dimecres, 23 d’abril de 2014

ENTRE TORRALBA I PAVÍAS: DEL PRADO AL PINAR PER LA RAMBLA DEL CATALAN I LA SERRATILLA

Aprofitem les vacances tornem a fer una ruta entre setmana, però esta vegada cap a la serra d'Espadà. Així Jose i un servidor tornem cap al mas del Prado per a mirar seguir unes quantes sendes per on feia anys que no passava.
Així la ruta ix del mas del Prado i baixa seguint el barranc del Prado per el què és una ruta alternativa al GR-36 fins que arribem al barranc de las Clochas (o del Brezal, que amb els dos noms apareix a la cartografia). Des d'ací puja cap al Pinar però sense arribar dalt de tot, i continua per pista fins a la Balsa del Lobo on, sempre per dalt les muntanyes, arriba al collado Royo retorna al Prado.
Deixem el cotxe a la banda de dalt del mas, just a la vora del camí asfaltat a Montan i a uns metres de la pista per on tornarem així que no haurem de xafar gens d'asfalt.
Des d'ací ixen dos pistes i una senda. La senda va per la Pedriza i el Collado Hondo a Higueras (o a Pavías) mentre que la pista de la dreta acaba en una bassa per on passa la vella senda d'Higueras a Fuentes, un dels Cuatro Caminos que s'encreuen al proper alt de Cuatro Caminos i netejada fa uns anys però ara no massa xafada. Nosaltres seguim la pista que baixa per l'esquerra, ampla i repassada de fa poc, que passa per davant de les runes del mas del Prado.
Mas del Prado.
Al fons del fondal per on anem encara hi ha alguns bancals on creix l'herba i no han sigut envaïts del tot pel pinar, que creix amb força per les vores i conforma una valleta ben verda. Per la pista avancem ràpidament i travessem el que fou camí d'Higueras (i Pavías) a Fuentes (i a Cirat), antigament seria un camí ample i ben marcat, ara ni tan sols trobem les traces. Portem a la dreta un barrancusset que comença a prendre forma i que, més avall, es convertirà en la rambla del Catalan.
Pista vora el barranco del Prado.
La pista però s'acaba o, millor dit, s'acaba el tram que han netejat en pala perquè el que fou una pista encara continua avall per l'esquerra del barranc però ara només en resta una estreta senda per on passem sense massa problemes.
Este tros era un dels que volia vore com estava perquè fa molts anys que no passàvem per ací i la veritat és que no ha canviat massa; els pins són més grans però les argelagues no tapen el pas i encara està prou transitable. És una llàstima que no estiga un poc més net perquè suposa una interessant alternativa al GR que des de Cuatro Caminos a Torralba xafa molt d'asfalt.
Finalment baixem al barranc i la pista esdevé senda que travessa el barranc i puja cap al corral del Hinojar.
Senda vora la rambla del Catalan.
Arribant al corral trobem l'únic tram que sembla tapat però passem bé sense massa complicacions.
Des del corral hi havia una senda que pujava a enllaçar amb el GR a l'altura del corral del Sordo, però no ens acostem a vore com està en estos moments sinó que tornem a baixar a la rambla seguint la vella pista que pujava al corral.
Arribem a la rambla i la seguim per dins fins que eixim a una pista que ve des de los Planos (i de Torralba) seguint la rambla. Nosaltres però seguim per la dreta per un antic pujador a un bancal que ara ja és senda i, per la vora del bancal, travessem fins que enllacem a un altre bancal ermat de més amunt amb el camí de Torralba a Higueras.
Camí de Torralba a Higueras.
El camí passa per una ombria i baixa al barranco de las Clochas (o del Brezal) fent un bell tros per dins. El paisatge canvia quan apareix el rodeno, típic d'Espadà, i comencem a trobar alguna surera que acompanyen a les carrasques i pins que van escapar del foc.
El camí ix per la dreta del barranc en pujada per a estalviar una revolta del mateix i torna a baixar. Just en punt més alt ix a la dreta la senda de las Cañadillas que enllaça a la Pedriza amb la ruta que seguim i que sembla que està passable.
Barranco de las Clochas.
Per sort per dins del barranc el camí està prou bé i avancem sense massa complicacions. Resulta curiós anar trobant pedres amb senyals blaves i verdes que sembla que estan pintades però tan sols és atzurita i malaquita de les quals hi havia unes mines aigües amunt que ja citava Cavanilles al seu pas per estes terres i on es poden trobar més minerals.
Camí del Carrascal.
La senda ix del barranc i va circulant ara per la dreta, ara per l'esquerra, sota rodals de pins i sureres grans que van escapar del foc, acompanyats de carrasques i pins més jòvens que són el bosc del futur.
Arribem així quasi al punt on enllaça amb la pista que baixa des de la Balsa del Lobo, però en conte de pujar directament, com que tenim temps i un track de mike1970, seguim una senda que puja directa cap al pinar pel Carrascal.
Pujant al Carrascal.
El Carrascal fa honor al seu nom i abunden les carrasques, tot i què encara menudes, però amb el temps de ben segur que tornarà a ser un carrascar esponerós. A més entreverades amb els carrasques hi ha sureres i fins i tot algun roure, tot un exemple de diversitat botànica a la què s'afegeixen els pins.
Seguint la senda que puja recta i amb gran pendent, arribem a uns lloms arredonits que voregem fins que arribem a la carretera de Pavías a Torralba, just on esta fa una gran volta.
Ací seguim a l'esquerra uns metres fins que al punt per on puja a l'esquerra el vell camí de Torralba a Pavías, ara un poc brut, cal seguir una senda més neta a la dreta que munta amb forta pendent primer, i més suaument després, cap al Pinar.
Pista del Pinar.
El camí ens duu a la pista del Pinar i ací mateix aprofitem per esmorzar sota uns pins. Tot i què no estem al cim del Pinar les vistes no desmereixen cap al nord, cap a ponent i cap al sud, a llevant el cim ens tapa les vistes.
Reprenem la ruta baixant per la pista fins que arribem a la carretera de Pavías a Torralba novament. Arribem a la carretera vora un gran rètol que marca el límit del terme de Torralba i la seguim uns metres cap a Pavías fins que ens desviem a la dreta per una pista que puja.
La pista puja per Robira i travessa un pinar de pi blanca que creix sobre les margues i calisses. El pinar madur que queda a la nostra esquerra contrasta amb els joves pins que hem deixat enrere i ací ja no va arribar el foc de l'incendi del 94. Els bancals d'ametlers que ens queden a la dreta i s'estenen per dalt de Robira van fer de tallafocs.
Després d'un curt descens arribem al coll on es troba la Balsa del Lobo. Fins ací pugen un parell de rutes des de Pavías i per ací baixa cap al poble el vell camí que unia Pavías i Torralba.
Aljub vora la Balsa del Lobo.
Nosaltres deixem enrere la bassa i l'aljub que hi ha a la vora i seguim uns metres per la pista que baixa al barranco de las Clochas per a, de seguida, trencar a l'esquerra per una senda recentment netejada que segueix l'assagador de las Balsillas.
La senda puja per un contrafort fins a la Serretilla, ampla lloma que s'allarga cap a la ratlla d'Higueras.
Vereda de las Balsillas.
Conforme pugem i guanyem altura  la Serratilla ens ofereix un magnífic panorama de la vall del Palància i de bona part de la Serra d'Espadà. Veiem els cinc mils que ens queden darrere i els tres mils que ens queden davant, i destacant al fons el Alto de Santa Bárbara de Pina.
El Pinar des de la Serratilla.
Passada la Serratilla fem la volta al Abejero deixant als nostres peus un fondal on conflueixen el barranc de la Mina amb el del Carrascal formant el barranco de las Clochas. De l'altra banda hi ha l'extrem occidental del Pinar, on hem estat fa una estona. És un bonic rodal on creixen els pins, les sureres i les carrasques.
Davant nostre, veiem una escombrera que marca el lloc on es trobava la mina de Pavías, i no molt lluny passarem.
La senda arriba a una altra més xafada, marcada amb unes marques blanques i blaves ja velles. Es tracta del camí de Pavías a Montan i el seguim a la dreta cap al Prado.
Camino de Higueras a Fuentes arribant al Collado Hondo.
La calcària deixa pas al rodeno i el terra es fa roig viu. Les carrasques ens acompanyen arribant al Collado Hondo des d'on pugem cap a las Balsillas on deixem a l'esquerra una pista que baixa a Higueras per l'Estonar. Nosaltres però seguim recte resseguint la capçalera del barranco Cabero que baixa cap al Aguanaj, tots dos dins el terme de Higueras.
Barranco Cabero i al fons la Loma de la Cierva.
Als nostres peus s'estén una de les sureres més occidentals d'Espadà mentre que la senda, davant nostre, passa per la Pedriza lloc on la pedra calar aflora i no deixa crèixer més que alguns pins blancs.
Just ací enllaça per la nostra dreta la senda de las Cañadillas que ve des del barranco de las Clochas.
La Pedriza.
Nosaltres seguim recte baixant, ara més ràpidament, cap al següent coll on trobem una bifurcació de camins. Per la nostra esquerra baixa el camí de Fuentes o Cirat a Higueras, ara perdut, que baixa per la dreta no massa net. Recte i trasponent el coll continua el camino de Pavías a Montan que baixa al Prado on tenim el cotxe.
Nosaltres però seguim un altre camí, que passa per la solana de Veralanta que tenim davant nostre i per on va la Vereda de los Contrabandistas.
Camí de Fuentes al collado de Veralante.
El camí ha estat netejat de no fa massa i es passa bé. En bona part és un camí antic però hi ha trams que segueix l'assagador que continua per la carena de la muntanya. Al nostre voltant creix un espés pinar de pi blanc que en ocasions no ens deixa vore més que uns metres de senda per davant.
Vereda de los Contrabandistas.
Arribem així a un ample coll. Es tracta del collado Royo per on passa una pista que puja des de Higueras per l'Aguanaj i que baixa per l'altra banda cap al Prado. Eixe és el camí que seguirem. Davant nostre continua la senda per la Loma de la Cierva, però eixe hui no toca.
Baixant del collado Royo.
Amb pas alegre fem els últims metres de baixada per l'ombria de Veralante fins que enllacem amb el camí asfaltat de Montan, just a uns metres d'on hem començat la caminada.

Ací està el track:




I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

pavías - balsa del lobo - las balsillas més informació ací
higueras - loma la cierva - aguanaj més informació ací
torralba - pinar més informació ací
matet - torralba per peña huesa més informació ací
el prado - camí higueras - gr36
torralba - cuatro caminos - el prado
mas del prado - higueras
torralba - pavías - ceja pinar

Més informació:
  • Fullet de rutes sobre Pavías de la "Cultural La Artea", accessible a la web.
  • Web de l'ajuntament de Pavías
  • Puchades i Vila, Sento (2009) Serra d'Espadà. GR-36 Ed. Societat d'Amics de la Serra d'Espadà
  • Ruzo Gómez, José Manuel (2003) Estratigrafía y mineralogía de la sierra de Espadán. Ed. Fundació Serra Espadà
  • Web de l'ajuntament de Torralba
  • Cartoweb
  • Llop Goterris, Xavier (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà <http://www.slideshare.net/xgoterris/30-rutes-a-peu-per-la-serra-despad>

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada