DE VILAFAMÉS A LA PENYA DEL CORN PEL MORRAL

Des que vaig vore a finals de l'estiu l'excursió de Trotasendas al Morral de Vilafamés que la tenia pendent. Des d'aleshores que portava al GPS un track de vicent2011 Per a acabar de fer-nos ganes Tiocanya també va estar fa poc, així que ja no ens quedaven més excuses per a no anar nosaltres i aprofitant que els ametlers estan florits hem anat a pujar al Morral i després a la Penya del Corn, punt culminant de la Serra de Borriol.

Així que hem eixit ben enjorn des de la Plaça de la Font i pugem cap al casc antic de Vilafamés passant per la Roca Grossa fins a l'Ajuntament i baixem buscant el lloc on estava antigament el Portal d'Onda per on eixim del poble seguint el camí de les Moles, ample i empedrat.

Travessant el poble.

El camí fa la volta al poble i deixa el magnífic camí nou, empedrat i ben conservat, que passa sota el castell i, un poc més avant ens desviem per agafar la senda de la Triciola que baixa a travessar el barranc d'en Gil.

Camí de les Moles.

La senda baixa, empedrada, cap al barranc i remunta per l'altra banda cap a la font amb un pas també molt ben empedrat i que ha aguantat el pas del temps i de les motos prou bé.

Senda de la Triciola. el castell al fons.

Quan arribem a una pista que ha substituït en part la senda trobem un cartell que indica la ruta per anar a les Roques de Mallassén, el Morral i la Roca Badà, i allí que ens dirigim.

Inici de la senda al Morral.

Fins ací el camí ha estat fàcil, però només enfilar cap al Morral la senda que puja als bancals desapareix i cal anar seguint fites i unes marques en forma de fulla verda i amb una fletxa que ens acompanyaran al llarg de tota la travessa del Morral.
Les antigues sendes han desaparegut sota el pinar que s'ha menjat els cultius que hi creixien als vells bancals, i només els nous usos recreatius de les penyes del Morral han creat la necessitat de reobrir un pas per pujar a les roques que, en part, aprofita antics camins, però en la seua major part és de nova creació. Així trobem que pugem bancals al recte, fem voltes per pujar-ne d'altres i fins i tot enfilem una vella senda que remunta en diagonal per la base de les roques.
La vegetació és molt variada però dominen els pins que han colonitzat els vells bancals i les carrasques que es mantenen a les zones que mai van estar cultivades i acompanyant-los les argelagues i els brucs.
Anem guanyant altura i la vista sobre el pla de Vilafamés cada vegada és millor. Veiem tot el pla cap al nord, mentre que cap a l'interior els estrets el separen (o uneixen) de la rambla de la Viuda.

Començament de la part més tècnica.

Arribem ja al punt on les penyes no ens deixen progressar, i després d'un parell de trepades fàcils hi ha una penya més alta on han posat una escala per tal de pujar-hi.
L'escala frega prou contra la pedra i una de les dos cordes s'ha desfilagarxat de manera que no tardarà massa en trencar-se i caldrà canviar-la per una nova, en cas contrari hi ha que fer un pas exposat d'escalada.

Escala ...

Pugem l'escala i cal seguir per una estreta faixa on hi ha un passamà de cordino per assegurar.

... i corda.

Continuem per la faixa que s'eixampla i arribem als peus del primer Morral.

Totes les penyes principals tenen noms significatius: La Roca Badà, la Roca del Sombrero, el Pou del Diable, ... però nosaltres no els coneixem i per tan no podem dir si hem estat en totes (pot ser si) o només en unes poques.
El que si és cert és que hem pujat a la punta que mira cap a Vilafamés des d'on la vista del poble i el pla de l'Arc és fantàstica i, seguidament, hem començat a fer la travessa del Morral per dalt.

Punta del Morral cap a Vilafamés.

Comencem passant de l'altra banda on les no hi ha cingles sinó unes lloses que baixen en forta pendent. La configuració geològica i el tipus de roca recorda a les Agulles, però en xicotet.

Pas complicat fora del camí abalisat.

La senda, o millor dit el pas, ens va conduint entre les penyes buscant el millor pas entre les roques i les carrasques que creixen en tota la part alta. Cal anar pendent de no perdre les fulles verdes perquè en cas contrari ens podem trobar en un mal pas.

Travessant el Morral.

Per sort d'esta banda no bufa l'aire fred que l'hem deixat a dalt del Morral. Ací ens pega el sol i estem a recer de manera que, si bé no fa calor, s'està prou bé.

Prenent el sol com els sarvatxos.

Sense massa dificultat arribem al final del Morral, i el camí gira cap avall a buscar un collet per on passa el camí del Collet del Vent.
Anem baixant quasi al recte entre el pinar jove que entapissa la vessant de llevant del Morral fins que arribem a uns bancals d'ametlers florits. Només els hem de travessar per fer cap a l'ample camí que enllaça les Roques de Mallassén amb el Collet del Vent.

Ametlers florits a la Casa del Rullo.

Agafem la pista a la dreta i deixem enrere el Morral a la vegada que se'ns apareixen els cingles de la Penya dalt a la dreta. El paisatge canvia radicalment i el roig del rodeno del Morral contrasta amb la blanca calcària de la Penya.
Travessem el barranc del Ferrer, ací un simple barranquet però que s'enfonsa formant un profund solc on creix un espès pinar. Just enmig del verd del pinar destaca una gran taca roja d'un terrer d'argila recentment obert i que, com tants altres, està fent desaparèixer part de les muntanyes.
Nosaltres no passem massa aprop, sinó que seguim el camí que voreja la Penya per baix passant a la vora del mas de la Gata.

Ametlers al mas de la Gata.

Un poc més avant, just a l'altura del mas del Nano que destaca blanc i penjat a la vora d'un barranc, veiem un tallafocs obert sota una línia elèctrica que puja llum a les antenes de la Penya. Sembla que per on passa la línia hi ha un pujador al cingle així que propose enfilar recte amunt per assolir el cim.

Tallafocs al cim de la Penya.

La proposta no fa massa fortuna i només som tres els qui ens atrevim a pujar al recte, muntant bancals o buscant el millor pas per pujar-los. Per sort el tallafocs ha estat netejat fa poc i no hi ha vegetació que dificulte la pujada.
Conforme ens acostem als peus del cingle trobem algunes pedreres de pedra menuda que compliquen un poc més la pujada però també alguns senderols d'animals que ens van guiant cap a dalt.

Part final de la pujada.

Al final arribem als peus del cingle i el tall que havíem vist des de baix se'ns mostra com un pujador no massa fàcil.
Tenim dos opcions, pujar una paret d'uns tres metres ajudats pel tronc d'una carrasca o fer la volta per una faixeta cap a dalt.
Decidim la segona i llevat d'un pas exposat, que no difícil, pugem caminant fins al capdamunt del cingle, ja ben aprop del cim.

El pas més complicat de tota la ruta.

Travessem un rascler de roca i arribem a les antenes del cim de la Penya del Corn.
Cal fer-se la foto de rigor al vèrtex geodèsic i admirar el poc paisatge que es veu doncs entre les antenes i edificis tapen les vistes. El fet que el cim siga molt pla tampoc ajuda.

Cim de la Penya del Corn.

Així decidim buscar un lloc més arrecerat per fer un mosset i un traguinyol i esperar la resta de companys, així que busquem un racó de la banda de mar, amb unes vistes immillorables de tota la part nord de la Plana i bona part de la mar.
Quan arriba la resta del grup no ens estem molta estona més i de seguida reprenem la marxa.

Recuperant forces i líquids.

Seguim ara pel camí de la Serra que baixa a Vilafamés per les Roques de Mallassén.
El camí recorre la part alta de la Serra cap al nord i ens ofereix unes belles vistes de tota la part nord de les comarques de Castelló.

Camí de la Serra.

El vent però també bufa de nord i no convida a estar-se quiet així que seguim baixant a bon pas. Deixem a la dreta el camí que, pel mas de la Serra, baixa a la Pobla i un poc més avant ens desviem per un caminal que baixa a buscar una torre d'alta tensió.
Arribats a la torre el camí acaba i no sembla haver manera de travessar a l'altra banda del barranc, per on passa el camí de la Serra així que reculem un poc fins que trobem un senderol a l'esquerra que passa per la capçalera del barranc del Gil. Un poc més avant passa sota uns vells bancals d'ametlers on trobem un entrador on han entrat de fa poc amb un tractor i han deixat els romers i argelagues xafats de manera que es pot passar bé (llevat d'un tros molt curt) i així acurtem una llarga volta que fa la pista.
Eixint de nou al camí principal, este baixa recte un tros i comença a fer llaçades per a arribar a les Roques de Mallassén. Nosaltres anem fent alguns rectes per estalviar-nos les llaçades fins que arribem a les roques on acaba l'asfalt que puja des del poble.

Baixada de la Serra.

Arribats a este punt tenim dos opcions per tornar a Vilafamés: la més curta i fàcil és continuar pel camí de la Serra, ara asfaltat, i en poc més d'un quart d'hora estem al poble. Esta és l'opció majoritària.
La segon opció només la fem els mateixos tres que hem pujat al recte a la Penya. Es tracta de seguir els senderols oberts pels escaladors de bloc que van passant per les diferents zones d'escalada en bloc de la zona.
Comencem així la tercera part d'aventura del dia, i comencem baixant als peus de les Roques de Mallassén per un pas condicionat amb cordes i escales, més pensades per a pujar que per a baixar.

Baixada ajudats per una corda.

Passem sota la Cova de Mallassén on un rètol ens indica l'existència d'una pintura rupestre que no trobem i un poc més avant un altre rètol ens marca la continuació de la ruta cap a Vilabloc. L'orientació en esta part és prou difícil i sort que portem el track de Vicent2011 al gps sinó encara es faria més complicada.

Les Roques de Mallassén des de baix.

El descens cap a Vilabloc és un senderol obert entre les roques i les carrasques que creixen entremig, ajudats per cordes i fins i tot per un pontet precari i una llarga escala de fusta.

Pontet precari.

Arribem així a Vilabloc, una sèrie de grans blocs de rodeno dins el barranc d'en Gil i, encara que amb alguna dificultat, trobem la senda que continua per l'altra banda del barranc.
En algun tros el senderol obert segueix un antic camí que passa sota els carrasquissos, però posteriorment l'abandona per anar a buscar un gran bloc quadrat que sembla tallat expressament i que els escaladors han batejat com "el Cubo".
Ací trobem un grupet d'escaladors que estan condicionant la zona, apartant pedres de terra i netejant la roca per tindre millor agarre, a la vegada que van provant els problemes de búlder. Els saludem i ens indiquen la continuació de la ruta, ja ben aprop del camí de pujada.
Arribem a un punt on ja hem passat de pujada al Morral i enfilem cap avall, però esta vegada no seguim les marques verdes sinó que seguim un sender que baixa al recte, amb algunes fites i que ens duu cap al barranc d'en Gil, encara que quan estem just dalt el perdem i acabem eixint a la senda de la Triciola.
La seguim un tros i tornem a deixar-la per pujar per la conducció d'aigua del poble recte, i seguim diferents senderols oberts per caçadors i escaladors, passant per algun bloc més fins que arribem a una senda antiga que s'acosta a un hort tancat que hi ha a la vora del barranc d'en Gil.

Senderols poc xafats per acabar la ruta.

Possiblement hi ha una manera més curta d'arribar però ens hem fet un embolic entre els molts senderols que apareixen als peus del Morral.
Arribem finalment a les primeres cases de Vilafamés per un carreró (anomenat així) que aboca  a la plaça de Sant Ramón des d'on baixem per unes escales a la font.

Escales dins el poble.

Ací està el track:



I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

la pobla - sant joan de moro més informació ací
la pobla - la penya - la pobla
pedra serra - la penya
vilafamés - cova del bolimini
la pobla tornesa - les useres  més informació ací
vilafamés - les useres
vilafamés - pedra sant anna
la pobla - vilafamés per la balaguera

Més informació:

• Bulder Vilafamés
• Diversos autors (2007) Sendes paisatges de Vida Ed. Comissió organitzadora XII jornades culturals de la plana de l'Arc
• Diversos autors (2003) Catálogo espeleológico del termino municipal de Vilafamés Ed. Espeleo Club Castelló
• Ajuntament de Vilafamés