dilluns, 20 de febrer de 2012

ALFONDEGUILLA A L'ARQUET

Curta volta que recorre l'ombria de l'Aigualit fins el Toll de la Canal i baixa seguint el barranc de Castro fins a la font dels Xops.

Eixim des de la font dels Xops per tal de recurtar un poc la ruta (1 km entre anada i tornada) i de seguida abandonem la pista seguint per dins del barranc de Castro.
Camí pel barranc de Castro.

Anem només uns metres i ens desviem a la dreta per una bonica senda empedrada que comença a pujar fent revoltes per a retornar en diagonal cap a Alfondeguilla, de la qual tenim boniques vistes mentre anem guanyant altura. Enllacem amb la senda que ve de l'Assut i seguim pujant per un alcornocal de solana. Alguns trams de senda se'ls ha menjat l'aigua i d'altres les bicicletes en baixar, mirem però de seguir el traçat de la vella senda que puja fent revoltes per tal d'evitar la forta pendent.
Inici de la senda a l'Aigualit.

Després d'un parell de pujades fortes, i ja a sota de la Penya del Migdia la senda continua més planera resseguint els plecs del terreny i alternant les xicotetes ombries encara ben humides amb les solanes de vegetació més eixuta.
Senda erosionada.

Arribem per fi a l'Aigualit on deixem la senda qeu puja cap al coll i seguim avall, baixant cap al barranc de Castro que hem remuntat per llevant però a una certa alçada. Des d'ací veiem tot el recorregut que hem fet i el que ens resta.
Després d'un curt tram de senda arribem a la pista de l'Ereta que seguim de baixada uns centenars de metres.
Quan ja estem quasi al fons del barranc cal deixar-la per agafar una senda a l'esquerra (amb una fita) que baixa per un alcornocal en ombria fins arribar al fons del barranc de Castro, just a l'altura d'on es junta amb el barranc d'Eslida.
Per ací a la vora està el toll de la Canal però hui no és dia de buscar-lo així que seguim la senda que baixa per la vora del barranc, ara prou net de vegetació degut a les fortes pluges del novembre passat que s'han endut o han aixafat bona part de les canyes que el tapaven.
Després de passar un parell de vegades més el fil d'aigua que corre pel barranc arribem a l'estret pas de l'Arquet, un dels racons més deliciosos de tota la serra d'Espadà.
Barranc de Castro a l'Arquet.

Després de les fotos de rigor continuem avall per una senda malmesa per l'aigua que millora en arribar a les primeres hortes de Castro.
Deixem a l'esquerra la senda que porta a la Bassa del Mig i seguint unes marques blaves pugem cap a la pista on, just uns metres abans d'arribar, girem a l'esquerra per baixar cap a les hortes de Castro.

Passem per les hortes que queden baix de l'antic despoblat de Castro, ara només uns corrals assolats, que va desaparèixer arran de l'expulsió dels moriscos.
Hortes.

Continuem per la vora de la basseta del Mig  fins que deixant enrere les hortes allà on el barranc s'estreta i fa impossible el cultiu, seguim per la senda que s'arrapa a la muntanya, sempre per la dreta del barranc, fins que acabem baixant novament al llit del barranc on retrobem el paisatge construït dels bancals, basses i sèquies que han fet possible el poblament i la vida d'Alfondeguilla fins fa pocs decennis.
Camí empedrat a l'escoladora.

Ja estem prop  del final de la ruta, només ens cal fer una trossada llarga pel barranc on el camí ha desaparegut degut a les riuades per arribar finalment a la fonteta dels Xops on hem començat l'excursió.

És una excursió curta, molt agradable i recomanable per a tots aquells que no estan habituats a caminar per la muntanya o per a fer-la amb xiquets.

Mapa de la ruta:

Ací està el track:



I ací més tracks que comparteixen part del traçat:

alfondeguilla - castro més informació ací
alfondeguilla - castro - cantallops
alfondeguilla - pipa - penya migdia
la vall - alfondeguilla
castro - arquet - penyes de carlos
fondeguilla - arquet - castro
alfondeguilla - penya migdia
alfondeguilla - aigualit - penyalba - penya migdia
la vall - pipa - alfondeguilla - la vall

Més informació:

  • Vilalta Fonfria, Elsa Toponimia dels pobles Valencians: Alfondeguilla AVL, València, 2006 accessible a la web.
  • Peñarroja Torrejón, Leopoldo Moriscos y repobladores en el reino de Valencia: la Vall d'Uxó 1525-1625 , Ed. del Cenia al Segura, València, 1984



2 comentaris:

  1. Molt bona volta per anar creant afició als menuts!!!

    ResponElimina
  2. La veritat és que em va tocar portar al major l'últim tros de pujada al coll, però la baixada la van fer els dos sols i corrents.
    Per a mi el barranc de Castro és un compendi del més bonic d'Espadà: sureres, penyes de rodeno, hortetes i vells camins empedrats. Si es combina amb el castell de Castro ja està la ruta completa.

    ResponElimina