Continuem per la Sierra de Albarracín i com que la calor apreta aprofitem per acostar-nos a la cascada del Molino de San Pedro, però per fer la ruta més entretinguda ho fem des del Vallecillo.
El Vallecillo és el poble més aïllat de la serra, ja tocant la Serranía de Cuenca, i dels més despoblats juntament amb els seus veïns Toril i Masegoso.
Com bé indica el nom es troba a la solana d'una xicoteta vall que forma el barranco de la Hoya, paralel·l al Cabriel.
I des de la part baixa del poble, just davant la fuente la Cañada (reconvertida en àrea recreativa) comença la nostra ruta.
 |
| La carretera. |
Eixim del poble per la mateixa carretera que hem arribat (que continua a Frías i Moscardón però ja com a via forestal en bona part de terra).
Passades les darreres cases cal abandonar la carretera i seguir a l'esquerra per una ampla pista forestal.
 |
| El vallecillo que dóna nom al poble. |
A la nostra dreta deixem la carretera que baixa vora una vall menuda, "el vallecillo" que li dóna nom al poble, al fons del qual queda el molino San Pedro on acabarem.
Però ara toca pujar un poc seguint les marques del
GR-10.1 i del SL-TE-14 que fa la volta per la Cueva de la Óbriga.
 |
| Baixada al Cabriel. |
De seguida arribem al Colladillo, on hi ha instal·lat un mirador sobre el Cabriel, que passa davall nostre, i els pinars que queden de l'altra banda cap al Villarejo i la sierra de Jabalón.
Continuem les marques dels senders que ens baixen per una senda que
baixa recte, travessant la pista, a trobar el primer dels dos "ojos" del
Cabriel, surgències d'aigua permanents que aporten al riu la major part
del seu cabal i, en estiu sobretot, pràcticament tota l'aigua que duu.
 |
| Ojo del Cabriel. |
El Cabriel és el principal afluent del Xúquer i el seu naixement oficial està a la capçalera de Valdecabriel a poca distància del naixement del Tajo. Des del naixement travessa l'ampla vall de Valdecabriel, on hi ha magnífiques pastures naturals que aprofita a l'estiu el bestiar trashumant, en este cas un parell de ramaderies de bous braus per la qual cosa no és recomanable passar per allí de maig a novembre.
 |
| Camí del molino de la Herrería. |
Deixem enrere els Ojos, i també els senders pintats que passen a l'altra banda de riu, i sense travessar-lo continuem pel magnífic bosquet de ribera cap al Molino de la Herrería que, com bé ens informa un panell explicatiu, deu el nom a la forja instal·lada ací aprofitant la força de l'aigua del Cabriel.
 |
| Cascada del molino de la Herrería. |
Abans de les restes del molí trobem la cascada del molino de la Herrería, lloc que s'aprofitava per a captar les aigües per a moure les moles, com a quasi tots els salts d'aigua de la serra.
Un poc més avant passem per dalt de les parets del molí, colgat per la vegetació que creix frondosa i impenetrable al seu voltant.
 |
| Pista vora riu. |
Deixem enrere el molino i fem cap a una pista que acaba a un bancalet treballat, nosaltres la seguim en direcció contrària, riu avall, però a una certa distància d'ell.
 |
| Menjant mariotxes. |
La pista voreja l'ombria de los Simarros i en una de les raconades trobem un talús entapissat de maduixes (o mariotxes com diuen al Penyagolosa) que fan les delícies dels més menuts, sobretot d'aquells que no n'havien provat de silvestres, menudes però molt dolces.
 |
| Solana de la Torre. |
Després de seguir quasi un quilòmetre la pista es va separant del riu i gira travessant un llomet per entrar a la Solana de la Torre. Ací ja comença a fer calor i els xiquets només fan que demanar quan arribarem al lloc on hem de nadar al riu. Estem quasi a tocar però este tros se'ls fa ben llarg per les ganes que tenen d'arribar.
 |
| La Torre Cavero. |
Estem dins la finca de la Torre Cavero però encara ens queda per arribar a ella. Arribem primer a la carretera del Vallecillo, per on hem passat en el cotxe, i la seguim 200 metres per a desviar-nos a l'esquerra per una pista asfaltada que va cap a San Pedro i el Membrillo, dos aldees que estan vora riu, tocant Cuenca però que pertanyen al terme municipal d'Albarracín.
Passem sota la Torre Cavero i de seguida arribem a un punt (no senyalitzat) que està ple de cotxes de la gent que baixa a la cascada. Nosaltres també hem deixat un cotxe perquè ja pensàvem que els xiquets no voldrien tornar caminant, tot i què es pot tornar al Vallecillo (fent la ruta circular) seguint un
track de
Mharaya. Però això ho deixem per a una altra ocasió.
 |
| Cascada del Molino de San Pedro. |
Quan per fi baixem a la cascada als menuts se'ls han passat les ganes de nadar. Han entrat i eixit perquè no poden resistir l'aigua tan gelada, i de fet els majors també fem el mateix. Hi ha una família que fins i tot ha dut el neopré per a poder estar-se més temps a l'aigua.
 |
| La cascada vista des de dalt. |
Després de refrescar-nos per a unes quantes hores tornem a la pista i des de dalt, sempre amb cura, hi ha una magnífica vista de la cascada i també es veuen les restes de la sèquia que portava l'aigua al molí. Del molí no en queda quasi cap rastre.
De l'altra banda també hi ha unes restes, més recents, d'un edifici que pretenia ser un hotel rural i que es va paralitzar per haver-se construït de manera il·legal, o això és el que ens van dir.
 |
| Construcció il·legal a la vora. |
I com que ja és hora de dinar ens acostem al merendero més proper que no és altre que el de la fuente la Cañada, als peus del Vallecillo.
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:
el Vallecillo - Villarejo - Sarriosa - Moscardón
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada