goterris: GR 333: TOGA A TORRECHIVA TORNANT PEL PILÓN D'ESPADILLA

dimecres, 4 d’abril del 2018

GR 333: TOGA A TORRECHIVA TORNANT PEL PILÓN D'ESPADILLA

Un dia més continuem recorrent els pobles de la Mancomunitat d'Espadà Millars seguint el GR-333. Esta vegada eixim de Toga, on vam arribar des d'Argelita, i continuem el sender cap a Torrechiva.

Sense entrar al poble eixim pel camino de Aragón, que continua paralel·l a la carretera. Arribats al riu hem de travessar-lo i ho fem aprofitant les pedres ficades a manera de passera just a la punta del camí.
Per l'altra banda puja un camí seguint el barranco de la Solana i per ell pugem a la carretera.
Des d'ací continuem un tros per la carretera a buscar el vell camí de Toga a Torrechiva que fa la volta a los Morrones pel Nord, evitant així el pas pel Cañon del Azud, per on va la moderna carretera.
El camino de Torrechiva es troba també recentment netejat, i fins i tot hi ha uns fils posats al lloc on el camí ha solsit al travessar un algepsar. Es tracta d'un camí ample i en molts trams ben empedrat doncs era també el camí natural per anar a Aragó.
Passem per l'ombria de los Morrones, que ens vigilen des de dalt, abans d'entrar al terme de Torrechiva per la Tierrica Blanca.

Eixint de Toga pel camíno de Aragón.

Camino de Aragón (o de Torrechiva).

Carretera d'Argelita.

Camino de Torrechiva per los Morrones.

Los Morrones.

Ací el camí deixa pas a una pista que planeja entre bancals de garroferes. Fem un tros entre dos collets i abans d'enllaçar amb la pista militar (que feia la funció de carretera fins als anys 60) una fita marca el punt on el camí baixa cap a Torrechiva. El camí davalla per la solana de la Tejería arribant al poble pel nou pavelló polifuncional fent llaçades ben traçades per les penyes i deixant davant els nostres ullls una bonica estampa de Torrechiva amb el riu al fons.
Arribem a Torrechiva i la travessem passant per la plaça, deixant a la dreta la torre que li dóna nom i seguint cap a la "Ronda Mijares" que fa la volta al poble per la banda del riu "Mijares". Seguint-la arribem al vell camí de Fuentes que baixa cap al riu.
Baixem per la pista encimentada que fa la volta per dalt del Molino. Abans d'arribar veiem les restes d'un antic pont (pot ser penjat) que ara ha estat substituït per una moderna passera formigonada. Travessada esta retrobem la traça del vell camí que puja fent llaçades mentre la pista fa una gran volta.

El camí a la Tierrica Blanca.

El barranco de la Jara, per on hem de pujar després.

Baixant a Torrechiva.

Torrechiva.

El riu de Millars des de la Ronda Mijares.

El vell pont del riu...

i la nova passera.

Travessem una altra pista que ve del Pozo la Mortera, un dels millors llocs per a prendre el bany a l'estiu. Continuem amunt per un ample camí empedrat però no pugem molt doncs ens hem de desviar a l'esquerra per un camí més estret, per on s'ha traçat el GR en direcció a la Masadeta.
El camí puja per la vessant de la Calera buscant el barranco de la Jara i fa una llarga volta per a travessar-lo sense perdre altura pujant per l'altra banda per dalt de la cueva de Zanzano. Per les vores del barranc encara s'hi poden trobar alguns boixos, vertadera raresa botànica a l'alt Millars on només apareixen en alguns rodals molt concrets.
El camí enfila amunt per una lloma buscant las Picorzas, que deixa a la dreta, i enfila cap a la Masadeta de la qual només en queden unes poques restes. Passada la Masadeta s'acaba la pujada forta encara que seguim pujant suaument fins a l'altura de la Loma de los Trapos, per on corre la ratlla de Toga.

Pals indicadors al camino de Fuentes.

Las Picorzas des del camino de Fuentes.

Torrechiva des de la Calera.

Estrecho del Azud.

Barranco de la Jara.

Las Picorzas des de la Masadeta.

Avancem ací per dalt les amples llomes mentre se'ns ajunta per la dreta el camí que puja per las Picorzas. Un poc més avant deixem un sender que entra al Bancal Redondo, artigat al fons d'una foia o dolina. Ací pugen cada any d'excursió els senderistes de Torrechiva tal i com hem vist anunciat en cartells pel poble.
Fem un poc tros més i arribem al Pilón de Torrechiva que marca el límit dels termes de Torrechiva, Ayódar i Toga. Fins ací arriba el SL-CV-70 que puja des de Toga i que seguirem per a baixar. Fins ací han arribat també les brigades de neteja de la Mancomunitat que han desbrossat la senda que puja des de Toga i també la que baixa a buscar el collado del Olmo, que queda just als nostres peus (i per on es pot baixar a Ayódar o a Fuentes).
Des del Pilón seguim avant fins que arribem a un enforcall de camins, just abans del Pilón d'Espadilla. Ací cal seguir a l'esquerra de baixada cap a Toga (per la dreta continua a la Peña Negra i Espadilla).

Penyagolosa des de dalt la Masadeta.

Tram de camí netejat recentment.

Encreuament de camins al Pilón de Torrechiva.

Alto de la Cueva Negra.

Seguim ara el vell camí de Toga a Fuentes que baixa seguint el traçat del barranco del Pairo. Malgrat la poca vegetació que hi ha el paisatge és espectacular, sobretot quan ens acostem al riu, amb cingles i penyes per tot arreu on, amb sort, podrem vore cabres.
La senda fuig del barranc quan este s'aboca al riu entre congostos i salts, i baixa pel cara-sol que mira a Espadilla. Fa la volta al Monte Redondo des d'on tenim molt bona vista del Plano d'Espadilla, a la vora del riu, el planell més gran que hi ha en esta part de la vall del Millars i, on va haver una important vil·la en l'època romana. En èpoques més turbulentes la població es va traslladar als peus del castell on era més fàcil la defensa.
Després de fer la volta al Monte Redondo enfilem Toga, arraïmada al voltant del castell i palau de Toga, del qual només en resten algunes parets.