dissabte, 10 de març de 2018

LA COMA AMPLA DES DE TORREBLANCA

Ja fa temps que no pujàvem cap vèrtex i com hem quedat en Torreblanca per a fer una ruta pels voltants aprofitem per a pujar el vèrtex del tossal de la Coma Ampla (o Comampla), ja dins del terme d'Alcalà de Xisvert.

Per a acurtar la ruta i evitar un monòton tram de carretera eixim des del pont del Raspall (que salva l'autopista donant pas a la partida del mateix nom). La primera part del recorregut és monòtona, seguint el camí de l'autopista al llarg de quasi cinc quilòmetres de recorregut. Per sort el camí és de terra i no cansa massa els peus. Com són les primeres passes del dia les fem amb més ànims i a bon pas mentre xarrem i observem com el sol va alçant-se cada vegada més alt i convertint un dia frescot en un dia primaveral que podríem qualificar quasi de calorós.
Arribem així a la rambleta del Seguer, que hem de travessar, i que li posa un punt d'al·licient a la ruta a l'haver de baixar i pujar. Un poc més avant trobem el riu de les Coves on ens toca fer el mateix.
Travessats els dos cursos d'aigua arribem a la Mateta, partida plana i ben cultivada on trobem carxofars, favars i horts de tarongers que, quan ens separem de l'autopista i enfilem cap a les faldes de la Coma Ampla, deixen pas a ametlars i garroferals.
Començant a caminar passat el pont del Raspall.

Camí de servei de l'autopista per la banda de l'oest.

El camí de servei de l'autopista que és quasi tot de terra.

Travessant la rambleta del Seguer.

Favar vora el camí.

Riu de les Coves o de Sant Miquel.
Travessant uns tarongerars enllacem amb el camí del Corral de l'Home que ens passa pel costat de la depuradora d'Alcalà. Un poc més avant ens desviem per a enfilar el cim de la Cova Ampla, primer per un camí que ens aboca a un garroferal i, ací, per la vora de les garroferes seguint un vell sender que a perdent-se.
Seguim amunt buscant el millor camí que sol ser el senderol que han obert els animals, encara que de vegades ens toca improvisar i anar saltant de corriol a corriol per tal de seguir acostant-nos al cim. Arribem així al corral de la Coma Ampla, amb les parets mig boltades però que encara conserva la volta de la caseta del pastor. Estem ja ben a prop del cim i mirant quin és el millor pas aconseguim arribar al vèrtex sense massa dificultats. De fet encara que hem pujat camp a través hem passat per sendes que eren pitjors.
Travessant per arribar al camí del corral de l'Home que queda just davant.

Caseta de volta, típica del Maestrat més litoral.

Camí del corral de l'Home que ve d'Alcalà travessant horts i bancals treballats.

Entrador a la Coma Ampla.

Deixem l'entrador als bancals i seguim una senda perdedora.

El senderol és molt poc evident però fàcil de passar.

Cocó ampliat i obrat per recollir l'aigua de pluja.

Corral de la Coma Ampla o el que en resta.

Els últims metres fins al cim.

Lo Tormassal des de la Coma Ampla.
El cim s'alça en un tossalet redó voltat de trinxeres i al mateix vèrtex hi ha restes de metralla. Ací a la vora hi ha un geocache amagat, nosaltres hem pujat seguint les indicacions del cache però al final amb el pensament centrat en buscar el camí de baixada no ens en recordem de buscar-lo.
Vèrtex de la Coma Ampla.
Iniciem el camí de baixada no per la part més fàcil sinó seguint (o provant de seguir) ell vell camí que pujava des del riu de les Coves fins al cim. Per desgràcia en cap moment en trobem les traces. Per sort com anem per la banda de la solana la malea no és molt alta i en general es passa bé. Així i tot anem buscant el romer i fugint del coscoll i, evitant les poques argelagues que hi ha.
En un parell de llocs ens toca aturar-nos i mirar de trobar el millor camí però de moment ens en sortim molt bé. Només a les faldes del tossal, quan ja estem ben a prop de la pista on volem eixir, trobem un curt tram on desapareix la senda i tota traça de pas i ens toca obrir-nos pas entre els romers de més d'un metre d'alt. Per sort només eixim perfumats.



Finalment arribem a una vella pista que baixa paral·lela al barranc de la Coma Ampla i la seguim avall fins que arribem al riu . Travessem el riu i entrem a les terres de l'antic despoblat medieval de Castellnou (on estem) i continuem per l'altra banda travessant la Finca del Manyà, ara plantada de tarongers. A la nostra esquerra queda lo Tormassal, dominant el riu des de les altures i dalt hi ha un vell castell i també un altre geocache i estem tentats de pujar-hi però com que tampoc hi ha camí el deixem per a una millor ocasió.
Travessem per la vora de la finca del Manyà i a la banda de dalt enllacem amb el traçat de la cursa de muntanya de Torreblanca A partir d'ací ja no abandonarem el traçat de la carrerar fins quasi el final.
Camí d'horts al Racó de Giner.

Riu de les Coves o de sant Miquel però ací sense aigua.

Senda per on està traçada la carrera de muntanya de Torreblanca.
Per la banda de dalt de la finca eixim per una pista que abandonem de seguida per continuar per una senda que ens puja per les faldes de Castellfort fins al collet on s'alça el corral de Perico. De l'altra banda els pinars que hem travessat deixen pas a una gran finca de tarogners voltada per altes tanques de tela per protegir-la del vent, tan habitual en estes terres.
Pel corral de Perico passa un camí que ve des de la rambleta de Seguer (on hem de baixar), però nosaltres no el seguim sinó que continuem pel traçat de la cursa seguint una senda que mou cap a ponent i que continua sota uns colmets fins que travessa un barranc d'Almedíxer i és que ara ja som a les terres de l'antic poble d'Almedíxer, desaparegut també a l'edat mitjana i annexionat a Alcalà. Per la vora del barranc passa un ample camí de cotxe que baixa cap a la rambleta del Seguer, per ací podríem retallar la ruta però continuem per una senda que mou recta i ens aboca als plans de la Comanda.
Pujant al corral de Perico.

El corral de Perico.

Pla de la Comanda.
Passem per la vora del pla plantat d'ametlers i trenquem a l'esquerra per un pinar per tal de retallar camí baixant al recte al barranc del Gallo, per on continua la senda que hem de seguir.
Seguim ara senda avall per la vora del barranc fins que arriba a l'enforcall amb la rambleta del Seguer. Travessem la rambleta i pugem per l'altra banda continuant sota un pinar madur. Eixim del pinar i alternem un tram de pista amb la senda que ens porta novament a la rambleta i la seguim per l'ample caminal que corre per la vora.
Fent drecera al barranc del Gallo pel pinar.

Senda pel barranc del Gallo.

Camí d'Almedíxer sota el pinar vora la rambleta del seguer.

No és habitual trobar un trailer per una pista.
Seguim camí quasi mig quilòmetre passant per la vora d'un olivar i un tarongerar abans de desviar-nos novament per senda. La senda puja sota un pinar acompanyat de llentiscles i arítjols que creix a l'ombria del Raspall. Una vegada acaba el pinar continuem pujant fins a un colmet des d'on veiem ja la mar al davant. Ens trobem a la ratlla de Torreblanca i Alcalà, i des d'ací dalt es distingeix perfectament el lloc on tenim el cotxe.
Continuem per l'esquerra per una senda que continua coronant els cims i passem per la vora d'uns dipòsits d'obra que no tenen aigua, bastits dalt del tossalet. Continuem avall fins que trenquem a la dreta per la senda que segueix la llarga Carrerassa de Mon Rossí, que travessa el terme de Torreblanca de punta a punta fins a la mar.
Pujant cap als alts del Raspall on parteixen termes Alcalà i Torreblanca.

La gran partida d'Almedíxer

La mar des dels alts del Raspall.

Curiosos dipòsits d'aigua a dalt de la Xurra.

Carrerassa de Mon Rossí que arriba fins a la mar.
La seguim avall passant per davant de les granges de Melano i sota la nova carretera de l'aeroport abans d'enllaçar amb el camí de la Cova Fumada que seguirem per tornar al punt d'inici.

Ací està el track:


Powered by Wikiloc


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada