dissabte, 12 d’abril del 2014

DE TORRECHIVA A PEÑA BLANCA I TORNADA PEL BARRANCO DE LA HIGUERA

Hui toca Torrechiva i és que des que Jesús va penjar una ruta amb el suggerent títol de "proyecto de limpieza y recuperación" que havia estat mirant la manera de passar per eixa ruta però la veritat és que no trobava la manera de fer una circular atractiva i no massa llarga, per això quan a la Tardor vam passar pel collado del Mojonet i vaig vore una senda neta que se n'anava cap a la Peña Blanca em vaig alegrar doncs ja tenia la sol·lució per a fer una ruta circular i interessant, seguint el track de Jesús fins la pista de la fuente Nueva i pujant per ací a Peña Blanca per a baixar pel Mojonet i el barranco de la Higuera.
Plaça de Torrechiva.
Així que allí que ens n'anem. Eixim des de la plaça de Torrechiva i enfilem la baixada al riu pel llavador que pren l'aigua de la Acequia Madre.
Camí de Fuentes vora el Molino del Río.
 Per ací també baixa una ruta marcada com a Sender Local i que puja pel barranco de la Higuera rodant pel collado del Olmo i baixant per la Masadeta. Nosaltres però quan arribem al riu no continuem la ruta sinó que ens desviem per la vora del riu, per un camí que va entre els canyars del caixer i els horts de las Quinchas.
Travessant el riu Millars.
 Travessem el riu aprofitant unes penyes que formen uns tolls que a l'estiu deuen oferir un bon lloc per al bany però que, sortosament per a nosaltres, ara tenen molt poca aigua i permeten el pas fàcilment.
De l'altra banda pugem fins que arribem a la Acequia de la Otra Parte que seguim aigües amunt, passant per dalt d'un aqüeducte que salva el barranco de la Higuera.
Acequia de la Otra Parte.
Només passar el barranc abandonem la comoditat de la sèquia per buscar a l'esquerra un pujador que enllaça amb el camí de Peñalba l'inici del qual està molt tapat.
Seguim el camí més o menys, passant sempre per les parts més clares i fugint de les argelagues tot el que podem fins que arribem sota una línia elèctrica. Sota la línia s'ha netejat la malea a manera de tallafocs i es passa més bé però ara ja li tocaria una repassada perquè els pinets ja tenen mig metre.
Camino de Peña Blanca.
Abandonem ací el camí de Peña Blanca, que puja directe al cim i es troba totalment tapat i seguim sota la línia elèctrica pujant i baixant als diferents reguers i barranquissos que baixen de la muntanya.
Tallafocs de la línia elèctrica.
En un d'ells Manolo i Vicent per tal d'evitar baixar fan la volta sota uns alts pins que van escapar dels incendis que han afectat estes muntanyes. El problema és que després no troben manera de retornar al tallafocs i continuen amunt cap al cim. Nosaltres mentre seguim recte trobant senderols oberts per les cabres i els senglars que segueixen la part més neta.
Seguint la llum.
Arribem així a un reguer més gran on, seguint el track, fem una volta més gran sota un pinaret que ha escapat al foc. Sembla que este és el camí de Rosas i el seguim fins que torna a travessar el tallafocs. Ací el camí continua molt brut sota els pins i decidim pujar recte amunt seguint els fils de la llum.
Arribem així a un collet des d'on una senda de caçadors ens duu a un ramal de la pista de la Fuente Nueva de Cirat.
Pista a la Fuente Nueva.
Seguim la pista deixant a la dreta un ramal que baixa a uns bancals treballats, per on puja el track original de Jesús, i passem sota un grup de carrasques on mirem de contactar amb Manolo i Vicent per telèfon, i ho fem però no tenim manera de saber on són així que els enviem la nostra posició (per a alguna cosa han de servir els telèfons intel·ligents). Com que estan per dalt nostre i la pista fa la volta per a pujar a Peña Blanca quedem que miraran d'obrir-se camí fins al cim i allí ens retrobarem.
Pista a Peña Blanca que es veu al fons.
Pugem per la pista, poc xafada, deixant a la dreta el ramal que ve des del Tormo i Cirat. El pinar jove que passem està clapejat de carrasques i de roures en les parts més ombrívoles i d'ací a no massa anys es convertirà en  un magnífic bosc mixt.
Passem per la fuente Nueva, quasi seca, situada en un nou encreuament de pistes tot i què l'única transitable és la que seguim, i arribem al cim de Peña Blanca. Un ample pla ocupa les parts més altes i ací esperem trobar els perduts però encara no estan. Tornem a parlar per telèfon i a enviar-los la nova posició i, finalment, ells ens envien la seua. Estan prou prop així que anem a trobar-los per una zona de coscollar baix amb romer no massa difícil de passar i que després de tot a ells els sembla una autopista.
Trobada al cim.
Quan per fi arribem a la pista fins i tot besen el terra (llàstima que no va donar temps a fer la foto) i és que han estat quasi dos hores per a fer un un quilòmetre travessant un autèntic infern verd amb pinets que creixen a mig pam l'un de l'altre. 
Continuem pista amunt cap a la Loma vorejant ara el barranco de la Higuera que més tard farem de baixada. Les vistes des d'ací són ja més obertes i veiem bona part de la vall del riu i també la serra d'Espadà.
Quan la pista gira cap a la dreta per a pujar la Loma l'abandonem a l'esquerra per una senda neta que baixa al collado del Mojonet.
En principi volíem acostar-nos a la Loma per on, antigament, passava el camí de Segorbe per el Corral de los Muertos i vore com està, però amb tant de retard per culpa del camp a través tenim el temps prou justet i ho deixem per a un altra vegada.
Senda al Mojonet.
La senda, clara i neta, passa per dalt del Mojonet i baixa per l'esquerra cap al coll on arriba sense massa dificultat.
Collado del Mojonet.
Arribem finalment al coll i la part d'aventura ja l'hem acabada. El que resta és terreny conegut. Per ací vam passar a la Tardor i Ramiro va tornar la setmana passada així que tenim clar que ens espera: una llarga baixada seguint el barranc fins al riu.
Barranco de la Higuera. Torrechiva al fons.
Davant nostre ja veiem Torrechiva i fem la baixada ràpidament, amb alguns trams corrent i sense entretindre'ns a vore el paisatge.
Descartem una senda a la dreta que va a la pista de Torrechiva a Fuentes (i al collado del Olmo) per on ve la ruta marcada, i seguim baixant deixant a l'esquerra i de l'altra banda del barranc unes coves on veiem una rabosa amagant-se.
Senda del barranco de la Higuera amb Torrechiva al fons.
Finalment el camí arriba al llit del barranc i el travessa continuant per l'altra banda. Este és el tram més bonic doncs ací no va arribar el foc i el pinar, adult, ens acompanya fins al riu.
Deixem una nova senda que també va a la pista abans d'arribar al canal soterrat que duu l'aigua a la central de Vallat.
Senda a la Otra Parte.
Ací el camí que abans seguia recte fins el riu ara gira a la dreta per damunt de l'escombrera on s'acumula la terra i roques tretes del tunel fins que arribem a la pista de Fuentes.
Seguim la pista a l'esquerra i avall per a buscar el pont per on passa el riu, que tot i no ser molt alt és l'únic pas que hi ha en terme de Torrechiva. Abans hi havia un pont més avall del qual encara en queden els pilars, però va entrar en desús quan es va fer la carretera i ja no calia travessar el riu per a seguir la senda que, per la vora, baixava fins a Toga.
Pont nou sobre el riu al camino de Fuentes.
Tornem a passar pel Molino del Río i el llavador abans d'arribar al poble i recuperar forces a un dels dos bars que encara hi ha oberts.

Veient la ruta en perspectiva segurament podríem estalviar-nos el primer tram, brut i sense senda clara, remuntant el riu per la Acequia Madre fins més amunt de Cueva Santa per a travessar ací el riu seguint una pista i enllaçar amb el tallafocs obert (eixe sí ben net) sota una gran línia elèctrica des d'on es pot pujar a la pista de la Fuente Nueva. Però això ho deixem per a una altra vegada, tot i què hi ha algú que tardarà en voler tornar a Torrechiva tot i tindre família.

Ací està el track:


Powered by Wikiloc


I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

torrechiva - poza negra - fuentes més informació ací
fuentes - collado olmo - bco higuera - collado mojonet - zailes - masà més informació ací
torrechiva - la masadeta - barranco de la higuera

Més informació:
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,
Ubicació: 12232 Torrechiva, Castellón, España

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)