Un estiu més anem
d'acampada a la sierra d'Albarracín, i aprofitem per fer una ruta de
«naixements de rius». Així que visitem el naixement del Tajo (o
almenys el seu monument) a Fuente García. El Estrecho del Infierno i
el de San Blas, on naix el Xúquer a Tragacete , i finalment el
naixement del río Cuervo veí de l'anterior. Encara de tornada ens
acostarem al naixement del Guadalaviar però malauradament o es troba
sec o no el vam saber trobar.
El més espectacular
dels quatre naixements (i l'únic amb aigua) és el del río Cuervo,
encara que la forta sequera d'enguany fa que no lluïsca tant com
altres anys o en èpoques més plujoses.
Des del pàrquing seguim
el «sendero del nacimiento», sender adaptat que ens porta fins a
una cascada formada per l'acumulació de tobes o pedra tosca. La
pedra tosca (toba) es crea al dipositar-se la calç que porta l'aigua
en els llocs on s'estanca, normalment ho fa sobre les molses i altra
vegetació que hi creix que, al morir-se, deixa els forats
característics d'esta pedra més bé tova.
 |
| Cartell inici ruta. |
 |
| Sender adaptat. |
 |
| Cascada tobàcia. |
Passada la cascada
continuem riu amunt sempre prop de l'aigua de manera que podem
contemplar les clares i fredes aigües del riu fins que finalment el
travessem per un pont i ens en separem arribant a una explanada. Des
d'ací tenim tres opcions: per la vora del riu continua la senda que
duu a la surgència on naix el riu. Per l'esquerra retorna el sender
per la vora dreta del riu fins al pàrquing, i recte mou el «sendero
de la turbera» que ens torna al pàrquing però fent més volta.
Evidentment triem la
primera acostant-nos a vore el naixement del riu que està a pocs
metres. Ací el riu naix sota una balma d'entre les penyes. La
vegetació que l'envolta li dóna un aire diferent al paisatge.
 |
| Senda del naixement. |
 |
| Naixement del riu. |
Després de visitar
el naixement retornem a l'encreuament i continuem pel «sendero de la
turbera». Ací el paisatge canvia a l'allunyar-nos del riu
desapareixent la vegetació de ribera i deixant pas a un pinar amb
boix.
La senda planeja un
poc i comença a baixar per la vessant de la muntanya acostant-nos a
una cova usada per a guardar ovelles. Guaitem l'interior obert en la
pedra tosca, tan comuna en tota esta zona on descarrega l'aqüífer
del Cerro de San Felipe abans de continuar la baixada.
 |
| Senda de la turbera. |
Seguim baixant entre
el pinar i arribem a un punt on enllaça amb el «sendero del pinar»
la tercera de les sendes traçades al monumento natural del
Nacimiento del Río Cuervo. Esta és molt més llarga i la deixem per
a una altra ocasió, tal vegada combinant-la amb el
Cerro de SanFelipe o el
Estrecho del Infierno.
Passat l'enllaç el
sender gira a l'esquerra i ens porta a passar per la vora de la
turbera que li dona nom. Uns cartells ens adverteixen que és un lloc
fràgil i no s'ha d'entrar.
Seguim uns metres
més i enllacem amb el sender que retorna per la vessant dreta del
riu. Només hem de continuar uns centenars de metres per ell i
travessar-lo per estar de retorn al pàrquing després de la breu
passejada.
Més informació:
Hola Goterris:
ResponEliminaPor poco, nos juntamos en el mismo lugar. Nosotros estábamos hospedados en Albarracín, y ese día fue una locura, vimos la cascada Batida, hicimos las pasarelas de Calomarde, después fuimos a ver el nacimiento del Tajo, hicimos una pequeña ruta para visitar la cascada de Tragacete y también fuimos a ver el nacimiento del río Cuervo.
Aunque ya habíamos visitado este lugar, siempre es un placer visitarlo de nuevo.
Saludos compañero.
Bona col·lecció de rius i rutes refrescants per a l'estiu. Nosaltres també ens vam acostar a la cascada de Tragacete ... amb bany inclós.
Elimina