dissabte, 10 d’agost del 2013

DE TOGA A ARGELITA, ENTRE EL MIJARES I EL VILLAHERMOSA

Hui per diverses raons no podíem fer una ruta molt llarga, i com que a l'estiu abelleix anar prop de l'aigua ens hem decantat per una ruta vora riu.
Així que hem anat a Toga per fer una ruta baixant el riu Millars i remuntant el riu Villahermosa fins a Argelita per tornar a Toga pel camí vell.
Després d'haver estudiat el traçat i els pocs tracks existents a la zona vaig dibuixar un track amb molts interrogants que calia esclarir sobre el terreny. D'Argelita vaig aprofitar un track de Javier Vivas, dels molts que té pels voltants. I de Toga una part d'un track de Drosidelraval que seguia en part el camí vell.

Eixim des de Toga pel camino de la Ermita de San Juan, ample i asfaltat, que travessa les hortes de la part baixa del terme.
Eixida de Toga.
Passem per la vora de la depuradora i, quan el camí gira a buscar la carretera, hem travessat el riu per una passera de formigó per pujar cap a los Planos d'Espadilla, terra plantada d'horts de tarongers regats per aigua de pous. Anem sempre a l'ombra de la Peña Saganta que esdevé una fita present al llarg de tota la ruta.
Penya Saganta des de los Planos.
Travessem los Planos, cap a l'antiga central elèctrica de la Carmelitana, de la qual només en resten les runes, deixant un camí a la dreta que va a Espadilla per l'ermita de San Roque tot travessant el riu.
Deixem enrere l'horta nova plantada de tarongers i retornem a la vora del riu on hi ha l'horta vella, regada del riu. Ací els tarongers estan acompanyats per bancals d'hortalíssia per a casa.
Espadilla i Penya Saganta.
Seguim per un camí que puja a la carretera de Fanzara a Argelita i arribem a ella retallant un poc els darrers metres de la pista per una drecera feta pels senglars.
Just des de dalt les vistes de les hortes del riu són magnífiques, i paga la pena estar-se uns minuts contemplant la vall del riu i les muntanyes que la tanquen pel sud.
Arribant a la carretera.
Seguim ara un tros per la carretera i travessem una finca de tarongers. Just on s'acaba la finca baixa un camí al riu Villahermosa i el seguim buscant el riu. Els tarongers deixen pas als pins i estos als canyars quan arribem al llit del riu. Travessem per una passera de grosses pedres col·locades a propòsit i seguim pel camí que remunta el riu per la vora, però encara dins el caixer del riu.
Travessant el riu Villahermosa.
El camí  torna a travessar el riu  per una passera de formigó just abans d'arribar a un desviament.
Río Villahermosa.
Seguim uns metres a l'esquerra i arribem a la fuente de Santa Cruz, bonica i molt ben arreglada, i tornem enrere per continuar remuntant el riu per una pista més bona.
El paisatge s'eixampla quan els estrets del riu deixen pas a l'ampla vall on es troba Argelita, i ací la pista ix del riu i continua asfaltada cap al poble. Nosaltres la deixem per seguir remuntant vora riu per un camí vora els canyars que, arribat un punt travessa el riu.
Ens toca ara tornar a travessar el riu a gual per arribar a la huerta Carruzoso per on passa un camí asfaltat.
Travessant el riu a Gual.
L'horta està ben cuidada, amb fruiters i hortalisses de manera que fa goig passar-hi. Passem per dalt del Molino Viejo  i  preguntem a un llaurador per arribar al poble. Ens explica el camí per arribar a una ampla passera just baix del poble.
Arribant a Argelita.
Travessem el riu per allí, just a sota del frontó i la piscina del poble. Les vores del riu estan cobertes de xops i s'han represat les aigües amb una parada per a facilitar el bany.
Riu Villahermosa i al fons la Peña Saganta.
Després de passar el riu pugem al poble i el travessem passant per la plaça on era el palau d'Abu Ceit i eixim per l'Era Larga enfilant el Camino de Toga.
Passem un barranquet per un nou pont, just al costat de l'antic que feia de pont i aqüeducte a la vegada i pugem a buscar la carretera per un vell assegador. Segurament el camí vell continuava recte per a remuntar el barranco de Cervera.
ARribem a la carretera just a la vora d'unes cases, una espècie d'urbanització on entrem per buscar el camí, que ja hem vist de lluny però no sabem exactament per on agafar-lo. Per sort preguntem a un dels veïns que ens adreça carretera enllà, per agafar un entrador jst abans del barranco de Cervera.
Carretera d'Argelita a Vallat.
L'entrador mou just abans d'un pontet de la carretera, remuntant el barranc fins a uns bancals treballats, i passant vora unes caixes d'abelles que mirem de tindre ben lluny. Quan acaba travessem un bancal i agafem un senderol que puja recte per un rellomet pelat fins que agafem altura.
Pujant al collet per on passa el camí vell.
Des d'ací dalt es veu Argelita al fons de la vall. 
Seguim a buscar un collet on trobem les traces del camí vell que segurament pujava per l'altra banda del barranc i el seguim fàcilment doncs ha estat netejat recentment.
Camí d'Argelita a Toga (o a l'inversa).
Transponem el collet que separa els termes de Toga i Argelita, així com les conques del Millars i Villahermosa i continuem ara cara avall.
La baixada és fàcil i còmoda i de seguida veiem Toga al fons.
Toga des del camino de Argelita.
El camí baixa fins arribar a la carretera de Toga a Argelita i la travessa per continuar baixant cap al riu camí de la Fuente Caliente en una llarga diagonal.
Camí de la Fuente Caliente.
Arribem a la Fuente Caliente, un racó agradable amb tauletes i uns vells llavadors. Un cartell ens explica les propietats de l'aigua però la font la trobem sense aigua perquè se l'emporten a Toga canalitzada
Fuente Caliente.
Seguim avall pel camí vell, ací ben empedrat i magníficament conservat que fa revoltes per assolir el caixer del riu. Només passar la font comencem a trobar les marques blanques i verdes d'un dels Senders Locals de Toga, el que puja a la Herradura de San Jaime, i per ell continuem fins al poble.
Pont sobre el Millars.
Passem el riu per un pontet fet amb dos grans bigues de ferro i seguim riu amunt, passant per baix de les hortes del poble, per arribar al poble  pujant pels llavadors i passant per la nova Fuente Caliente que està sota el castell de Toga, o el que queda d'ell.
La nova Fuente Caliente.
Arribem així al final de la ruta, una ruta curta, refrescant per anar sempre vora l'aigua i amb molt més atractiu del que es pot pensar abans de començar-la.

Ací està el track:



Ací un altre track que coincideix en part del traçat:

Més informació:






2 comentaris:

  1. Hola Xavier, ruta corta pero aventurera y de investigación, en la que veo que te salieron bien los enlaces a las sendas.

    Nosotros no hubiéramos perdonado el baño en ese charco apetecible, jeje.

    Un saludo,
    Pablo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pablo:

      La veritat és que la ruta ens va eixir rodona, i per a l'estiu hi ha molts llocs on banyar-se tant al Millars com al Villahermosa. Segur que vosaltres els haguereu aprofitat tots.
      Xavier

      Elimina