diumenge, 27 d’octubre de 2019

DEL CASTILLO A LUDIENTE PER CAMINS OBLIDATS I MASOS ASSOLATS

El Centre Excursionista de Vila-real havia programat una ruta entre el Castillo i Zucaina per a este diumenge. La proposta era nostra i volíem portar els companys del centre a conèixer la bonica vall que obre el riu Villahermosa entre estos dos pobles i per on portem algun temps fent rutes pels molts camins que hi passen. Malauradament unes molèsties recurrents al genoll van convidar a un servidor, que havia de fer de guia, a canviar el recorregut previst i buscar-ne un més suau i còmode, així que en conte d'anar del Castillo a Zucaina aniríem del Castillo a Ludiente. Com que la ruta directa quedadava molt curta vam anar fent voltes pels termes del Castillo i de Ludiente abans de baixar a este darrer poble.
Com que es tractava de dur un grup prou nombrós de gent vam seguir en tot moment camins i senders ja coneguts d'altres rutes. Les novetats queden per a altres moments. L'única novetat era la ruta en sí que combinava almenys cinc rutes fetes durant els darrers deu anys.

L'autobús ens deixa a l'entrada del poble per la carretera de Llucena. Ací mateix hi ha un magnífic mirador utilitzat com a aparcament on aprofitem per fer els estiraments de rigor abans de començar la marxa.
Travessem el poble pel carrer de l'Església que ens porta al davant de l'Església, i per la vora eixim per un porxet que dóna directament a l'antic camí real de Llucena que corre paral·lel a la carretera de LLucena fins al Colladico. Este primer tram de camí, ample i planer, travessa l'ombria del barranco del Colladico on creix un bonic bosquet d'orons, roures i carrasques i ens serveix per a escalfar les cames. Els orons comencen a voler canviar de color però com cada vegada el fred tarda més en arribar encara estan més verds i grocs que rogencs. 
El camí ens porta a la carretera just on hi ha la casa de las Picas. De l'altra banda de la carretera queda la fuente de las Picas, emblanquinada i d'on sempre sol caure un rajolí d'aigua. D'esta banda l'aigua s'aprofita per a regar uns hortets.
No cal xafar la carretera perquè per la mateixa vora hi ha un senderol xafat, no debades per ací passa la Gegant Small, carrera de btt que anirem trobant en diferents punts del recorregut.
Només passar el mas el camí torna a anar paral·lel a la carretera però baixant al barranc. Arribats al barranc el travessem i pugem per l'altra banda travessent la carretera de Villahermosa. Ens trobem al Colladico on encara queden alguns masos habitats.
El nostre camí continua recte a buscar l'antiga traça de la carretera i, seguint-la, arribem a la traça nova de la carretera de Llucena. Ací el camí vell coincideix amb la carretera i l'altra vegada que vam estar vam seguir pel barranquet que baixa al Colladico seguint a sota de la carretera. Esta vegada decidim anar per dalt seguint un camí que puja i que resulta ser un pujador als bancals. Ens toca fer la volta per uns bancals abans de trobar una pista que entra al mas del Negre al punt on hi ha una cadena. Ací el camí de Vistabella o del mas Quemao se'n separava del de Llucena (que seguia el mateix traçat que la carretera) i seguirem este primer què és a més el camí que seguien els veïns del Castillo per anar de romeria a Sant Joan de Penyagolosa.
El camí corre entre bancals i es troba ben conservat i fàcil de seguir. El vell camí de ferradura travessa els erms bancals i enfila una costereta on creixen les carrasques abans d'arribar al pla on s'alça el mas de la Lobera. Ací enllaça amb la pista encimentada que entra al mas i que seguim a l'estar traçada damunt del camí vell.
Ací els camps d'ametlers i avellaners s'alternen amb les carrasques i el pinar en un paisatge en mosaic que ens acompanya fins al mas de la Lobera.
Al mas de la Lobera hi ha un bon grapat de cases, com sol ser habitual en tots els grans masos que anem trobant a les terres altes del Castillo; grans masades amb cases, pallisses, eres, corrals, ... que a vegades arriben a formar un parell de carrers. En este cas els edificis conformen una espècie de plaça al voltant de l'era. Encara que està habitat no veiem ningú a estes hores del matí.
Retrobem a l'eixir del mas les marques de la btt que puja des de la fuente de la Ribera i que seguim ara per un carril que baixa a buscar la capçalera del barranco del Chorrillo . Quan la pista abandona el barranc nosaltres seguim recte buscant l'antic camí que continuava cap al Mas Quemao. A partir d'ací el camí, més bé senda, es troba prou perdut però encara es pot passar sense massa problemes. El camí remunta pel barranc entre carrasquissos i pins fins que arribem a l'encreuament amb el paso de la Loma del mas Quemao. A la nostra dreta queda un tancat de carrasques i roures i a l'esquerra un altre només de carrasques, tots dos voltats de parets de pedra i, entre parets, puja el camí en una suau diagonal que ens porta a les primeres cases del mas Quemao.

La Umbrías des del Castillo.

Camí real de Llucena per on comencem a caminar.

Travessant el Colladico on la carretera nova ha alterat l'antic colladet.

Pujador als bancals que confonem amb la traça del vell camí.

Este sí què és el vell camí del mas Quemao.

Travessant el pla del mas de la Lobera.

El mas de la Lobera.




El mas Quemao.

Esmorzant a l'era del mas amb Penyagolosa de fons.

Aprofitem i esmorzem a l'era del mas amb boniques vistes de Penyagolosa posant un toc de vida humana en un paratge buit i deshabitat però encara ple dels records d'un temps no massa llunyà on bullia de vida.
El mas Quemao era lloc de pas i parada de les raberes que anaven a extrem i els veïns del mas havien de fer lloc als seus corrals als animals vinguts de fora, i a les seues cases deixaven dormir els pastors. Es tracta d'una masada molt gran on van arribar a viure més de trenta persones malgrat que no hi havia aigua a la vora. A més d'alguns pouets ja dins del terme de Llucena també hi ha la fuente de l'Espigolar, de camí al mas del Campo. Pot ser esta falta d'aigua siga també la culpable que el mas continue abandonat i assolat al contrari del que passa a la gran majoria de masos del terme on s'han arreglat cases per a segona residència.
Al mas Quemao (mas Cremat a Llucena) es junten els camins de Ludiente i el Castillo cap a Penyagolosa que segueixen pel Pas Real, desviant-se d'aquest per a evitar la volta que fa buscant la Lloma Saltadora per pujar directes al Plano de la Cruz pel barranco de Juaneta. Este camí encara el fan avui dia els veïns de Fanzara cada febrer quan pugen a Penyagolosa.
Nosaltres a partir d'ara seguirem el camí de Ludiente a Penyagolosa però de retorn cap al poble de Ludiente.
Seguim el Pas Real deixant a la dreta el mas de la Lobera i el seu pla, per on hem passat abans. Un poc més avant el pas se'n separa de la pista i trenca a l'esquerra a buscar el Collao del Revolcador. Nosaltres seguim recte per la nova pista que ací coincideix també amb un altre assegador.
Arribem a la carretera de Llucena i la travessem. El camí continua planer per l'altra banda deixant a la dreta un camp d'ametlers i un ample descansador al Plano Royo.
Quan la pista traçada damunt el camí trenca a l'esquerra per a baixar al mas de Roque Chiva nosaltres seguim recte pel vell camí que corre entre parets i que es va desbrossar l'any passat.
El camí ens porta a una clotada cultivada als peus del mas del Prado. A l'esquerra on acaba el fondal hi ha el mas de Roque Chiva. El camino de Roque Chiva corre de l'altra banda per dalt d'un tancat on s'an plantat roures trufers. Travessem els camps treballats que s'estenen pel pla i de l'altra banda queda la fuente de Roque Chiva, un pouet d'aigua naixenta cobert per una gran construcció de pedra seca emblanquinada i on es baixa per unes escaletes a tocar de l'aigua. Abandonem en este punt l'assegador que seguíem (i que continua cap a la Granella per la Cruceta) i seguim el camino de Roque Chiva que passa per dalt de la font.
Seguim el camí que passava entre els antics bancals on ara creixen les carrasques i els pins fins a un punt on enllacem amb el camí que ve del mas del Prado que deixem a la dreta. Cal seguir recte ara per un tram més tancat on les carrasques de vegades han tapat part del camí. Per sort és un tram curt i de seguida arribem a un punt on els bancals s'han tornat a plantar de carrasques i el camí travessa entre els tancats. L'herba alta i la falta d'ús fan un poc difícil seguir el traçat del vell camí, ben evident entre els bancals, mentre fa la volta a una comella fins que arribem a la pista que s'ha fet aprofitant el vell camí per a arribar als bancals.
Remuntem la pista fins a l'ampla lloma on hi ha el mas de Royo. L'entrador als bancals ve recte des del Castillo però nosaltres no el seguim sinó que travessem el mas cap al sud baixant directe a la pista del mas Royo traçada aprofitant l'assegador del Plano Royo. El mas del Royo és una altra d'eixes grans masades que anem trobant a les parts altes del Castillo. En este cas les cases estan totes prou ben conservades però no n'hi ha cap habitable.
Seguim a l'esquerra la pista i l'assegador mentre travessa entre els carrascals que s'escampen pels vells bancals. Conforme avancem cap al mas de la Loma el terreny canvia i la pedra calar que ha estat present durant quasi tot el recorregut deixa pas als gresos grisos i al sauló que aflora formant amples rodals en totes estes terres altes. Sobre elles creixen pinars de rodeno ben conservats.
Camí caminant al passar a sota del mas de la Loma trobem a la dreta el camino viejo de Ribesalbes que puja des del Castillo i continua cap al mas del Barranco. Nosaltres el seguirem a la dreta cap al Castillo. El camí s'endinsa en un bonic pinar de pi rodeno i enfila avall per un barrancusset. El camí baixa fins al Castillo però no arribarem. Quan no portem més que uns metres cal estar atents per a seguir a l'esquerra el camino del mas del Pozo que se'n separa travessant el pinar cap al mas del mateix nom. Unes fites marquen el seu traçat encara que arribant al mas es fa perdedor i cal estar atents per tal de no perdre'n la traça.
Arribem així finalment al mas del Pozo. El mas del Pozo és una més de les grans masades que hem anat trobant però a diferència de les anteriors ací les cases estan quasi totes ben arreglades i reconstruïdes.


El mas Quemao des del Pas Real d'Aragó.

El mas de la Lobera des del Pas Real d'Aragó.

Pista de Penyagolosa que segueix l'assegador de la Granella.

Travessant la carretera de Llucena.

Camí de Ludiente a Sant Joan.

Fuente de Roque Chiva.

Camí del mas de Roque Chiva.

Tram de camí entre bancals.

El mas Royo.

Assagador del Plano Royo.

Pinar del mas del Pozo.

Camino del mas del Pozo. Al fons apareix el mas de la Loma.

El mas del Pozo.
Després de descansar un poc al mas del Pozo i reagrupar el grup continuem camí buscant la senda que continuava cap a la Granella per la Cruceta.
Eixim del mas pels bancals treballats i resseguim l'antic camí per la vora, més pels bancals que pel camí a l'estar este més tapat, fins que arribem al Pozo que li dóna nom al mas. Ací el camí gira a l'esquerra i deixa enrere els bancals treballats passant entre bancals ermats i després per monte deixant a la dreta el Tormazal i resseguint un tossalet que ens portarà al collet de la Cruceta on hi ha un encreuament de camins; per l'esquerra baixa la pista al mas del Barranco mentre que nosaltres seguim recte per la vora d'un bancal d'oliveres camí de la Granella.
L'assegador passa entre parets i també hi han passat la desbrossadora eliminant els romers i les argelagues que molestaven al pas, malea que creix a les llomes dels voltants.
Trasponem un colladet i comencem a baixar cap a la Granella que s'alça a la vora d'una ampla clotada envoltada de tossalets. Si el mas Quemao és un dels grans masos del terme del Castillo la Granella és, sense dubte, el més gran. Fins a una cinquantena de persones va arribar a tindre, tantes com hi ha ara a tot el terme vivint tot l'any. Ací hi havia forn, trull, taverna, ... només li faltava l'església per a ser poble. Ara com al mas Quemao no queda cap casa en condicions de viure-hi tot i que no totes estan a terra. Ací també no veixem cap font prop i l'aigua s'hauria d'anar a buscar prou lluny.
Travessem la Granella i continuem per la pista que aprofita el traçat del Paso de la Granella en direcció a Ludiente. La ratlla que separa els termes municipals del Castillo i Ludiente passa pel mig de les cases de la Granella de manera que ara entrem ja dins del llarg terme de Ludiente.
Deixant enrere la Granella a la dreta queda el Paso del Cabezudo per on baixa un antic camí cap a la Giraba. Encara que no està netejat algú s'ha entretés posant fites de manera que es pot baixar prou bé fins al riu. Uns metres més avant eixia a la dreta el camí a Ludiente per on passava la romeria de Ludiente a Sant Joan de Penyagolosa però eixe camí sí que està totalment tapat i impracticable a l'espera que les brigades el netegen. Nosaltres però seguirem recte per la pista que segueix el Paso de la Granella que passa als peus del Alto de la Casica abans d'arribar a les restes del que fou la Casica, ara només dos parets que no tardaran massa en caure. A la vora del camí encara es troba el pouet d'on traien l'aigua per a beure.
El camí baixa un poc i arribem a un encreuament: per la dreta continua la pista principal que passa pel Hoyo cap a Ludiente. Nosaltres seguirem recte per la pista traçada sobre el Paso de la Granella que venim seguint (amb algun afegitó) des del mas Quemao.
Pugem cap a la Loma Batista que ens queda al davant, suau lloma coberta per un coscollar on creixen alguns pins, ginebres i savines alternant amb el romer. Este paisatge és el dominant en tota esta part del recorregut i a partir d'ací ja no alternarà amb els carrascars o els camps treballats.
Trasponem la lloma i comencem a baixar cap al mas de Morilla on acaba la pista i continua la senda que segueix el pas. Es tracta d'un important conjunt de masos on va arribar a haver-hi fins i tot una capella. Ara allò que no s'ha assolat queda tapat pels esbarzers.
Deixem enrere la Morilla i continuem avall a buscar el barranco de Morilla seguint sempre el sender que discorre entre les parets de pedra que delimiten l'assegador. Arribats al barranc el travessem i seguim per l'altra banda en la part més complicada de la ruta per l'orientació doncs les traces de sendes que obren les ovelles fan difícil seguir cap camí clar però al final acabem eixint a un collet on passa una pisteta que entra a uns bancals encara treballats a la capçalera del barranco de los Àrboles (i per on també es pot pujar a la Loma Batista).
Travessem la pista i pugema un capoll baixant per l'altra banda deixant a l'esquerra el Molar (en algun lloc l'anomenen també Casa Basilisa) on destaca un magnífic roure a la vora del mas. Des d'ací el camí es veu clar, delimitat per parets de pedra, i baixa al barranco de los Àrboles pujant per l'altra banda a los Cubos de Royo construït dalt d'un collet amb bones vistes i on ens aturem per a dinar que ja va sent hora.


Eixint del mas del Pozo cap a la Granella.

El Pozo del mas del Pozo.

Tram de camí perdut.

Senda a la Cruceta.

Paso de la Granella.

Baixant del Cabezo cap a la Granella.

Bassot de la Granella.

Arribant al mas de la Granella.

Pozo de la Casica.

Pujant a la Loma Batista.

La Granella i Penyagolosa des de la Loma Batista.

Ermita de la Morilla.

Mas de Morilla.

Baixant al barranco de Morilla.

El Molar i al fons los Cubos de Royo.

El Molar i el paso de la Granella,perfectament delimitat per parets de pedra.

Los Cubos de Royo.

Per los Cubos de Royo passa el camino de Ludiente a Lucena que seguirem cap a la dreta. Per l'esquerra el camino de Lucena que baixa a buscar el barranco Hondo, del Manzano, de la Teja, al punt anomenat de las Huerticas per ser eixa la partida que travessa.
Nosaltres deixem enrere los Cubos de Royo i baixem cap al barranco de los Árboles que ací no és més que un barranquís que travessa una xicoteta fondalada. Davallem cap a ell passant pels bancals de los Cubos de Royo, on encara se sembra cereal, i el travessem seguint la pista que arriba al mas. El vell camí continuava recte per dalt la llometa que separa el barranco Hondo i el de los Árboles fins que baixava a travessar este darrer ja prop del mas de Vicenta. Ara però està impracticable i la pista no fa molta més volta i en la part final pràcticament coincideix amb el camí.
Quan travessem el barranc ho fem per una zona on creix una xicoteta omeda vora el mateix que denota l'existència d'humitat o d'una corrent d'aigua més o menys permanent, però uns metres més avall el substrat canvia i l'argila deixa pas a la pedra calcària i l'aigua corre damunt d'ella però no aporta humitat a les plantes de les vores i per això tan sols creixen algunes savines i ginebres. El contrast és molt gran.
El camí ens porta al collet on s'alça el mas de Vicenta, als peus de la Loma Sincabo. El mas de Vicenta és un gran casalici de pedra bona, ben construït i que encara conserva el trespol. Es troba situat en un llomet que domina un collet i els bancals que s'estenen a banda i banda, alguns encara treballats. Les construccions auxiliars del mas no es conserven i pallisses i corrals resten en runes.
Pel collet que hi ha a pocs metres passen dos dels principals camins tradicionals del terme de Ludiente: el camino de Lucena i el de l'Alcora. Pugen des de Ludiente pel Peirón del Cementerio i el mas de la Puebla (des d'on és camí de ferradura). Al mateix collet arriben tres pistes, una des de la casilla de la carretera del Castillo i les dos que segueixen el traçat dels vells camins; cap al nord i portant al costat el barranco de los Àrboles el camino de Lucena, i cap a l'est baixant al barranc del Manzano el camino de l'Alcora.
Només ens queda baixar per arribar a Ludiente però no ens estem de pujar a la veïna Loma Sincabo com a colofó de la ruta així que abans de baixar cap a Ludiente ens encaminem cap al mas de Vicenta on es queda un grup de gent que prefereix quedar-se descansant, i la resta del grup enfilem amunt cap a la Loma.
Travessem un pinaret i de seguida eixim a la Pedriza que cobreix tota la Loma on entre les penyes calars només creixen les savines, senyal que ací no ha hagut incendis.
Seguim un vell senderol que es deguere traçar per a pujar a la Loma a traure pedra, carbonejar o a alguna altra activitat que va fer necessari arreglar un poc el camí per tal de fer més fàcil el pas de les cavalleries. No el seguim molt de tros perquè finalment es perd i seguim amunt cap al capoll de la Pedriza pujant per on millor pas trobem fins que finalment assolim la part cimera on la Loma fa honor al cognom Sincabo doncs acaba bruscament en un cingle de quasi dos-cents metres. A sota nostre queda el riu Villahermosa que obre un bonic congost entre Ludiente i Argelita i també els voltors que nien a les parets. Davant hi ha   les no menys imponents parets de la muela del Bounegre. El barranco Hondo o del Manzano (a cada part pren un nom) es junta al riu Villahermosa quasi als nostres peus, o així ens ho sembla des de les altures on tot pareix estar a l'abast de la mà.
Després de disfrutar de la vista tornem a baixar al mas de Vicenta pel mateix camí i continuem la ruta baixant pel camí vell de Llucena (i l'Alcora) que ací baixen conjuntament. a goig trepitjar els vells camins empedrats per on tanta gent ha passat al llarg dels segles per anar al poble des dels masos o per anar de poble a poble.
Conforme baixem el camí baixa a travessar el barranco del Jaqués i travessa un bosquet molt fresc on alternen els pins i els oms. Continuem avall passant per un periró trencat que ens avisa de la proximitat del poble i entrem ja a la vall del riu Villahermosa. A la nostra esquerra es veu el Buey Negro i davant el barranco Santa Ana, i caminant caminant arribem als bancals treballats de la Solana de la Puebla on es nota que es pot arribar ja per pista.
Al mas de la Puebla ens reb un gos que el guarda, i un poc més avant passem a la vora de la font que aboca a una bassa d'on raja un bon reguer d'aigua que corre cap avall a buscar el riu.
La pista traçada damunt el vell camí ens va baixant poc a poc cap al poble mentre disfrutem d'unes grans vistes dels voltants. Arribem a una revolta i, per fi! veiem Ludiente a sota nostre però ja ben prop. Anem baixant cap a ell fins que arribem al Peirón del Cementerio. Un poc abans hem deixat a la dreta el vell camí de la Granella que baixa directe des d'allà dalt. Ara només ens queda baixar al poble que està a tocar i travessar els estrets carrers fins al bar on està esperant-nos el autobús per a tornar-nos cap a casa.

Barranco de los Árboles.

La Loma Sincabo.

Pujant a la Loma Sincabo camp a través.

La Loma Sincabo.

El Sincabo de la Loma.

El Boinegro des de la Loma Sincabo.

Mas de Vicenta.

Camino de Lucena (i de l'Alcora).



Vell peiró trencat que marca la proximitat del poble.

Baixant entre els bancals de la Solana de la Puebla.


El mas de la Puebla.

La fuente dela Puebla.

Ludiente, per fi!

El Peirón del Cementerio.

El Bueynegro des del Peirón del Cementerio.

Ludiente.




Ací està el track:



Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del camí:

Circular al Castillo passant pel Remolcaor, el Mas Quemao, Cedraman i el Chorrador
Circular al Castillo pel Mas Quemao la Granella i el molino Bajo
De Ludiente a la Loma Sincabo i la Loma Batista
Cingles i barrancs de Ludiente
De Llucena a Ludiente pel camí vell i tornant per la Granella i el camí de Foios
Ludiente - la Granella - la Giraba

Més informació:
  • Blog Ludiente activo 
  • Sancho Comins, José (1990)  Itinerarios por el Valle del Mijares. Ed. Universidad Alcalá de Henares i Caja Rural San José Almazora.
  •  Blanco Fernández de Caleya, Enrique (1989) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Castillo de Villamalefa  Generalitat Valenciana
  • (1909) Minuta del término municipal de Castillo de Villamalefa Ed. IGN
  • (1909) Minuta del término municipal de Ludiente Ed. IGN  
  • Blanco Fernández de Caleya, Enrique (1988) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Ludiente  Generalitat Valenciana
  •  Roncero, Enric (1998) Penyagolosa Ed. Alpina
  • Muñoz Badia, Ricardo (1996) El Maestrazgo, l'Alcalatén, Ducado de Villahermosa Ed. Antinea

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada