dissabte, 24 d’agost de 2013

DEL PLA DE LA TORRE AL CLOT DE LA MARE DE DÉU, CAMINANT PER VORA MAR.

Hui em fet una altra ruta d'aigua, tot i que no per dins sinó a la vora. Hem anat des del Pla de la Torre a Almassora fins al Clot de la Mare de Déu de Borriana pels Alters, Santa Bàrbara i Sant Gregori i hem tornat per vora mar pel Calamó, la Pola i les Goles del Millars.

Hem eixit del Pla de la Torre, just a la vora del camí la Mar, seguint cap a les Goles on ens hem trobat amb el SL-CV-26 que recorre les Goles del Millars.
Panell del sender local de les Goles.
Hem seguit les marques del sender mentre passem la primera gola i seguim per l'Alter on, tot i la prohibició expressa, proliferen les construccions il·legals. Arribats a la segon gola seguim per la vora de la Gola Fonda i arribem a la mar.
Camí per l'Alter.
Des d'ací seguim un tros per vora mar per a tornar a entrar pel segon alter i pugem al mirador que s'obri sobre la Gola principal, l'única per on passa l'aigua després d'encaixonar el riu entre dos cavallons per a evitar que inunde tot el seu caixer, tot i que amb les grans avingudes no serveixen de molt.
Sender per vora mar.
Després d'estar uns moments al mirador continuem camí per dalt d'un dels cavallons per on passa el camí de vora riu.
Mirador de les Goles.
El camí passa entre l'Alter i el riu fins que arriba al pas de la Cossa, per on hi ha una passera per travessar el riu que ací sol dur aigua, tot i què sovint només l'aigua que aboquen les depuradores de Vila-real i Almassora.
Camí pel cavalló de vora riu.
Seguim el camí la Cossa que travessa el riu i en este tram és de terra i arribem al camí Vora Riu de Borriana on trobem l'asfalt. Continuem recte entre els horts de tarongers que s'estenen per Santa Bàrbara deixant a l'esquerra el Palasiet i la Pola.
Trànsit al camí la Cossa.
El camí la Cossa travessa les alqueries de Santa Bàrbara i arriba a Borriana. Les alqueries de Santa Bàrbara és un pocs llocs de la Plana on es pot trobar en estat més o menys pur este tipus d'hàbitat que abans estava més estès. Ací encara viu gent a les diferents alqueries que trobem a banda i banda del camí, o un poc més enllà, escampades enmig dels tarongers.
Camí la Cossa a Santa Bàrbara.
Travessem les alqueries on hi ha un parell de bars i al lloc on hi ha més edificacions és on es troben les antigues escoles. Ara però ací no hi ha xiquets sinó les barreres i corrals per a celebrar el bou en corda esta vesprada.
Nosaltres travessem totes les alqueries fins al forn de Wite, i seguim recte cap a Borriana a trobar el camí la mar de Vila-real.
Ací trenquem avall cara la mar uns metres i, com que ja tenim prou d'asfalt seguim per una fila (o fillola com els diuen a Borriana) de reg, entre els tarongers, paral·lels al camí la Cossa.
Fila o fillola de reg.
Seguim un bon tros alternant les files i les carreteretes que baixen cap a la mar, travessant així la carretereta de Miralles primer i la de Figueroles més tard.
A partir d'ací entrem a la zona afectada pel PAI Sant Gregori i els camps de tarongers deixen pas a una terra erma i coberta d'altes herbes i esbarzers. Per ací es pot anar camp través i així ho fem fins arribar a l'ermita de Sant Gregori o el que en resta d'ella.
Travessant el PAI Sant Gregori.
Després de fer una ullada a l'assolada ermita seguim la ruta de les Ermites de Borriana fins que arribem al camí Marjalet.
Ací deixem el camí de les Ermites i seguim recte travessant el Sedeny de la Palafanga fins que arribem a un marge que continua per un hort de tarongers. Els arbres marquen el límit del PAI i per l'entrador de l'hort arribem a l'Estany de la Vila just on passa el camí de les Salines.

Volta al Clot de la Mare de Déu i Estany de la Vila.
Seguint el camí fem la volta a l'Estany de la Vila fins arribar al Clot de la Mare de Déu, lloc on el riu Sec de Betxí (o riu Anna) arriba a la mar. Just a la vora es troba la vella Torre de la Sal que controlava el trànsit al Grau de Borriana i també el comerç de la sal de les salines que hi havia a la vora. D'això però fa ja molts segles.
Vil·la romana de Sant Gregori.
Des del Clot la ruta és ben fàcil, només ens cal seguir per vora mar fins al Pla de la Torre, i així ho fem. Comencem passant per les Terrasses i per la punta del camí Marjalet des d'on un camí de terra segueix pels Serradals de Sant Gregori.
Just ací ens desviem uns metres per visitar les excavacions de la vil·la romana de Sant Gregori, tot i que no hi ha massa a vore doncs les construccions estan molt arrasades.
Serradals de Sant Gregori
Seguim pel serradal, per una zona que sembla una urbanització fantasma doncs les antigues alqueries i serradals que hi havia estan abandonats al formar part del PAI de Sant Gregori. Hi ha unes quantes que estan ocupades i només alguna que altra es troba encara ben cuidada.
Els topònims serradal, serrallo o serratella es van repetint al llarg del litoral i fan referència al cordó de dunes o de grava que existia i en cara existeix en alguns trams de litoral poc modificat, i que fa de barra de defensa de les terres interiors, més baixes, evitant que entre la mar però també acumulant l'aigua a les marjals interiors quan plou. Esta dinàmica litoral natural però s'ha trencat al construir els ports que canvien les corrents marines i alteren l'erosió i sedimentació natural i que ha estat substituïda en part per un mur artificial.
Continuem pel camí de vora mar fins a la carretereta de Sant Gregori, i a partir d'ací el camí desapareix.
Mur erosionat per la mar a l'altura de l'estany Llarguer.
No fa tants anys el camí continuava fins a enllaçar amb el camí la Mar de Vila-real, però les llevantades i la regressió marina han acabat per fer-lo desaparèixer, com també estan esborrant el mur de defensa costanera que s'estén entre el Grau de Borriana i les goles del Millars.
Mur de defensa i serradal litoral.
Passem per una zona de marjal encara prou ben conservada, just on era l'estany Llarguer, del qual només en resta una bassa que s'asseca a l'estiu, i per la vora d'un olivar fins que arribem a l'extrem del camí la Mar de Vila-real.
Era ací on a l'edat mitjana la vila de Vila-real tenia un carregador de barcos, aprofitant el dret a accedir i comerciar a la mar concedit a la carta pobla.
Continuem per vora mar fins al camí Etxevarria, on estan les instal·lacions d'una piscifactoria d'orades. Ací es realitza la cria i en grans gàbies dins la mar l'engrossament.
Seguim per la costa però a partir d'ací el mur de defensa està més ben conservat, i tot i què hi ha també finques abandonades ja no són ni totes ni majoritàries, es nota que hem eixit del PAI.
Camí vora mar.
Caminar per la grava es fa molt pesat i incòmode, així que quan prop de l'Alqueria de Montoya trobem un camí paral·lel a la mar el seguim per a descansar un poc. Un canyar ens separa de la mar, i una alta tanca de xiprers evita que el vent carregat de sal de la mar faça malbé els cultius.
Abans eren molt més freqüents estes tanques naturals, ara però han anat desapareixent juntament amb els cultius o substituïdes per parets de pedra o tanques de plàstic.
Caminant pel cordó litoral.
Tornem a eixir a vora mar just en un tram on ens toca caminar per dalt del mur de defensa, per sort ací ben conservat, per tal d'evitar els canyars que es troben just darrere.
Ja vam passar per ací fa quasi un any però hui és més fàcil doncs les pedres estan eixutes i el mar en calma. Una parella de xinesos s'estan dins les pedres agafant alguna cosa entre l'aigua, l'altra vegada que vam passar no hagueren pogut estar.
Mur de defensa.
Quan s'acaba el mur trobem una paret que tanca la finca del Naranjal, allí hi ha pescant un pare i un fill qu e han entrat per la carretereta de Raset que entra des de Santa Bàrbera. Tot i que estem tentats d'anar-hi de tan farts que estem de la grava, no ho fem i seguim la tanca per vora mar fins que s'acaba i dona pas a un tram on el mur ha desaparegut o quasi, i on trobem alguns homes prenent el sol amb poca roba
Tram sense mur i de pas difícil.
Passem el tram més complicat, on l'altra vegada vam haver de banyar-nos els peus, i de seguida trobem un senderol que passa a frec de les pedres.
Platja de la Pola.
És per ell que arribem a la platja de la Pola, anomenada així per Polo de Bernabé, que fou propietari de les terres que s'estenen darrere i el primer que les va posar en cultiu. També fou qui construí el Palaciet que hi ha a l'altra banda de la finca. La Pola, la seua filla, fou qui malbaratà tota la fortuna paterna i va acabar vivint en la misèria.
Travesant la gola del Millars.
Ací arriba el camí del Palaciet, continuació del camí vora riu, i des d'ací seguim recte a buscar la gola per on el Millars desemboca a la mar.
Sovint la gola està tancada per una barra de grava, sobretot amb els grans temporals de llevant, però ara està oberta i cal banyar-se els peus i les cames per travessar la corrent. Passem pel lloc on es junta el riu amb la mar, que és on hi ha menys profunditat, i seguim pel cordó litoral de l'altra banda, ja en Almassora.
Tolls a les goles.
Caminant per la barra de grava passem per la vora d'on hem caminat a l'eixir pel sender de les goles, no el seguim sinó que continuem recte fins que arribem a la punta del passeig marítim d'Almassora, des d'on continuem per ell fins al Pla de la Torre, on hem començat la ruta. Una ruta plana però més pesada del que sembla, sobretot per la tornada sempre per la grava, malgrat que les vistes de la mar compensen.

Ací està el track:



I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

sender de les goles del millars
ermites de borriana 2003
vila-real - la pola més informació ací


Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada