dissabte, 20 d’octubre de 2012

DE VILA-REAL A LA POLA PEL RIU MILLARS I RETORN PEL CAMÍ LA MAR

Entre coses i altres feia temps que no eixíem a fer la volteta del dissabte, i semblava que hui tampoc seria dia, però calia provar-ho així que a les huit del matí ens hem trobat quatre valents per fer alguna ruta i, si plovia, anar a esmorzar.
Com que el dia ha eixit núvol però no semblava que anara a posar-se a ploure de seguida hem decidit anar a fer una ruta que fa temps que tenim pendent: baixar pel riu de Millars fins a la mar i continuar per la vora de la mar fins el Clot de la Mare de Déu, remuntant el riu Sec per tornar a Vila-real.

Pot ser no era el millor dia per anar pels rius, però de moment no portaven massa aigua i no plovia així que allí que anem.

Eixim per l'estació buscant el primer Sedeny o el que en queda d'ell, i enllacem al camí Almassora amb el Camí de l'aigua que va fer (sense acabar-lo) l'ajuntament de Vila-real.
Vila-real des del camí Almassora.

Després de passar a sota de la nacional seguim pel camí sèquia vella, que segueix el traçat antic de la sèquia major abans de la remodelació del segle XIX i quan estem ja prop de l'assut de Borriana ens desviem per un entrador que acaba a la via del tren.
Cap al baixdor al riu.

Per la vora d'un hort de tarongers, per no xafar la via amb el perill que representa, busquem el baixador cap al riu, passant per dalt el canal que duu l'aigua de la sèquia de Borriana des de l'assut de Castelló.
Enllacem al mateix caixer del riu amb la ruta d'Almassora Riu Amunt, que el ministeri de medi ambient va realitzar des del pont de Santa Quitèria fins les revalladores d'Almassora.
Camí embassat.

Com quasi sempre el camí original està tallat per un gran bassot semipermanent i cal travessar el riu per baix del pont del tren fins al castell d'Almassora.
Castell d'Almassora.

Just dalt nostre es troben les restes del que fou castell d'Almassora, a hores d'ara un munt de pedres enrunades entre la cantera del riu i les indústries que n'impedeixen l'accés.
Des d'ací enfilem riu avall passant sota la finca del Millonari i per davant de la caseta dels Moros, lloc on estava situat l'assut medieval de la sèquia de Castelló i Almassora.
Un poc més avant arribem a l'àrea recreativa de les Revalladores, just davant de l'assut de Borriana també dit les Revalladores.
Assut de Borriana o les Revalladores.

Al costat de la cantera i sobre la sèquia minada de Castelló i Almassora, al tram que corre a l'aire lliure, es troba la casa de les Reixes, construïda (com diu la placa de la façana) "Reynando Carlos IV" per a albergar els nous partidors de les sèquies de Castelló i Almassora, i provista de Reixes per tal que ningú poguera furtar-li aigua a l'altra part.
Des d'ací ixen les dos sèquies, la d'Almassora a l'aire lliure i la de Castelló minada o sota terra, d'on només sobresurten les boqueres. És una autèntica obra d'enginyeria del segle XVIII i encara en ús, discorrent per un tunel de quasi 2 km al llarg del camí (ara carrer) de les boqueres o respiradors, per on es van treure les runes de l'excavació.
Boqueres de la sèquia de Castelló.

Nosaltres però continuem pel camí de l'estret, vora la sèquia del molí i passant pel molí de dalt i per les hortes de l'estret fins arribar a una nova urbanització construïda a la banda de baix del Darremur en una zona que s'ha inundat en alguna de les grans riuades dels segles anteriors.
Travessem la urbanització i a l'altura del Molí de Baix trobem les senyals del sender del riu a la mar, que baixa a buscar el llit del riu just davant la depuradora de Vila-real.
Continuem per vora riu, que ací porta prou aigua ja que es junta la que baixava pel canal de l'assut de Borriana amb la provinent de la depuradora de Vila-real.
Riu de Millars i alqueria de Marín.

Eixim al camí vora riu i deixem a la dreta el pas de la Pila, que travessa el riu per unes passeres, i dona accés al camí de l'altra banda del riu.
Nosaltres continuem pel marge esquerre passant sota el pont del Secanet i davant la depuradora d'Almassora i enfilem la mota artificial construïda per canalitzar el riu al seu tram final.
Passem entre les Llacunes i el riu, a una zona on es van construir unes llacunes artificials per restaurar les condicions originals del tram baix del riu, i que ara es troben plenes de vida. Conforme passem les fotges s'amaguen als senills i els ànecs alcen el vol fugint de nosaltres.
Riu de Millars.

Deixem a la vora l'àrea recreativa de les Llacunes i, després d'un darrer mirador sobre el riu, abandonem la mota per agafar el camí que discorre per l'ample i sec llit d'inundació del riu, que només en circumstàncies molt excepcionals es cobreix d'aigua.
Camí pel riu.

Passem per davant del camp de tir d'Almassora i arribem on el camí Marjalet travessa el riu pel pas de la Cossa (i enllaça amb el camí la Cossa) cap a les alqueries de Santa Bàrbera.
Nosaltres seguim recte per la vora de la mota primer, i en acabant per dalt la mateixa. Estem arribant ja a les goles i trobem un camp de figueres a la vora del camí. Estem arribant als Alters, terres altes que es troben enmig de les goles i no solen inundar-se. Tot i estar en zona inundable i protegida trobem una sèrie de construccions il·legals repartides al llarg dels alters.
Enllacem poc després amb el SL-CV-26 que recorre les goles i els alters, i el seguim en direcció a la mar arribant a un mirador des d'on s'observa la gola principal, l'única activa al estar el riu canalitzat.
Gola tercera.

Seguim el Sender de les goles que travessa l'alter de la Rabosa però l'abandonem per enfilar rectes a la mar.
Arribats a vora mar, l'orientació és clara, anar seguint la mar cap al sud tota l'estona. Normalment no presenta massa complicacions però la mar està prou alta i amb onades fortes així que hem d'anar alerta per no banyar-nos doncs en molts llocs les onades arriben fins els arbres.
Arribem a la gola, i per sort està tancada així que podem passar sense banyar-nos a la banda de Borriana on està la platja de la Pola. A la punta del camí del Palaciet trobem uns xics que estan fent surf i windsurf aprofitant les onades i el vent que comença a bufar.
Winsurf a la platja de la Pola.

Nosaltres agafem forces i continuem per un tram on l'espai entre la mar i les tanques d'arbres que protegeixen els horts de tarongers és ben estret, i on el mur de contenció construït per evitar l'avanç de la mar ha desaparegut en bona part.
Seguint la mar cap al Calamó.

Cal anar amb compte i als llocs més estrets esperar a passar entre ona i ona, però així i tot més d'una vegada ens agafa l'escuma de les onades que trenquen.
Es tracta del tros més complicat de tota la ruta, però també del més bonic així que el disfrutem i patim a parts iguals.
Després de passar davant la carretereta de Rasset (que permet anar a Santa Bàrbara) anem per damunt un mur de formigó que fa d'escullera davant d'una finca i, on s'acaba, continuem recte per damunt un nou mur refet de fa poc, just a la zona coneguda com el calamó i on la mar té fama de bramar de forma notable als temporals de llevant.
Escollera aprop del Calamó.

Arribem finalment a la punta del camí del Mas Quemao, i com que el trajecte per vora mar comença a passar-nos factura i un dels membres ha fet un mal pas a la grava, decidim retornar pel camí la mar a Vila-real.
El mas Quemao.

Enfilem cap a l'interior, deixant enrere la mar, i passem per davant del gran Mas Quemao fins que arribem al forn de Huite, entroncant amb el camí la Cossa, anomenat així perquè en ell es feien les corregudes per la joia a principis del segle XX.
Camí la Cossa.

Fem un tros pel camí la Cossa cap a Borriana i de seguida l'abandonem per agafar el camí la Mar de Vila-real, just al punt on hi ha un bar.
Enfilem el camí la Mar i anem accelerant el pas doncs el vent comença a moure de llevant i se senten alguns trons cap a Espadà.
Passem pel Mitjà del Moli Nou, on es reuneixen els sequiers de les sèquies de Matella, Molí Nou i Matella.
Travessem ací el camí de Santa Pau, nom que pren ací el conegut a la resta de la Plana com a Caminàs; i enfilem amunt per passar el camí Carnissers.
A l'altura del molí Matella comença a ploure en ganes i cal treure's la roba d'aigua.
Molí Matella.

Just després, a l'arribar a la vella venta de les Creuetes (vora els vells dipòsits d'aigua potable de Borriana) el camí es troba tallat per la nova autovia d'Almassora i cal desviar-se a buscar la rotonda que permet passar a l'altra banda.
Sense entretenir-nos arribem al Xop de Nius, vora la Tanda o sèquia Sobirana, i seguim pel caixer avall, a buscar el camí Cedre.
Camí vora la Tanda.

A l'arribar al camí Cedre, anomenat així a causa d'un cedre que hi havia plantat a la vora al segle XVIII, girem amunt cap a Vila-real. Passem pels Vintens, l'única partida de Borriana que es rega de la sèquia de Vila-real i anomenada així per haver de pagar la vintena part de la collita a Vila-real.
Arribem al Darrer Sedeny i continuem recte, deixant a la dreta l'alqueria de Peiró, ara a la vora de les basses del reg per degoteig de les Solades, i quan travessemel Tercer Sedeny comença a diluviar convertint-se el camí en un riu d'aigua.
Travessant el Tercer Sedeny.

L'aigua ens dona una treva al pujar el pont que passa la carretera General, just a la vora de l'alqueria del Rosari, però torna a animar-se entrant al poble pels magatzems de taronja just a la vora del Segon Sedeny.
Així retornem a casa pensant en una bona dutxa calenta i alguna beguda per escalfar el cos.

Ací està el track:


I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

ruta de les ermites de Borriana 2003
camí dels assuts vila-real - almassora - borriana
goles del millars
vila-real - darrer sedeny - sequia de les argamasses
vila-real - pont nou - santa quitèria

Més informació:

5 comentaris:

  1. Un plaer haver compartit en tu esta ruta aixina com en el restant d'amics.
    El recorregut a realisar se presentava molt atractiu, si plovia clar esta ... (fer alguna ruta i, si plovia, anar a esmorzar ), pero, al final estigue molt be, espere que la lesio de l'amic no fose res.
    Tinc que dir-te que m'ha encantat el teu articul tan complet, ho he llegit i m'agrada molt.
    Enhorabona XAVIER, repetixc, m'agrada molt.
    Una salutacio!
    Serra.

    ResponElimina
  2. Gràcies pels elogis. La veritat és que al final va eixir una ruta bonica, la mateixa ruta al més de Juliol no crec que fora tan abellidora.

    ResponElimina
  3. La cova del castell:
    http://www.cuevascastellon.uji.es/ES6D01.php?id=212

    ResponElimina
  4. Ruta interessant. Si tornereu a fer-la m'agradaría anar.

    ResponElimina