dissabte, 8 de desembre de 2012

RAQUETES AL MONEGRO

Este cap de setmana teníem prevista a la programació del Centre Excursionista de Vila-real una eixida per la Serra de Gúdar, però diverses circumpstàncies ens han impedit realitzar-la així que vam decidir canviar la marxa de dos dies per una eixida d'un dia amb la intenció de xafar neu.
Al llarg de la setmana haviem estat mirant on podria haver més neu amb la idea de fer una excursió amb raquetes, i al final ens hem decidit per una aposta segura: Valdelinares.
Ja fa anys vam fer una excursió amb raquetes per la zona i vam tindre la sort de pujar just després d'una forta nevada que ens va regalar paisatges de postal. Hui no tenim tanta sort però no ens podem queixar i fem una volta on quasi no ens llevem les raquetes dels peus.

La idea inicial era enllaçar el vèrtex del Monegro i el Peñarroya, els dos més alts de la zona, però sobre la marxa hem anat improvisant, com sempre, seguint velles pistes, trobant algunes sendes i amb molt de camp a través amb la intenció de xafar neu i no haver-nos de llevar les raquetes, així que la ruta fa desviaments que semblen estranys.
Al final hem tingut sort i ens ha eixit una marxa molt agradable.


Eixim del pàrquing de l'estació d'esquí; un bon lloc per a començar una ruta per la neu doncs la carretera sol estar sempre neta i es pot pujar sense problemes amb el cotxe.
Els problemes comencen quan baixem del cotxe i ens trobem amb un vent fort, que fins i tot tomba contenidors, i una temperatura de -5ºC amb una sensació tèrmica no massa agradable.

Pàrquing de l'estació d'esquí.
El cel està tapat per un núvol de vent i cauen algunes arabogues de manera que cal eixir el més prompte millor per entrar en calor doncs el fred se't clava a dins.
Enfilem cap al Monegro buscant la pista que hi passa a sota i en alguns llocs la neu ens arriba més amunt dels turmells. Pinta bé però les raquetes encara les portem a l'esquena.
Arribem al refugi del Monegro, tancat però amb una tauleta sota el porxe d'entrada a recer de l'aire i on pega el solet. Hui no fa sol i ens toca esmorzar dins de l'antic estable, ara usat com a llenyer i on s'està més calent.
Des d'ací decidim posar-nos les raquetes i enfilar cap al Monegro.
Refugi del Monegro.

Anem sota els pins on la neu s'ha conservat millor i on estem més abrigats de l'aire, tot i que de tant en tant mirem amunt pensant si no ens caurà cap pi al cap de tant com es mouen.
Un poc més avant eixim a un camí que enfila al Monegro i per on no han passat cotxes. Hi ha suficient neu com per a passar amb les raquetes tot i que de tant en tant on ha bufat el vent ha deixat ventisquers i calbes.
Camí al Monegro.

Tenim un xicotet contratemps quan a Gloria se li trenca una fixació que ja estava molt tocada i li fem una reparació d'urgència amb una brida (imprescindible junt amb la cinta americana per a emergències) que aguantarà tota la volta.
Reparació sobre la marxa.

Continuem el camí que passa molt aprop del vèrtex, abandonant-lo quan ja som a uns centenars de metres per arribar-hi camp a través.
Arribant al vèrtex.

El vèrtex és una alta torre de formigó on es puja per una escala de ferro rovellada. Hui no pugem doncs el vent no convida a fer-ho, així que ens perdem les vistes que es tenen: Penyagolosa, la serra d'Espadà, Javalambre, el Pinar Ciego, ... fins i tot la mar allà lluny en dies molt clars.
Des de baix el pinar de pi roig, amb alguns exemplars de pino moro no ens deixa vore més que uns quants metres.
Vèrtex geodèsic.

Després de les fotos de rigor continuem ruta pel llom del Monegro a buscar un collet on mou la pista del Donativo que baixa pel pinar homònim cap a Valdelinares.
Pista del Donativo.

La baixada en ombria ens permet no llevar-nos les raquetes mentre anem seguint la pista que fa revoltes per davallar la forta pendent. A la part més baixa decidim recurtar la pista i tirem al recte per la vora del Barranco del Donativo primer, i després per dins provant de buscar el barranco de la Gitana.
Barranco del Donativo.

Per sort ací no bufa l'aire i no fa tant de fred, encara que el sol no toque en tot el dia.
Baixem pel barranc amb un passet delicat on s'ha acumulat la neu i cal parar atenció per no caure a terra. Hi ha qui prefereix baixar cul a terra com si fora un tobogan o, com diuen per ací un esvarizaculos.
Baixant pel barranc trobem un camí a l'esquerra i decidim seguir-lo encara que poc després ens n'adonem que es tracta de la mateixa pista del Donativo per on baixavem així que l'abandonem per seguir al recte cap a la Gamella, buscant el barranc del mateix nom per remuntar-lo cap a la Tajera.
Camí de la Gamella.

Anem primer per un tros pla i després ens clavem per les faldes del Monegro, remuntant el barranc seguint senderols d'animals.
Camp a través per les faldes del Monegro.

Anem faldejant sota el pinar fins que arribem a un forcall de barrancs on un cingle ens barra el pas pel barranc de la Gamella. Mirant de trobar un camí millor trobem restes d'un vell sender que remunta per l'ombria i es perd entre les xaparres.
Traces de sender a la Gamella.

Seguim el sender mentre podem fins que l'abandonem per pujar camp a través fins uns antics bancals, just a sota del corral de la Tajera.
Remuntem els bancals i arribem al corral, just a sota de la Tajera i molt aprop del pàrquing d'on hem eixit, i precisament a l'hora de dinar així que aprofitant unes taules velles ens fem uns seients al cara-sol per dinar.
Corral a la Tajera.
Dinem a recer de l'aire i amb bones vistes de l'altra banda de la vall de Linares, cap a l'Hornillo i el Pinar Ciego, i reprenem el camí.
Esta part Àlvar la coneix millor doncs ha vingut més vegades a fer esquí fora de pista, així que travessem la part alta de la Tajera i baixem aprofitant un camí per un magnífic pinar de pino moro, autèntica relíquia botànica.
Pinar Moro a la Tajera.

Estem just davant de Valdelinares, que veiem entre els pins mentre davallem cap al barranco de la Gitana, que passa sota el Monegro.
Valdelinares des de la Tajera.

Anem baixant fins que trobem les pistes d'esquí. A partir d'ací tornem a pujar entre el pinar sempre a la vora de les pistes. Es veuen traçades amb esquís d'aquells que han baixat fora pistes i és que en este tros és on es troba la millor neu de tot el recorregut.
Pinar de la Tajera.

Arribats al capdamunt del bosc eixim a la part de dalt de les pistes i hem de travessar-les anant per la vora d'una pista verda fins als edificis de l'estació d'esquí.
Pistes d'esquí de Valdelinares.

Ací es queden els qui ja estan cansats de raquetes mentre que la resta allarguem l'excursió realitzant el circuit de raquetes (i d'esquí de fons) al voltant del Conventillo.
El circuit baixa per la vora de l'antiga carretera a Valdelinares, ara desviada per la Chaparrilla, i arriba quasi al collado de la Gitana. Este tros té molt bona neu doncs roda per l'ombria del Conventillo.
Circuit de raquetes. Al fons Peñarroya.

Des de la Gitana girem cap a ponent, per dalt de la Chaparrilla (i la nova carretera que ha fet un gran tall al pinar), mantenint la cota. Ací és l'únic lloc on trobem gent, prou gent, que està fent el circuit; alguns amb raquetes i altres a peu doncs es tracta d'un itinerari curt, fàcil i agradable.
Tallafocs cap al Conventillo.

La part final, ja al Conventillo, passa per un ample tallafocs on el vent i el sol s'han endut la neu i on hem d'anar fora del circuit i sota el pinar per poder xafar neu. Al final ens traiem les raquetes doncs ja no calen per a fer els darrers metres de retorn al bar de l'estació d'esquí.
Ja només ens queda retornar als cotxes per la carretera i emprendre el retorn cap a casa. Però Cristina ens té preparada una agradable sorpresa que pren la forma d'un xocolate ben calent, que s'agraeix d'allò més estant als 3ºC sota zero que marca el cotxe.
Entrant en calor, per fi!


Ací està el track:


Powered by Wikiloc

I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:
el pinar del monegro
est. esqui - alto del monegro
parquing - peñarroya - chaparrilla - monegro
linares - monegro - paulejas

Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada