dissabte, 17 de novembre de 2012

DE DORNAQUE A LA LAGUNA DE BEZAS PER LA PEÑA DE LA CRUZ I RETORN PER BEZAS


Un any més, i ja en van uns quants, tornem a la Sierra de Albarracín per descobrir nous racons i paratges. Com l'any passat vam fer ruta per l'extrem nord enguany farem un parell de rutes circulars pel sud de la serra.
La primera ruta serà per la part dels Pinares de Rodeno, mentre que la segona la farem entre Frías i Moscardón.

Eixim des del centre de Interpretació de Dornaque cap a la Fuente Buena per la vora del barranco de la Rochuela, que seguirem durant la primera part del recorregut.
Eixint de Dornaque.

L'inici de la ruta és pel fons de la vall, entre xops que van canviant de color, i prats i bardisses que separen els pinars dels dos vessants. Per un vell camí tallat al trànsit arribem a l'àrea recreativa de Fuente Buena, amb taules i jocs, i font de l'altra banda de la carretera de Toril.
Camí vell de Dornaque.

Eixim a la carretera de Toril i la seguim remuntant el barranc fins que, uns centenars de metres més avant, trobem a l'esquerra el vell camí de Dornaque. Baixem de la carretera i agafem el vell camí, ample i planer, que puja per la vora de la carretera fins que esta se'n desvia, per a seguir recte cap al mas.
Mas de Dornaque.

Passem per la vora del mas on enllacem amb una pista. El mas es troba envoltat de prats i camps de conreu que alternen amb bosquets de pins i de roures conformant un paisatge natural de gran riquesa.
Saludem el masover que s'està a la porta i alguns li pregunten pel camí a seguir, i continuem per la pista de Ligros per una ampla nava que separa els termes de Bezas i de Saldón i per on, antigament, passaven les raberes del "Paso del Melón". La pista ha substituït ara l'antic assagador del qual no en queda rastre.
Travessant el bosc mixte de Dornaque.

Endinsant-nos al pinar, clapejat de roures, sentim trets i trobem un caçador que està caçant al tord. Ens avisa que cal anar amb compte que és temporada de caça, i li fem cas.
Un poc més avant trobem un altre caçador que ens reprèn per entrar dins una propietat privada tot i estar prohibit. Ens estranyem doncs no hem trobat cap senyal. Més avant, a l'eixir de la finca trobarem una senyal de "coto intensivo de caza" i una altra prohibint el pas a persones i vehicles. No n'hem trobat cap per on hem entrat i ens hem limitat a seguir una ruta publicada per Rutas CAI Aragón al llibre sobre El Rodeno. Ens disculpem per si hem fet alguna cosa il·legal (tot i que a hores d'ara encara tinc els meus dubtes sobre sí és lícit prohibir el pas, estaria més clar si a Albarracín s'haguera fet l'inventari, classificació i atermenament de les vies pecuàries a què obliga la llei).
Si fora ara i per estalviar-nos problemes (en època de cacera) faríem la volta per la banda de llevant de la finca, al peu de les muntanyes, per on passa una pista (tot i no ser un camí antic) als límits de la finca.
De seguida passem per un magnífic exemplar de roure (ressenyat a la Guía de la naturaleza de la sierra de Albarracín) i, al cap de poc, eixim de la finca vorejant una cadena per a impedir el trànsit amb vehicles (i on, un poc amagada, es troba una senyal prohibint el pas de peatons).
Pista de pujada a la Peña la Cruz.

Tot seguit ens desviem cap a les muntanyes que ens queden a l'esquerra per una vella pista que munta cap a la Peña de la Cruz o Peña Botadera resseguint el barranco de la Tejería, ja aprop de la capçalera.
Anem travessant el pinar de Rodeno que ocupa totes les faldes de la serra. El terreny està humit i regalima aigua per totes bandes després de les darreres plogudes. El cel també està cobert i molt ennuvolat però de moment sembla que no plourà.
Tallafocs per l'alto de las Cumbres.

Arribem a un tallafocs i el seguim cap amunt, fins a passar unes roques on, un poc més avant, trobem una nova pista que enfila cap amunt.
En esta zona trobem moltes restes dels antics treballs de resinació: pins ratllats, pots trencats per terra i fins i tot alguns molt complets i encara al seu lloc.
Sistema de resinat.

La faena de resinar era un treball pesat i que necessitava d'estar vivint al bosc. El millor pi per a aprofitar la resina és el Pi Rodeno (o pinastre) conegut per això també com a Resinero.
Ací hi ha un documental que explica el procés d'extracció de la resina.


Continuem amunt fins que trobem una ampla pista, que puja des de la carretera forestal de Tormón, i per ella continuem amunt fins arribar al peu de la Peña de la Cruz on hi ha un antic abric usat com a "puesto de mando" de la "Posición del Alto de la Cruz", com bé indica un panell a la base.
Pujant a la Peña de la Cruz.

Des d'ací pugem a la Peña de la Cruz o Peña Botadera per una escala picada a la pedra. per no esvarar. La part final de l'ascensió cal fer-la per una escala d'obra per tal d'arribar al cim on hi ha una caseta forestal, un vèrtex geodèsic i un gran creu erigida després de la guerra pels soldats que van passar allí els darrers mesos de la mateixa (com està escrit a la base).
Foto de grup a la Peña de la Cruz.

Tot i que el dia no acompanya tenim unes vistes magnífiques de tot el Paisaje Protegido de los Pinares de Rodeno, de part de la Sierra de Albarracín i fins i tot de la fossa de Teruel i de la cara nord de Javalambre.
La Peña ressalta entre la uniformitat del rodeno, i just a dalt trobem algunes gnames (forats formats per la descomposició dels gresos) que la llegenda atribueix a un tresor amagat.
Baixem de la Peña i busquem el millor camí per arribar a la Ceja de las Lagunillas, travessant el què, en temps de guerra, fou el front.
Baixant cap a las Lagunillas.

Anem camp a través buscant una senda que apareix al Topohispania i que no trobem enlloc fins que arribem a una ampla collada al peu de la penya des d'on decidim baixar a la carretera forestal de Dornaque a Tormón.
Carretera forestal de Tormón.

La decisió ve donada pels tirs que hem escoltat, i el que ens han dit uns buscadors de bolets sobre una batuda al voltant de la masada de Ligros. Des de dalt hem vist cotxes a la Ceja de la Lagunilla, just a l'itinerari que havíem previst, i ja baix hem vist els gossos així que per evitar imprevistos hem baixat a la carretera de terra i hem continuat per ella travessant el pla de la Lagunilla fins arribar a un collet on trobem les senyals del S.8 del Paisaje protegido per on baixarem a la Laguna.
El paisatge canvia un tant i deixem enrere el Rodeno per caminar per un terreny més antic, bàsicament quarsita encara que també trobem algunes zones pissarroses.
Pugem un primer puntalet on hi ha un mirador i baixem al collet que ens separa del Alto de la Laguna. Des d'ací girem al nord per baixar seguint el barranco de la mora cap a la Laguna.
Baixant pel Camino de la Mora.

El pinar és quasi pur, però alguns exemplars de roures li posen una nota de color (groc) a la verdor omnipresent.
Riuets de pedra del Alto de la Laguna.

Pel barranc baixa de vegades un fil d'aigua que es perd entre els pedregals que davallen dels crestalls quarsítics que ens envolten. El paisatge recorda els rius de pedra del Tremedal i, justament això són, uns rius de pedra però en versió reduïda.
Barranco de la Mora.

El camí va baixant poc a poc fins que comença a girar, buscant la Laguna fins que acaba enllaçant amb una ampla pista, ja ben aprop de la Laguna de Bezas, per on passa el GR-10.
Girem a la dreta seguint el GR cap a las Casas de la Laguna per fer la volta a la mateixa i buscar un bon lloc per a dinar, que ja va sent hora.
GR i Casas de Bezas.

Al final hem de travessar el barranco de la Laguna que baixa amb un fil d'aigua i dinem sota les savines que ocupen la vessant est de la Laguna de Bezas o del Infante.
Mentre dinem van arribant cotxes a les cases d'on ix fum pel fumeral. Sembla que alguns caçadors van acudint a dinar fent la volta a la Laguna amb el cotxe. Algú va provar a fer-ho pel camí que nosaltres hem seguit i es va quedar estacat al fang.
Laguna de Bezas.

Després de dinar continuem camí per la Cañada real de la Venta. El paisatge canvia radicalment i ara caminem per un pla on les savines, algunes monumentals, han pres el lloc dels pins. Poc a poc el terreny calar domina al Rodeno que havíem xafat fins ara i això provoca el sobtat canvi paisatgístic.
Savines monumentals al camí de las Casillas.

Després d'un quilòmetre o un poc més arribem a un entrador on cal abandonar l'ampla pista i desviar-nos per un savinar jove buscant la vella senda de las Casillas que enllaçava  las Casillas de Bezas amb Bezas. En un primer moment anem per un carril obert pels cotxes però buscant bé trobem unes fites grosses que marquen el camí.
Senda de las Casillas.

Entremig del savinar no es distingeix la senda si no fora per algunes alineacions de pedres o per les fites que algú ha posat (i que vam agrair qui-sap-lo) i ens guien de camí a Bezas.
A la nostra esquerra queden el alto de la Fuente i el del Bricial, tocats de groc per les rouredes que cobreixen una part important de les seues faldes.
Bezas des de la senda de las Casillas.

Arribem finalment a vista de Bezas, situada en una fondalada i envoltada de camps de cultiu. El camí es torna més evident al baixar cap al fondal i acaba en uns camps on pasturen les ovelles i on s'ha llaurat part del camí antic. Travessem per tant el tros llaurat seguint el vell camí que després es fa ample per a passar amb tractor, arribant a Bezas pel costat de la placeta de bous.
Ovelles travessant el camino de las Casillas.

Baixem al barranco de los Quemados que porta un filet d'aigua i el travessem, seguint-la per un bonic camí sota els xops que ens acosta la plaça del poble.
Camí fluvial.

Després d'una breu parada reprenem el camí travessant el poble de baix a dalt, passant per la vora de l'església i eixint pels corrals i les eres del cap de dalt.

Eixim pel camí vell d'Albarracín, per on ara passa el GR-10 cap a Albarracín i el PR-TE-1 cap a Gea d'Albarracín.
Eixint de Bezas.

Deixem enrere el cementeri vell i un poc més avant, trobem una bifurcació on ens desviem del camí d'Albarracín (per on passa el GR-10) i transponem un llomet. Estem en Covatorres on hi ha restes d'una antiga cata minera. Deixem ací també el PR-TE-1 que continua cap al cementeri vell a buscar el camí de Gea i ens desviem per una senda que baixa cap a los Callejones seguint el sendero de los callejones.
Baixant a los Callejones.

Arribats al fons del barranc, descartem la senda que baixa, avall a les pintures rupestres, i seguim amunt per una senda perdedora que ressegueix el barranc sense travessar-lo.
Ací mateix podem trobar "cerradas" on antigament es feien hortets com els que encara es poden vore al final de barranco del Cabrerizo de Albarracín.
Sense sender massa evident remuntem el barranc fins que eixim a un camí més ample, que ve també de Covatorres i per on discorre una ruta ecuestre (que seguirem fins a Dornaque).
Seguint l'itinerari equestre.

Trasponem un collet i baixem a buscar el barranco de los Quemaos, per on passa una pista que seguim amunt.
Anem per la vora del barranquet, que duu aigua, i travessant el pinar comencem a pujar al collado de la Hoya Martínez, on trobem un encreuament de camins.
Pista al Collao de la Hoya Martínez.

La idea inicial era pujar a Carbonera (el Alto de la Mata) pel Vago de la Ventana però com se'ns fa tard i comencen a aparèixer uns núvols més foscos ho descartem, així que des d'ací ens dirigim directament al collao el Prao de Valdepesebres.
Collao el Prao de Valdepesebres.

Ací trobem la nova pista de Albarracín, paral·lela al vell camí per on passa el GR-10 que discorre un poc més amunt.
Continuem pel GR-10 pujant cap a un morret on, trobem el sender del Parque cultural de Albarracín i el S-4 a Pieza Llana que pugen des de Dornaque.
Seguint el GR-10.

Abandonem ací el GR i baixem per un camí que va fent voltes entre el rodeno on ens entretenim un poc fent fotografies als bolets, sobretot amanites, que es troben arreu del camí.
Arribem així a les proximitats de Dornaque on enllacem amb el S-5 a las Tajadas, i un centenar de metres llarg més avant travessem la carretera per arribar a Dornaque.
Ja només ens queda estirar i fer una tirada, encara llarga, fins a Frías de Albarracín on tenim taula parada i llit amanit a l'hostal de Frías.

Ací està el track:



Altres tracks que comparteixen part del recorregut:

Carbonera des de Caramochuelos més informació ací
dornaque - las tajadas
bezas - la laguna
bezas - callejones - peña del hierro
puerto valdecuenca - ligros - tormon

Més informació:

  • Paisaje protegido de los Pinares de Rodeno
  • Parque cultural de Albarracín
  • Patrimonio cultural de Aragón
  • Senderos de Aragón
  • SITAR
  • Web no oficial de Bezas
  • Diversos autors (2007) Sierra de Albarracín Col. red natural de Aragón Ed. Prames
  • Diversos autors (2005) El Rodeno Col. Rutas Cai por Aragón Ed. Prames
  • Diversos autors (2003) GR 10 Sierras de Albarracín y Javalambre Ed. Prames
  • de Jaime Lorén, Chabier; Pérez Grijalbo, Rodrigo (2006) Guía de la naturaleza de la sierra de Albarracín Ed. Prames
  • de Jaime Lorén, Chabier (1996) Paisaje protegido de los Pinares del Rodeno y sierra de Albarracín. 22 itinerarios a pie Ed. Prames
  • Martínez González, Javier (coord.) (2008) Comarca de la sierra de Albarracín Ed. CECAL accessible a la web.

2 comentaris:

  1. Hola Xavier.

    Molt bona ruta, complementada per una gran crònica amb molta informació, tant la que tu dones com la que poses als enllaços, es una zona que les voltes que he estat per allí, quasi sempre buscant (que a voltes no trobant) rovellons, m'ha semblat molt interessant, hi haura que fer una escapada prompte a Terol.

    Per cert, quan a principi d'any vaig estar al Pic Cullera a Almedíjar en vas comentar que si havia vist cabres monteses per allí, be, pues l'altre dia fent una ruta per Xòvar, vaig veure un jove mascle al Castillet, pots veure les fotos i un vídeo al meu blog.

    Salutacions.

    ResponElimina
  2. Ja ho he vist i m'has fet les dents llargues. Només passe la temporada de caça ens deixarem caure a vore si encara estan (i les veiem).
    Per cert, arribar a Bezas o a Dornaque costa poc més d'hora i mitja des de la Plana, està més prop que no sembla i es pot fer una escapada qualsevol dia. La zona té moltes possibilitats i molts llocs imprescindibles: Ligros, Carbonera, las Tajadas, Peña la Cruz, la Laguna, ...

    ResponElimina