dissabte, 3 d’agost de 2013

BARRANCO SANTA ANA I LOMA BENACHERA

La ruta de hui estava clara: fer una volta acabant a la Poza de la Caldera per a prendre el bany, abans d'arribar al cotxe .
Aprofitant l'avinentesa volia passar pel camino del Tormo a la Benachera, des de l'Artijuela, i vaig descarregar uns tracks de Jesús Minguillón que ha reobert i netejat el camí. A més d'un track de tormeros que baixa des de l'Hostal fins a l'Artijuela per dins el Barranco de Santa Ana, Santana o del Hambre.
La ruta prevista era pujar a la Benachera pel mas de Benito, seguir la pista per la Loma de la Benachera i baixar al Barranco Santa Ana a l'altura del mas del Barranco, i resseguir tot el barranc per dins fins a tornar a l'Artijuela.

Així que amb els tracks carregats al GPS i després d'un tros llarg de pista des del Tormo  (regular fins los Gavites, mala des d'ací) arribem al final de la Pista de los Gavites, davant de l'Artijuela, des d'on comencem la ruta. (Si es vol començar la ruta des del Tormo cal afegir, almenys, 10 km més al recorregut)
El primer problema és que no apareixen els tracks al GPS. Problemes de compatibilitat de format; una errada imperdonable. Però que li anem a fer.
El Cabezo des de la Rambla de Santa Ana.
Fent memòria de per on anava el track original anem a la Artijuela des d'on comença el camí. Així que baixem per la pista fins que trobem un sender, prou fressat, que puja per dins el barranc a l'Artijuela.
Quan arribem allí no ho veiem clar, no hi ha cap fita ni cap indici que el camí que volem seguir estiga per allí, i per por d'equivocar-nos i ficar-nos en un "mar de tollagas", que tot i ser l'estiu no abelleix tastar-lo baixem al barranc i seguim per ell, atents a qualsevol fita o indici de camí a la dreta però no en trobem cap i eixim finalment al final de la pista de los Gavites, per on passa el PR de las masías del Tormo, obert pel CAMET del Tormo, que seguirem remuntant la rambla.
El PR està més tapat del que recordàvem i les pluges de la primavera han fet crèixer l'emborratxacabres que quasi tapen el sender, i els esbarzers, pocs però que molesten prou més.
PR de las Masías.
Seguim el barranc, part per dins, part per fora, seguint a vegades una nova goma negra per agafar aigua. Trobem finalment una vella sèquia que seguim fins que arribem al Pozo de la Caldera, des d'on agafen l'aigua la sèquia i la goma.
Fins ara el cel havia estat núvol i fins i tot semblava que s'escapava alguna goteta. Ara però comença a ploure deixant-ho tot (nosaltres inclosos) ben banyats. De tota manera no fa fred i de seguida s'atura la pluja que només ha servit per refrescar-nos un poc i per augmentar la humitat i la sensació de basca.
Tornem enrere, i als pocs metres trobem la continuació de la ruta per un senderol que puja fent revoltes entre els bancals a trobar una vella pista, oberta sobre el camí vell de los Mores.
Passem un collet on hi ha una precària portera per a que no passen les vaques que pasturen estes terres, suposem que a l'hivern perquè ara no hi són, o pot ser ja no tornaran i per això els camins estan més tapats.
Tornem a baixar al barranc i el travessem per un lloc on corre l'aigua..
Travessant el barranc i buscant el camí.
La vegetació ha tapat el camí de manera que sovint no sabem per on seguir. Per sort les marques grogues i blanques són noves i es veuen bé, tot i que cal obrir-se pas entre la vegetació que creix exhuberant.
Camí tapat per la vegetació.
Finalment eixim del barranc i podem anar un poc més de pressa avançant per la vora fins que arribem a uns tollets, sota el mas d'Espelleta. Ací el Pr puja cap a les runes del mas però nosaltres seguim rectes per dins del barranc, confiant en trobar un pas per remuntar-lo.
Tollets sota el mas d'Espelleta.
A partir d'ací comença el tram més aventurer de tota la ruta. Seguim per dins el barranc, que duu aigua, buscant els blocs de pedres caiguts al seu llit per tal d'evitar l'aigua i també la vegetació, sobre tot els esbarzers.
Saltant de pedra en pedra.
Anem avançant molt poc a poc, llevat d'alguns trams més oberts on podem caminar més de pressa. L'avanç per això es fa lent i complicat, i moltes vegades ens toca tornar uns metres enrere per trobar, no el millor pas, sinó l'únic possible.
Avançant penosament.
Al final arribem a un punt sense eixida clara i decidim eixir del barranc i pujar a uns bancals amples que ens queden a la dreta. Al pujar trobem un senderol obert per les vaques que pasturen per la vora i el seguim barranc amunt. A partir d'ací el camí és més fàcil perquè als llocs on és més difícil el trànsit per dins el barranc les vaques s'han obert camí per fora. Llàstima no haver-lo trobat abans.
Arribem així al forcall entre el barranco de Matamoros i el barranco Santa Ana. El paratge és espectacular, amb un estret per on passa el riu i pinars que s'estenen per les vessants clapejades de penyes.
Estret a l'enforcall del barranco de Matamoros.
A partir d'ací el barranc té menys aigua i el senderol de les vaques és més clar i sovint segueix per dins el barranc. Ara podem avançar més ràpidament i de seguida el barranc va obrint-se més.
Part més oberta del barranc.
Arribem així a les proximitats del Mas del Barranco on s'han tallat pins i el bosc queda molt aclarit. Fins ací s'han obert també algunes pistes per a treure els pins i seguim per la que s'ha obert vora la rambla.
Pistes de traure fusta.
Després de travessar novament el barranc, a un tros on torna a dur aigua, arribem a uns grans bancals, sense pinar, i on s'han estat les vaques fins fa poc.
Després de passar eixe tros hem d'esplugar-nos per a treure les moltes caparres que hem arreplegat per culpa de les vaques.
Bancals del Mas del Barranco.
Just després del bancal es troba una vella sènia que encara conserva els catúfols de fusta per a treure l'aigua. Just ací hi ha una ampla pista que puja a l'esquerra cap al Mas del Barranco. Nosaltres però seguirem recte per una altra pista, també ampla, que remunta el barranc passant d'una vora a un altra.
Els pinars dels voltants han estat tallats per a treure pins deixant només els pins més jòvens com si haguera passat un tornado.
Seguim per la pista i trobem un grup de ciclistes que venen en direcció contrària.
Pista remuntant el barranco Santana.
Ens aturem a parlar amb els primers ciclistes que ens diuen que venen des de Ludiente per la Benachera, just al revés que el que nosaltres volem fer.
Després de deixar-los continuem per la rambla fins que la pista gira i comença a pujar per la vora de l'Higueral, traçada quasi damunt l'antic Camino del Mas Royo, i pel mig del pinar que tot ho cobreix fem la pujada cap al Mas Royo.
Pujant per l'Higueral.
Tot per pista pugem fins a trobar l'assegador de Benachera que passa per la ratlla dels termes de Zucaina i el Castillo. I el seguim a la dreta cap a la Loma de la Benachera.
Encara que continuem pujant, però poc, ja estem al nivell de les altes llomes que s'estenen entre el barranc de Santana i el riu Villahermosa, i que continuen cap al nord pels altiplans de Zucaina.
Des del lloc on estem es veuen les grans pinedes que s'estenen pels plans de Zucaina, enllaçant amb el Plano d'Arañuel. Per sort el pulmó verd de l'Alto Mijares encara es conserva intacte i estalvi d'incendis ... i per molts anys que dure perquè és una de les extensions més grans de bosc continu de la Comunitat Valenciana.
Assegador de la Benachera.
Anem seguint l'ampla pista traçada per damunt l'assegador, llevat d'algun tros on la pista fa volta i aprofitem per retallar seguint l'antic camí ramader que puja i baixa al recte.
Passem per la vora d'un gran corral amb edificis que degueren ser importants, ara quasi totalment assolats. Per ací hauria d'estar el Mas Royo que dona nom a tota la partida i pot ser siguen estes les restes. Si és així és normal que acabara donant nom a tota una partida perquè per les restes es veu que fou una edificació imporant.
L'assegador voreja pel nord una lloma, i entre els pins distingim Zucaina i, més lluny, Penyagolosa en la seua cara més bonica.
Assegador (ara pista) de la Benachera.
Poc després arribem a la vista del mas de la Loma de la Benachera del Castillo, que no s'ha de confondre amb la veïna Benachera de Ludiente.
Tornem a retallar pel vell assegador que puja i baixa el barranco de Luis en conte de fer la volta a buscar el mas, i de seguida se'ns apareix la Benachera de Ludiente, també dalt les grans llomes.
Arribant a la Benachera.
El temps, que semblava que anava aclarint-se, es torna a tancar i comencen a créixer nuvolades i fins i tot sentim alguns trons. Des d'estes llomes veiem al fons la vall del Millars i l'Espadà, ben carregada de núvols i possiblement plovent.
La Benachera i Penyagolosa.
Apretem el pas i arribem a la Benachera, però no entrem. Passem de llarg per la pista i al entrador trenquem a la dreta seguint una pista que baixa.
Des d'ací confiem en trobar alguna fita que marque l'inici de la senda que baixa a l'Artijuela pel mas de Benito. Ja que no hem sigut capaços de trobar-ne l'entrada a baix, suposem que ací tindrem més sort. En cas contrari baixarem per Casa Tadeo, per una senda que ja coneixem d'altres vegades.
La pista baixa cap a las Hoyas, grans bancals encara sembrats de cereal, i seguidament enfila avall fent grans revoltes passant per la vora d'un mas assolat. Conforme baixem anem mirant a la nostra dreta per vore l'inici del Camino del mas de Benito, però no el trobem.
Apretem el pas quan dels núvols negres que tenim dalt del cap cauen algunes xapes, però per sort no van a més.
Arribem al final de la pista i busquem el baixador pels bancals que enllaça amb un vell camí que puja des de Casa Tadeo. Ací sí que trobem les fites, xicotetes però a llocs estratègics per a no perdre's.
Baixant pels bancals.
Seguim la vella senda que davalla pel pinar, enfitada i amb marques de pintura fins que, prop del mas, ens desviem per baixar travessant bancals cap a la casa.
Este tram sempre ha estat complicat per a nosaltres perquè només hi havia unes poques marques de pintura velles als arbres. Ara però no presenta cap problema perquè s'ha remarcat amb grans marques taronja que faciliten l'orientació.
Ja només ens queda baixar a la pista que arriba a Casa Tadeo, la mateixa on hem deixat el cotxe.
Antigament les marques conduïen a l'era del mas, ara però els amos han tallat l'entrada i cal despenjar-se pels bancals just davant del mateix.
Arribant a la pista de Casa Tadeo.
Ja només ens queda el darrer tros de pista que fem ben de pressa.
Per la pista ha passat una màquina però no l'ha arreglada massa. Baixem al barranco Santana i el resseguim amunt. Passem per davant del sender que hem seguit a l'eixida per anar a l'Artijuela i pugem un poc fins la bifurcació on hem deixat el cotxe.
Ja només ens queda anar al bar per refrescar-no i recuperar els molts líquids que, tot i el cel cobert i la pluja fina, hem perdut al llarg del matí.
Al final hem ens ha eixit una ruta interessant però que ens ha deixat amb un mal sabor de boca al no haver pogut trobar la senda del mas de Benito, així que haurem de planificar una altra ruta per ací per tal de trobar-la.

Ací està el track:



Ací altres tracks que comparteixen part del traçat:
poza negra - benachera - gavites
el tormo - hostal - los mores
el tormo - los gavites - el cabezo
el tormo - gavites - benachera - pozuelo més informació ací
torrechiva - la noguereta - los gavites més informació ací

Més informació:






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada