A LES SANTES PER LES MASMUDELLES.

Anant a Cabanes per la carretera de Saragossa criden l'atenció unes penyes de rodeno roig que queden a la dreta just a l'altura del coll de Cabanes. Fa anys vam mirar de fer una ruta per allí, anant així des de la Pobla a les Santes per les Masmudelles, nom com es coneix tota la zona, però l'any passat Tiocanya hi va estar i va fer una magnífica crònica que ens va deixar amb ganes de recórrer-les millor.
Així que buscant altres tracks per wikiloc vaig trobar un track de geo-joshua que enllaçava les parts altes buscant geocaches i els dos tracks van passar al gps per a fer-los quan vinguera bé (com tants altres). El temps ha passat i hui ha sigut el dia que hem pogut fer la travessa de les Masmudelles.
Després de llegir els comentaris anàvem preparats per a acabar més arrapats que un axiamo però al final no ha estat per a tant i és que les sendes, si bé no estan netes, són transitables fins i tot amb pantaló curt (la gran majoria). Ens ha sorprès també trobar molts senderols que es creuaven al nostre camí i que de ben segur permeten fer moltes combinacions.

Comencem la ruta eixint de la moderna autovia que ha substituït l'antiga carretera general de Saragossa just en una eixida a la vora del coll de Cabanes. Com que no podem deixar el cotxe a l'est ens toca deixar-lo a l'oest i anar a buscar un lloc per a passar a l'altra banda de l'autovia.

Buscant el pas de l'autovia. Al fons la Masmudella.

Passem per sota de l'autovia, per un pas que permet el pas dels peatons, bicicletes i els cotxes baixets i agafem la via de servei de l'autovia per on compartim camí amb algunes bicicletes.
El tram que fem és ben avorrit, per la vora de l'autovia direcció a la Pobla fins al coll de Cabanes, però ens permet tindre una bona panoràmica de les Masmudelles, separades pel barranc de la Querala, per on esperem pujar.
Al coll de Cabanes deixem l'asfalt i comença el tram interessant. Seguim una vella senda, no massa neta però molt clara que s'endinsa al pinar de pi rodeno amb un dens sotabosc de bruc i que faldeja les Masmudelles per dalt del barranc de la Querala.
El camí és molt ample i en altres temps degué ser un camí important, ara està poc xafada però encara trobem traces del pas d'alguna persona (i moltes traces del pas dels porcs senglars).

Camí vell.

Arribats a l'altura del Toll de la Querala, que queda a l'esquerra i no veiem hi ha una bifurcació de camins. Nosaltres seguim per la dreta perquè a l'esquerra faríem cap al camí de les Masmudelles, que corre per l'altra banda del barranc, i per on pensem baixar.
El camí ací ha esdevingut un reguer, totalment desfet per l'aigua tot i què segueix sent clar i, evidentment, més net de vegetació i puja recte a buscar un collet.

Camí erosionat per l'aigua.

El paisatge és magnífic, envoltats de pinar i sota les penyes de rodeno, segurament un dels racons més ben conservats del Desert de les Palmes (per esta banda anomenat Serra de les Santes)
Al collet seguim a l'esquerra per la senda que continua pujant sota el pinar. Hi ha una senda, no tan fressada, que traspon i baixa cap al Pla de la Pitja, ocupat en part per l'urbanització de la Marmudella.
El camí puja fins assolir un nou colladet, menys evident on el rodeno deixa pas a la calcària i el pi rodeno al pi blanc acompanyat de coscoll, llentiscle, romer i argelaga.

Pinar sobre terreny calar.

A partir d'ací el camí es fa perdedor i no hi ha cap traça clara així que tirem de gps fins assolir la fita que marca la divisòria dels termes de Cabanes i la Pobla. Just ací hi ha el geocache nº6 de la circular de la Marmudella i deixem constància del nostre pas.

Fita de terme i geocache.

Els tracks que tenim des d'ací retornen al coll per on es passa de la Masmudella a les Santes, nosaltres però decidim provar sort per la Lloma i mirar de baixar al Collet (de la Pobla a les Santes).

Passant la Lloma.

Ens perdem un poc per la Lloma, sobretot al punt on hem de travessar una ampla faixa enfonsada i coberta d'un espès pinar. De l'altra banda trobem una fita i continuem, sense senda evident, pujant al cormo de la Lloma des d'on ja veiem davant nostre el Desert de les Palmes on destaquen les antenes del Bartolo.

El Bartolo des de la Lloma de la Masmudella.

Travessem la Lloma seguint el senderol més fressat i baixem per ell cap al Collet per les Costeres.
El camí a vegades més net i altres més tapat sembla prou fressat i no només pel pas de senglars sinó també de persones així que ens dona prou confiança. A més de tant en tant es veuen senyals que es tracta d'un antic camí de tota manera la partida fa honor al nom de les Costeres i la pendent és pronunciada tot i que el bon traçat del camí la suavitza molt.

Inici de la baixada cap al Collet.

Arribem a un encreuament de senders i seguim recte. La senda està prou tapada, pot ser la part més bruta del recorregut, però la direcció és la que ens convé i sembla que es tracta d'un vell camí. Per sort la part més tapada és curta i de seguida el sotabosc es fa més clar.

Camí vell baixant les Costeres.

Quan la calcària deixa pas a les pissarres ja estem ben aprop del Collet, on arribem poc després i on enllacem amb el PR-CV-422. Hem arribat ja a terreny conegut i només ens resta fer cap a les Santes i retornar pel camí de les Masmudelles.
Pel collet passa el camí de les Santes a la Pobla, asfaltat cap a la Pobla i de terra a les Santes. Nosaltres no el seguim sinó que agafem la variant que passa per les faldes de la serra a buscar el naixement dels Pardos (just a sota del Racó dels Pardos) abalisada amb les marques de PR i amb la ruta roja del parc natural.

El Collet (i la Lloma al fons).

Deixem recte la senda de l'Ermita, que puja directament a l'ermita de Sant Miquel, patró de la Pobla, i on va viure Fra Bartolo (d'on li ve el nom actual). En aquesta senda abans hi havia un rètol cap al Bartolo posat per l'Associació Cultural "La Balaguera" de la Pobla (que va recuperar la senda) i per aquesta raó és coneguda (erròniament) com a senda de la Balaguera, tot i que la Balaguera és un tossal situat de l'altra banda del terme de la Pobla.
Passem a sota d'un bosquet d'alborcers, el més gran del desert i, segurament, de tot el nord del país i aprofitem per tastar els alborços que encara queden a l'arbre.

La senda, planera neta i de bon peany, aboca a una revolta de la pista de les Santes o camí de la Senyora (doncs puja a la Senyora), just després de passar el Naixement dels Pardos, a sota del Racó dels Pardos voltat per cingles rojos.

Pista a les Santes.

Continuem pista avall cap a les Santes travessant el Pinar Fosc per la vessant dreta del barranc de les Santes quan una penya a l'esquerra de la pista ens crida l'atenció. En ella es veuen uns quants anells de liesengang una formació comuna en algunes parts del rodeno de Albarracín però que no havíem vist mai al rodeno del Desert ni d'Espadà.

Anell de Liesengang.

Arribem finalment a l'ermita de les Santes, erigida a Santa Àgueda i Santa Llúcia però ara dedicada a la Mare de Déu del bon succés, més coneguda com a Mare de Déu de les Santes i patrona de Cabanes.

Ermita de les Santes.

Just darrere de l'ermitori i hospederia mou el camí que hem de seguir. El camí original però està tallat a causa dels pins caiguts i dels esbarzers així que hem de fer un recte per a trobar-lo i continuar pel camí bo que remunta el Cara-sol de les Santes.

Senda pel Cara-sol de les Santes.

El camí remunta pel cara-sol cobert per un espès pinar de pi blanc sobre les calcàries que es troben just damunt les pissarres que trobem a les Santes. Passa pel mas de Pauler, amb un gran corral a la vora, i continua fins un coll on arriba el camí de les Masmudelles, ara pista en mal estat.

Des d'ací continuem ja en baixada cap al pla, passant per una serie de masets: el de Santamaria, de Centet, de Xupeno, en un terreny més obert i no cobert de pinar com la majoria dels tossals dels voltants.

Baixant pels masos.

Deixem a l'esquerra el barranc de la Querala, i de l'altra banda el camí per on hem pujat fins que, arribats a un collet que separa un cormet, girem a la dreta i canviem de vessant. Just ací mou un sender enfitat que (segurament) fa cap al camí d'anada dalt el toll de la Querala.
Deixem a la dreta en un fondal el pou de la Berena, que no veiem, i enfilem la baixada recte cap al pla.

Collint els últims alborços del dia.

Arribem al camí dels Poblatins just on el pinar ha deixat pas definitivament a l'olivar i l'ametlar, i girem a l'esquerra per a buscar la caseta de Senseganyes on eixim altra vegada a la vora de l'autovia.
Ja només ens queda refer el camí d'anada per la vora de l'autovia i passant per sota per retornar al punt d'inici.

Vora l'autovia.

Però la ruta encara ens guarda un parell de sorpreses. L'una és una rapinyaire que s'està per la vora de l'autovia talaiant des de les paletes de la carretera per caçar alguna presa i l'altra és una gran carrasca, just a la vora del barranc de la Querala, i que se'ns ha passat a l'anada.

Carrasca monumental.

De tornada toca fer una parada a visitar la Pobla, i algun dels seus bars i, mira tu quina casualitat! allí ens trobem uns companys del Centre Excursionista de Vila-real que estan revisant la primera etapa del Camí de Sant Jaume per Castelló, nova proposta per a l'any vinent del centre.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

Ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

la pobla - tossal de la cova - marmudelles - les santes
la pobla - coll de la mola - les santes més informacíó ací.
volta a les Santes
el collet - coll de la Mola - senda dels senglars
el collet - bartolo - les calçades
convent - bartolo - les santes

Més informació:

• Els camins del desert
• Parc natural del desert de les Palmes
• Berig nº 9 Revista de l'Espeleo Club Castelló es pot consultar ací.