TORRECHIVA A LOS GAVITES

Hui hem fet per fi una ruta que teniem pendent des de l'estiu, quan Jesús Minguillón ens va informar que s'havia netejat la senda de pujada des de Torrechiva al Pozuelo (antic camí de Ludiente).
Així que aprofitant el track de Jesús i la neteja feta per ell i el PAMER de Torrechiva hem anat a la Poza Negra per pujar per la Noguereta a agafar el camí de Cirat a Ludiente, seguint-lo fins los Gavites des d'on pugem cap al Jupillo per baixar buscant el camino Real de Valdelinares a Torrechiva per on retornem al poble.

Eixim de Torrechiva per la carretera de Montanejos direcció a Cirat i després de passar les darreres cases del poble ens desviem a la dreta per una senda que voreja un bancal d'ametlers. Cal anar atents doncs sembla un entrador al bancal i no es veu bé la senda que només agafar-la veiem que és molt ampla, neta i clara.

Passem una caseta i encetem la pujada per un rocam nu per on passa la senda entre pins blancs que creixen d'entre les roques. Els pins seran una constant en tota la ruta; pins grans mascarats pels incendis, pins jòvens que creixen espessos, pinars espessos, pinars esclarissats, pins amb poc de sotabosc, amb molt, tota la varietat paisatgística del pinar de pi blanc (o bord) la trobarem al llarg de la ruta.

Sender pujant a la Loma (al fons).

Seguim el vell camí que anava de Torrechiva a Ludiente, es nota que fou un camí important doncs en molts llocs conserva l'empedrat original. Travessem barranquís i remuntem per un rellomet fins arribar a una pista on hem de seguir a l'esquerra.

Seguim una trossada per pista fins que travessa el barranco del Pinar que baixa directament des de la Loma i continuem per la senda que puja ara amb una forta pendent.

Este tros de senda ha estat acondicionat per a fer descens amb bicicleta de muntanya, alterant així la fisonomia del vell camí empedrat. Esperem que este nou ús no contribuïsca a destruir el vell camí que s'ha conservat tants anys sota el matollar.

Revolta peraltada i amb proteccions alterant el camí original.

Arribem finalment a una nova pista construïda damunt de l'històric Camí Real d'Aragó a Onda. La seguim a la dreta abandonant el traçat del camí de Ludiente que per l'esquerra planeja fins arribar al Pozuelo.

Seguim un tros per la pista amb unes magnífiques vistes de la part baixa de la vall del Millars, la Plana i la mar, fins que arribem a un trencall que agafem a l'esquerra, pujant, per arribar a la Loma.

Arribats a l'ampla esquena de la Loma descartem la pista que continua a la dreta per pujar al cim de la Loma del Almayuz passant pel mas de las Viñas Altas, seguint cap a l'esquerra per un camí que de seguida es fa senda i baixa cap al Pozuelo.

Baixada de la Loma del Almayuz al Pozuelo.

Baixem pel pinar, sempre present i que ens envolta i acompanya al llarg de tota la baixada fins al Pozuelo on retrobem el camí de Ludiente que seguim per la llarga baixada de l'ombria de sota el Morrón Negro i passant per l'eixuta Fuente del Inglés fins arribar al barranco Santana.

Pista del Barranco Santana.

El seguim a la dreta. A l'esquerra i ben aprop es troba el Pozo Negro, al final d'una pista on fa ben poc que ha passat una màquina per allisar-la.

Després de creuar el barranc l'abandonem per continuar per la pista que ens puja cap a la Noguereta. Deixem també el camí de Ludiente a Torrechiva, ara pista, que continua per dins del barranc fins a Ludiente.

Encara no hem vist la Noguereta i ja comencen a lladrar els gossos del mas. Quan ens acostem un poc més ens reben dos o tres gossos de totes les mides que ens lladren des de totes bandes però no se'ns acosten. Al balcó eixen els nous masovers que ens saluden i els expliquem cap on anem i per a que vegen que som senderistes inofensius. Molt amablement ens indiquen la ruta a seguir.

Gallines a la Noguereta.

A la banda de dalt del mas les gallines escarben buscant cuquets i una destral clavada a un tronc es senyal de la faena que queda pendent per fer.

Continuem pujant per la pista, també allisada, que fa revoltes en forta pendent pel pinar. Quan s'acaba la pujada apareix, enfitada a la nostra esquerra, la senda que segueix el camino de Cirat que unia les poblacions de Ludiente i Cirat passant pel Tormo. És este el camí que hem de seguir fins a los Gavites.

La primera part del camí ja la coneixem, no fa tant que vam estar per ací però en sentit contrari. La senda no molt clara però passable va guanyant altura sobre el barranc fins que arriba a una vella pista, ara intransitable, traçada damunt del camí del mas de Benito (que baixa de la Benachera).

Comencem a vore xones de vaca que ens acompanyaran fins a los Gavites tot i que no vorem cap vaca ni bou pels voltants.

Passada una bassa i quan la pista comença a pujar amb forta pendent hem d'estar atents per seguir la senda que baixa per la vora de la bassa. Hi ha fites i en vam ficar una altra a l'entrada de la senda, però les vaques poden tirar-les al passar.

El traçat de la senda és prou clar però tot i així cal anar atents per a no perdre-la. La van netejar i enfitar l'estiu passat els membres de l'associació la Rocha de Ludiente de manera que ara es pot seguir i passar sense perdre'ns encara que en algun tros el gps ens serà de gran ajuda.

Camino Real de Cirat.

Anem baixant poc a poc, seguint el traçat original del camí, encara que no sempre per damunt del mateix fins que ens aboquem a una forta baixada que retalla les revoltes originals del camí fruit d'una antiga “saca” de pins. Arribem finalment a la vora del barranco Santana.

Abandonem ací l'antic camí de Cirat (ací perdut) que puja recte cap al Jupillo per la vora de la Casica (que ens queda a l'esquerra) i ens dirigim cap a los Gavites després de travessar el barranco Santana, ara sec.

Los Gavites pujant des del barranc.

A la banda de dalt de los Gavites ens trobem amb el PR de las Masías, netejat i abalissat pels membres del CAMET del Tormo que ve de l'Artejuela (per la pista de la dreta) i es dirigeix cap al Cabezo i la Venta (per dalt) i seguim la pista a l'esquerra de pujada cap al Pairón del Jupillo on es troba el coll per on abandonem la vall del Barranco Santana i entrem a la vall del Millars pròpiament dita.

Marques del SL del Tormo a la Muela al Jupillo.

Ens trobem ací les senyals blanques i verdes del SL que des del Tormo puja a la Muela i retorna al Tormo pel Pozuelo. El seguim de baixada travessant la pista (que baixa fent més voltes) una primera vegada i abandonant-lo quan torna a travessar la pista. Seguim ara per l'esquerra el traçat del vell camí de Torrechiva a Valdelinares, per on baixaven a extremar les raberes d'Aragó a les terres més càlides de la vall del Millars.

Quan la pista fa una revolta nosaltres seguim recte per una senda que ix recte assenyalada amb grans pedres que fan de fita.

La travessa el pinar en diagonal, baixant a poc a poc cap a Torrechiva per les faldes de la Muela.

Antic camí de Torrechiva a Valdelinares.

Seguim les fites fins que trobem les marques blanques i verdes del SL que baixa de la Muela pel Pozuelo. Hem de seguir recte deixant a la dreta la continuïtat del sender que baixa cap al Tormo.

Seguim una bona trossada quasi plans i quan el sender comença a pujar l'hem d'abandonar per a seguir una senda que ix per la dreta no fent cas de les ratlles encreuades.

La senda és prou clara i al cap de poc tornem a trobar fites que ens acompanyaran en tota la baixada fins arribar a la pista.

Antiga carretera de Toga al Tormo, ara pista.

Seguim ara a l'esquerra per la pista un parell de quilòmetres llargs fins que retrobem el camí de Torrechiva a Ludiente . La pista té un traçat quasibé pla i presenta pontets de formigó per a travessar els barrancs i murs de contenció de mamposteria regular per a aguantar la plataforma. Fou usada com a carretera fins avançada la dècada dels cinquanta quan es va obrir el tram de carretera de Toga al Tormo, passant per l'estret de Los Tajos i tallant, passada Torrechiva, les penyes a l'altura de la Cueva Santa.

Torrechiva.

Arribem finalment al camí de Torrechiva a Ludiente per on hem passat a l'inici de la ruta i per on baixem a Torrechiva.

Completem així una llarga però interessant ruta que ens fa saltar de la conca del Millars a la del Villahermosa (i del seu afluent el barranco Santana), fent la volta a la Muela del Tormo per un paisatge solitari i totalment cobert de pinars.

Des d'ací voldria donar les gràcies, una vegada més, a Julio, Jesús i els membres del CAMET per la seua tasca desinteressada de neteja i marcatge de senders que ens descobreixen tots eixos racons tan bonics que encara amaguen els seus pobles.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres tracks que comparteixen part de la ruta:

poza negra - benachera - la casica més informació ací
ludiente - pozo negro - pozuelo
el tormo - hostal - los mores
el tormo - los gavites - el cabezo
el tormo - la venta - la muela
el tormo - benachera - el pozuelo més informació ací

Més informació:

• http://rochaludiente.wordpress.com
• Cebrian, Rafael Caminando por el Alto Mijares Ed. Centre Excursionista de València, València, 2009
• Sancho Comins, Jose Itinerarios por el Valle del Mijares, Ed. Universidad de Alcala de Henares/Caja Rural San José Almazora, Almassora, 1990 podeu vore un parell de capítols ací.