diumenge, 28 d’octubre del 2012

DEL CANTAL A LA NEVERA DE CUATRO CAMINOS PELS PINARS DE VILLAMALUR

Una vegada més tornem a Villamalur per a fer una ruta amb xiquets, per a aprofitar l'àrea recreativa de la Rambla (a la fuente el Prao) per dinar i jugar, i no sempre per eixe ordre, a l'acabar la ruta.

Comencem a caminar des del Cantal, vora un refugi de caçadors i punt de pas del GR-36. Des d'ací no seguim el GR sinó que enfilem la pista que mou davant el refugi i remunta el barranc de la Parra, on naix la rambla de Villamalur.
Pista de la Parra.

De seguida entrem al pinar i la pista discorre sota l'ombra dels pins i d'algunes sureres disperses. Deixem a la dreta el sender que puja per la Solana del Molino a la Pista de Pavías i continuem recte. Al cap d'una trossada deixem a l'esquerra un sender quasi inapreciable per on retornarem i, un poc més avant, travessem el barranco de Chércoles, seguint la pista que gira a ponent.
Ací deixem la pista i agafem una senda que mou a l'esquerra sota les sureres.
Inici de la senda al mas de Jordán.

Es tracta d'una vella senda, que encara es conserva en un estat acceptable gràcies als pocs matolls que creixen sota els pins i sureres.
Anem pujant per tot un llomet que separa el barranco de Chércoles i el de las Gabarras.
Senda al mas de Jordán.

Arribem finalment a un lloc on la senda es fa difusa i costa de seguir, prop ja del final del bosc que s'acaba i deixa pas a un terreny desarbrat, fruit d'incendis passats, que travessem per arribar al assolat mas de Jordán on trobem una pista que enllaça la pista de Matet (o camino de Segorbe) amb la de Pavías resseguint l'ombria de la Cerretilla.
Pista sota la Cerretilla.

Seguim la pista a l'esquerra per un terreny calar on les sureres i el bruc deixa pas a carrasques, roures i romer.
Passem pel corral de Gimeno i arribem a la pista asfaltada de Matet, just dalt de Chércoles on fa un parell de revoltes.
Com que els xiquets no estan cansats seguim amunt pujant cap a Cuatro Caminos, resseguint la pista que recorre una ombria on el vent bufa ben gelat, fins que eixim a Cuatro Caminos on torna a pegar-nos el sol i no corre tant de vent.
Pista asfaltada de Matet.

Des d'ací pugem per un senderol que passa per la vora dels bancals de cirerers que baixen del coll, per tal d'estalviar-nos uns metres, però les argelagues, que són quasi tan altes com els xiquets, fan que la drecera ens ixca errada.
Arribant a Cuatro Caminos.

Arribem finalment a Cuatro Caminos on es troben els camins d'Alcudia a Matet (o a l'inrevés) i el de Villamalur a Algimia (o Segorbe). Nosaltres no seguim cap dels quatre camins dits i agafem la pista que puja a la Nevera de Villamalur.
Passem per l'ombria de la nevera on estem exposats al vent gelat del nord, però com a contrapartida podem disfrutar d'unes magnífiques vistes de Villamalur, Penyagolosa, la Serra d'Engarceran, ....
Arribem així a la Nevera de Villamalur o de Cuatro Caminos, una de les cinc neveres de la serra d'Espadà i la més gran de totes.
Nevera de Villamalur.

La nevera ha perdut la coberta i només conserva els dos arcs que l'aguantaven, però s'han fet obres de consolidació i presenta un bon estat de conservació.
Després de la visita a la nevera enfilem la senda que baixa cap al mas del Taide, enllaçant amb la pista que entra a la Talaia.
Es tracta de l'única zona de la ruta on no anem per dins del pinar sinó per un terreny més obert.
Senda de baixada al mas del Taide.

Arribem a la pista i continuem cap a l'esquerra travessant antics bancals ara embardissats fins que arribem al morret on es troben les runes del corral del mas del Taide.
Pista del mas del Taide.

Continuem baixant i el paisatge canvia, el terreny calar deixa pas a la pisssarra i els pins a les sureres entreverades amb pi ver (o pino negro que li diuen a Villamalur).
 Arribem finalment a la Pista asfaltada de Matet prop de Chércoles, i continuem cap avall travessant els pinars del Fargueral.
Després d'uns centenars de metres deixem la carretera i seguim una senda a l'esquerra que voreja un barranquís, sempre sota els pinars amb un sotabosc escàs.
Pinars de l'Umbría de la Parra.

La senda davalla amb força per a buscar el barranco de la Parra i aboca a la pista que ja haviem xafat a l'inici. Només ens queda refer les nostres passes fins al Cantal.
Caseta del Cantal.

Com que ja és hora de dinar ens acostem a l'àrea recreativa de la Rambla, vora la fuente el Prao, per dinar i descansar.



Ací està el track:



I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

villamalur -cabezo - tejeria - cantal - fuente el prao
naixement rambla villamalur
el prao - catalan - 4 camins  més informació ací
fonts castro - talaia - nevera 4 camins - nevera talaia
4 camins - campana - 4 camins
pedralba - la ràpita - pedralba
font de castro - 4 camins més informació ací
4 mils d'espadà
alcudia - espadà - rapita
alcudia - 4 caminos
2mils espada 2012 més informació ací


Més informació:
  • Terrasit
  •  Boira i Muñoz, P. El comerç de la neu a Castelló de la Plana Ed. Antinea, 2008

2 comentaris:

  1. Hola Xavier

    Ens l´apuntem en la agenda per fer-la en els xiquets, està molt bé!!!

    ResponElimina
  2. Es pot allargar l'excursió baixant a buscar el GR al coll del Quincaller i seguint-lo fins el Cantal, o recurtar-la baixant pel camí asfaltat sense pujar a Cuatro Caminos, depenent de si els xiquets estan més o menys cansats.

    ResponElimina