dissabte, 11 de novembre de 2017

DEL MAS DEL MORO A LA REDUELA PER MASOS DE FRONTERA

Fa poc Masover va penjar un track on feia una ruta entre Ludiente i Llucena. En ella donava informació que s'havia netejat el vell camí entre Ludiente i l'Alcora per on vam provar a passar fa un any amb Julio, Jesús i Albert i ens vam prometre no tornar a fer-ho fins que el camí estiguera millor, així que confiant que ara podríem passar millor ens n'hem anat a seguir el seu track decidits a provar sort ... i n'hem tingut (més o menys).

Hem eixit des del mas del Moro perquè pensàvem (innocents) que podríem tornar des del mas de Llosar pel camí vell de Llucena (al mas del Moro), però no ha estat així. Però anem a poc a poc i no avancem les coses.
Hem començat a caminar des de l'entrada del mas del Moro, on pràcticament hi ha veïns que viuen tot l'any. Un parell d'ells els hem vist ben de matí anant a collir olives que és el que ara toca, o a passejar els gossos. Nosaltres ni hem fet una cosa ni l'altra i hem agafat la carretera i manta i camí caminant hem deixat el Pirineu a la dreta i la Loma del Mesón a l'esquerra per traspondre el collado del Mesón cap al mas del Perxano. Interessant topònim el Pirineu que bé mereix preguntar per ell la propera vegada que pugem al mas del Moro.
De fet el mas del Moro té un topònim més clar; és l'únic lloc del terme de Llucena on va haver població morisca, segurament provinent de la veïna Argelita que està més prop que Llucena, com bé apareix a la documentació conservada a l'arxiu de Llucena. Curiosament no té cap font important prop però sí bons bancals per a llaurar per la vora.
Passem per davant del Perxano, on no es veu a ningú però sí als bancals del davant on una parella està esporgant i plegant la llenya. Els saludem i seguim camí caminant per la llarga carretera que coincideix quasi totalment amb el Pas Real d'Aragó llevat del tram que hi ha entre el mas del Perxano i el collado la Loma on el pas baixa recte a travessar una clotada mentre que la carretera fa la volta per dalt. Com que este tram del pas es troba abandonat seguim per la carretera que ens porta a un bonic mirador sobre el Boinegro i el congost que obre ací el río Villahermosa entre Argelita i Ludiente. Esta és una de les imatges més espectaculars d'un congost que ja de per sí ho és. Ací també és el punt on pujava el vell camí de Ludiente a l'Alcora que hui continua tan brut com fa un any així que continuem carretera enllà a buscar el collado de la Loma on a l'esquerra baixa una pista que s'ha netejat. Llàstima que ja posats no ho hagen fet pel vell camí del qual encara se'n poden vore les traces però almenys ara ja es pot baixar.
Mas del Moro.
Mas del Perxano.

El Boinegro i la Loma Sincabo.
El barranco Hondo i de la Teja.
Baixem pel pinar de repoblació espès que creix al vessant de la Umbría que ens baixa, com no, cap al barranco de la Umbría. La pista baixa fent llaçades que arriben quasi al barranc on creix un pinar madur. Ací gira i enfila cap al sud mou a la dreta un senderol obert sota el pinar que resseguint vells bancals continua paralel·l al barranco de la Umbría per dalt d'ell.
Ací s'ha fet un gran treball de neteja sota el pinar, per un sender inventat que finalment enllaça amb el camí vell. Este tram ja el coneixem perquè per este mateix pinar de l'Umbría vam baixar fa un any amb Julio i companyia buscant el millor pas (després de perdre totalment el camí vell).
El sender net continua pel camí vell que baixa al barranc i el travessa. Per este barranc corre un fil d'aigua que naix del ojal del Manzano al lloc que a Ludiente anomenen gràficament la clocha.
Passat el barranc deixem a la dreta una caseta assolada al cara-sol i continuem per dins del terme de Ludiente. El camí travessa per entre els antics bancals on ara només creix la "tollaga" fins a un punt on, en conte de seguir el vell camí que gira cap al nord per a buscar el barranco de la Teja, baixa entre bancals a buscar un parell de grans carrasques on bruscament s'acaba. Fins ací hem anat seguint una autèntica "autopista" i ara ens trobem enmig del no res sense ni tan sols un mal sender per a travessar el barranc.
Pista de la Umbría.
Sender desbrossat.
Pinar de la Umbría.
Obrint-se pas entre les argelagues.
Carrasca final de camí net.
Com no sabem molt bé per on tirar ens partim en dos: Vicent i Ramiro decideixen seguir per dins del barranc mentre la resta pugem a buscar la ruta que vam seguir fa un any on ja sabem que ens punxarem però al menys podrem eixir vius.
Ni l'una ni l'altra són les millor opcions; la millor és baixar a buscar el barranc i travessar-lo pujant fins a uns bancals que hi ha just davant on acaba una vella pista. (eixe és el track penjat rectificant l'original després d'una visita a la zona per a trobar el bon pas).
Comencem la part més dificultosa del camí travessant un camp d'argelagues i buscant la manera d'acostar-nos al barranc on retrobem el vell camí al punt on el van netejar, fa anys, des de Ludiente. Ara torna a estar tapat, almenys la part del riu, però aconseguim finalment passar i trobar la traça, més clara, que puja per l'altre costat a buscar el Molar.
Baixem al barranco de la Teja (com se l'anomena en este tram) i encetem la llarga costera del Molar que per la senda que ja es torna a tapar ens porta a la pista que del Molar baixa al barranc. (si seguim el track pujarem per la pista fins a este punt).
Uns metres més amunt hi ha les cases assolades del Molar i només passar-les, els bancals del Plano Molar que fent honor al seu nom es troben en un gran replanell enmig de la costera que baixa des de los Cubos del Royo al barranc.
Baixada camp a través.
Camino de Ludiente a Alcora per la costera del Molar.
Barranco de la Teja i del Manzano.
Eixint a la pista del Molar.
Travessant el Plano Molar continua una pista que seguim. La pista ens porta a travessar pràcticament plans la vessant que baixa al barranc. Allí veiem a Ramiro i Vicent obrint-se pas entre la malea sense cap senda que seguir.
Nosaltres, després de passar un bonic rodal de roures, trenquem a la dreta per baixar al barranc punt on ens trobem finalment i ens aturem a recuperar forces, complit ja el tram aventurer de la ruta.
Ja reunits els cinc caminants travessem el barranco de la Teja, ací anomenat també de las Huerticas, per on passa un fil d'aigua i continuem per l'altra banda seguint una vella pista perduda, convertida en senda, i recentment desbrossada que puja en forta pendent cap al mas de Ángel.
Roures vora la pista.
Descansant a la vora del barranco de las Huerticas.
Conforme pugem davant nostre s'alça un tossal calcari i, als seus peus, s'obre una gran cova. Quan la pista acaba en uns vells bancals continua el camí travessant-los i passant per baix de la cova. Un senderol desbrossat hi puja i ens acostem a ella desviant-nos mínimament del camí. Es tracta del Covarcho, una gran cavitat rodona que entra uns metres dins de la paret calcària, tancada per fora per una paret potser per a fer-la servir de vivenda perquè no se sembla massa als corrals i abrics d'ovelles.
Camí del mas de Ángel.
El Covarcho.
Reprenem el camí del mas de Ángel que remunta per la vora d'un barranquet que baixa des del mas de Gil seguint un tram de vell camí de ferradura tan ben traçat com conservat. El camí puja fent algunes voltes i fent grasades realitzades, no en pedra seca com sol ser habitual, sinó amb fusta de savina que sovintetja pels voltants. Este tram, fins al mas de Ángel, és possiblement el més bonic de tot el recorregut i el camí més interessant de tot el terme de Ludiente tant per la seua factura i traçat com per la bellesa del recorregut.

Esglaons amb fusta de savina.
Camí de ferradura perfectament traçat.
El mas de Ángel.
Arribem finalment al mas de Ángel passant entre la ruinosa casa i les pallises arribant a l'era. Des de l'era mou una pista que segueix entre els bancals, encara treballats, fins a un llarg rellom que separa els barranco de la Reduela i el que baixa des del mas de Gil. Per ací passa l'assegador de la Reduela que baixa recte pel mas de Elvira al barranco del Manzano (i que com van comprovar Julio, Jesús i Albert l'any passat està completament tapat de malea). De l'altra banda del barranquet queda un altre rellomet allargassat entre el mas de Gil i las Huerticas per on passa el camí vell de Llucena a Ludiente.
Ens queda ara una llarga tirada per pista, primer pel carril traçat sobre l'assegador que va seguint el rellomet travessant un matollar clapejat de pins i carrasques, més abundants quan ens acostem a la Reduela. Abans d'arribar eixim a la pista que ve de los Cubos de Royo i puja pel mas de Gasque, llarga i dura pujada per on passa cada any la "Gegant de Pedra". A partir d'ací la pista és bona i només uns metres més avant arribem a les primeres cases de la Reduela.
El mas de Gil.
Arribant a la Reduela.
La Reduela és una de les grans masades que hi ha al voltant del Pas Real d'Aragó, tant dins del terme de Llucena (mas del Moro, el Perxano, el Llosar, ...), Ludiente (la Reduela) com, sobretot, el Castillo (la Granella, el mas Quemao, el Pozo, Roque Chiva, Hoya Nao, ...). En este cas es tracta d'un grup d'una vintena de cases que es trobaven totalment abandonades i assolades fins que fa pocs anys un grup de neorrurals van s'hi van establir i han anat rehabilitant-les de manera que ara ha recuperat l'antic esplendor (encara que no els antics habitants).
Travessem la masada on quasi totes les cases estan arreglades i encara sentim com la formigonera està en marxa per continuar les obres malgrat que no veiem a ningú.
La pista continua per a enllaçar amb el Pas Real d'Aragó fent la volta a la capçalera del barranco de la Reduela que ací està cobert d'un bosquet de carrasques. Arribem així a la fuente de la Reduela, que consta de pou, pica per a beure les persones, piques per als animals, llavador i bassa de reg. El típic conjunt per a aprofitar totalment l'aigua segons una gradació d'usos de més necessaris a menys. Ara però es troba seca a l'haver-se canalitzat l'aigua cap a les cases.
La Reduela.
Abandonant la Reduela.
Fuente de la Reduela.
El mas de la Reduela des de la font.
Ací mou també un vell camí que puja per darrere la font i decidim seguir-lo amb la creença que enllaçarà més ràpidament amb el Pas Real, i així és.
Seguim el vell camí, ample i empedrat, que puja entre bancals ara ocupats pel bosc. Per ací encara passen les raberes d'ovelles impedint que es tanque el camí però també fent algunes traçades alternatives a l'antic camí de ferradura i seguint-les arribem al mas de Mato, ja dins del terme de Llucena però a la ratlla de Ludiente, damunt mateix del pas.
Camí al mas de Mato.
Mas de Mato.
A partir d'ací la ruta a seguir és ben fàcil, només hem de seguir el pas real per a tornar al cotxe. Malauradament encara ens queden un parell d'hores de marxa per pista i carretera. Per sort el paisatge, amb un cel lliure de núvols i excel·lent visibilitat, ens acompanyarà i farà més curta la tornada.
Continuem pista avall seguint el traçat del pas d'Aragó que tantes raberes d'ovelles han fet al llarg dels segles i deixem a l'esquerra alguns bancals d'avellaners abandonats. Un poc més avall a l'arribar a les restes del Batanero ens apareix per la dreta la pista que ve de la Reduela. Uns metres més avant a la esquerra una fita ens marca el punt on baixa una senda al Llosar per la font de la Calitxa i el mas d'Alfonso seguint un antic pas ramader. Queda pendent per a un altre dia perquè ara ja se'ns fa tard i toca tornar pel camí més curt i més dret.
Un poc més avant deixem a la dreta una pista perduda que entra al mas de Juan Edo i uns metres més avant a l'esquerra una impressionant calera. Camí caminant passem per la vora d'un mas nou, alçat dins del mateix pas, on hi ha un grup de jòvens fent el que semblen exercicis gimnàstics al porxe de la casa. Just davant hi  ha un entrador al mas d'Alfonso.
Pas real d'Aragó cap al sud.
Pas real d'Aragó cap al nord.
Continuant camí arribem finalment a la carretera de Llucena a l'altura del Juncar. Ací hi ha la font que encara no s'ha secat tot i què ara es troba molt descuidada, i un poc més avant a l'altra banda d'una clotada de terra fèrtil on hi ha els bancals del mas, les cases emblanquinades i arreglades dels masos del Juncar. Per davant mateix passa la pista que entra a les Pedroses. La idea original era baixar per ahí a les Pedroses i, seguint el camí vell de Llucena recentment recuperat, tornar per ell al mas del Moro, però com se'ns ha fet tard toca adelantar camí per la carretera, no molt més llarga però sí més planera, així que continuem pel camí real mirant com per la dreta el barranco de la Umbría davalla a buscar el del Manzano mentre els nostres passos ens porten pel mas del Barber al collado de la Loma on tanquem el cercle.
Mas del Juncar.
Font del Juncar.
Carretera d'Argelita a Llucena.
A partir d'ací ja només ens queda refer el camí d'anada que en un parell de quilòmetres ens portarà de retorn al mas del Moro.
La Plana i la mar.
El Perxano i el Pirineu.


Ací està el track:


Powered by Wikiloc


I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:

Cingles i barrancs de Ludiente
De Llucena a Ludiente pel camí vell i tornant per la Granella i el camí de Foios
De Fanzara a Penyagolosa
XVII pujada de Fanzara a Penyagolosa
 

Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada