DE FANZARA A LA MOLA PER LA FONT DEL TURIO

Ja fa anys que estant a la Mola de Fanzara un caçador ens va explicar que hi havia un parell de sendes que eixien, una cap als Collaos  i l'altra cap al Turio. La primera senda la vam passar al cap de poc però la segona vam deixar passar el temps i les vegades que hem tornat després no la vam trobar. Fa no massa es va recuperar la senda que entrava a la font del Turio i vam provar d'anar però al final vam pegar massa voltes per passar el riu i ho vam deixar estar. Així que quan Vicent va penjar fa poc un track des de Fanzara a la font del Turio i al Turio vam començar a mirar de tornar, i quan esta setmana va penjar un track que baixava de la Mola ja no ens van quedar excuses per a tornar.

A les nou del matí a Fanzara només estem nosaltres i uns caçadors que es preparen per a una batuda. Ens acostem i preguntem cap on van, per no coincidir amb ells ni clavar-nos enmig. Ens diuen que hui els toca caçar cap a la banda de Ribesalbes i que no ens preocupem que a la muntanya tots cabem, i tenen raó.
Encara amb el fred del matí que hem eixit des de Fanzara travessant l'horta a buscar la vora del riu de Millars. Hem fet camí per un camí formigonat que acaba on comencen els canyars de vora riu i a partir d'ací hem seguit per un camí de terra a la voreta del riu.

Hortes de Fanzara.

Hem seguit per la vora del riu fins el punt on vam provar de travessar-lo fa un parell d'anys i no vam poder, però esta vegada seguint el track de Vicent hem trobat un pas que, tot i no ser una meravella, ens ha permès passar sense banyar-nos els peus.

Passant el Millars a gual.

Passat el riu cal seguir per un pas obert al mig del canyar que puja a la carretera de Montanejos just a l'altura de la Yesera (o Yepisa, pel nom comercial) antiga fàbrica d'algeps reconvertida en hotel-restaurant i ara abandonada.
Just davant on hi ha una revolta abandonada de la carretera, mou la senda marcada per una alta fita de pedres.
La senda s'endinsa en el pinar que cobreix les vessants del barranc del Turio. Passa per la vora d'un corral  deixant un ramal a la dreta i sempre resseguint el barranc mentre va guanyant altura sobre el caixer.

Camí empedrat.

El camí és clar i té trams perfectament empedrats. A més discorre sota una volta de pins que ens acompanya al llarg del camí.
Anem pujant de manera suau però constant i ja ens trobem molt a prop de la paret sud del Turio que s'alça tres-cents metres per dalt nostre.
Passem una caseta sense sostre i, de tant en tant, entre els pins podem vore el magnífic pinar que ocupa la vessant contrària.

Pinar del Turio.

Arribem finalment a les runes d'un corral assolat del qual només en resten un parell d'arcs. Unes penyes ens ofereixen un mirador sobre el barranc on, mirant amunt  veiem el que hem pujat i el que ens resta, per un terreny desarbrat on només els ginebres i algunes carrasques destaquen entre el romer; mirant avall el pinar arriba fins al riu i, de l'altra banda, es veuen les hortes de Fanzara i el poble al fons. Des d'ací mouen dos camins paral·lels. Nosaltres seguim el de dalt que sembla ser el camí vell pensant que és el que ens baixarà a la font.
El camí es va fent més estret però trobem fites i branques tallades així que pensem que anem pel bon camí fins que arribem a un punt on baixa quasi recte al barranc. Ací ens adonem que ens hem deixat la font arrere.
De tota manera continuem travessant el barranc i pujant per l'altra vessant, per un mal camí que s'arrapa a les penyes però on continuem trobant fites i branques tallades.

Senderol enfitat.

El camí aboca al barranc i no veiem clar per on continua. Ens escampem per trobar la continuació i jo travesse el barranc on han tallat matolls i branques pujant fins arribar a una cova que s'obre sobre el barranc i on acaba.

Com que no trobem una continuació clara enfilem al recte la lloma cap la Muela pujant per un clapissar on els romers i els carrasquissos no dificulten l'ascens.
Arribem al llomet, per on passa el track de Bilbobolsoi i continuem pujant. Un poc més amunt ens trobem amb un caçador apostat per a una batuda. És justament el mateix que hem trobat a Fanzara quan hem eixit i li hem preguntat cap on anaven de batuda, sembla que han canviat d'idea i estan caçant l'ombria entre el barranc del Turio i la Mola.
El mateix caçador ens diu que hi ha una senda, enfitada i amb alguns trossos netejats de fa poc que puja a la Mola, des d'on ell ha baixat, i avisa els companys que pugen persones (i no senglars).

Senda de pujada al Cantaspín.

Anem trobant algunes fites que marquen un senderol poc evident que a vegades perdem però que anem retrobant i seguint cap amunt a buscar un pinaret que marca el punt d'accés a la Mola.
Just quan arribem al pinar la senda es fa més evident així com també la faena feta per netejar-la.
A un clar enmig del pinar trobem un altre caçador que ens diu que la senda que sembla més neta baixa cap a Fanzara però es perd i que per arribar a la Mola hem de seguir just per darrere on és ell apostat.
A l'esquena d'ell mou una senda que ix del pinar i travessa el matollar arribant a unes carrilades obertes al coscollar, les seguim a l'esquerra i travessem algun bancal treballat fins que arribem a la pista "madre" com ens ha dit el caçador. Ací és on tenen els cotxes els membres de la batuda.

Carril a la Mola.

Continuem per la pista principal que puja des del coll de la Cueva Santa cap a la dreta fins que arribem a un encreuament on hi ha un cartell que ens adreça cap a la Cova de la Mola.
Seguim la pista que ben pronte es fa senda i travessa una zona càrstica on abunden els avencs (a la vora mateixa de la senda en podem trobar un).
Deixem recte el camí que baixa a Fanzara i seguim uns metres més a trobar la cova de la Mola, des d'on hi ha unes vistes excel·lents de la Plana.

Vistes des de la cova de la Mola.

A l'entrada de la cova ens trobem una parella que ha pujat des de Fanzara i estan esmorzant, nosaltres no duem esmorzar però Serra ha dut mistela i dolços per celebrar l'any nou.

Celebrant l'any nou.

Recuperades forces ja només ens resta baixar pel recuperat camí de la Mola, ben traçat i còmode, que baixa fent revoltes sota el pinar de l'ombria de la Mola

Camí de la Mola.

Passem un vell aljub i un, no tan vell, refugi on la senda travessa la pista forestal i, més avall, passem sota una línia de mitja tensió abans de trobar la carretera de Montanejos.

Tram empedrat.

Es nota que fou un camí de ferradura important, ample i amb molts trossos empedrats i fins i tot amb obra feta per a salvar desnivells grans.
La carretera ha tallat el vell camí que ha de desviar-se per a baixar evitant el talús de la vora i remuntant-la uns metres per desviar-nos a l'esquerra per una senda que aboca al colladet de la Venta.
Ací dubtem de quin camí seguir, el camí vell hauria d'anar recte però no ho tenim clar i al final anem a la dreta buscant el barranco del Arbolaje que seguim primer per una vora, després per l'altra, fins que enllacem en una nova pista.
Anem passant per bancals d'oliveres que alternen amb altres ermats i coberts de matolls i pins.

Arribant a Fanzara.

Fem cap al canal de la cota 220 que baixa l'aigua des del pantanet de Vallat per a regar la part alta de la Plana.
Seguim el canal per la via de servei fins que acaba al sifó per on travessa el Millars, des d'on baixem a la carretera, just a l'altra banda del pont que ens duu al poble.

Pont de Fanzara.

Ací està el track:



Ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

fanzara a la yesera
fanzara - cova la mola - la lleuja
baladrar- cova la mola
mas frailes - collados - cova la mola
mas frailes - gamellones
circular cova la mola més informació ací
ribesalbes - fanzara més informació ací

Més informació:

•  www.cuevascastellon.uji.es
• Sancho Comins, Jose (1990) Itinerarios por el Valle del Mijares Ed. Caja rural San José de Almassora.
• Terrasit