diumenge, 12 de febrer de 2012

BASSA D'ANDRIÀ AL TOSSAL DE SUBARRA

Hui em fet una volta curta per una zona on feia anys que no anava. Hem pujat al tossal de Subarra des de la bassa d'Andrià, just a la vora del pinar de Don Valls.
La darrera vegada que havíem estat per allí es tractava d'una zona de matolls amb un gran pinar de repoblació molt tranquila i allunyada de la carretera. Ara la nova carretera de Torreblanca (i d'accés a l'aeroport) passa just a la vora i el soroll dels camions trenca la tranquilitat. El soroll dels avions de l'aeroport (a tocar) també afectarà ... si es que algun dia hi ha avions.
Tot i això és una zona recomanable inclosa dins la ZEPA Planiols - Benasques (i tot i així amb un aeroport que la divideix en dos i ha ocupat i destruït uns quants boscos públics).

Per arribar al punt d'inici cal agafar la carretera de Benlloc cap a Torreblanca i a les rotondes d'accés a la nova carretera seguir el camí de servei de la mateixa cap a la font de Subarra (és l'accés més curt).
La bassa d'Andrià gelada.

Des de la Bassa d'Andrià seguim el camí vell de Torreblanca o camí de Subarra cap a l'est, deixant a l'esquerra el pinar de Don Valls de propietat particular i  a la dreta el pla de Benasques cobert d'un espès matollar mediterrani de coscoll, romer, argilaga i llentiscle.
Al poc d'eixir travessem l'assegador de Don Valls que ve del Pla de Benasques i travessa el pinar cap a la Vilanova. Abans el traçat era ben recte però ara fa una gran volta per a sortejar l'aerotort.
Continuem recte deixant a l'esquerra un camí que va cap al mas de Rufo, just a l'acabar el pinar i ja trobem davant nostre el tossal de Subarra on hem de pujar.
Camí de Subarra, al fons el tossal de Subarra.

Deixem una altra desviació al mas de la Pedrafita on es troba una curiosa pedra que alguns autors consideren una fita d'origen romà i, deixant a l'esquerra el mas de Castell girem per un camí encementat a la dreta que ens pujarà al tossal passant pels Vilarets.
El camí deixa a l'esquerra els pinars de repoblació que creixen a bona part del tossal i a l'esquerra els matollars, més espesos i clapejats de carrasques, que cobreixen la major part de la zona.
Passem per la banda de dalt dels Vilarets i enfilem un tros de pujada passant per la vora d'una bassa d'incendis.
Bassa d'incendis dalt dels Vilarets, mirant cap a Penyagolosa.

Per ací passava antigament el Pas de la Fusta que unia les terres baixes del prat amb les pastures de l'Aragó i per on es baixava la fusta de Penyagolosa cap a la mar. El pas puja al recte cap al tossal i baixa per l'altra banda però hui en dia està totalment impracticable.
Continuem pujant entrant ja de ple al pinar. Les vistes milloren conforme anem pujant. Als nostres peus l'aerotort, darrere el pla de les llacunes on ja només hi ha aigua quan plou molt i al fons la Serra d'en Galceran per la banda nord. Cap a ponent el pla de Cabanes s'estén confonent-se amb el pla de les Useres i cap al sud el pla arriba fins a la serra de les Santes.
Fem un tros més de pujada i assolim l'ample llom del tossal. Girem a l'esquerra descartant un camí que a la dreta segueix per un tallafocs i pugem els últims trams fins al vèrtex.
Vèrtex geodèsic del tossal de Subarra.

El vèrtex geodèsic no té bona visibilitat, els pins i el fet d'estar situat enmig de l'ample cim fan que no es veja res cap a ponent ni llevant i poc cap al nord i sud.
Ara bé, des de la casa forestal annexa les vistes són magnífiques cap a la banda de mar. Distingim perfectament la Serra d'Irta, Capicorb, el prat de Cabanes, Marina d'or (o d'horror) i la serra d'Orpesa.
Mirant cap a llevant.

Descansem al carasol de la part davantera de la casa forestal i aprofitem per fer un mos (sobretot els xiquets) i mirar de trobar un camí de baixada diferent del de pujada.
Sobre el paper pels tallafocs que travessen el tossal es pot baixar però el paper és molt sofrit i cal assegurar-se'n.
Tallafocs de baixada als Camaleons.

Al final trobem que pel tallafocs que mou cap al nord i que baixa recte cap al camí de Subarra. Fa poc que l'han netejat i s'hi passa bé. Fins i tot es fa estrany no trobar senyals del pas de bicicletes doncs és una d'eixes baixades aptes per a les btt i més tenint en conte que la pujada és tota per pista bona.
Arribem al camí i el seguim a l'esquerra de retorn. Per la vora del camí i paral·lel al mateix hi ha una senda que passa pels pinets i al final torna a eixir al camí . Com que tenim pressa seguim la pista.
A la dreta deixem un fondal on trobem alguns bancals encara treballats i la majoria erms. Segons els mapes es tracta dels Camaleons, curiós nom.
Mas de Castells voltat de carrasques.

A la banda esquerra seguim portant el pinar de repoblació de pi blanc, mentre que a la dreta apareixen grupets de carrasques, alguns més espesos, que fan el paisatge variat i no tan monòton.
Arribem al cap de poc al punt on ens havíem desviat per a pujar al tossal i refem els nostres passos fins al cotxe.
Pinar de repoblació de Don Valls.

Abans d'arribar no ens estem de fer caminar un tros pel mig del pinar de repoblació. Es fa estrany caminar enmig d'un pinar on els pins es troben perfectament alineats.
Arribem per fi a la bassa d'Andrià finalitzant una ruta curta però que ens ha fet vore les moltes possibilitats, sobretot per a dies freds d'hivern (per a l'estiu hi ha poca ombra) de les serres prelitorals.

Ací està el track de la ruta:



Més informació:
  • Terrasit i visor web de la Generalitat.
  • Ajuntament de Benlloc
  • Muñoz Badia, Ricardo El Maestrazgo, l'Alcalaten, ducado de Villahermosa. Ed. Antinea, Vinarós, 1996

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada