistes abans de tornar a baixar per travessar el riu per un pont penjant.
 |
| Pont penjant. |
Ja no ens queda massa tros per eixir dels estrets i hem deixat enrere la part més profunda, però encara ens queda passar un últim estret.
 |
| L'últim pont. |
Travessem novament el riu i seguim per una passera més baixa que pot ser patirà amb les riuades abans de deixar enrere definitivament els camins equipats.
 |
| Darrer estret. |
A partir d'ací la roca queda enrere i el riu circula entre vessants cobertes de pi negre. S'entolla entre els crèixens i salzes formant barres de tova.
 |
| Formacions de tova al riu. |
Arribem així a les ruïnes del molino de Abajo, on es tornen a juntar els senders i per la dreta retorna el SL cap a Calomarde. Però nosaltres allargarem la ruta cap a la fuente del Berro, en el camí de Frías.
 |
| Camí de Frías. |
Seguim ara per dalt del riu entre el pinar de pi negre, per una senda agradable que planeja.
Ací ja no hi ha tanta gent caminant, només els més atrevits o més senderistes allarguen la ruta per visitar el molino de las Pisadas, i entre ells trobem un grup de senderistes d'Onda que també han vingut a visitar este magnífic sender.
 |
| Molino de las Pisadas. |
Arribem tot seguit al molino de las Pisadas (del diablo), on se suposa que hi ha les marques que va fer el dimoni segons conta la llegenda, encara que jo mai les he trobades.
Ací mateix hi ha també les restes d'una teuleria que aprofitava l'aigua del riu i l'argila que aflora als bancals del darrere per fer les teules que cobreixen les teulades dels pobles propers.
 |
| Pista a la fuente del Berro. |
Seguim ara per pista i este és el tram més pesat de tots. Comença a fer calor i els xiquets ja estan més cansats de caminar.
Però ja ens queda poc perquè de seguida arribem a la pista principal, i seguint-la a l'esquerra en dos camellades ja estem a la fuente del Berro.
 |
| Fuente del Berro. |
A la fuente del Berro hi ha una zona recreativa amb taules, paellero i jocs per a xiquets, així que és el lloc elegit per a dinar. Però el dinar el tenim a Calomarde on hem deixat els cotxes, així que toca tornar a per ells i mentre els xiquets juguen els xofers ens toca seguir caminant.
El que d'anada ens havia costat un parell d'hores ara ho fem en menys d'una hora a bon pas.
Seguim el sender fins al molino de Abajo i ací en conte de tornar a travessar el cañon de los Arcos enfilem amunt la senda que passa per un collet.
 |
| Senda cap a Calomarde. |
Trasponem el collet i baixem per l'altra banda. A sota nostre queden els estrets que fan més voltes mentre que per dalt és molt més curt i de seguida arribem a l'anticlinal on es bifurquen les sendes.
 |
| Estrets del barranco de la Hoz des de dalt. |
Ara encara hi ha més gent que abans, i anem adelantant grupets de baixada cap al Moricacho on apretem el pas amb ganes d'arribar perquè la calor ja apreta.
 |
| El Moricacho. |
Arribem així a Calomarde finalitzant la ruta, però no la nostra estada en la Sierra de Albarracín.
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:
Del molino de las Pisadas a Morte
de Frías a Calomarde
Més informació:
Gracias Xavier por detallarnos así de bien esta ruta.
ResponEliminaHace tiempo que queríamos visitar esta zona, gracias a tu entrada y tus fotos, nos ha acabado de convencer. Lo de las pasarelas es todo un acierto, ya que gracias a ellas podemos disfrutar más de toda esta zona.
Saludos y cuídate mucho.
No vos defraudarà. És una ruta que s'ha de fer sí o sí si vos acosteu per la Sierra de Albarracín. A més si aneu a finals de setembre és la "berrea" dels cèrvols, tot un espectacle.
Elimina¡Hola Xavier! Ja fa un temps que havien vore esta ruta i la tenim en ment. El que ens para és la distància que hi ha des de València a Colomarde. Però, tal vegada, fins i tot, aproparem per què ja veig que val la pena.
ResponEliminaSalutacions.
Endavant per a fer-la Emilio. Total només són dos hores des de València i quasi tot per autovia. No està més lluny que Penyagolosa.
Elimina