dissabte, 26 d’abril de 2014

DE SANT JOAN AL CORRAL SEC PEL REBOLLAR I LA BERTRANA

Amb l'excusa de vore els pelegrins de les Useres tornem a Penyagolosa, i és que s'acosta la primavera a les terres altes, el millor moment de l'any per a passejar-les. Si dimarts passat vam fer una ruta sota els cingles, pel país de la cabra, hui ens toca anar a l'altra banda, pel Rodesnar i el Rebollar, pel país del cabirol encara que dissortadament no en trobem cap.

Si dimarts vam trobar Sant Joan solitari i tranquil hui amb els pelegrins de les Useres es fa difícil fins i tot trobar un lloc per aparcar i fins i tot hi ha quatre autobusos de gent que ha pujat a vore o acompanyar els pelegrins.

Així que el primer que fem és acostar-nos a Sant Joan a vore l'ambient perquè els pelegrins en estos moments estan dinant o tancats a la Cova. Visitem Sant Joan, visita obligada en un dia de festa com hui, i fem temps fins que siga l'hora d'eixir visitant també el Centre d'Interpretació instal·lat a l'antiga casa forestal. Ací darrere, vora les quadres dels forestals on han passat la nit, estan amanides ja les dèneu càrregues que acompanyen els pelegrins per a portar-los el fato.
Les càrregues abeurant a la font Voltà.
Quan les càrregues emprenen la marxa anem a la placeta de Sant Joan per on passen els pelegrins. Els pelegrins ixen per la porta principal de l'església, la que dona a la font Coberta i que s'obri en les celebracions especials, i és que Sant Joan, com església d'origen medieval què és manté l'orientació primitiva de les esglésies amb l'altar a llevant i la porta principal a ponent. Per esta ix la processó que despedeix els pelegrins; amb la creu al davant i la processó del poble; darrere el guia i la processó dels pelegrins que van descalços, en silenci i separats una trossada. Als porxes es despedeixen de Sant Joan besant a terra i la relíquia del sant que porta mossén David revestit per a l'ocasió.
La placeta està de gom a gom però no se sent ningú, només els cantors amb els cants a la manera gregoriana.
Pelegrins de les Useres.
Darrere de l'últim pelegrí va un goleró de gent que els segueix, mentre la gentada es va dissolent poc a poc. Com que ja és hora aprofitem per dinar sota el pinar abans de començar la marxa.

Finalment eixim de Sant Joan seguint el camí del Puerto per davant de la casa forestal. Ací comença el PR-CV-66 que puja cap a la Serra de la Batalla passant pel Rebollar, la Portera del Llop i el Xaparrar. La idea era fer una de les rutes descrites per Enric Roncero a Penyagolosa: paisatges del sostre d'un País (el millor llibre sobre Penyagolosa, per cert), que fa la volta per l'Atzevar i l'Espino, però al final hem fet una ruta un poc diferent, més curta però també molt interessant per les terres que queden a ponent de Sant Joan.
Camí de les Carretes.
Deixem enrere el punt on s'inicia el sender, on hi ha un panell indicador, i seguim recte per la pista que puja. A l'esquerra munta el camí del Puerto que passa pel mas Roig i la Torre Mosquit, per allí retorna el PR.
El camí de les carretes fa honor al seu nom i és un ample camí de carro (o carreta) que permet el pas d'aquests per a baixar carbó o fusta des de la Portera del Llop i amb esta finalitat degué ser traçat. Tot i què hui ens pot semblar intransitable per a un vehicle de rodes cal recordar que els carros poden passar per llocs on els moderns cotxes no ho fan, ni tan sols alguns 4x4, degut a les grans rodes, i l'única dificultat és la pendent, per això el transport es solia fer de baixada i mai al contrari.
La pista que va per damunt del vell camí acaba quan este travessa el barranc del Rebollar, deprés el que vorem és una senzilla senda que puja amb forta pendent per la Lloma del Pi de la Fulla. En alguns trams l'amplària del camí, picat en part a la roca ens recorda que no es tracta d'un simple camí de ferradura.

El camí fa alguna revolta, però poques, mentre enfila per la lloma clapejada de pins, carrasques, ginebres i algun roure fins que troba una pista. A partir d'ací la vegetació canvia i el terreny calcari deixa pas als gresos que ocupen la vessant occidental de la vall on s'està Sant Joan. El pi negral deixa pas al rodesno i el burguillo l'acompanya formant una catifa. També comencen a aparèixer alguns rebolls.
Penyagolosa des del camí de les Carretes.
La pista continua cap a la Bertrana mentre que nosaltres, seguint el camí, trenquem a l'esquerra per a pujar a la Portera del Llop.
Quan ens arrimem a la portera comencem a trobar pins tallats, hem eixit de la muntanya pública i estem en terres del mas Roig, i han tallat pins per a fusta però encara estan les branques i la remulla escampades per terra esperant ser triturades o recollides.
Ramulla deixada després de traure pins.
Amb eixe acompanyament arribem a la Portera del Llop, collet amb un important encreuament de camins. Per ací passa la pista que, des del Planàs, va al Puerto per la Torre Mosquit i el mas del Collado. Ací arriba el camí de les Carretes i des d'ací baixa un camí al Mançanar, i també el PR continua cap al Xaparrar per la font d'Argilaga. Nosaltres abandonem el PR i continuem per la pista a l'esquerra per a passar pel Rebollar.
Pins tallats a la Portera del Llop.
Als pocs metres de la Portera trobem una balma murada, és la coveta dels carboners, curiosa construcció que aprofita un bloc de roca. A partir d'ací entrem en el Rebollar. Els rebolls comencen a fer-se més abundants conforme avancem, però encara estan nus de fulla esperant la primavera que encara no ha arribat. Es tracta de rebolls joves degut a l'intens carboneig de la postguerra que va arrasar quasi tots els boscos madurs de carrasques i roures de les nostres terres. Com que el carboneig fa anys que va acabar el bosc torna a créixer i prendre força i al estar prohibit tallar-los amb les tales de pins cada vegada es va fent més pur i a la llarga tornarà a formar un bosc madur i ben format que s'estén al llarg de les vessants de solana on apareix el rodesno. De fet rebolls en podem trobar en la major part de raconades de Penyagolosa que es troben al cara-sol amb un sòl silici.
Deixem enrere el Rebollar continuant cap a la Torre Mosquit i passant per la vora de les Fontasses. Abans ací hi havia un gamelló de fusta que arreplegava l'aigua que regalima de la muntanya, en un de tants condicionaments de la pista van desaparèixer però no el lloc on eren, moll i on sol eixir l'aigua els anys normals, enguany amb la seca que portem està completament eixut.
El Rebollar.
Un poc més avant abandonem la pista principal, ja prop de la Torre Mosquit, i continuem per la dreta seguint una vella pista que ara s'ha convertit en un ample caminal que munta cap al collet del Corral Sec. Ací retrobem el PR que puja per la font de l'Argilaga i continua cap a la font de Dalt.
Al arribar al collet se'ns obre al davant l'altra vessant, la que mira al Pla d'amunt, a la serra de la Batalla, a les terres altes d'Aragó. Aprofitem per pujar cap al Xaparrar des d'on també podem vore Penyagolosa per la seua esquena més herbosa, la vall del riu Carbo, als nostres peus, i la vall del Villahermosa, i serres i muntanyes que s'estenen fins que es perd la vista.
Camí del Collet del Borguillo
Al collet trobem també el contacte entre la calcària i els gresos, que dona lloc a una vegetació diferenciada. Així d'una banda hi ha els pins rodesnos i rojals, amb sotabosc de burguillo, mentre que per l'altra hi ha alguns pins rojals, ginebres i alguna xaparra que no arriben a formar un bosc.
Collet del Borguillo.
Després d'un breu descans i fer un glop d'aigua i un mosset continuem la ruta de retorn a la Portera del Llop passant per l'Artiga de Garrido, capoll que queda dalt del Rebollar. La part més alta, calcària, es troba pelada i des d'allí hi ha una ampla panoràmica cap al nord. La resta de la ruta passa per terreny silici i transcorre sota un espés pinar.
Camí de la font d'Argilaga.
La senda travessa una portera i baixa per l'ombria amb una certa pendent, mentre a l'esquerra va formant-se un reguer que baixa cap al Mançanar. Al llarg de la baixada anem trobant grèvols i, per la nostra esquerra i vora el reguer, salzes.
L'artiga de Garrido.
Arribem així a la font de l'Argilaga, ara només un forat al terra que vessa l'aigua cap a una bassa recentment excavada. El racó però és ben agradable, clapejat de falagueres encara seques i amb un parell de salzes que ja trauen fulles sota uns grans exemplars de pi rojal.
Des d'ací la senda continua pel que fou una antiga pista, ara envaïda per la vegetació, que baixa amb una forta pendent cap a la Portera del Llop.
Camí dalt la font de l'Argilaga.
Quan arribem a la Portera del Llop hem de passar una portera de veritat a l'arribar al coll i retrobar-nos amb la pista del Puerto. Però abans de tornar a Sant Joan pujarem a fer una visita a la torre forestal de la Bertrana i per això cal seguir a l'esquerra per la pista que planeja per l'ampla collada on està la Portera.  
Portera del Llop.
Quan la pista comença a baixar l'abandonem i continuem per una pista més estreta que puja dreta cap al capoll que domina el coll. Després d'una curta pujada ja podem començar a distingir la torre entre els pins, però només quan estem quasi als seus peus la podrem vore. Des de dalt hi ha un magnífic panorama del Pla i de Penyagolosa però per a previndre accidents el recinte està tancat amb cadenat i des de baix els pins no ens deixen vore molta cosa, de tota manera paga la pena de pujar per admirar el magnífic bosc de pi rodesno que ens acompanya.
Torre forestal de la Bertrana.
Després d'un breu descans continuem la baixada per la banda de tramuntana, per on continua la pista, però quan esta fa una tancada revolta l'abandonem i travessem el pinar al recte buscant la cova de la Bertrana.
Travessem el pinar sense senda, i travessem un tallafocs abans de començar a trobar traces de velles pistes fusteres. En seguim una que més o menys va en la nostra direcció fins que trobem unes fites que marquen el sender que puja des de Sant Joan a la cova de la Bertrana. A la cova en esta ocasió no ens acostem però si hom no la coneix paga la pena fer-ho.
A través per la Bertrana.
Baixem pel sender, costerut però prou clar i més ben enfitat que fa un any quan vam passar per darrera vegada.
La senda fa una llarga diagonal per la vessant, sota els pins i travessant grans rodals de falagueres, abans d'arribar a la pista del Puerto. Travessem la pista i de l'altra part el sender està més ben marcat i xafat.  
Senda del Rodesnar.
Seguim baixant i just quan el sòl canvia i els gresos deixen pas al calcari, el pinar s'acaba i deixa pas a un terreny obert amb carrasques i ginebres. Enfront nostre tenim l'esquena de Penyagolosa i el barranc de la Pegunta que hi baixa, i davant, ja a tocar, la casa forestal cap on ens dirigim acabant així la ruta.
Casa forestal i Penyagolosa al fons.
I acaba així la marxa però no l'excursió perquè per acabar d'arrodonir el dia ara toca anar a les Useres a vore l'entrada dels Pelegrins al poble, ja de nit fosc.


Ací està el track:


I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:
sant joan - mas roig - teix mil·lenari més informació ací
sant joan de penyagolosa - cova de la bertrana més informació ací
mosqueruela - sant joan


Més informació:
  • Ajuntament de les Useres
  • Monferrer, Àlvar (1995) Els pelegrins de les Useres Ed. Generalitat Valenciana
  • Diversos autors(1994) Penyagolosa excursions a Peu. Ed. Centre Excursionista de Castelló
  • Roncero i Ventura, Enric (1999) Penyagolosa: paisatges del sostre d'un País Ed. Tàndem
  • Fuster Puig; Pau (2010) Vistabella del Maestrat. Mapa i guia excursionista. Ed. el Tossal cartografies
  • Roncero i Ventura, Enric (1998) Penyagolosa. Mapa i guia excursionista.. Ed. Alpina 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada