diumenge, 10 de febrer de 2013

ESCALADA I BARRANC A LA ROCA ENSANOU

Hui hem anat a escalar amb els xiquets. La idea era fer una volta curta per Benlloch aprofitant la florida dels ametlers i després allargar-nos a escalar a la Vilanova, però els ametlers estan encara començant a florir així que ho hem deixat per a més avant i ens n'hem anat directes a l'escola d'escalada del Cingle de la Roca Ensanou a la Vilanova.
Esta és una escola menuda, amagada i tranquila (una vegada ja vam estar però sense escalar), oberta per un membre del Trepa veí del poble aprofitant el millor lloc del terme per escalar. La roca no és massa fiable en molts llocs però les vies són fàcils, o això és el que diuen les ressenyes que hem trobat.
L'accés no és massa fàcil, però una vegada el coneixes no té cap complicació. Només cal seguir el camí de la Roca. Es tracta d'una pista primer encimentada, després amb grava i que al final està més trencada encara que no té més dificultat que l'anar a poc a poc.
Ací teniu l'aproximació:


Quan ens anem acostant no ens sorprèn trobar alguns caçadors per la zona, el tord tira molt, però quan ja estem a la vista de la roca veiem gent als seus peus, i molta i és que el Club de Muntanya de la Vilanova ha fet una excursió a la Roca Ensanou i ací que ens els trobem.
Com a complement els joves del poble estan fent una exhibició d'escalada així que no escalarem sols, la qual cosa sempre s'agraeix.
Cingle de la Roca Ensanou des del bancal on acaba el camí.

Aparquem al bancal de baix del cingle, on els pins estan reemplaçant poc a poc a les garroferes. Encara que el pàrquing millor està un poc abans d'arribar a mà esquerra.
Des del bancal pugem per un senderol que mou a la dreta i, sempre seguint el més xafat, arribem a la base del cingle.
Ens fiquem a la part on són les vies més fàcils, entre Segundo Plato i Se me amontona la faena, vies que estan escalant els joves vilanovins. De fet, es tracta d'una demostració d'escalada així que han muntat dos vies no massa difícils i tot el qui vol va provant d'escalar.
Nosaltres muntem la reunió en la segon xapa de La Chumbera, suficientment fàcil per a pujar sense assegurar i per a què proven els xiquets.
El xiquet prova de primer i es nota que té més edat i ja ho ha fet altres vegades.
Escalant la primera part de La Chumbera.

La xiqueta, com no, també vol provar i puja molt bé, però a l'hora de baixar pren por (això de deixar-se caure sempre costa) així que toca pujar a per ella.
Aprenent d'escaladora.

Per sort un dels escaladors vilanovins agafa la corda (amb 15 kg no cal ni assegurar) mentre puge a per ella.
Un company seu que puja per la via de la vora ens desmunta la reunió i passem a muntar una via més llarga perquè el xiquet vol pujar fins a dalt (la xiqueta ja en té prou).
Així que fem El balcón baby III+, la via més fàcil de tot el cingle.
La roca no sempre és de bona qualitat i hi ha algunes preses soltes, fins i tot de grans, per tan és molt recomanable l'ús de casc i no posar-se sota el cingle.
Pujant El balcón baby. III+

Gràcies a un altre escalador que m'assegura ho munte fins a dalt per llevar algunes cintes i que no molesten al menut, que puja fins arribar quasi a la reunió. Una panxa xicoteta per a nosaltres però quasi insalvable per a ell el fa desistir però a 15 metres de terra.
Arribant quasi a la reunió.

Només queda desmuntar la reunió i les cintes, gràcies a l'assegurament dels col·legues de la Vilanova i a dinar que ja és hora.
Desmuntem tots i baixem al bancal de sota, però quan hem arribat ens han dit els senderistes del Club de Muntanya que havien fet ruta pel barranc del Bujorro, i hem decidit fer la baixada que no sembla molt llarga.
Preguntem i ens expliquen què ens trobarem i quan hem d'eixir i sembla fàcil i entretingut així que allí anem.
Seguim el barranc avall des del mateix bancal d'on hem pujat a les vies i, encara que un poc brut d'argelaga i esbarzer, es passa bé sense punxar-se.
Escomençament de la baixada.

Al cap de poc el barranc s'obre i es més net de vegetació. De tant en tant ens trobem algunes roques que cal baixar i que van formant xicotets esglaons però sense cap dificultat.
Tram més obert.

Després d'una revolta i quan sembla que el barranc es fa monòton de sobte trobem unes grades naturals per on deu ser un espectacle vore baixar l'aigua.
Grades de baixada.

L'altura no és molt gran i els xiquets ho baixen bé botant o tirant-se amb el cul a terra com si fos un tobogan.
Continuació del barranc.
Un curt tram de descans deixa pas a un altre salt que baixa amb graons.
Un altre salt.

I encara un poc més avant en trobem alguns altres més menuts fins que finalment un darrer tram més encaixonat dona pas a una rambleta més oberta.
Final del tram encaixonat.

Ací hem d'estar atents, segons ens han dit, per trobar la senda que puja per la dreta. Per sort l'han netejada recentment, supose que per a la marxa feta hui, i tot i que de vegades puja de manera molt costeruda és fàcil de seguir i han tallat totes les argelagues i coscolls que dificulten el pas.
Senda de pujada.

Després d'una curta i dura pujada final arribem a una pista, just on hi ha un lloc per aparcar els cotxes i on hi ha un parell de cotxes d'uns caçadors que estan caçant al tord.
Tords en deuen haver molts perquè per dins el barranc n'hem trobat uns quants morts de no fa massa i que encara no se'ls han menjat els animals.
Ara només ens queda continuar pel camí de la Roca passant per dalt del barranc que s'encaixona als nostres peus.
No arriba al quilòmetre el que ens queda per tornar al punt d'inici (de fet per començar la ruta del barranc este és el millor lloc per aparcar).
Molt abans ja veiem davant nostre el cingle de la Roca Ensanou, i un poc més avant entrem al pinar que s'estén per les vessants del barranc als seus peus.
Camí de la Roca amb el Cingle de la Roca Ensanou al fons.

No fem molt de tros sota els pins que ja som al punt d'eixida completant així una jornada aventurera per als menuts (i majors) amb unes vies d'escalada fàcils per a tothom i un barranc entretingut i divertit i sense cap perill. De segur que tornarem.

Ací està el track del barranc:



Més informació:

1 comentari: