Feia anys que per un motiu o altre no podia anar, però enguany sí ha estat possible.
Com cada any es fan dos excursions, una més aventurera per dalt les agulles i una altra senzilla, fent la volta a les agulles i pujant l'Agullot.
Enguany però hem fet una ruta un tant diferent. Josep Antoni ens va proposar fer el rapel de l'Agullot així que vam agafar arnesos i cordes i cap allí que ens en vam anar. Per sort, anar amb algú amb tanta experiència muntanyera com Josep és sempre una garantia.
Deixem els cotxes a l'entrada del mas de Dàvalos i enfilem de seguida la senda de pujada a l'Agullot. La primera fita del dia.
 |
| Senda de pujada a l'Agullot. |
La senda puja de valent i la part final ja és un tast del què ens espera més avant.
 |
| La cresta des de la senda. |
Arribem al cim i Josep puja a dalt del cim nord, més inaccessible, per muntar el rapel. Dalt del cim hi ha una reunió amb tres químics que aprofitem per assegurar una corda per pujar i muntar el rapel de baixada.
 |
| Muntant la reunió al cim. |
Es perd molt temps posant-nos l'arnés, instal·lant les cordes i mentrestant arriba el grup que fa la ruta circular i aprofitem per esmorzar tots junts.
 |
| Pujada final a l'Agullot per la "via normal". |
Després de l'esmorzar i mentre els companys que fan la volta baixen a buscar el PR-CV-397 , nosaltres comencem la travessa de les agulles amb el rapel de l'Agullot.
 |
| Començant el rapel. |
Anem baixant un a un, i el darrer a baixar és Josep, que desmunta les cordes i la reunió muntada a dalt.
 |
| Josep baixant el rapel. |
Una vegada baix toca recuperar la corda, però la tirada del rapel i el fregament amb la pedra no ho fan fàcil. Al final conseguim recuperar-la estirant entre tres.
 |
| Recuperant corda. |
Continuem la ruta baixant un tobogan de pedra de dimensions gegantines fins a trobar un tall on podem despenjar-nos al collet que separa l'Agullot de la resta de les Agulles.
 |
| Baixant amb el cul a terra. |
Continuem seguint les fites i punts blaus que marquen la ruta que recorre les agulles buscant sempre el millor pas, però l'abandonem a les primeres penyes per enfilar la cresta.
 |
| Cresta cap a les agulles. L'Agullot al fons. |
Fins que arribem a sota d'un xicotet ressalt que pugem al recte ficant una corda per facilitar la pujada.
 |
| Grimpant un poc. |
Hi ha qui ja en té prou i continua per la ruta enfitada. És el que tenen les agulles, que et pots complicar molt la vida o molt poc, depèn del què tingues ganes de fer. Sempre que no estiga banyat, doncs els líquens converteixen les roques en sabó.
 |
| Amunt i avall. |
Passem per la vora de dos coves formades per la caiguda de blocs i enfilem la pujada d'una nova agulla just per una fissura amb un clau. Dalt muntem una reunió improvisada per llençar una corda i facilitar la pujada.
 |
| Pujant ajudats de la corda. |
Arribats dalt busquem la continuació on hi ha una reunió per a rapelar, però no muntem el rapel sinó que ajudats per Josep (que passa d'un bot) salvem el metre que ens separa de la part més aèria de la cresta.
 |
| Un bot curt però una caiguda llarga. |
Seguim així fins el "trampolí", pedra que sobresurt de la línia de crestes i ens fem la foto de rigor. Ací Josep va instal·lar fa anys una reunió per tal de poder rapelar-la. Es tracta d'un rapel volat de quasi 60 metres i cal eixir entre la malea de sota.
 |
| "El trampolí". |
Continuem cap a les darreres agulles i ens desviem, seguint les fites, a buscar el forat per on es passa a la banda de dalt. L'altra opció són 10 metres d'escalada que no passa del IV º, però no portem material per assegurar ni ganes de pujar-la en lliure.
 |
| Baixant del Trampolí al forat. |
Mirant enrere hi ha una visió magnífica de tota la ruta que hem fet fins ara. Només ens queda passar pel forat, però enguany en conte de passar per dins ho fem per fora, aprofitant una bona fissura i uns cassos a la paret que ho fan prou fàcil. De tota manera es pot assegurar a un pont de roca (precari) just al final de la grimpada.
 |
| Escalant per fora del forat. |
Només ens queda continuar les fites i, provant de no perdre-les, eixir per sota de la cresta a la senda del coll de les agulles.
 |
| Mirant de seguir la senda. |
Com és habitual en algun lloc perdem la senda però seguint recte al final sempre tornem a trobar-la.
Des del coll enllacem amb el PR-CV-397 i baixem cap a la Font Tallada a buscar el cotxe.
 |
| Baixant pel PR. |
De camí aprofitem els alborços que creixen per fer un mos doncs ja és hora de dinar i se'ns fa tard així que no ens entretenim massa en arribar als cotxes, organitzar el material i tornar cap a casa fins a l'any que ve.
Hem completat així una excursió per a escaladors que, per a nosaltres que som excursionistes, és una veritable escalada.
Ací està el track:
Powered by Wikiloc
Ací altres tracks que comparteixen part del recorregut:
integral de les Agulles
pla del salandó - agullot
volta a les agulles de santa agueda
Més informació:
- Sos Baynat, Vicent El valle de Miravet y les Agulles de Santa Àgueda BSCC 1959 accessible a la web.
- Web del parc natural del Desert de les Palmes
Hola Xavier.
ResponEliminaUna manera diferent de donar-li més picant a les ja de per sí espectaculars Agulles de Santa Àgueda.
Respecte a Josep Antoni, esta primavera passada vam a anar a una llibreria de Castelló a una xarrada de muntanyers on va parlar Josep Antoni de la seua gesta pirenaica junt a altres muntanyers de Castelló que havien pujat a pics al Himalaya o a altres pics com Aconcagua o McKinley, i sincerament i sense menysprear als altres, quan va tindre el torn Josep Antoni va ser quan més vaig gaudir de la xarrada, sobre tot per la seua humilitat i naturalitat, un parell de frases que em van quedar marcades: "quan estava dalt de cada pic pensava "ojala estigueren aci els meus amics per a compartir-lo amb ells", i "quan em pregunten ¿quin grau tenia eixe pas? ¿6, 6 a+? jo sols contestava: "jo sols se que vaig patir molt".
Salutacions
Té moltes coses per a contar del mes llarg que va estar travessant els Pirineus, però també ha fet altres coses aventureres. Jo és l'única persona que conec que ha baixat el Millars des de Cedrilles a les goles. Quan van pintar la primera marca de GR en Espanya a Benifallet ell estava allí i va ser un dels autors del GR-7 a la província de Castelló, un dels que va començar a pujar a Penyagolosa en 15 hores (ara MiM), etc o siga que té moltes històries per contar.
ResponEliminaEn quan al grau, per a ell només hi ha dos graus: passe o no passe.
Jo li vaig ajudar amb els tracks dels 3000 i mirant-los, et puc dir que va fer etapes realment maratonianes, i no una o dos.
Podria estar escrivint moltes coses més però no és el lloc.
Noves aventuras en un entorn molt especial
ResponEliminaEnhorabona!
Les Agulles mai defrauden.
EliminaGuuuaau que bueno Xavier si ya son emocionantes las agujas esto es ya lo siguiente jejeje. Muy bueno te felicito por esta aventura mayúscula.
ResponEliminaSaludos
Home, aventura mayúscula és escalar-les, rapelar-les no té massa dificultat. L'únic rapel difícil és el del "trampolí" que és un llar rapel volat. Hem quedat amb fer-lo l'any que ve per si t'interessa vindre.
EliminaTinc pendent l'últim tros, entre l'Agulló i l'extrem més a l'est.
ResponEliminaGràcies per compartir
A l'est et refereixes a la baixada (o pujada) al pla de Salandó? o a la continuació al nord(est) per les crestes?
EliminaLa primera és menys espectacular que la segon, però la combinació està molt bé.
Buena actividad Xavier!
ResponEliminaGràcies Pedro.
EliminaTu que fas escalada, saps si hi ha alguna ressenya de les vies de l'Agullot? hi ha almenys una via per cada costat però no n'he trobat cap. Encara que són massa difícils per a mi em pica la curiositat.
Una pasada, Xavi. Os salió un día magnífico y las fotos son impresionantes. Da vértigo de sólo mirarlas y transmiten algo de la adrenalina que seguro flotaría en el aire en esos momentos. Enhorabuena por esa preciosa escapada.
ResponEliminaSaludos,
Pablo.
Gràcies per l'elogi de les fotos, serà que estic aprenent de tu (o que vaig tirar moltes fotos i algunes van eixir bé).
EliminaNo sé si has estat a les Agulles però encara que no tinguen cap vèrtex mereixen una visita així que quan vullgues anem (a l'estiu millor no, fa massa calor i humitat).