La idea inicial era anar a fer una volta des de Frías a la Fuente del Buey, però ens hem trobat que estan començant una batuda i la nostra ruta passa just pel mig d'ella així que canviem de poble, tot i que a Moscardón també estan preparant-se per a una batuda i sentim trets de lluny. Per sort no coincidim amb la zona de batuda, però no avancem esdeveniments.
Entre unes coses i altres hem eixit tard des de Moscardón amb la idea de fer el "sendero de los Atajos" del Parque fluvial de Guadalaviar inspirats per una ruta penjada a wikiloc per Mascachapas.
Hem eixit del poble per la pista del Masegar, que enfila cap al sud des de les pallisses i corrals del poble.
 |
| Moscardón des de la pista del Masegar. |
De tant en tant trobarem unes velles paletes de fusta amb el logotip del "parque fluvial" indicant-mos la "senda de los atajos" que ens ajuden en la direcció a seguir.
Poc després d'eixir del poble trobem un cartell indicant la "Ruta de los Miradores" que puja a Santa Ana i a la Sarriosa.
El primer tram seguim l'ampla pista que s'interna al barranco del Masegar, magnífic paratge que bé mereix una visita per la diversa i abundant vegetació que guarda. Anem per la vora del bosc i just per dalt dels camps de conreu que s'estenen pel fons del barranc.
Després de passar pel Masegar Pequeño, el més arrimat al poble, la pista enfila cap on es va tancant la vall. És ací on hem de deixar-la per seguir el camino de la Muela que mou a la dreta, travessant els camps de cultiu i envoltat d'unes bardisses d'aranyoners i espinalbs carregats de fruit.
 |
La senda travessa la vall en diagonal i, encara que poc xafada, es conserva en bon estat. D'ací i d'allà van eixint tords i merles que es trobaven menjant aranyons i cireres de pastor i fugen al nostre pas.
Arribem a una pista que puja des de la Tejeria i la seguim cap amunt travessant el barranquet del Masegar per on corre un fil d'aigua.
Quan la pista s'apropa als peus del bosc l'abandonem i continuem pujant pel vell camí de la Muela que s'enfila amunt sota els roures.
 |
Tota la pujada a la Muela és seguint el vell camí de ferradura que, de tant en tant, fa una revolta per salvar el desnivell mentre travessa una magnífica roureda de roure de gal·ler amb alguns exemplars d'orons que ja comencen a agafar color.
El camí de pujada no és molt pesat i més perquè el fem molt a poc a poc i aturant-nos ara i adés a agafar bellotes, gal·les, i fins i tot un xampinyó de bosc que hi ha enmig la senda. Al final, després d'un parell de revoltes molt ben traçades el camí arriba a un espai ample i pla on comença la Muela.
Després d'un descans per berenar, que ja va sent hora, continuem camí i els roures deixen pas als pins.
 |
| Corrales de la Muela. |
 |
| Fuente de la Muela. |
La pista acaba a la carretera asfaltada que uneix Moscardón i Frías, i seguim a l'esquerra remuntant una bonica ombria on els pins i roures s'alternen amb altres espècies més pròpies de zones més humides.
 |
| Carretera de Frías. |
Caminem uns centenars de metres per la carretera quan trobem una pista a la dreta amb els cartells indicadors de la ruta de los miradores i el sendero de los atajos.
Ell camí passa per una zona arenosa on els prats s'alternen amb els pinars amb abundant sotobosc.
 |
| Pista de Valdebadenas. |
Anem baixant cap a una xicoteta vaguada més humida on es troba la fuente de Valdebadenas, i poc després de passar-la la pista va desdibuixant-se fins a convertir-se en un carril on fa anys que no passa cap cotxe.
La direcció però és prou clara i en algun punt conflictiu trobem estaques verdes de la ruta de los Miradores.
 |
| Fuente de Valdebadenas. |
Després de passar un pradet als peus de la Molatilla, el camí s'endinsa al pinar baixant per la vora d'un barranquet que baixa cap a las Covatillas.
 |
| Baixant cap a las Covatillas. |
El camí baixa fins al barranc i continua resseguint-lo fins que s'obri i aboca a una ampla foia. Es tracta de la Hoya de Calomarde, i just a l'altra banda es troba el corral de las Covatillas per on passa el vell camí de Frías i per on continua la ruta de los Miradores.
 |
| Las Covatillas. |
Girem a la dreta seguint un carril que travessa els prats de la Hoya fins que arribem al Pino Gordo. Magnífic exemplar de pi negre que s'ha salvat de les diferents tales dels darrers segles. El tronc té quasi 4 metres i només entre quatre podem abraçar-lo.
 |
| El Pino Gordo. |
Un poc més avant tornem a eixir a la carretera de Frías, que baixa seguint el barranco del Prado Molinero. Nosaltres seguirem ara la carretera però enlloc d'anar per ella anirem paral·lels a ella pel mig de la Cañada Mediana, nom que pren ací el barranc que davalla cap al poble.
El fons de la Cañada està cobert de prats i bardisses però sempre es troba un senderol per anar baixant.
Arribem a la fuente del Tubillo, pot ser anomenada així per tindre una llarga canal de fusta que baixa l'aigua fins el gamelló, però com totes les fonts del recorregut és molt pobreta d'aigua, supose que degut a la sequera que s'arrossega de ja fa quasi un any.
Hem trobat alguns xampinyons als prats i també una seta de card, però encara que ha plogut fa poc no ha estat suficient per a pal·liar la sequera que pateix el terreny.
 |
| Fuente del Tubillo. |
Deixem enrere la font i al final ens toca eixir a la carretera, però només uns metres doncs de seguida trobem un cartell que ens convida a desviar-nos per una pista a la dreta per seguir la nostra ruta.
Travessem l'ampla Cañada, ara coberta de camps de cultiu, i enfilem cap a Moscardón que ja es veu allà lluny per un camí que passa entre els camps de cereal i un carrascal que baixa des de la Morezuela.
 |
| Moscardón des de Valdelobos. |
Segurament este és el tram més monòton del camí però per sort els xiquets es distreuen agafant bellotes que, a falta de bolets, serveixen per omplir la cistella.
La pista aboca al PR-TE-3 que uneix Moscardón i Calomarde, i cal seguir-lo a la dreta per arribar a l'àrea recreativa de la Balsa del Molino.
Des d'ací abandonem el PR i el sender del Parque Fluvial que van a buscar la carretera i seguim una pista que baixa cap al Molino, recentment restaurat.
 |
| Molino de Moscardón. |
El camí s'encaixa entre parets calcàries i, just davant del vell molí, conflueix amb el barranco del Masegar i el volum d'aigua creix.
Continuem fent camí per una pista que passa just per la banda de dalt de les hortes que ocupen el fons de la gorja on s'encaixa el barranco del Castellar. Molts hortets estan abandonats però encara hi ha altres que es cultiven i trobem gent que està collint pomes, i és que les pomeres i els anouers són els arbres que més abunden.
Aprofitem per plegar algunes anous que han caigut a la pista mentre disfrutem de la magnífica vista de l'església de Moscardón, l'únic edifici del poble que es distingeix just dalt dels nostres caps i on hem de pujar per una senda que marca el GPS tot i que no la distingim.
 |
| Hortets abandonats als peus de Moscardón. |
Arribem al punt on ens hem de fiar del GPS i trobem un pontet que passa el riu i un antic camí empedrat que puja fent una ampla llaçada cap al poble. El camí no es veu molt xafat però està ben conservat. Segurament no tant com antigament quan calia baixar al molí a moldre o a les hortes a peu (ara tots els qui hem vist baixen en cotxe).
 |
| Senda de pujada a Moscardón. |
Deixem un camí que fa la volta pel calvari del poble i enfilem recte cap on tenim el cotxe, passant sota el cingle on s'alça l'església, que bé sembla un castell.
Arribem així finalment a la plaça del poble quan el sol ja va baixant. Allí trobem congregats alguns dels participants en la batuda que hem vist a l'inici de la ruta acompanyats de la Guàrdia civil. Més tard ens enterarem que han ferit d'un tret un dels participants així que hem fet bé de fugir de les batudes.
Ací està el track:
I ací un altre track que comparteix part del traçat:
el vallecillo - villarejo - sarriosa - moscardon
Més informació:
- De Jaime Lorén, Ch. Paisaje protegido de los pinares del rodeno y sierra de Albarracín Ed. PRAMES, 1996
- De Jaime Lorén, Ch. i Pérez Grijalbo, R. Guía de la naturaleza de la sierra de Albarracín Ed.PRAMES, 2006
- VV.AA. GR 10 Sierras de Albarracín y Javalambre Ed. PRAMES, 2003
- Ayuntamiento de Moscardón
- Comarca de la Sierra de Albarracín
- CECAL
- Camping el Algarbe
- Senderos de Aragón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada