dissabte, 24 de novembre de 2012

DE LA NEVERA A LA RÀPITA

Hui hem fet una volta un tant estranya. Hem anat de la Nevera d'Algimia a la cova de l'Estuco per a pujar fins a los Castañeros, baixant a la Nevera i després hem pujat per las dos Teticas i los Cubos a la Rápita, baixant per Cuatro Caminos i la vall de Xinquer, retornant a la Nevera.
La variant de la cova de l'Estuco té la seua explicació i és que havíem de fer temps per a trobar-nos amb Àlvar, Paco i Miguel Angel que estaven fent la circular als 5mils d'espadà. Al final no ens hem trobat amb ells fins a dalt de la Ràpita, però hem trobat a Seriols a la Nevera i s'ha afegit a la colla.
Com que Àlvar, Paco i Miguel Angel hem van acompanyar este estiu a la pujada al Tossau de Mar quan estava fent la volta a la Vall d'Aran, també volia acompanyar-los un tros a la circular dels 5 mils. Encara que ha estat un tros ben curt.

Però no anem tan de pressa.
Hem eixit des del coll de la Nevera seguint la pista a la Ibola (i a Almedíjar per Juan Vicente i la Rodana). Fem el primer tros de pressa per entrar en calor doncs el sol no pega a l'ombria de los Cinglos del Buho, que passem per baix, pegant-los la volta al seguir la pista.
Tardor al barranco Malo.

A la nostra dreta els barrancs d'Aguas Negras i Malo es troben tacats del groc i roig de les nogueroles que estan perdent la fulla i posen una nota de color tardorenc.
Passem per la vora de dos refugis excavats a la vora de la pista i un poc més avant  enllaça la senda de la Fuente la Calzada a Espadà.
El camí gira a buscar el reguero de la Sima que baixa per davant la Cueva de l'Estuco, i just al travessar-lo deixem la pista i agafem la senda que enfila cap a Espadà.
Enfilant el reguero de la Sima.

A la dreta hem deixat el sender que puja a la Cueva del Estuco. Nosaltres seguim un sender més ample i net, per on puja la Maratón de Espadán, que remunta cap a los Castañeros i des d'ací segueix la carena d'Espadà.
El camí discorre a l'ombra de sureres i pins, més sureres a la part baixa i més pins a la part alta, on es fan dominants en un bonic pinar.
Arribant al collado de los Castañeros.

Arribem just al pinar a l'enllaç amb la senda que puja des de la Nevera al Pic d'Espadà, per on passa el PR-CV-63.6 que seguim a l'esquerra, de retorn a la Nevera.
Confiàvem en trobar-nos ací amb Àlvar i com que no sabem si estan davant o darrere nostre anem baixant cap a la Nevera on hem quedat de reunir-nos.
Los Castañeros.

Comencem a baixar deixant a la nostra dreta los Castañeros i resseguim un morret calcari més obert des d'on hi ha bones vistes cap a ponent, però de seguida el camí enfila la ombria de la Nevera, coberta d'un espès pinar i, normalment, humida i fangosa.
Baixada per l'ombria de la Nevera.

El camí fa un parell de revoltes per a baixar la forta pendent que ens separa del coll. Com sol ser habitual a l'hivern quan el sol no li pega en tot el dia el terra està esvarós i cal anar en conte de no fer un mal pas, sobretot el tram final arribant a la nevera quan baixa més recte.
Arribem finalment a la Nevera d'Algimia (antigament dita d'Onda al vendre's allí la neu) i al coll d'on hem eixit i no ens trobem a Àlvar i companyia, però si a Seriols que ha vingut a pujar a Espadà i que canvia d'idea (molt fàcilment) i se'ns afegeix per a pujar a la Ràpita.
Nevera d'Algimia.

Fem un poc de temps per vore si ens agafen els dels 5mils i els fem un toc. Encara estan a la Pastora, o siga que els queda un trosset per arribar baix per tant decidim continuar ruta, però xino-xano a vore si ens agarren abans d'arribar a la Ràpita.
Anem pujant per la solana de la primera de les dos Teticas. Ens ho agafem amb calma i disfrutem del solet que no hem tingut a Espadà.
Cim d'una de les Dos Teticas.

Des de la primera es poden vore els nius d'ametralladores d'enfront. Baixem al Si i des d'allí ens dirigim a la Ceja de Xinquer des d'on comencem la pujada de veritat a la Ràpita.
La senda ha estat netejada i és ampla i clara. Just al coll deixem a la dreta la senda que baixa a Xinquer, també neta, mentre que a l'esquerra queda la senda que baixa a la fuente la calzada, a hores d'ara quasi impracticable i que necessita una bona neteja.
Fem una primera pujada i de seguida trobem un descanset al passar unes trinxeres. Fem una segona rampa que acaba just on (segons els mapes) es troba la fuente del corral de Nizcarro, a hores d'ara en un lloc sense sendes.
Senda de la Ràpita.
La tercera costera ens duu al Pinar de los Cubos, a l'Alto de los Cubos que s'allarga fins el peu de la Ràpita.
Pinar de los Cubos.

A partir d'ací comencen a aparèixer alguns roures rebolls, una de les rareses botàniques de la serra i que només es troben en les ombries al voltant de la Ràpita. Per desgràcia un llamp va provocar un incendi just a l'ombria de la Ràpita fa uns anys i, malgrat que les brigades el van apagar ràpidament, va cremar una part del rebollar que hi havia vora el cim.
Una darrera costera, fora ja del bosc per l'incendi ja dit, ens duu al cim de la Ràpita on ens estem admirant el paisatge magnífic dels voltants.
Uns moments després ja veiem a Àlvar, Paco i Miguel Ángel que eixen del pinar enfilant la darrera costera i ens saludem al cim, el seu segon cim i encara els en queden tres, encara que més fàcils.
Trobada al cim, açò és el que els polítics anomenen una Cimera.

No ens entretenim molt doncs se'ns fa tard i no hi ha temps a perdre així que anem xerrant mentre baixem cap al coll de Villamalur (des d'Algimia).
Collado de Villamalur.

Ací ens despedim amb la idea de fer alguna altra ruta junts, però més llarga. Ells continuen cap a la Lastra mentre nosaltres baixem a Cuatro Caminos.
Continuem pel camí vell d'Algimia a Villamalur, dos dels quatre camins que s'encreuen a la collada, els altres són el de Matet a Alcudia.
La Ràpita des del camí de Villamalur.

La senda en balcó permet una magnífica panoràmica de tota la vall de Xinquer, amb una notable diferència entre la solana i l'ombria, la primera calar i coberta per un pinar de pi blanc que va fent-se gran i l'ombria de rodeno, coberta per pins vers o de rodeno, roures i un bosquet de castanyers a la vora del barranc.
Arribem a Cuatro Caminos i trobem gent buscant bolets, n'hem trobada també al voltant de la Nevera, i és que sembla que la moda dels bolets ha arribat amb força a Espadà. Cal esperar que els boletaires d'Espadà siguen més respectuosos que els del Maestrat i els Ports i, entre d'altres coses, no ompliguen de fem les muntanyes (jo he vist bosses de basura penjant dels pins esperant, pot ser, que passe el servei de recollida pel pinar).
Comencem a baixar per la solana però abans d'arribar a la fuente la Solana la pista canvia de vessant per a passar per l'ombria.
Travessem el barranc de Xinquer just a sota de la Fuente del Baladre, amagada entre la vegetació intransitable que creix a l'ombria, i comencem a vore castanyers.
Un poc més avant creuem el grup més gran de castanyers de la serra, i també el més accessible a l'estar a la vora de la pista.
Travessant els castanyers.

Els castanyers li donen un toc de color al paisatge, però no són els únics; també els roures, les nogueroles, els xops i els llidoners que creixen a les barrancades.
Continuem camí fins arribar a l'altura de la fuente el Corral (de l'altra banda de la vall) on deixem la pista de Xinquer on, encara no hem arribat, i agafem la del Puntal del Gordo que ens retornarà al collado de la Nevera.
Deixem a la dreta una vella pista convertida en senda que puja pel Finestral i el Ventisquero al collado de Villamalur, més tapada que menys, i anem fent la volta sota la Ceja del Xinquer i las Dos Teticas per on hem passat abans.
Arribem a un collet que separa las Teticas del Puntal del Gordo i aprofitem per acostar-nos al Puntal on es troba un bunker, encara ben conservat, i un monument restaurat en record de dos germans, oficials del tercio de Navarra, que van morir en eixe lloc.
Niu d'ametralladores al Puntal del Gordo.

Després de la visita continuem camí per la pista que enllaça amb la senda que pujava des de Xinquer (ara perduda) a l'altura d'una caseta on hi ha caixes d'abelles.
Només ens queda pujar un parell de llaçades que ens situen al collet que separa las Teticas del Corral del Rey.
Coll al Corral del Rey.

Ací coincidim amb un grup de ciclistes i fem la pujada junts doncs ells no avancen més en bici que nosaltres a peu. Només arribar al pla ja ens deixen enrere.
Refem el camí del principi deixant el corral del Blanquillo (per on puja la senda de la Ràpita) a la dreta i baixant al collado la Nevera.
Només ens queda una darrera parada al bar d'Alcudia per a no perdre la costum abans de tornar cap a casa.

Ací està el track:



I ací uns altres tracks que comparteixen algun tros del recorregut:


4 camins - campana - 4 camins
alcudia - 4 camins 
pedralba - la rapita - pedralba
sueras - 4 camins - sueras
alcudia - espada - rapita - xinquer
fonts de castro - 4 camins més informació d'esta ruta ací

5mils espadà 2010
4mils d'espadà
nevera - ràpita (amb raquetes)
nevera - ràpita informació detallada ací
ft calçada - ft parra - pic espadà informació detallada ací.
ft calçada - pic espadà
algimia - espadà - alcudia
ft calzada - espadà - nevera 

algimia - matet - algimia
algimia - la lastra informació detallada ací
volta pel xinquer més informació ací
4camins - rapita
2 mils espadà 2012 més informació ací
el cantal - nevera villamalur més informació ací


Ací teniu el recorregut del Agua Negra i la Cueva del Estuco per a xiquets.



Més informació:

  • Garcia Osuna, Antoni Toponímia dels pobles valencians, Algimia de Almonacid, Ed. AVL, València, 2010 accessible a la web.
  • Terrasit
  • Herbari virtual UIB
  • Boira i Muñoz, Pascual (2012) Les Neveres de la Província de Castelló Autoedició




4 comentaris:

  1. El dissabte, ON ANEM? A LA MUNTANYA!, pues, va tocar fer ¨ DE LA NEVERA A LA RÀPITA ¨ i mes que una volta un tant estranya, yo diria que circunstancial, per les circunstancies que trobaren pel cami, en definitina, ruta llarga, distreta i prou bonica.
    Dir que cada vegada en porteu mes amunt i mo per agafar rovellons.
    També he d'agrair la col.laboració i el suport dels meus companys, una menció especial és per tu XAVIER, gràcies per compartir la teva experiència, dels diversos anys, fen senderisme.
    Segur que es i serà útil per a tothom que et seguix en aquets magnific blog.

    ResponElimina
  2. Gràcies per les lloances, i per ser l'únic a fer-les, hi ha que només està esperant que t'enganyes per a punxar.

    ResponElimina
  3. En la vida quotidiana ens trobarem amb molts pensaments d'altres persones, positius i negatius.

    Els positius ens motivaran a seguir avant, i els negatius ens portaran a reflexionar per a millorar.

    Si ens deixem portar per la forma de pensar i de veure la vida dels altres, serem com barquets sense rumb fix, sempre ens n'anirem cap a on el pensament d'altres ens guie.

    La veritat si per a ser feliç cal donar-li la raó a les burrades, dóna la raó, no hauràs de discutir i et sentiràs millor.

    Amb el pas del temps et valoraran molt més al veure que estan equivocats i tu no el vas portar la contra, però, tènies tota la raó.

    Magnific blog, creu en TU.

    ResponElimina
  4. Xavier, entre al bloc per si havies publicat, jejeje! de vegades pot passar.
    Jo he de descobrir més coses de vosaltres, jejeje! gràcies per compartir aquests moments.

    ResponElimina