dimecres, 29 de febrer de 2012

HIGUERAS A LA LOMA

Hui hem tornat a Higueras. Carles Janés i jo hem anat a fer una volta pels voltants d'Higueras amb la intenció de pujar als dos darrers mils que es troben dins el Parc Natural: el Alto de Elvira i la Loma. Al final només n'hem pujat un d'ells així que haurem de tornar a pujar l'altre.

Hem eixit ja tard de Higueras remuntant el barranco del Aguanaj per on corre un fil d'aigua, fins al Molino que hem deixat a la dreta per desviar-nos, abans d'arribar, a l'esquerra seguint el PRV-63.5 cap a la Fuente del Pozo (que no hem trobat).
El Molino.

Després de passar una solsida recent a la senda hem travessat el barranc i hem remuntat per l'altra banda, no sense abans arrimar-nos a vore un xicotet aqüeducte per on travessa una de les dos "acequias madre" que reguen les hortes d'esta part del poble.
Poc després de començar la pujada hem abandonat el PR que gira a l'esquerra pujant amb forta pendent per seguir un sender net que remunta el barranco del Picayo per la solana (vessant dret de pujada).
El PR, que retrobarem més tard no presenta més que algunes marques esborrades i vells senyals indicadors de fusta i forma part d'una xarxa de senders de xicotet recorregut que va fer el Mas de Noguera per a la Mancomunidad del Alto Palancia.
El paisatge s'està recuperant encara del terrible incendi que va assolar la meitat occidental de la serra d'Espadà el 1994. Així el matollar de romer i argelaga roja domina la major part de les vessants, clapejat d'espessoralls d'alcornocs que van resistir el foc i de carrasquissos que han rebrotat després de l'incendi.
Estem xafant els materials més antics de la Serra, les quarcites i pissarres, molt triturades, que anem trobant pel camí, barrejades amb algunes penyes de rodeno que han baixat rodant de les penyes de més amunt.
Senda del Picayo.

Passem per sota del pic de la Rueda i per dalt d'unes penyes de Rodeno, de manera que conforme pugem estem remuntant les eres geològiques passant per les argiles i arenisques del triàsic fins assolir els calcari de la Loma.
Arribem a un camp treballat i el travessem per eixir a una pista que seguim a la dreta, baixant entre uns bancals d'ametlers treballats fins a travessar el barranc del Picayo. Ací es troba un curiós pouet, ara sec, d'on ix una sèquia per a regar. Es tracta de la Fuente del Picayo que, com ens dirà més tard el propietari, es va enrunar per la riuada del 57 i va deixar de brollar aigua.
Un poc més amunt es troben els corrals del Picayo, ara assolats i per no fer més volta mirem de pujar per uns bancals d'ametlers abandonats de darrere per pujar a la pista a l'altura del Pozo del Mas.
Seguim primer un corriol obert pels porcs senglars fins que el trobem intransitable. Mirem de pujar per on millor puguem i, com que només ens queden 150 metres fins a la pista, anem avançant entre el romer i l'argilaga, voltats d'abelles que s'afanen a recol·lectar pol·len per a fer la mel.
Tram camp a través.

Després de moltes arrapades i punxades, una hora més tard arribem per fi a la pista, per dalt del Pozo del Mas.
Com que el tram que hem fet no és recomanable per a ningú he rectificat el track de manera que no passa per ací sinó per on hauriem d'haver anat: seguint la pista del Picayo de tornada a Higueras i enllaçant amb el PRV-63.5 remuntant la pista per l'Alto de la Cruz fins al Pozo del Mas (el PR passa el Alto de la Cruz a la dreta per senda).
Com que se'ns ha fet molt tard, seguim pujant buscant un racó per a dinar i a una revolta del camí, just a sobre de la capçalera del barranco del Picayo ens assentem a dinar. Carles buscant la sombra i jo el sol.
Dinant a l'ombra.

Continuem la marxa per la pista, anant a buscar el coll que queda entre el Alto de Elvira i la Loma passant per l'ombria d'este darrer.
Arribem per fi al coll i abandonem la pista per enfilar una senda neta i ampla que puja al recte cap al més alt de la Loma.
Pujada a la Loma.

Conforme anem pujant l'arenisca roja deixa pas a la calcària que corona la Loma. A l'arribar dalt hem d'agafar aire i aprofitem per disfrutar del magnífic panorama que abraça pràcticament la totalitat de les comarques del Alto Palancia i Alto Mijares. Malgrat que el dia no és molt clar podem distingir la silueta de Penyagolosa, omnipresent, el Cabezo la Cruz i la Peña Calba, al Alto de Santa Bárbara de Pina i tota la vall del Palància, així com bona part de la Serra d'Espadà més occidental, sobretot els pics més propers del Pinar (o la Santa) de Torralba, la Lastra i la Ràpita.
Després de recuperar forces continuem camí pel llom de la Loma passant per la seua part més alta per una senda que segueix la ratlla de termes de Higueras i Montan i dels cotos de caça respectius com ens recorden les paletes que trobem a dos per tres.
La Loma.

A la nostra dreta es troben el Mas de la Dehesa i el Mas de Bagan de Montan mentre que per l'esquerra podem vore el Picayo i la Rueda des de dalt, i al fons d'un barranc, Higueras.
Continuem per dalt de les llomes on són encara visibles els efectes de l'incendi trobant-nos troncs mig corcats i pins jòvens que crèixen per a formar un nou bosc fins que passem per la vora d'un corral assolat des d'on planegem un poc i girem a la dreta per arribar al collado de Veralante.
Seguirem ara la pista de baixada per a retornar a Higueras. Si anarem a la dreta, després d'una curta baixada arribaríem a la carretera de Torralba a Montan, a l'altura del Mas del Prado i molt a prop d'on passa el GR-36.
Baixem per Veralante i deixem als pocs metres una senda a l'esquerra que per l'Alto de la Pedriza va a las Balsillas (i baixa a Higueras, a Pavías o a Torralba). Continuem la baixada passant per un vell corral i un bassot i tornant a trobar el rodeno. Per la nostra esquerra s'estén una taca més verda que correspon a l'alcornocal de la Pedriza, d'arbres grans i poc tocats pel foc i que ens recorden que estem a la serra d'espadà.
Alcornocs prop de la Pedriza.

Passem a frec del bosc que s'estén per l'ombria de l'Estonar cap a las Balsillas i travessem la part alta del Barranco del Aguanaj. Ací unes velles marques blanques i blaves ens conviden a seguir per dins del barranc. Nosaltres ho provem però els esbarzers que se'ns claven ens fan desistir i retornem a la pista que segueix per l'ombria de l'Estonar fins que trobem una vella pista, ara desbrossada, per on baixem a l'Aguanaj.
Barranco del Aguanaj.

Seguim el barranc per una vella senda que passa per diversos naixements d'aigües fins que arribem a la Fuente de la Salud, bonica font amb tauletes per a fer un mos, amb un riuet que corre per davant i envoltada d'ullals i brolladors.
Fuente de la Salud.

Seguim el camí avall i ens desviem per la vora de la sèquia que duu l'aigua a les basses del Molino, ara en part reconvertides en piscina municipal. Ací ens trobem al Molinero amb qui ens aturem a xerrar.
És ell qui ens explica el nom d'alguns dels llocs que hem passat i també altres coses sobre la vida d'Higueras.
Arribem finalement al Molino i refem el camí retornant al poble que està ja ben aprop.

Mapa geològic amb el track de la ruta. (visor gva)


Ací està el track de la ruta:




I ací un altre track que comparteix part del traçat:

mas del prado - higueras



Més informació:

  • Web de Higueras
  • Cebrian, Rafael Montañas Valencianas VII: La Sierra de Espadán, Centre Excursionista de València, València, 1999
  • Visor web de la gva
  • Barberà i Miralles, Benjamín Catàleg dels Molins Fariners d'aigua de la província de Castelló Ed. Antínea, Vinarós, 2002
  • VV.AA. Les observacions de Cavanilles dos-cents anys després. Ed. Fundació Bancaixa, València, 1996

3 comentaris:

  1. Cuando hicimos Caudiel-Cirat, pasamos muy cerca de la parte alta de esta ruta, por la pista que baja hasta la carretera de Montan-Torralba, La Loma de la Cierva y Elvira son los 1000 olvidados de Espadán..... antes del incendio del 94 debían estar espectaculares las laderas de estas montañas.

    ResponElimina
  2. Ja vaig llegir la crònica d'una marxa tan especial amb una càrrega sentimental afegida.
    La veritat és que el Puntal Redondo destaca de la resta de muntanyes i és una fita de primera.

    ResponElimina
  3. El libro sobre historias y Leyendas de Cirat, lo puedes encontrar en Llig (Llibreries de la Generalitat) dirección fisica de las mismas:
    http://www.pre.gva.es/llig/cas/librerias.htm

    ResponElimina