COVES DE SUERA

Hui tocava tornar a Espadà, després de molt de temps sense anar, així que hem anat a Suera per a pujar al Castell per una vella senda recuperada pel taller d'ocupació de Suera, que ha estat recuperant velles sendes i de passada hem visitat les Coves de Suera Alta, la Cova del Castell i la Cova de Mahoma, retornant per la senda de la font de la Figuera.

Hem eixit de Suera pel camí de Castro, passant per baix de les Eres i per dalt de les hortes, fins que hem trobat la bifurcació entre el camí vell i la nova pista de Castro.

Castell des de la pista de Castro.

Seguint pel camí vell, baixem a  travessar el barranc de Castro per les Passeres i enfilem el camí vell de Castro que remunta el barranc per la solana.
No el seguim molt de tros i de seguida ens desviem per agafar la senda del castell.
Comencem a pujar per l'assegador del Castell, on encara hi ha trossos delimitats per parets de pedra seca, fins arribar a l'Era de la Cova, de la qual només queden les parets de dos cases vora un cingle.

Era de la Cova.

Ací deixem el camí del castell i agafem una sendera, marcada amb una fita, que busca un baixador natural del cingle i gira cap a Suera buscant els peus del xicotet espadat fins arribar a la Cova de la Tia Cantina.

El castell des de la Cova de la Tia Cantina.

La cova és molt alta i oberta al migdia i presenta un arc natural que permet el pas entre els dos principals espais. Està delimitada per una paret de pedra i es poden vore les restes de construccions un poc per tot arreu, fetes per a aprofitar-la com a corral d'ovelles.
Després de visitar la cova cal estar atents per agafar un senderol poc evident que baixa al camí de Castro.

Baixada al camí vell de Castro.

La baixada no és difícil però cal anar atents per no perdre el camí i no fer un mal pas. Finalment arribem al camí vell de Castro, un dels principals camins del terme i que conserva encara trossos magníficament empedrats. Llàstima que fa uns anys una pala va destrossar en un parell de dies el vell camí que tants esforços va costar fer als veïns de Suera, en una actuació sense sentit.

Camí vell de Castro.

Per sort la part inicial del camí, ample i ben empedrat, que puja fins a Suera Alta es va escapar de la destrossa i així podem disfrutar d'un dels trams més bonics dels camins tradicionals d'Espadà.
Fem camí de pressa i a no tardar arribem al forcall que separa els camins de Castro i de Suera Alta.
Prenem a la dreta pujant cap a Suera Alta que es troba sobre un morret que domina el barranc de Castro.

Suera Alta.

Arribem a Suera Alta i ens aturem al que, segurament, fou la placeta del poble. El taller d'ocupació ha netejat tot l'entorn de malea i es poden distingir fàcilment els carrers, les cases i els corrals, i fins i tot un antic trull d'oli.
Suera Alta fou un antic poblat morisc, que juntament amb Castro i Suera Baixa (l'actual Suera) formaven el castell de Suera, unitat administrativa a l'època morisca i antecedent de l'actual municipi de Suera. El poble es va abandonar a finals del segle XIX i fins fa relativament poc encara es trobava alguna casa dreta que servia com a corral. D'un temps a esta part hi ha la tradició de pujar en romeria a Suera Alta per Sant Bartomeu, antic patró del poble, en memòria dels antics pobladors.

Pujant la campana i els rotllos per a la romeria de Sant Bartomeu , agost del 2005.

Des de la part alta del poble agafem el camí que puja al castell, recentment recuperat i netejat. El camí enceta una forta pujada cap al castell de Suera, pujant a buscar l'assegador del castell que puja per la lloma per a trobar-lo al coll que es troba als peus del castell.

Pujant al castell des de Suera Alta.

Just abans la senda passa sota una cinglera i allí s'obri la Cova del Castell, abric elevat i poc profund tancat per una paret de pedra seca i amb una senda que hi puja.
Després d'una breu visita a la cova continuem camí arribant de seguida al coll on trobem l'assegador del castell que havíem deixat per baixar a la Cova.
Pugem cap al castell seguint la senda que fa la volta per la banda nord del tossal on s'alça el castell. Arribem finalment al recinte inferior i ens creuem amb un grup que hi baixa agafant-los el relleu com a guardians de la fortalesa.
El castell ha estat totalment desbrossat i es poden vore perfectament els tres recintes en què estava dividit l'albacar o pati davanter i la torre celòquia.

Torre celòquia del castell de Suera.

Com que la pujada a la torre és delicada, la major part del grup es queda baix mentre pugem per les restes d'un mur que permeten l'accés a la porta de la torre, coronant el castell. Esta part és poc recomanable a qui no està molt acostumat a escalar i totalment desaconsellable a qui té vertígen.

El senyor del castell.

Després de la visita al castell, reprenem el camí cap a la Gronsa per la senda que enllaça amb l'assegador del Castell, que passa als seus peus.
Travessem l'ampla collada que separa el castell de la Sima i descartem la senda que baixa a Castro, seguint a la dreta cap al corral d'Antoni.

Senda al corral d'Antoni.

El camí, com tots els què hem xafat fins al moment, es troba net de fa poc i avancem a bon pas per un sender que planeja per dalt la Gronsa, resseguint la capçalera del barranc del Castell.
Després de passar un parell de revoltes trobem una fita a l'esquerra que assenyala un dret pujador obert enmig del pinar per on seguim per accedir a la cova de Mahoma.
Arribem a un caminet que seguim a l'esquerra i de seguida s'acaba a la cova. La cova no és molt gran ni espectacular però presenta formacions calcàries, malauradament mutilades, però encara actives.

Cova de Mahoma.

Retornem per la senda que ens baixa còmodament al camí del Corral d'Antoni, ben aprop del mateix, on arribem després de passar pel Bassó del corral, situat just al coll que separa el Guitó de la Sima. Ací arriba també una pista que puja des de Benalises, remuntant pel Carrascal i que ara seguirem cap a la Font de la Figuera passant sota el Guitó.
Baixem per la pista deixant a la dreta el corral de Sucos, que mira al castell davant per davant i, quasi al final de la pista, trobem a la dreta una senda enfitada que ens acosta a la bassa i font de la Figuera, ara eixuta.

Bassa i font de la Figuera.

Un poc més avant de la font, i uns metres abans que la pista mora a uns bancals, ix a l'esquerra el vell camí de la font de la Figuera a Suera que, malauradament no s'ha netejat, tot i que apareix en les rutes publicades per la Mancomunitat Espadà-Millars. Així que no ens queda més remei que armar-nos de valor i fer la bonica, però bruta, senda que baixa resseguint el barranc del Castell.

Senda de la Font de la Figuera.

La primera part del recorregut es troba en un estat acceptable i les argelagues, romers, llentiscles i pins joves ens deixen passar sense més dificultat que trobar el camí.
El pinar, que ens ha acompanyat al llarg de tota la ruta, es fa més espès si cap i ha envaït els vells bancals de les Rompudes i fins i tot pins ja fadrinets creixen damunt la senda.
Arribem així al punt conflictiu del recorregut, on cal baixar al fons del barranc i resseguir-lo per dins. Ací el camí es troba tapat pels esbarzers i l'arítjol que deixen un forat a sobre, on està el camí, i on hem d'avançar ajupits com els porcs senglars.

Tram difícil.

Per sort només és un tros, però es fa molt llarg. Eixim finalment a la vora de la tanca d'una finca i la seguim fins que creua el barranc.

Resseguint la tanca.

Ací el camí continua recte, però els propietaris s'han apropiat d'ell i l'han barrat, tot i que han deixat un estret pas per la vora de la tanca, obligant-nos a fer la volta a la finca per dalt, per una estreta franja cada vegada més tapada de malea. Fa uns anys quan vam passar per ací hi havia un bon pas que ara ja ha desaparegut.
Al final tornem a trobar la traça del camí tradicional, just quan ix de la finca, i el seguim deixant el barranc del Castell un poc més avall.
Arribem a la pista de Saudén i la seguim cap a la dreta, a buscar novament el barranc de Castro.
Encara no hem fet molt tros que sentim crits i de seguida pensem si ens estem posant enmig d'una batuda però res més lluny de la realitat. Es tracta d'un pastor cridant a una cabra que se li ha quedat darrere.

Cabres.

Ens aturem un moment creuant quatre paraules amb el pastor, un dels darrers de la serra i segurament l'últim de Suera, i seguim camí avant amb ganes d'acabar.
La pista gira a la dreta deixant a l'esquerra Saudén i, més avall, les hortes que ens separen del poble. Arribem al final i continuem recte per una senda que continua cap al Rinconet on, travessem un barranquís i un parell de bancals ermats per a eixir al començament de l'assegador del Castell.

Senda al Rinconet.

Desfem el camí fet a l'inici tornant a passar les passeres i pujant a la pista de Castro per on retornem al poble completant un recorregut no massa llarg però interessant, i molt còmode llevat del tros de senda de la font de la Figuera.



Ací està el track:


I ací altres tracks que comparteixen part del recorregut:

suera - cami villamalur - castell
suera - font del porc - castro - camí vell - suera
suera - 4 camins - suera
suera - suera alta - casalet - orguens
suera - castell - casalet - suera
suera - suera alta - font del porc - orguens
suera - villamalur - suera
benitandus - orguens - castell de suera
suera - pedralba més informació ací



Més informació:

• Fausto, V. (2009) Caminant per Suera Ed. Llibreria Salvador
• Estall i Polés, V. (2006) Toponímia dels pobles valencians: Suera Ed. AVL accessible a la web.
• Rutes i senders del Parc Natural de la Serra d'Espadà.
• Catàleg espeleològic de la província de Castelló en línia.