GEOCACHING A LOS CALLEJONES DE LAS MAJADAS

Una de les formacions geològiques més espectaculars de la Serranía de Cuenca són les anomenades "ciudades encantadas", la més famosa de les quals és la Ciudad Encantada de Cuenca. Una altra formació, no tan espectacular però menys turística són Los Callejones de las Majadas i és esta la que vam visitar.
La ruta del Parque natural de la Serranía de Cuenca per a visitar las Majadas fa un recorregut d'uns 3 a 4 km, fent voltes per les penyes i Callejones formats per l'erosió. Nosaltres però volíem allargar el recorregut fins los Miradores.
Aprofitant el PNSC-S02 que recorre las Majadas, el PR-CU-28 i el GR-66 vam improvisar una ruta que, a més, tenia l'atractiu de passar pels 8 geocaches que es troben a la zona (al final només en vam fer 7 perquè un se'm va passar al carregar-lo al GPS).

Inici del recorregut.

 Iniciem la ruta ben enjorn, com ha de ser, amb el doble avantatge de caminar amb la frescor del matí i de tindre los Callejones per a nosaltres sols.
La descripció de la ruta entre el laberint de pedres i carrerons seria difícil i costosa, només cal seguir les marques verdes, amb una fletxa (a voltes mig esborrada) per a anar avançant. Nosaltres vam estalviar la primera part de la ruta, molt interessant però que havíem fet abans, i vam eixir recte a buscar el traçat retallant el bucle sud.

Tormos erosionats.

 Les formacions rocoses es succeeixen una darrere l'altra i la vista no dona abast per copsar tot el que hi ha.

Arc natural.

 La millor manera de recòrrer el laberint de pedra és seguir les indicacions, no sempre ben situades, i és el que fem de manera que els xiquets s'ho passen molt bé buscant per on continua el camí. De tant en tant hi ha cartells que expliquen allò que trobem, així com cartells que ens informen de les diverses espècies vegetals que anem trobant.
Una altra opció és seguir el track penjat al final, encara que el track no passa per cap geocache, he esborrat els desviaments als mateixos perquè sinó perd tota la gràcia la seua recerca.

Cadascú veu unes figures diferents a les pedres.

 Travessem una pista que parteix per la meitat los Callejones i anem fins al punt més allunyat del recorregut, on es troba el geocache de més al nord, i retornem pel traçat que es desvia per a passar per la Cabeza del Tío Tito.

Cabeza del Tío Tito.

 Poc després trobem un vell camí, es tracta del camí que des de las Majadas va a Hoya Hermosa. Per ell passa el GR-66 camí d'Uña.
Abandonem ací el recorregut per los Callejones i seguim el traçat del GR. Sort que apareix als mapes de Topohispania perquè no trobem cap marca visible.

Camino de Hoya Hermosa.

Seguim el vell camí, que deguere ser ample però del qual ara només trobem les traces, fins que fem cap a una ampla pista que circula just a la ratlla de termes. Ací deixem el camino de Hoya Hermosa i enfilem al sud seguint la pista, enfitada de tant en tant amb grans fites de pedres.

Seguint el GR.

La pista passa per dalt d'unes llargues i suaus llomes on els pins alternen amb els prats.
Travessem la pista que travessa los Callejones just a la vora d'una paridera i seguim recte per un camí més estret i menys fressat.
Ací trobem el primer senyal que caminem per un GR. Un piló amb la inscripció i les marques però quasi tapat per una arlera.

Indicador del GR66.

Just a la vora d'una altra paridera travessem la carretera de Las Majadas a Uña, i trobem un indicador a Los Miradores. Cal seguir ara recte per una pista en molt bones condicions, ampla i recta i massa avorrida per a fer-la a peu.
Arribats a un punt prop de los Miradores el GR es desvia per a seguir per senda, coincidint amb el PR-CU-28, però nosaltres seguim per la pista, deixant la senda per a la tornada pel PR.

Pista a los Miradores.

Arribem així a los Miradores on ens espera un nou geocache i una molt bona vista de tots els voltants.
Des d'una plataforma condicionada situada al Picón del Tío Cogote ens dediquem a observar els Cortados que li donen un aire inconfusible al paisatge de la Serranía.
Es veu tot el barranco del Molinillo que s'enfonsa buscant el Cañón del Júcar, i just abans d'arribar-hi l'aqeducte del Molinillo per on passa el canal de la Toba, que duu l'aigua represada a la Laguna de Uña fins a la central elèctrica de Villalba.

Panoràmica del Barranco del Molinillo des de los Miradores.

Tornem sobre les nostres passes uns metres i de seguida ens desviem per seguir la senda per on discorren el PR i GR de camí a las Majadas.
La senda és molt més agradable que la pista, passant sota el pinar i sempre ben a prop dels grans cingles.

Marques del PR i GR, just al punt on es separen.

No fem però molt de camí fins que es separen: el GR retorna a la pista per on hem vingut mentre que nosaltres seguim el PR que va directe al pàrquing de los Callejones.
De camí encara aprofitem per buscar (i trobar) algun altre geocache. Qui millor s'ho passa, com sempre, els xiquets que ja estan agafant-li la traça de trobar-los.

Buscant geocaches.

El camí va separant-se poc a poc dels cingles i baixa per un terreny més pla cobert de pinar, però encara ens depara algunes sorpreses en forma de grans tormos atacats per l'erosió.

Camí entre dos tormos.

Poc després el camí esdevé un carril que, planer, arriba a l'entrada al pàrquing de los Callejones no sense haver passat a la vora del darrer geocache del dia.


Nota: la toponímia ha estat extreta de les publicacions citades avall i del MTN50 587 Las Majadas (1951) i del MTN25 de l'IGN.



Ací està el track:

Powered by Wikiloc

Més informació:

• Turismo de Cuenca
• Senderos de Cuenca

• Diversos Autors (2006) Registro oficial de senderos. Provincia de Cuenca. Diputación provincial de Cuenca
• Monge, Alfonso; Bocos, Mª Victoria (1997) Rutas y paseos por Serranía de Cuenca Ed. SUA