dissabte, 15 de juliol del 2017

NACIMIENTO DEL RIO CUERVO


Un estiu més anem d'acampada a la sierra d'Albarracín, i aprofitem per fer una ruta de «naixements de rius». Així que visitem el naixement del Tajo (o almenys el seu monument) a Fuente García. El Estrecho del Infierno i el de San Blas, on naix el Xúquer a Tragacete , i finalment el naixement del río Cuervo veí de l'anterior. Encara de tornada ens acostarem al naixement del Guadalaviar però malauradament o es troba sec o no el vam saber trobar.

El més espectacular dels quatre naixements (i l'únic amb aigua) és el del río Cuervo, encara que la forta sequera d'enguany fa que no lluïsca tant com altres anys o en èpoques més plujoses.
Des del pàrquing seguim el «sendero del nacimiento», sender adaptat que ens porta fins a una cascada formada per l'acumulació de tobes o pedra tosca. La pedra tosca (toba) es crea al dipositar-se la calç que porta l'aigua en els llocs on s'estanca, normalment ho fa sobre les molses i altra vegetació que hi creix que, al morir-se, deixa els forats característics d'esta pedra més bé tova.

Cartell inici ruta.

Sender adaptat.

Cascada tobàcia.
Passada la cascada continuem riu amunt sempre prop de l'aigua de manera que podem contemplar les clares i fredes aigües del riu fins que finalment el travessem per un pont i ens en separem arribant a una explanada. Des d'ací tenim tres opcions: per la vora del riu continua la senda que duu a la surgència on naix el riu. Per l'esquerra retorna el sender per la vora dreta del riu fins al pàrquing, i recte mou el «sendero de la turbera» que ens torna al pàrquing però fent més volta.
Evidentment triem la primera acostant-nos a vore el naixement del riu que està a pocs metres. Ací el riu naix sota una balma d'entre les penyes. La vegetació que l'envolta li dóna un aire diferent al paisatge.
 
Senda del naixement.




Naixement del riu.

Després de visitar el naixement retornem a l'encreuament i continuem pel «sendero de la turbera». Ací el paisatge canvia a l'allunyar-nos del riu desapareixent la vegetació de ribera i deixant pas a un pinar amb boix.
La senda planeja un poc i comença a baixar per la vessant de la muntanya acostant-nos a una cova usada per a guardar ovelles. Guaitem l'interior obert en la pedra tosca, tan comuna en tota esta zona on descarrega l'aqüífer del Cerro de San Felipe abans de continuar la baixada.
Senda de la turbera.

Seguim baixant entre el pinar i arribem a un punt on enllaça amb el «sendero del pinar» la tercera de les sendes traçades al monumento natural del Nacimiento del Río Cuervo. Esta és molt més llarga i la deixem per a una altra ocasió, tal vegada combinant-la amb el Cerro de SanFelipe o el Estrecho del Infierno.
Passat l'enllaç el sender gira a l'esquerra i ens porta a passar per la vora de la turbera que li dona nom. Uns cartells ens adverteixen que és un lloc fràgil i no s'ha d'entrar.
Seguim uns metres més i enllacem amb el sender que retorna per la vessant dreta del riu. Només hem de continuar uns centenars de metres per ell i travessar-lo per estar de retorn al pàrquing després de la breu passejada.




Més informació:

2 comentaris:

  1. Hola Goterris:

    Por poco, nos juntamos en el mismo lugar. Nosotros estábamos hospedados en Albarracín, y ese día fue una locura, vimos la cascada Batida, hicimos las pasarelas de Calomarde, después fuimos a ver el nacimiento del Tajo, hicimos una pequeña ruta para visitar la cascada de Tragacete y también fuimos a ver el nacimiento del río Cuervo.

    Aunque ya habíamos visitado este lugar, siempre es un placer visitarlo de nuevo.

    Saludos compañero.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona col·lecció de rius i rutes refrescants per a l'estiu. Nosaltres també ens vam acostar a la cascada de Tragacete ... amb bany inclós.

      Elimina