Hem fet una volta pel terme de Vila-real intentant xafar poc d'asfalt i al final ens ha eixit una ruta temàtica de l'aigua, per la vora del riu de Millars, la sèquia de Borriana i el nou "barranc" de Vila-real.
 |
| Lloc de trobada. |
Hem eixit de Vila-real seguint la sèquia major que passa descoberta per dins del poble. A diferència d'altres pobles de la Plana on les sèquies passen soterrades ací la sèquia passa a l'aire lliure i s'ha convertit en un signe d'identitat del poble i en el fil conductor d'un passeig amb una sèrie de jardins a la seua vora.
Seguim la sèquia des del camí l'estació cap al riu, fins que arribem al primer sedeny, ara avinguda Europa, on per un antic pas a nivell travessem la via. Tot este tram la sèquia té baranes a banda i banda, que es van ficar fa pocs anys tot i que mai ha hagut cap incident remarcable per la manca de protecció.
Travessem la via i seguim per la vora fins al pont de la Gallega per on el camí Almassora travessa la via. Passem per la vora del pont de la Gallega (anomenat així per la guardagulles que hi havia a l'antic pas a nivell, de cognom Gallego) i seguim un tros el camí Almassora fins que passem sota la nova carretera general i girem a l'esquerra pel camí de la Sèquia Vella, per on devia passar la Sèquia Major abans de la seua modificació al segle XIX.
Tot este tram està condicionat amb una vorera verda per a caminar, i amb alguns cartells (en blanc) fruit d'una iniciativa municipal que mai es va acabar, com fou fer una ruta de l'aigua que discorre des de l'Assut de Vila-real i seguint el riu i la sèquia fins al poble.
 |
| Camí de la sèquia vella. |
Continuem pel camí asfaltat fins que gira a la dreta pel camí vora riu i seguim recte per una entradeta de terra. Hem fet ja el tros més gran d'asfalt del dia.
Continuem l'entradoret fins que mor a un hort de tarongers, i per la vora de l'hort i als peus de la via del tren, trobem un senderol que baixa al riu.
Arribats al riu travessem el canal que condueix l'aigua a l'assut de Borriana i optem per seguir la ruta Riu Amunt però ara en sentit contrari, riu avall, cap a l'assut de Borriana o, com diuen a Almassora, les Revalladores.
Com que no duu aigua el riu i fa temps que no plou passem a gual un gran bassot, quasi sempre amb aigua, i on es van ficar uns blocs de formigó per a fer de passera però amb tan mala fortuna que habitualment estan sota l'aigua.
 |
| Passeres de formigó. |
Eixim així a la caseta dels Moros, sota la Casa del Milionari. Es tracta d'una edificació mig enrunada situada on era el vell assut d'Almassora i on encara es conserven parts de l'obra medieval.
Un poc més avant arribem a les Revalladores de l'Assut de Borriana on hi ha una zona de descans i una torreta d'observació.
L'assut de Borriana és el darrer assut del riu Millars, encara que és el més antic. Bé no el que ara podem vore que té el seu orígen al segle XVI (tot i que amb continues remodelacions per les constants riuades). L'assut original de la Sèquia Sobirana es trobava al mateix lloc, més o menys, que l'actual mentre que aigües avall encara hi havia un darrer assut per agafar aigua per les Sèquies de Seca i Benirragell. Al segle XV es va reorganitzar el reg de manera que només hi ha un assut comú per a Borriana i una única sèquia fins als Partidors Majors.
Just a la nostra vora i sobre la sèquia de Castelló i Almassora es troba la Casa de les Reixes, construïda quan es van separar definitivament els sistemes de reg de Castelló i Almassora a finals del segle XVIII i conjuntament amb la sèquia minada de les Boqueres.
 |
| Arribant a les Revalladores i a la Casa de les Reixes. |
La Casa de les Reixes, anomenada així per les reixes que impedeixen l'entrada de les persones (però no de l'aigua) està feta per protegir els partidors de les sèquies d'Almassora i Castelló i, tradicionalment tenia dos panys amb dos claus, una per al sequier major de cadascuna de les sèquies. Totes aquestes proteccions són fruit de segles de litigis i disputes per l'aigua entre Castelló i Almassora doncs l'aigua de Castelló passava primer pel terme d'Almassora (i per la vora del poble) i sovint l'aprofitaven els almassorins.
Un poc més avant trobem la primera de les 74 Boqueres de la sèquia minada, i una de les poques que es conserva en el seu estat original. Es tracta dels respiradors de la sèquia, aprofitats també per a l'excavació de la mateixa.
Nosaltres però continuem recte, passant pels antics Partidors Reials, on partien aigües antigament les sèquies de Castelló i Almassora i, on ara ho fan la sèquia del Molí i la sèquia Major, paradoxalment més menuda.
 |
| Camí de l'Estret. |
Continuem per la vora de la Sèquia Major separant-nos del caixer del riu i travessem l'horta de l'Estret, deixant a la dreta el Molí de Dalt i a l'esquerra els horts de la part trasera de les cases fins que arribem a la nova urbanització construïda darrere del Darremur, als afores del casc antic d'Almassora i en una zona certament inundable si fem cas del que conten els majors.
Travessem la urbanització pel carrer del riu de Millars, el més a la vora del riu i dalt la sèquia, fins que arribem al Molí de Baix, just on acaben les cases i on comença la ruta de Riu a la Mar.
Des d'ací continuem per un camí de terra, condicionat de fa poc i que baixa a buscar la vora del riu i, seguint-la, enllaça amb un camí asfaltat que enfila cap a la mar.
 |
| Camí vora riu i pont del Secanet. |
Just de l'altra banda està el terme de Vila-real i destaca dalt la cantera de vora-riu l'Alqueria de Marín, al Muntanyar.
Abans de travessar per baix el pont del Secanet trenquem a la dreta per travessar el riu pel pas de la Pila, on hi ha una passera per no banyar-se quan porta aigua, que hui no és el cas.
 |
| Pas de la Pila. |
Passat el riu i un poc tapat de canyes es troba un pilar del vell pont medieval que el temps i les riuades han acabat ensorrant i és que tot al llarg del riu es troben una sèrie de restes arqueològiques mal conservades, poc conegudes i gens valorades.
Travessat el riu pugem un poc i arribem al camí de Vora riu de l'altra banda, que no seguirem sinó que abandonem per anar a buscar el camí de servei de la carretera d'Almassora a Borriana, des d'on buscarem el caixer de la Tanda.
Però abans d'arribar ja hem trobat la sèquia de Borriana i just a la vora del nostre camí es troben els Partidors Majors on parteixen aigua la sèquia Jussana, la Sobirana i la sèquia de Nules.
La sèquia Jussana sempre duu aigua, igual que l'ull de les Forques que es troba un poc abans, però la sèquia sobirana i la de Nules es reparteixen l'aigua en tandes d'onze i sis dies respectivament. Per aquesta raó la sèquia sobirana de Borriana és més coneguda com la Tanda.
Continuem camí i trobem els partidors de la sèquia del Molí Nou que corre cap al Molí de Qualo, just a la vora d'una bòbila, on ens acostem.
Tenim sort i trobem a Jesús el Talero, l'actual amo del Molí, i ens ensenya el casalici i les moles, sortosament prou ben conservades.
 |
| Moles del Molí Qualo. |
Ens entretenim una estona mentre ens conta la història del molí, que no va més enllà del segle XIX, molt jove comparat amb la majoria de molins de la Plana, així com moltes altres coses.
 |
| Partidors del Molí Qualo. |
Reprenem el camí buscant el caixer de la Tanda, per on hi ha un camí de sequier per on sempre es pot passar a peu i la seguim aigües avall cap a la Bota.
Passem per on s'alçava el Molí Cremat que, com el seu nom diu, fou cremat i enderrocat fa un parell de segles per una disputa. De l'antic casalici no en queden restes, però el nom es conserva en l'Ull del Cremat, que s'obre sobre la Tanda.
 |
| Caixer de la Tanda. |
Continuem pel Mitjà de la Tanda i el camí s'eixampla donant pas a una entrador de terra que aboca al camí de la Mar de Vila-real. El travessem i continuem pel caixer de la sèquia, més estret cap al camí Cedre.
Este és segurament el tram més descansat però més característic de la ruta, sempre per la vora de la sèquia i envoltats d'horts de tarongers, alternant el caixer formigonat de la sèquia amb els camins de terra que entren als horts.
Sense donar-nos conter avancem molt de pressa al ser el terreny pla i de bon peany, contràriament al que estem acostumats.
Poc abans d'arribar al camí Cedre tornem a eixir a una carretereta de terra paral·lela a la sèquia, per on arribem al camí.
Hem de seguir recte però si vullguerem acurtar la ruta només hauriem de girar a la dreta i seguint el camí Cedre retornar a Vila-real.
Deixem doncs el terme de Vila-real i el Xop de Nius a la dreta i seguim pel camí vora la sèquia on es pot vore encara el vell salt d'aigua del Molí del Pont Corrent, únic testimoni del vell molí enderrocat a la dècada de 1970 al formigonar el caixer de la sèquia.
 |
| Caminant vora la Tanda. |
Quan el camí gira cap a la mar l'abandonem i seguim recte pel caixer cap al camí de Borriana.
Continuem una llarga trossada pel caixer fins que l'abandonem per seguir un camí de terra que es separa un poc de la sèquia per tornar a juntar-se i eixir a travessar la carretera de Borriana vora un antic rajolar.
Travessem amb cura la carretera i seguim pel caixer fins al camí vell de Borriana, separat un centenar de metres llarg de la nova carretera.
 |
| Arribant al camí vell de Borriana. |
Des d'ací seguim un camí de terra paral·lel a la sèquia que ens acosta a la Bota.
Podem vore com les files del terme de Vila-real aboquen les aigües sobrants del reg a la Tanda per tal d'aprofitar els escorrims per a regar Borriana. La banda de dalt de la sèquia es rega de Vila-real i forma part de la partida de Carinyena, batejada així per les vinyes existents a l'edat mitjana, i les files que la reguen porten cadascuna un nom propi, tal i com podem vore als taulellets que hi ha posats de tant en tant. Per contra les files de les Solades, que acabem de deixar, sempre s'han conegut per la seua numeració.
 |
| Arribant a la Bota. |
El camí de terra s'acaba i dona pas a un tram amb el caixer d'obra però amb un pas de terra, vorejat d'ametlers florits que aboca directament a la Bota.
La Bota de Borriana és el lloc on la sèquia passa el riu Sec de Betxí. Antigament ho feia mitjançant un assuteta que servia per conduir l'aigua a l'altra banda del riu i, si de cas, recollir l'aigua que poguera passar per ell. Però el problema era que les riuades omplien de pedres i terra la sèquia i obligaven a una neteja constant, a més de provocar el desbordament del riu i la inundació de part del poble de Borriana. Per esta raó ja des de finals del segle XVIII es va construir un cano o sifó per passar el riu, remodelat posteriorment a finals del XIX donant-li l'aspecte actual.
De tota manera la bota actual no va solventar totalment el problema de les inundacions de manera que la darrera inundació de Borriana al 57 el riu es va desbordar per la Bota i l'aigua va entrar pel camí d'Onda i el Barranquet i curiosament, sense afectar massa a la part del poble més propera al riu.
 |
| La Bota de Borriana. |
Des de la Bota remuntem el riu un poc i trobem el lloc on conflueixen el barranc de Ràtils (que baixa des del collado d'Aiodar i la Mola de Fanzara) amb el riu Sec. Just ací s'ha remodelat tota la desembocadura del barranc de Ràtils al acabar ací el canal artificial obert per a conduir les aigües pluvials de Vila-real al riu Sec en cas de pluges torrencials.
Nosaltres seguim per la vora d'este nou canal que enfila recte cap a Vila-real i ja no l'abandonarem fins que arriba quasi al final.
 |
| Barranc artificial. |
Al cap de poc deixem a l'esquerra el barranc de Ràtils però amb el seu traçat original sense modificar que remunta cap a Espadà, nosaltres continuem per un dels dos camins de terra de banda i banda del canal, fets per a donar accés als horts de les dos bandes.
És esta una gran infrastructura hidràulica que s'emmarca dins un ambiciós pla per a prevenir la inundació de les parts baixes de Vila-rea conduint les aigües dels polígons industrials de la carretera d'Onda cap a l'antic barranquet (o barranc de l'Hospital), de forma subterrània i, després de passar la nova carretera general, desviar el barranquet cap al riu Sec, ja que el seu trajecte natural queda tallat per la construcció de l'hospital de la Plana.
Com sempre caldrà trobar-li un nom al nou barranc, i ja hi ha algú que l'ha batejat de manera que trobem un rètol amb el nom de "barranc dels quatre ponts" en un dels quatre ponts que té el barranc.
Nosaltres arribem a l'inici de la canalització i estem tentats en seguir el tub que passa sota la carretera. Sort que no ho fem perquè passada esta no tindríem forma d'eixir-ne, així que seguim el camí que fa la volta per la vora de la via del tren i sota la carretera i enfilem el segon sedeny passant pels abandonats camps federatius.
 |
| Segon sedeny a l'altura dels "camps federatius". |
Passem per damunt la conducció del barranc "dels quatre ponts" i vora l'ecoparc abans d'arribar a la carretera de Borriana per on entrem a Vila-real acabant la ruta.
Ací està el track:
Powered by Wikiloc
I ací altres tracks que comparteixen part del recorregut:Vila-real - la pola més informació ací
camí dels assuts vila-real - almassora - borriana
vila-real - darrer sedeny - sequia de les argamasses
vila-real - pont nou - santa quitèria
Més informació:
- Aparici Vilar, Joaquim (1992) "Sobre l'administració i ús de l'aigua de reg al terme de Borriana" dins III Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura. <http://hdl.handle.net/10234/4255>
- Guinot Rodríguez; Enric i Selma Castell, Sergi (2002) Las Acequias de la Plana de Castelló Ed Conselleria d'Agricultura, Peixca i Alimentació
- Diversos Autors (2011) Actes de la IV Jornada d'Onomàstica Ed. Acadèmia Valenciana de la Llengua accessible a la web
- vilapèdia
- Obiol Menero, Emili (1987) Toponimia rural de Vila-real Ed. Caixa rural Vila-real
- Heredia Robres, Jacinto (2004) Cent fites urbanes a Vila-real Ed. Brosquil
- Heredia Robres, Jacinto (2009) Els noms de lloc al terme de Vila-real Ed. Fundació Caixa rural de Vila-real
- Barberà i Miralles, Benjamin (2002) Catàleg dels molins fariners d'aigua de la província de Castelló Ed. Antinea
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada