dijous, 1 de novembre del 2012

VOLTA A PEDRALBA PEL CANTAL I EL PINAR

Hui toca una volta curta i propera per fer gana de dinar, així que anem sobre segur i ens acostem a Pedralba, dalt de Suera, per fer una volta pujant al coll del Quincaller seguint el GR-36 per baixar travessant el Pinar per anar a eixir a la bassa del Castillo, sota la font del Cantal, i retornar seguint la pista que voreja el barranc de Pedralba.
El punt d'inici és a l'encreuament de pistes que van a la Campana i al Cantal, just dalt la font de l'Avellaner, però es pot allargar l'excursió començant a la font de Castro i estalviant-nos un tros de pista que, a vegades, no està en molt bon estat.
El Pinar.

Comencem l'excursió al punt on el GR travessa la pista de Pedralba, baixant de la Campana, i enfila la pujada pel Pinar al coll del Quincaller després de travessar el barranc de Pedralba, que ací sempre baixa amb un fil d'aigua.
Les vores del barranc es troben cobertes d'esbarzers que han anat creixent i ocupant el que, fa uns anys, fou un prat on baixaven a beure els cavalls (i abans les vaques) que pasturaven en esta partida. El camí vell enfila un reguer que baixa des del Pinar i puja quasi tota l'estona per dins d'ell.
Remuntant el GR-36.

El primer tros de camí és per rodeno però de seguida passem a xafar unes margues grogues on s'ha encaixat el barranquet. Anem pujant sota un pinar no massa espès de pi blanc que creix ocupant els antics bancals fins que deixem el reguer i enfilem un rellomet que ens duu a entrar al Pinar de Suera.
El canvi és notable i allí on les margues deixen pas a la quarsita (i pissarra) el pi blanc deixa pas al pi rodeno que a Villamalur anomenen pino negro, pot ser per això alguns han batejat, erradament este pinar com el "Pinar Negro", però tots els pinars d'esta part són "Negros" per tant el topònim no té cap sentit. Fins i tot hi ha qui l'anomena el "Pinar Negro del mas de Taide", mas que es troba al terme de Villamalur i en una zona d'antics bancals on no hi ha pinar. (preguntant a gent de Suera i de Villamalur ningú coneixia el "pinar negro del mas de Taide" ni n'havien sentit mai parlar).
Senda travessant el Pinar.

El Pinar és una gran massa de pi rodeno, mai artigada ni transformada en cultius com ho demostra l'absència de grans abancalaments, i quasi pura on només puntualment apareix alguna surera. Ocupa la part alta de la solana de Pedralba fins a la ratlla de Villamalur, i continua pel barranco del Tajo i el del Quinquillero de Villamalur fins al Fargueral. Es tracta per tant del millor pinar de la Serra, i sens dubte, el més ben conservat.
El GR-36 el travessa per la banda est, seguint el vell camí d'Alcudia a Villamalur que des de Pedralba puja al coll del Quincaller.
Coll del Quincaller.

Arribats al coll abandonem el GR, que baixa al barranco del Quinquillero, i l'antic camí de Villamalur que gira a la dreta per anar a Villamalur pel Jupillo, i enfilem un sender a l'esquerra que puja resseguint la ratlla de termes.
Anem seguint un vell sender de treure suro que ens deixa a la carena, uns metres més avant d'una gran fita de terme i girem a l'esquerra per arribar a ella (també es pot pujar al recte, però és molt més pesat).
Fita de terme entre Suera i Villamalur.

Ací comença la part aventurera de la ruta on cal parar atenció per a seguir la senda i no perdre'ns, i no (com és habitual a Espadà) per culpa de la malea que tot ho tapa, sinó al contrari, per l'absència quasi total de sotabosc que no ens deixa vore la traça de la senda.
Refent fites.

Hi ha fites al llarg de tota la baixada, que vam posar ja fa uns anys després de trobar per casualitat el pas (com sempre quan ja ens veiem abocats a baixar quasi camp a través a trobar la vella senda per on pujava el GR, i fent-se de nit) des de les casetes de la Solana de Pedralba a la font del Cantal.
No anem seguint cap camí antic, sinó que anem passant pel pinar, travessant diferents finques particulars a vegades delimitades amb murets de pedres i amb restes de casetes.
El primer tram és baixant recte per un rellomet fins una caseta enrunada. Des d'ací cal girar a la dreta (a l'esquerra tornaríem a eixir al GR) i anar mirant bé les fites (un poc escasses) que hi ha de tant en tant.
Travessant el Pinar per la "senda".

Tot i haver passat unes quantes vegades ens costa trobar el camí, i no hem ficat més fites perquè no n'estàvem segurs del tot de seguir el camí correcte.
Després de passar per una altra caseta enrunada arribem finalment al punt on eixim del Pinar per l'única senda possible.
La senda ha estat netejada recentment i es fa de bon passar. Travessa un reguer i els pins deixen pas a les sureres.
Senda sota les sureres.

Seguim ara una senda que puja des de la bassa de Castillo a la Solana de Pedralba on hi havia algunes casetes i bancals i que es manté en ús per a treure suro.
Travessem la capçalera del barranc de Pedralba, ací un reguer més, i continuem per l'ombria coberta de sureres fins que eixim a la part de dalt de la basseta de Castillo. El paisatge torna a canviar i la pissarra i quarsita deixa pas a la marga, desapareixent les sureres substituïdes per un matollar d'argelaga i romer que ens permet unes magnífiques vistes de tota la vall de Suera fins a la Plana i la mar, així com també, de l'altra banda del barranc, del Pinar per on hem passar fa una estona.
El Pinar des del Cantal.

Passem per la vora de les runes d'un corral i la senda es fa ampla. Uns metres més avant deixem a la dreta una pica d'obra on una goma baixa l'aigua de la font del Cantal, que naix unes desenes de metres per dalt nostre, entre unes penyes, i que ompli la bassa de Castillo, més avall.
Arribant a la Basseta de Castillo.

Arribem a la bassa i per la seua vora es troben uns bancals que no fa massa que s'han abandonat. A la dreta mou la senda que puja a la Talaia per la font del Cantal i la font de la Talaia. Nosaltres seguim recte per la pista de Pedralba que acaba ací.
La baixada per la pista és còmoda i els xiquets la fan quasi tota l'estona corrents (cara avall ja se sap). Passem per tota l'ombria coberta d'un atapeït bosc de sureres i pins.
Pista de Pedralba.

Deixem a la dreta un senderol obert a l'ombria que enllaça amb la pista de la Campana i anem seguint el barranc de Pedralba on els xops comencen a agafar el to groguenc de la tardor.
I així, corrent i caminant, arribem quasi sense adonar-nos-en al punt on havíem començat la ruta en poc menys de dos hores.



Ací està el track:


Powered by Wikiloc

I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

font castro - ft cantal - ft talaia - talaia - nevera cuatro caminos - nevera talaia
font castro - ft talaia - ft molina
pedralba - la ràpita - pedralba
villamalur - pedralba - villamalur
suera - pedralba més informació ací
suera - 4camins - suera
font de castro - 4 camins més informació ací
suera - castell - casalet - suera
castro - talaia - castro
suera - villamalur - suera


Més informació:
  • Fausto, V. (2009) Caminant per Suera Ed. Llibreria Salvador
  • Estall i Polés, V. (2006) Toponímia dels pobles valencians: Suera Ed. AVL accessible a la web.
  •  Puchades i Vila, S. (2009) Serra d'espadà. GR-36 Ed. SASE

1 comentari: