CIRCULAR AL CASTILLO PEL MAS QUEMAO, LA GRANELLA I EL MOLINO BAJO

El mes passat la diputació de Castelló va publicar la Guia dels camins de Penyagolosa. per més que ho he intentat encara no l'he poguda aconsegur per tant desconec el contingut que, suposadament, explica cadascun dels deu camins que han seguit les pelegrinacions i romeries que s'han fet o encara es fan a l'ermitori de Sant Joan de Penyagolosa. Al mateix temps s'ha obert un conter de wikiloc on s'han anat pujant els tracks dels camins, i aprofitant-los hem anat al Castillo per a fer una volta seguint alguns dels camins tradicionals que feien antigament els romers a Sant Joan.
Aixi la idea era seguir el camí del Castillo fins al Mas Quemao on es junt amb el de Ludiente, seguint este cap a Ludiente fins a la Granella i retornar al Castillo completant la circular per les terres altes del Castillo, encara que finalment no ha estat exactament així.

A les deu tocades i tocant hem eixit des de la plaça de l'església del Castillo. Comencem passant sota un porxe que ens deixa a la culata de l'església i als afores del poble. Per ací mou l'antic camí de Llucena que corre paral·lel a la carretera fins al Colladico. Este primer tram de camí, ample i planer, travessa l'ombria del barranco del Colladico on creix un bonic bosquet d'orons, roures i carrasques en un racó frescal que conserva encara la humitat del poc que ha plogut esta primavera tan seca.
El camí ens porta a la carretera just on hi ha la casa de las Picas. De l'altra banda de la carretera queda la fuente de las Picas, emblanquinada i d'on sempre sol caure un rajolí d'aigua. D'esta banda l'aigua s'aprofita per a regar uns hortets.
No cal xafar la carretera perquè per la mateixa vora hi ha un senderol xafat, no debades per ací va passar fa unes setmanes la Gegant Small, carrera de btt que anirem trobant en diferents punts del recorregut.
Només passar el mas el camí torna a anar paral·lel a la carretera però baixant al barranc. Arribats al barranc el travessem i pugem per l'altra banda travessent la carretera de Villahermosa. Ens trobem al Colladico on encara queden alguns masos habitats.

Plaça major de Caudiel.

Eixint pel camino de Llucena.

Camí vell de Llucena.

El Castillo des de las Picas.

Fuente las Picas.

El Colladico.

El nostre camí continua recte a buscar l'antiga traça de la carretera i, seguint-la, arribem a la traça nova de la carretera de Llucena.
Travessem la carretera i seguim ara el barranco del Colladico per dins. Ací passava el camí vell però està mig esborrat, per sort encara passen les raberes d'ovelles que mantenen un pas acceptable.
Remuntem pels vells bancals on ara creix el pinar fins que eixim per l'esquerra travessant la carretera novament. Pugem un tros per pista cap al mas del Negre però de seguida trenquem a la dreta pel camí del Mas Quemao que corre entre bancals i es troba prou ben conservat.
El vell camí de ferradura travessa els erms bancals i enfila una costereta on creixen les carrasques abans d'arribar al pla on s'alça el mas de la Lobera. Ací enllaça amb la pista encimentada que entra al mas i que seguim a l'estar traçada damunt del camí vell.
Ací els camps d'ametlers i avellaners s'alternen amb les carrasques i el pinar en un paisatge en mosaic que ens acompanya fins al mas de la Lobera.

Travessant el Colladico.

Barranco del Colladico.

Camino del mas Quemao.

El camí entre bancals.

Travessant la Lobera cap al mas. Penyagolosa al fons.

Mas de la Lobera.

Al mas de la Lobera hi ha un bon grapat de cases, com sol ser habitual en tots els grans masos que anem trobant a les terres altes del Castillo; grans masades amb cases, pallisses, eres, corrals, ... que a vegades arriben a formar un parell de carrers. En este cas els edificis conformen una espècie de plaça al voltant de l'era. Ací ens ix un gos i un parell de gats. També hi ha gent però no guaiten el cap.
Ací retrobem les marques de la btt que puja per la fuente de la Ribera i que seguim ara per un carril que baixa a buscar la capçalera del barranco del Chorrillo . Quan la pista abandona el barranc nosaltres seguim recte buscant l'antic camí que continuava cap al Mas Quemao. A partir d'ací el camí, més bé senda, es troba prou perdut però encara es pot passar sense massa problemes. El camí remunta pel barranc entre carrasquissos i pins fins que arribem a l'encreuament amb el paso de la Loma del mas Quemao. A la nostra dreta queda un tancat de carrasques i roures i a l'esquerra un altre només de carrasques, tots dos voltats de parets de pedra i, entre parets, puja el camí en una suau diagonal que ens porta a les primeres cases del mas Quemao.
Arribem al mas pel carrer de baix i, ves per on, trobem gent. Hi ha una família que estan arreglant la teulada d'una  de les cases per a que no patisca la mateixa sort de les veïnes que, ja sense sostre, s'estant convertint ràpidament en un muntó de pedres.
Parlem amb la dona que ha nascut a este mateix carrer, dos cases més enllà, i ens explica que el fet de ser tan accessible va facilitar el pillatge i la destrucció del mas quan es va abandonar; fins i tot portes i finestres van furtar i, en algunes cases, també les teules.
El mas Quemao era lloc de pas i parada de les raberes que anaven a extrem i els veïns del mas havien de fer lloc als seus corrals als animals vinguts de fora, i a les seues cases deixaven dormir els pastors. Preguntem per l'aigua perquè en una masada tan gran (fins a una trentena de persones hi van viure) no s'hi veu cap font prop i ens expliquen que anaven a uns pous més amunt pel barranc, dins del terme de Llucena, i també a la font de l'Espigolar de camí al mas del Campo però no per l'assegador. Pot ser esta falta d'aigua siga també la culpable ue el mas continue abandonat i assolat al contrari del que passa a la gran majoria de masos del terme on s'han arreglat cases per a segona residència.
Ens despedim deixant-los adelantar faena i continuem pel Pas Real d'Aragó. per ací vam passar la setmana passada venint des de Llucena i ara ho fem seguint el mateix camí.
Al mas Quemao (mas Cremat a Llucena) es junten els camins de Ludiente i el Castillo cap a Penyagolosa que segueixen pel Pas Real, desviant-se d'aquest per a evitar la volta que fa buscant la Lloma Saltadora per pujar directes al Plano de la Cruz pel barranco de Juaneta. Este cam´i encara el fan avui dia els veïns de Fanzara cada febrer quan pugen a Penyagolosa.
Nosaltres a partir d'ara seguirem el camí de Ludiente a Penyagolosa però de retorn cap al poble de Ludiente.

Seguint el traçat del btt Small.

Camino del mas Quemao.

Bosquets de carrasques arribant al mas.

El mas Quemao.

Les cases del mas mirant cara el sol.

El mas Quemao des del pas Real d'Aragó.

Seguim el Pas Real deixant a la dreta el mas de la Lobera i el seu pla, per on hem passat abans. Un poc més avant el pas se'n separa de la pista i trenca a l'esquerra a buscar el Collao del Revolcador. Nosaltres seguim recte però en conte de fer-ho per la nova pista seguim la traça de l'antiga, més fidel al camí vell que ací coincideix també amb un altre assegador.
Arribem a la carretera de Llucena i la travessem. El camí continua planer per l'altra banda deixant a la dreta un camp d'ametlers i un ample descansador al Plano Royo.
Quan la pista traçada damunt el camí trenca a l'esquerra per a baixar al mas de Roque Chiva nosaltres seguim recte pel vell camí que corre entre parets i que ha estat desbrossat de fa poc.
El camí ens porta a una clotada cultivada als peus del mas del Prado. A l'esquerra on acaba el fondal hi ha el mas de Roque Chiva. El camino de Roque Chiva corre de l'altra banda per dalt d'un tancat on s'an plantat roures trufers. Ací hi ha un home treballant una horteta que se'n torna quan nosaltres passem. Li preguntem per la neteja de senders i ens diu que s'han netejat alguns més, entre d'altres el de la Granella. Se'n va i se'ns ha oblidat preguntar-li pel nom de la bonica  font que hi ha ací mateix, just a la vora del camino de Roque Chiva.
Deixem enrere el Prado i el camí puja un poc travessant un rodal on creixen carrasques i roures sobre sòls arenosos. És un dels al·licients de la ruta, els continus canvis de paisatge fruit de l'alternança de sòls silicis i calcaris, de terres cultes i incultes, de boscos i matollars, de paisatges humanitzats i aquells on la natura està recuperant el que al seu dia li va ser arrabassat.
El camí traspon una llometa suau i a la dreta deixem l'entrador al mas de la Loma. Un poc més avant tornem a veure la marca de btt de la Gegant de Pedra. Per ella venen uns ciclistes, les úniques persones que ens trobem voltant en tota la ruta. Nosaltres seguim recte per un assegador que baixa deixant a l'esquerra el barranco Hondo, que fa honor al seu nom, abans d'arribar a la Cruceta. Ací ha un encreuament de camins, per l'esquerra baixa la pista al mas del Barranco mentre que nosaltres seguim recte per la vora d'un bancal d'oliberes camí de la Granella.

La Lobera.

Traces del camí vell.

Travessant la carretera de Llucena.

Pas entre parets al mas del Prado.

Camí recentment desbrossat.

Bancals i font de Roque Chiva.

Fuente de Roque Chiva.

El mas de Roque Chiva.

Rourera al mas de la Loma.

Encreuament de camins i assegadors.

La Cruceta.

L'assegador passa entre parets i també hi han passat la desbrossadora eliminant els romers i les argelagues que molestaven al pas, malea que creix a les llomes dels voltants.
Trasponem un colladet i comencem a baixar cap a la Granella que s'alça a la vora d'una ampla clotada envoltada de tossalets. Si el mas Quemao és un dels grans masos del terme del Castillo la Granella és, sense dubte, el més gran. Fins a una cinquantena de persones va arribar a tindre, tantes com hi ha ara a tot el terme vivint tot l'any. Ací hi havia forn, trull, taverna, ... només li faltava l'església per a ser poble. Ara com al mas Quemao no queda cap casa en condicions de viure-hi tot i que no totes estan a terra. Ací també no veixem cap font prop i l'aigua s'hauria d'anar a buscar prou lluny.
La idea original era tornar enrere i pel mas del Pozo tornar al Castillo, un camí preciós i que, en part, s'ha netejat. Però com és encara pronte i les nuvolades que creixen sembla que no descarregaran aigua de moment decidim allargar la ruta baixant cap a la Giraba.

Paso de la Granella.

La Granella des del Cabezo.

Corrals de la Granella.

Passant entre les cases.

No és la primera vegada que fem este camí i no és fàcil perquè en part està prou tapat però paga la pena i, llevat de trams puntuals, se passa prou bé.
Només eixir del mas una fita marca el punt on cal desviar-se a la dreta a buscar el vell camí que s'endinsa al pinar i comença a baixar resseguint el Paso del Cabezudo. Allí on el pinar ha estat tocat pel foc els pinatells creixen espessos i les argelagues fan més difícil el pas, per sort conforme baixem anem trobant un pinar més madur sota el qual no creix pràcticament res o poca cosa de manera que és més fàcil avançar.
El camí ens baixa a la carretera i seguim per ella uns metres canviant d'assegador. Ara ja no seguirem el paso del Cabezudo sinó el del Hoyo que, llevat del començament, travessa un pinar prou net de sotabosc. Per ell hi ha traçada una vella senda que fa voltes per a facilitar el descens fins que arribem a un encreuament de camins, tots ells poc evidents per gens xafats. Cal seguir recte avall travessant el camí que ve per l'esquerra des de Ludiente i continua per la dreta cap al Castillo, i és que per ací passava el vell camí de ferradura que unia els dos pobles.
El camí ens aboca novament a la carretera i novament ens desviem per ella a la dreta per buscar un punt on baixar (el desmonte de la carretera ha tallat el pas) i fem un curt tram fins que tornem a trobar la carretera. Des d'ací un senderol baixa a buscar la Giraba però nosaltres per a retallar seguim una pista que entra als bancals treballats del Cabezudo per on es pot baixar al riu retallant la ruta i, sobretot, fent-la més còmoda.
La pista planeja un poc cap a las Peñas de Castejón que s'alcen davant nostre i, abans d'arribar a elles o al barranc del mateix nom (per on parteixen els termes de Ludiente i el Castillo), comença a baixar fent voltes entre bancals d'oliveres treballats que s'esglaonen fins al fons del riu.
Conforme baixem veiem que algunes garroferes acompanyen a les oliveres en este carasol que deu de ser més càlid que les terres veïnes, i sota d'una garrofera ens aturem a descansar i dinar amb el riu als nostres peus i la Rinconada al davant.
Quan acabem de dinar continuem ruta completant els metres que ens queden fins al llit del riu que ara se'ns presenta tan ample com sec.

Paso del Cabezudo.

Portell a la carretera que marca el paso del Hoyo.

Encreuament amb el camí vell de Ludiente al Castillo.

Baixant a la carretera.

Pista cap a las Peñas de Castejón.

Peñas de Castejón.

El riu Villahermosa entre las Peñas de Castejón i la Rinconada.

Per l'altra banda corre una pista que ve de la Giraba. Nosaltres la seguim a la dreta remuntant el riu mentre deixem dalt nostre la huerta de la Acequia Nueva, les restes de la qual anirem trobant mentre remuntem el riu.
Deixem enrere la vall on s'alça  Giraba i el riu travessa un interessant estret entre les estribacions de las Peñas de Castejón, a la nostra dreta, i el Catalan, a l'esquerra. Per eixa banda els cingles flanquegen el llit del riu. De dalt de les penyes baixa un gran doll d'aigua que forma una cascada temporal que cau d'un desaigue de la Acequia Nueva.
Continuem avançant i per la vora trobem altres parets per on suma l'aigua per la base fins que, finalment entrem a una raconada on s'obre un poc l'estret i que pren el nom apropiat de la Rinconada. A l'esquerra i dalt nostre queden els bancals treballats de l'horteta del Plano Perbalsa. Un poc més avant comencem a trobar l'obra de la acequia del Plano Perbalsa que és tota una obra d'enginyeria popular feta amb mamposteria de pedra que s'arrapa a les parets de la vora del riu i el travessa pel curiós pont penjant de la Canal, on ha desaparegut la canal però on encara queden els cables. Ací la sèquia canvia de vessant i la portarem sempre a vistes fins al molino de la Luz, cap a on ens dirigim.
A partir d'ací el riu comença a portar aigua, en part per culpa d'un nou desaigue de la sèquia que ix per la vora del riu. L'aigua cau de la muntanya i corre per la pista abans de juntar-se amb la que passa pel riu, molt més clara i no tan fresca.
La pista passa d'un costat a l'altre del riu fins que acaba a l'altura del molino de la Luz, anomenat així perquè  va funcionar com a central elèctrica per a proveir de llum a la Giraba. De fet este molí el van comprar els regants de la Giraba per a obtindre el dret de l'aigua (que estava en conflicte amb el seu dret de reg) i el van habilitar per a portar la llum a la Giraba.

Estrets del Villahermosa entrant al terme del Castillo.

Plano Perbalsa.

Aqüeducte de la sèquia de Perbalsa.

Restes de la sèquia del Plano Perbalsa.

Molino de la Luz.

 Arribats a les restes de l'antic molí hem de travessar el riu i buscar el vell camí de matxo que puja cap al Castillo, ben evident a l'haver estat desbrossat de fa poca.
El camí puja enfilant a uns corrals que es troben a un morret i, des d'ací, continua entre parets fins que arriba a uns bancals on enllaç amb una pista. El vell camí continuava recte amunt cap al poble però no s'ha desbrossat i cal continuar per la pista que fa molta més volta (i suavitza així la pujada) pel Parralet fins que, a las Tres Calejas, reprenem el camí vell que a partir d'ací s'ha recuperat.
El camí puja entre el pinar però de seguida n'ix travessant els bancals ermats i embardissats de la part baixa de l'horteta de los Olmos. Conforme pugem els bancals abandonats deixen pas als treballats que es reguen aprofitant l'aigua de la fuente de los Olmos que baixa pel reguer que corre vora el camí.
Arribem així a la font. Ací els bancals estan tots ben cuidats i l'aigua no s'aprofita només per a regar doncs se'n desvia una part a uns grans llavadors porxats i ben conservats, abans d'abocar a la bassa de reg d'on ix l'aigua per a les hortes. Estranya la poca aigua que sembla que raja per a tanta superfície d'horta però cal tindre en conter la llarga seca que patim.

Camino de los Olmos al molino la Luz.

El vell camí entre parets que delimitaven els bancals.

La nova pista que fa molta més volta.

El camí per dalt las tres Calejas.

Travessant la part baixa de l'horta de los Olmos.

Huerta de los Olmos.

El llavador vora la fuente de los Olmos.

Des d'ací cal continuar per la pista encimentada superposada al vell camí fins que, un centenar de metres més amunt, gira a l'esquerra. A partir d'ací el camí continua ample i empedrat remuntant una forta "rocha" que s'agarra. Este camí deguere ser molt transitat per a baixar a les hortes i llavadors i es nota el temps i esforços que s'han esmerçat en mantindre'l en bon estat fent voltes i empedrant tot el sòl.
El camí ens porta a unes eres i a una granja de porcs. Cal travessar-les pujant a la carretera de Zucaina. Per dalt d'ella continua el camí que ens portarà a entrar al poble pels nous llavadors i el carrer del Lavadero.
Seguim per les cases que miren al carasol, però hui no en fa. Darrere nostre unes negres nuvolades que venen per la Loma Benachera ens han fet apretar el pas per arribar abans que elles al poble i acabar ràpid una volta més que interessant per les terres altes i baixes del Castillo, terra de contrastos i de paisatges per descobrir.

Camí empedrat a los Lavaderos de los Olmos.

El Castillo al collet entre el castell i el calvari.

Entrant al poble per la calle del Lavadero.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que es poden combinar amb esta:

De Fanzara a Penyagolosa
Circular al Castillo passant pel Remolcaor, el Mas Quemao, Cedraman i el Chorrador
el Remolcaor - el Castillo - la Giraba - la Granella
el Castillo - la Granella - mas de Peris
Ludiente - la Granella - la Giraba
De la Venta Marieta al mas Cremat per la Mançanera i tornant pel roure de la Corralissa

Més informació:

• Sancho Comins, José (1990)  Itinerarios por el Valle del Mijares. Ed. Universidad Alcalá de Henares i Caja Rural San José Almazora.
•  Blanco Fernández de Caleya, Enrique (1989) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Castillo de Villamalefa  Generalitat Valenciana
• (1909) Minuta del término municipal de Castillo de Villamalefa Ed. IGN
•  Barberà i Miralles, Benjamín (2002) Catàleg dels molins fariners d'aigua de la província de Castelló Ed. Antinea