Hui tocava continuar amb els vèrtex i com que els més propers ja els hem pujat tots cada vegada cal anar més lluny.
Com que havíem de tornar pronte a casa hem anat a Atzeneta a pujar el vèrtex situat dalt del Bovalar i per a fer-ho hem aprofitat una
ruta de Carlos que hem seguit pràcticament en la seua totalitat.
Amb la frescor del matí i la humitat de les pluges d'anit hem eixit d'Atzeneta, però en conte de fer-ho per la carretera hem baixat a la rambla per buscar el lloc per on el camí vell de Castelló ix del poble i enfila cap al coll de la Bassa.
 |
| Atzeneta. |
Així abans de travessar el pont de la carretera de Castelló hem baixat a buscar la rambla d'Atzeneta, que passa per davant del poble.
 |
| Atzeneta des de la Rambla. |
Hem seguit per la vora de la rambla fins a les primeres cases del poble que donen a la rambla, on hi ha un panell d'orientació del
sender que fa la volta al Bovalar i, que en part, seguirem hui.
 |
| Coves al camí vell de Castelló. |
Deixant enrere les darreres cases del poble travessem la rambla i enfilem el camí vell de Castelló que puja per davant del Molí la Vila on la rambla s'encaixa entre els sediments i als talussos creixen roures i carrasques ja grandetes.
Al vessant de grava hi ha excavades algunes coves que, segons ens conta un veí, les van fer els camineros que vivien a dalt per tal de guardar animals.
 |
| Camí vell de Castelló a les Serrades. |
Després de la costera eixim de la rambla i arribem al pla que s'estén entre les muntanyes del coll de la Bassa i el riu de Montlleó. I el travessem per la vora, resseguint el faldar de les muntanyes.
Encara que el camí està asfaltat és agradable de passar a estes hores del matí quan només alguns llauradors s'acosten als camps per vore si les plogudes han fet saó.
 |
| Pujant al coll de la Bassa. |
Arribem a un punt on el vell camí se'n desvia de l'asfalt, i una paleta ens indica per on continua el camí de Castelló de pujada al coll de la Bassa, deixant enrere així el pla.
 |
| Picat per a les rodes de carro. |
La pujada és molt suau. El camí és ample i en alguns llocs es troben senyals d'haver estat acondicionat per a passar els carros amb pedres picades per tal que facen de guia a les rodes, i amb revoltes amples per a poder maniobrar els carreters.
 |
| El Pla d'Atzeneta. |
Malgrat tot el camí puja i ens deixa una panoràmica magnífica del Pla d'Atzeneta, amb els camps de cereals verds, tancat al fons per les muntanyes de Benafigos i Culla i, al mig, el tall per on el riu Montlleó travessa les muntanyes.
 |
| Mas del coll de la Bassa. |
Arribem quasi sense adonar-nos al mas del coll dela Bassa. El mas presenta un casalici gran i d'obra bona però amb els sostres ja afonats de manera que no durarà molts anys més.
 |
| Coll de la Bassa. |
Pel coll de la Bassa passa també la moderna carretera, construïda als anys 20, i és que abans com ara és el millor punt per passar al pla de les Useres (i cap a Castelló). Ací també està la bassa que li dóna nom al coll. Bassot d'aigua naixenta doncs mai s'arriba a assecar.
 |
| Camí de les Antenes. |
Des del mateix coll mou un caminal asfaltat que puja a les antenes que hi ha dalt la Roca del Sol. Cap allí encaminem els nostres passos en la continuació de la ruta.
 |
| Antenes de la Roca del Sol o repetidor del Coll de la Bassa. |
Conforme pugem la monotonia de l'asfalt es veu compensada per les magnífiques vistes que anem guanyant, i arribats a dalt de tot les vistes en els 360º que ens envolten són espectaculars. El dia és clar i es distingeixen almenys deu pobles i infinitat de muntanyes. Es nota que estem al punt més central de la província de Castelló.
 |
| El Bovalar des de la Roca del Sol. |
Des d'ací dalt veiem també bona part del que ens queda per davant. Hem de travessar l'antic Bovalar d'Atzeneta.
Baixem per una senda que corre paral·lela a la ratlla de terme, per on passa també un assegador fins que arribem a una pista que seguirem travessant el que fou un gran pinar.
 |
| Pins salvats de l'incendi. |
Fou perquè el Bovalar d'Atzeneta es va repoblar de pins fa unes dècades, dins la política forestal de l'ICONA, però d'aquell pinar només en queden retalls dispersos en la part alta. La major part va cremar a l'incendi de l'Alcalcatén del 2006, fent desparèixer el pulmó verd més proper al poble.
 |
| Pista al Bovalar. |
Deixem a la dreta una pista que baixa a Atzeneta passant sota la Roca del Sol i travessem alguns rodals més grans de pins que van escapar de l'incendi.
Ací abans de l'incendi hi havia grans tallafocs oberts a la muntanya que sembla que no van ajudar massa a tallar el foc perquè el seu traçat no coincideix amb els llocs on es va aturar el foc.
Deixem a l'esquerra el mas de Pedanço i travessem per un tallafocs que
segueix la ratlla de terme amb les Useres abans d'arribar a un
encreuament de pistes.
Ací seguim recte per un camí més estret que
ens puja al vèrtex del Bovalar que desprovist de vegetació arbòria ens
mostra una extensa panoràmica de 360º al nostre voltant.
Tot i què la visibilitat no és massa bona des de dalt del Bovalar es poden vore els vèrtex de
Penyagolosa, la Nevera d'Atzeneta, Benafigos, el Picaio, el castell de Culla, el Montcàtil de Benassal, el
tossal d'Orenga, la Nevera de Catí, el Turmell, el
tossal d'Esparraguera, el Tossal Gros d'Albocàsser, el
tossal d'en Boix, el de
Saragossa, el de
Campanilles, el Bustal, el
tossal d'en Bosc,
Subarra, la
Ferradura, el
Gaidó, la
Penya del Corn, el Montsoliu o
Bartolo, el
Sabinar i el
Cabeço de Costur, el
Puntal d'Artana, la
Nevera de Fondeguilla, el
tossal de Goçalvo i la
Talaia de Llucena.
 |
| Vèrtex del Bovalar. |
Després de la foto de record al
vèrtex continuem el camí que es perd i ens toca baixar un curt tram camp a través (seguint senderols d'animals) per enllaçar amb una pista per on retornem a l'encreuament anterior.
 |
| Atzeneta des del Bovalar. |
Des d'ací seguim la pista que ens porta de retorn a Atzeneta fent voltes per la falda del Bovalar on els efectes de l'incendi són més que evidents.
 |
| Pinar del Bovalar. |
L'últim tros de camí és l'únic que es va salvar del foc i acompanyats per l'agradable ombra dels pins arribem a la sobalba de la muntanya i continuem pel pla on els olivars i ametlars ocupen el lloc dels pins i carrasques.
 |
| Oliveres als Clots. |
Travessem els Clots per un camí recte que coincideix amb el camí vell de Vilafamés i arribem a la carretera nova just davant de la Casilla de Peones Camineros, ben conservada a l'haver-se-li donat un nou ús.
El cos de Peones Camineros va ser creat al segle XIX per al manteniment i vigilància de les carreteres. Per eixa raó es van construir cases per a viure al peu de carretera cada certs quilòmetres. Moltes d'elles encara estan en peu però moltes altres han estat demolides per amenaçar ruina, per a ampliar les carreteres, etc. Per sort algunes poques continuen en bon estat i han estat reconvertides per a donar-los un altre ús, una manera de preservar un patrimoni viari més que interessant.
 |
| Casilla de Peones Camineros. |
Davant mateix la Casilla hi ha un altre cartell dels senders d'Atzeneta que mirem per a properes excursions per la zona, i ja només ens queda travessar el pont que salva la rambla i tornar a entrar al poble.
 |
| Arribant a Atzeneta. |
Hem aparcat davant mateix de casa Ramón, i ahí que anem a prendre alguna cosa. Però l'oferta de la BBC (beguda, bocata, carajillo) pot amb nosaltres així que eixim ja quasi dinats cap a casa.
Ací està el track:
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada