Hui tocava ruta curta i fàcil, i a ser possible amb bany al final. Així que hem decidit tornar a Llucena fent una ruta que comença (i acaba) al riu, pujant al mas de la Mosquera a l'ombra del matí, i baixant sota l'ombra dels pins del barranc de Casotes.
Així que ens ha eixit una ruta per a no patir massa en un dels dies més calorosos de l'estiu.
Hem deixat el cotxe abans d'arribar al toll de Carlos, per aprofitar i prendre el bany a la tornada i hem començat la ruta passant per la caseta de Carlos situada just dalt del millor toll per a prendre el bany del riu de Llucena.
 |
| Caseta de Carlos. |
Des de la caseta i travessant l'horta de Carlos a buscar la sèquia de l'Assut que duu l'aigua fins als molins del pont.
 |
| Sèquia de l'Assut. |
Seguim la sèquia cap als molins, conforme ja vam fer
l'any passat en una ruta, però en esta ocasió ha crescut més brossa que dificulta vore on fiquem els peus. De tota manera com que ja coneixem el camí avancem més de pressa fins al molí Tonero.
 |
| Molí Tonero. |
Des del molí Tonero l'any passat vam baixar a buscar el molí del Pont per continuar per una altra sèquia. En esta ocasió seguim recte per la sèquia pensant que ens durà al mateix lloc però quan arribem a l'horta del Camp la sèquia sembla que s'acaba així que pugem a buscar la pista que per dalt entra a la Badina.
 |
| Horta del Camp. |
Seguim pista avant, passant entre alguns masets arreglats fins que acaba just on passa el camí dels Molins, que seguim passant pel pont penjant que van fer a la Badina.
 |
| Pont nou de la Badina. |
Uns metres més avant està la Badina i per dalt mou el camí de la Malvestida que fa un parell d'anys van recuperar els
Amics dels Camins de Ferradura de Llucena, i és que a partir d'ara i durant bona part de la ruta seguirem els camins que estos voluntaris han recuperat al terme de Llucena.
 |
| Camí de la Malvestida. |
Seguim el camí de la Malvestida passant per dalt del Batà i pel costat de dalt del mas de Madalena on ens ixen a saludar, com sempre, els gossos del mas que lladren molt però són inofensius.
 |
| Camí de la Creu de Xiva. |
Deixant enrere el mas el camí comença a pujar cap a la Malvestida i després d'una curta pujada arribem a un llomet pla deixant el mas de la Malvestida a dretes, totalment ocult pels pins que creixen massa espessos després de l'incendi de fa vint anys.
Arribem així a un encreuament amb indicacions dels camins oberts pels "amics" i seguim a la dreta pel pas de la Creu de Xiva.
 |
| Arribant a la Creu de Xiva. |
El pas ens fa guanyar altura ràpidament fins que arribem a la Creu de Xiva. La creu no la trobem (suposem que fa anys va desaparèixer).
Seguim a la dreta uns metres per la pista de la Parra, traçada damunt l'antic camí de les Useres, i de seguida girem a l'esquerra per una altra pista que puja cap al mas de Xiva.
 |
| Camí del mas de Xiva. |
Quan la pista baixa a travessar el barranc del mas trenquem a l'esquerra per un ample camí empedrat que puja a la part alta del mas on hi ha un parell de cases assolades i algunes pallisses.
 |
| Mas de Xiva. |
Fins ací arribava una vella pista que vam seguir també l'any passat per anar al mas de Lliberato, però enguany els "amics" han recuperat la vella senda que passa per dalt de la pista fins al mas on hi ha la pedra de Lliberato.
 |
| Mas de Lliberato. |
Dalt del mas trobem una altra pista i un encreuament de camins amb unes paletes que ens indiquen on queda cada cosa. Recte hi ha les Fleixes i la senda que baixa cap a l'Assut per on passarem després, però és una volta massa curta així que decidim seguir la pista a la dreta cap a la Mosquera.
 |
| Paletes dels amics dels camins de ferradura. |
La pista puja i traspon un collet. Deixem enrere el mas de Xiva per arribar als Oriassos. Davant nostre se'ns apareix Penyagolosa, sempre visible en les parts més altes del terme i que ens acompanya un bell tros de baixada cap als cirerers de Pantorrilla.
 |
| Els Oriassos. |
La pista acaba als cirerers de Pantorrilla però abans continuen les marques blaves dels "amics" en direcció a la Mosquera.
La idea inicial era continuar per la Llidona a buscar el pas de la Creu i al mas del Campredó per baixar per allí, però la calor apreta i no ens abelleix fer-ho massa llarg així que queda pendent per a un altre dia, i és que gràcies als camins oberts esta ruta té l'opció d'allargar-se o acurtar-se a voluntat adequant-se a les circumstàncies.
 |
| Mas de la Llidona. |
Baixem cap a la Mosquera de dalt deixant a l'esquerra el bonic barranc del Bosc, cobert encara per un bosquet que, de lluny, sembla molt interessant i ben conservat.
 |
| La Mosquera de baix des de la de dalt. |
Arribem a la Mosquera de dalt, envoltada de bancals herbosos que pinten de verd a l'hivern però que ara li donen un toc groguissó i apagat. Fins ací també arriba una pista que entra des del pas de la Creu, una opció més de fer la volta. Hui però no és l'opció triada i comencem la llarga baixada que ens portarà de retorn al riu.
 |
| Bancals d'oliveres i cereals. |
Passem pel mas de la Mosquera de baix i deixem enrere els bancals de davant del mas, amples i més antics. Ací encara es pot vore com les oliveres estaven plantades a les vores dels bancals per a poder aprofitar-los per a sembrar blat en una agricultura que els italians anomenen
promiscua.
 |
| Camí empedrat de la Mosquera. |
El camí que baixa des de la Mosquera de Baix al barranc de Casotes és un magnífic exemple de camí de ferradura ben traçat i empedrat ... i ben conservat.
 |
| Barranc del Bosc. |
A l'esquerra del camí deixem el barranc del Bosc, que baixa des dels Oriassos, i per la nostra trobem a la dreta el camí que puja al Campredó. Nosaltres seguim avall fent un darrer tram magnífic amb voltes i ben empedrat.
 |
| Camí de ferradura empedrat. |
El camí baixa al barranc de Casotes per on passa la pista de les Torrecelles que ara seguirem barranc avall.
 |
| Pista de la Foixenta (camí de Xodos). |
Travessem el barranc i passem per davant la
fonteta dels Ullals, emblanquinada i netejada per
Domingo a qui vam tindre la sort i el plaer d'ajudar l'estiu passat.
 |
| Fonteta dels Ullals. |
Deixem enrere la font, quasi seca, que es troba en la part més frondosa del barranc on antigament corria l'aigua tal com es desprén de les restes d'un vell assut ara en desús, i seguim avall passant sota un pinar que va escapar del foc que va cremar part d'estes muntanyes i que contrasta vivament amb la vessant cremada.
 |
| Barranc de Casotes. |
Barranc avall passem pels dipòsits d'aigua, punt d'eixida de rutes senderistes en esta part del terme, i arribem al riu a l'Assut.
 |
| Molí de l'Assut. |
Ací enllacem amb el
camí dels Molins que recorre el riu de Llucena des del Naixement fins a Figueroles. Riu amunt deixem el molí de l'Assut, un dels cinc molins que hem vist, lluny o prop, en esta ruta, i seguim avall cap a Llucena.
 |
| Camí dels molins. |
El camí puja al collet de les Vinyes des d'on ja veiem la caseta de Carlos davant nostre amb Llucena al fons, i només ens queda baixar al punt on hem deixat el cotxe.
 |
| Llucena des del collet de les Vinyes. |
I per acabar bé el dia com que encara és pronte aprofitem per refrescar-nos al toll de Carlos que a estes hores encara tenim per nosaltres sols, i després ens acostem al poble a comentar la ruta i altres coses.
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del camí:
Volta pels camins de ferradura de Llucena: les Fleixes, la Mosquera, Campredó i les Colatxes.
De la Badina a les Fleixes pel Morral. Caminant amb Llucena al fons.
Llucena: de la Badina a la Malvestida tornant per les Forques.
Més informació:
- Escrig Fortanete, Joaquin coord. ( 2011) La Llucena masovera
- (1909) Minuta del término municipal de Lucena del Cid Ed. IGN
- Muncharaz Pou, Manuel (1984) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Lucena del Cid Generalitat Valenciana
- Escrig Fortanete, Joaquin coord. (2000) Mongrafia de Llucena Ed. UJI
- Escrig Fortanete, Joaquin (1998) Llucena: una historia de l'Alcalatén Ed.UJI
- Barberà i Miralles, Benjamin (2002) Catàleg dels molins fariners d'aigua de la província de Castelló
- Hotel Llucena
- Cartoweb
- Llucena. La perla de la muntanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada