Fa dies vaig prometre als xiquets dur-los a nadar al riu i hui tocava complir la promesa. Per això hem anat a fer una ruta on tocara «nadar» al riu.
La idea inicial era anar des de Vallat a Argelita pel camí vell (ara tot pista i en part formigonada) però al final a l'altura de la Casa de la Señora ens hem desviat per a baixar al riu al Pozo Vidal, acurtant així la ruta un poc que ha vingut molt bé perquè no hem avançat tan de pressa com pensàvem pel riu.
Hem eixit de Vallat, un poble menut on sempre havíem passat però mai entrat. I ho hem fet des de les eres de la part alta del poble. Bon lloc per aparcar i des d'on ix el camino de Argelita tal i com informa un cartell de fusta.
 |
| Part alta de Vallat, al costat de la Santa Cruz. |
El camí no té cap pèrdua. Tot formigonat i fent la volta a una extensa finca de tarongers.
 |
| Camino de Argelita. |
Descartem dos camins a la dreta; el primer baixa a la fuente de la Salud i el segon, el camino de Aragón, puja per la Leguna a enllaçar amb el Pas Real d'Aragó que ve des de Fanzara.
Deixem enrere els tarongers i trasponem un collet quasi inapreciable, entrant així a la Clotada.
Ací trobem una xica que ve corrents i preguntant-li ens explica com baixar al Pozo Vidal, un bon lloc per a nadar ... almenys abans de la riuada del novembre passat.
Seguim per l'ombria entre pins. A la nostra esquerra i avall hi ha el riu Villahermosa i si tot va bé tornarem per dins així que aprofitem per mirar com està el pas que sembla possible després de la neteja feta per la riuada.
 |
| El río Villahermosa i Peña Saganta. |
Passem de l'ombria a la Solana abans d'arribar a la Casa de la Señora, on hi ha un corral de bous.
A més dels bous hi ha tota una sèrie de bancals encara treballats a la part de baix del corral.
 |
| Bous a la Señora. |
Passat el corral i a pocs metres hi ha un trencall de camins. Recte en forta pendent continua el camino de Argelita mentre que nosaltres seguirem la pista que, fent voltes, baixa al llit del riu.
 |
| El Pozo Vidal des de dalt. |
La pista passa per dalt del Pozo Vidal, i fa una volta per la vora d'uns bancals d'horta, ja en terme d'Argelita.
Només passar-los la pista ens baixa al riu, i just abans d'arribar a la passera de formigó que el travessa l'abandonem i comencem a baixar riu avall.
 |
| Baixada al riu. |
Ací comença la part aventurera, i comença amb por perquè és el primer contacte dels menuts amb les aigües d'un riu que, si bé no són braves, corren i es mouen no com les de la mar o les piscines.
El riu Villahermosa (o d'Argelita com li diuen ací) és un bon lloc per a un primer contacte amb el descens de rius perquè no té un gran cabal de manera que no pot endur-se ningú, però sí que a vegades dóna la sensació que t'arrossega. No té engolidors ni ràpids, a més llevat d'algun punt concret sempe es fa peu així que el perill d'ofegament és molt baix.
 |
| Seguint per dins del riu. |
Comencem a baixar per dins del riu i el que més incomoda són les pedres, grosses i esvaroses. Tot i això anem prou de pressa ... llevat de la gossa que els xiquets han insistit en dur i que no li agrada massa l'aigua, així que va tota l'estona per la vora i només entra quan no té altre remei.
 |
| El Pozo Vidal. |
Fem un centenar de metres i arribem al Pozo Vidal, on l'aigua s'encaixa entre les penyes. Salvem un xicotet salt per la dreta i a l'aigua a nadar el curt tram del toll.
Passat el Pozo hi ha un xicotet assut, malmés per la riuada, que recull l'aigua de la sèquia que regava l'horteta del Cerro.
 |
| Assut i sèquia. |
Seguim nosaltres per dins del riu i mirem que la gossa continue per la sèquia encara que ens busca i li toca travessar un parell de vegades el riu, sempre per les pedres i mirant de no posar els peus dins.
 |
| Descansant al sol. |
Finalment arribem a un altre toll que travessem nadant i on la pobra gossa s'està quasi deu minuts ploricant fins que finalment es fa avant i travessa també nadant.
 |
| Nadant estil gos. |
A partir d'ací els tolls grans ja s'han acabat i el paisatge canvia. El llit del riu es fa més ample i les penyes deixen pas a la grava que forma muntons i tollets poc fondos.
Avancem així més de pressa encara que l'ample caixer fa que l'aigua es dividisca en diversos ramals i no sempre tenim clar quin és més fàcil de seguir.
Un poc més avant arribem a una pista que travessa el riu per accedir a uns bancals. Han passat una màquina després de la riuada i aprofitem així per caminar per més bon peany.
 |
| Tollets menuts. |
La pista segueix riu avall deixant a la dreta l'horta del Cerro fins a l'assut de la sèquia Nova de Vallat, qua han hagut d'arreglar-lo per les destrosses fetes per la riuada.
La pista continua riu avall fins que arribem al pont de la carretera d'Argelita i un poc més avant hi ha un altre assut que pren aigua per a les hortes de Vallat.
 |
| Peña Saganta des de la Clotada. |
Després de passar l'assut (que a la gosta li costa molt perquè ha de nadar) ens aturem a fer un mos al sol. Fa calor però l'aigua està freda així que abelleix quedar-se al sol per a entrar en calor.
 |
| Pont de la carretera d'Argelita i assut de la acequia Nueva. |
Continuem avall travessant tolls on a la gossa li toca nadar, i ara ja s'ho pensa menys. Es veu que ja se va acostumant o almenys té clar que no hi ha altre remei.
Per la dreta ens queda el crestall rocallós de la Riscla de las Campanas, que separa el riu d'Argelita del Millars, que ja està ben aprop.
 |
| Als peus de la Riscla de las Campanas. |
Poc a poc el caixer s'eixampla molt i el riu es divideix en braços que porten molt poca aigua cadascú. Nosaltres travessem els braços i anem a buscar un camí que corre per l'esquerra del riu, per baix de les hortes.
 |
| Confluència amb el Millars. |
Seguim el camí que l'han netejat després de la riuada i anem fent la volta al poble per baix entre els xops i canyars que han escapat de la riuada.
Arribem així al riu de Millars, aigües avall d'on es junta el Villahermosa, però per poc.
 |
| Riu de Millars. |
Seguint per vora riu arribem al Pozo de la Roca del Molino on baixa la gent del poble a banyar-se i nosaltres aprofitem per a fer el mateix i, la veritat, és un dels millors tolls que hem vist al riu Millars per a prendre el bany, amb poca corrent i un penyal gran (la Roca del Molino) d'on hom es pot llançar al riu.
 |
| Pozo de la Roca del Molino. |
Llàstima no haver dut també dinar perquè ens estaríem ací més però toca tornar al cotxe per anar a dinar, i ho fem pel camino del Molino, que ens porta directes al poble.
 |
| Camino del Molino. |
Travessem la carretera i pugem per la plaça a la part alta del poble on havíem deixat el cotxe acabant així una ruta ben refrescant que si bé no és una ruta senderista pròpiament dita sí és una bona aproximació al descens de rius.
 |
| Entrant a Vallat per la part baixa. |
Ací està el track:
Més informació:
- Ajuntament de Vallat
- Sancho Comins, José (1990) Itinerarios por el Valle del Mijares. Ed. Universidad Alcalá de Henares i Caja Rural San José Almazora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada