dissabte, 18 de febrer de 2012

DE LA FUENTE DE LA CALZADA A LA PEÑA CULLERA

Hui hem tornat a passar pel Barranco Malo i el del Agua Negra. Després de les pluges del novembre ja vam estar i donava goig vore còrrer l'aigua, després de tres mesos molt secs només hem trobat algunes basses gelades i poc més. Com que Jordi vol fer la ruta dels dos barrancs amb uns amics allí que ens n'hem anat, descartant les altres propostes del dia, però hem fet la ruta un poc més interessant pujant al Cullera.

Hem eixit de la Fuente de la Calzada amb fred i gel per les ombries. De fet part de la carretera d'Algimia estava coberta de gel i era perillós passar-hi.
Rosada als Corrales de la Calzada.

Així que no ens hem entretingut i hem començat a pujar cap als corrals de la Calzada per a baixar al barranco del Agua Negra. Calia anar amb compte per què les zones més ombries estaven ben blanques de la rosada.
Camino del Barranco Malo.

Ens hem desviat per pujar pel barranco Malo per pujar cap a Juan Vicente. A la nostra dreta està el magnífic carrascar del Barranco Malo que a la seua part més alta presenta els (possiblement) millors exemplars de carrasca de tota la serra.
Deixem enrere el carrascar a l'altura del Rincón de Onsuna on estan netejant tota la muntanya.
Trituradora.

Amb una trituradora estan desfent la remulla per a què servisca d'adob natural i el brancam i troncs menuts estan amuntonats per a carregar.
Bosc net de sotabosc al Rincón de Onsuna.

Continuem per la pista remuntant el barranc, ara net de matollar a banda i banda fins arribar a la pista de Almedíjar on girem a la dreta pujant un poc i desviant-nos per una vella senda que abans estava mig perduda entre les brugueres i que ara no es distingeix tampoc molt bé de tan net com està el sotabosc.
Fiquem algunes fites a l'entrada de la senda i un poc més avant. De tota manera la senda es dirigeix a un Collado de la Era de Valera a l'esquerra del Alto de Juan Vicente (que està darrere el corral de Juan Vicente, ara ben visible a la vora de la pista).
Des del coll hem de seguir tota la carena que parteix les aigües de la rambla del Baladrar i la d'Almedíjar, deixant a la dreta la Villanova i la capçalera del barranco Medio i a l'esquerra les ombries que cauen al barranco del Agua Negra.
Per un senderol que es perd i torna a aparèixer, pugem cap al cim de llevant. La senda està enfitada però alguna que altra vegada la perdem, de tota manera cal anar sempre prop de la carena, on la roca no deixa crèixer la vegetació.
Arribem al primer cim i continuem crestejant. Es tracta d'una crestera de rodeno amb molt poca vegetació que recorda alguns paisatges d'alta muntanya encara que només estem a 900 metres d'altura.
Cresta prop del Collado de los Erizos.

Trobem alguns coixinets de monja.  És l'únic lloc d'espadà on n'hem vist, encara que són poc abundants. (segons Pellicer a Bona part de la Marina se l'anomena cadireta de pastor perquè realment s'asentaven damunt després d'enrotllar-li una manta). Deu de ser aquesta part on es troba el Collado de los Erizos però no sabria dir quin de tots els colladets que passem deu ser.
Coixinets de monja (erizos).

Baixem a un colladet  i tornem a pujar deixant a l'esquerra la Ombría de Villar, on comença el magnífic bosc mixte de pinar i surera de darrere de la font de la Parra.
La senda va buscant el millor pas a la dreta. l'esquerra i per dalt la carena. En alguns llocs els esbarzers i argilagues la tapen un poc, però la poca molla del terreny fa que siguen baixets i no cresquen prou per arribar a tancar-la, sobretot si passa prou gent.
Passem un nou collet obert al rocam roig que domina aquesta part, deixant a l'esquerra la penya on conflueixen els termes d'Aín, Almedíjar i Algimia (segons la publicació de l'AVL sembla que és ací on cal situar el Collado de los Erizos, però no se'n veu cap) i la rodegem pel migdia per enllaçar finalment amb la senda que des del Collado de Torres (en Aín, de Aín a Algimia) entra a la Peña Cullera.
Carena de rodeno al límit dels termes.

Trobem ací uns senderistes que baixen de la Peña on han pujat per la senda que puja per la Piedra Cullera i s'interessen pel camí per on venim però finalment decideixen tornar a Almedíjar pel Barranco de Almanzor, seguint la pista de la Ibola i el vell camí d'Almedíjar a Aín.
Nosaltres ens arrimem al cim de la Peña Cullera per a disfrutar de les vistes i descansar un poc.
Cim de la Peña Cullera.

Refem el camí d'accés a la Peña, deixant a l'esquerra el camí del Collado de los Erizos i a la dreta el barranc de la Reflexió i baixem cap al Collado de Torres que separa els termes d'Aín i Algimia i per on passava antigament la senda de la Ibola cap a la fuente de la Calzada.
Deixem ací la senda i girem a ponent per un vell bancal d'ametlers que travessem baixant cap a un reguer, que seguirem, ara per dins ara per fora, fins arribar a un sender que baixa a la font de la Parra.
Baixada pel reguer de la font de la Parra.

Este darrer tros no seguim cap senda nova ni vella, però seguint el reguer es pot passar bé, fins i tot en pantaló curt i sense punxar-se, això sí, cal anar amb conte de buscar el millor pas de baixada i mirar bé on es fiquen els peus per no esvarar.
Anem quasi tota l'estona per la dreta on el rodeno aflora en superfície deixant trossos lliures de vegetació entre clapes de carrasques, la banda de l'esquerra, més ombria, està totalment coberta de pins i sureres amb un abundant sotabosc de brugueres.

Arribem finalment, i després de travessar un tros de bosc més madur però amb poc de sotabosc, a un sender que seguim a la dreta per a baixar a la font de la Parra.
Vora la font de la Parra hi ha una gran placa de gel just a la pista que travessem amb cura per seguir la pista d'Almedíjar buscant el camí del Agua Negra.
Baixem al barranc i continuem per ell comprovant que d'aigua hi ha ben poca. Fins i tot el gel que s'ha format a algunes basses està ara per damunt del nivell de l'aigua, que ha baixat prou.
Gel al Barranco del Agua Negra.

Seguim barranc avall  passant sota els Cinglos del Agua Negra fins a retrobar l'encreuament del camí del Barranco Malo i refem el camí d'anada per l'Agua Negra baixant fins la carretera per retornar a la font.

Ací està el track:




Mapa de la ruta:
ICV 1:10.000 modificat.

I ací altres tracks que comparteixen part del recorregut:

ain - espadà - ft parra - ibola
almedijar - pedra cullera - almedijar
ibola - pedra cullera - ibola
ibola - cullera - mosquera - aín
barranco malo - la rodana - el agua negra crònica ací
ft calçada - ft parra - pic espadà
informació detallada ací.
ft calçada - pic espadà
algimia - espadà - alcudia
almedijar - peñarroy - juan vicente
ft calzada - espadà - nevera
el agua negra - cullera - bco malo
Ací teniu el recorregut del Agua Negra i la Cueva del Estuco per a xiquets.


Més informació:

  • Garcia Osuna, Antoni Toponímia dels pobles valencians: Algimia de Almonacid AVL, València 2010 accessible a la web.
  • Cebrián, Rafael Montañas Valencianas VII: Sierra Espadán. CEV, València, 1999
  • Pellicer, Joan Costumari botànic [3] Ed. del Bullent, Picanya, 2004
  • Terrasit i visor cartoweb.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada