Encara que ja acurte
molt el dia aprofitem un dimecres de vesprada (per fi) per a eixir a
la muntanya i trencar la rutina de la setmana. Com que no podem anar
molt lluny ni molt llarg ens decidim per una ruta circular a Fanzara,
pujant a la Mola pel mas del Pi (seguint un track de Crinet) i
baixant per la cova de la Mola.
Encara que podríem
eixir des de la carretera de Montanejos decidim fer-ho des del
Chirlán perquè així si se'ns fa de nit l'últim tros és més
fàcil de fer. Al final ens va anar bé la decisió.
Deixem el cotxe a la
part baixa d'una gran finca de tarongers totalment abandonada. Abans
per ací passava el camí de Fanzara a Suera (i Tales) però al fer
la finca en van esborrar les traces i només el trobem als dos
extrems de la finca.
 |
| Senda cap al corral de Chirlan. |
Travessem la finca
pel mig seguint els camins asfaltats oberts per a l'explotació fins
que arribem a un dels extrems. Ací trobem una senda prou xafada pels
cavalls que hem de seguir. Travessem un parell de pistes i descartem
altres sendes de les moltes que anem trobant fins que arribem a les
runes d'un corral assolat.
 |
| Corral de Chirlan. |
Deixem el corral a
la dreta i continuem un bell tros entre el pinar que ocupa tot el que
abans foren antics bancals de garroferes. La senda més clara
continua recte però nosaltres trenquem a l'esquerra per un camí
també clar i evident que busca un reguer que baixa des de los
Collados.
Travessem el reguer
i pugem fins a una era. Ací hi havia un antic algepsar i encara es
conserva una caseta, el forn d'algep i la era amb un rulo per
aplanar-la.
 |
| Algepsar. |
Al costat del rulo
hi ha una fita que marca el punt on abandonem la senda i continuem
per un corriol obert per a pujar a dalt dels Collados.
El senderol travessa
per bancals abandonats, coberts de pinar i malea. Per sort fa poc
algú ha passat i ha netejat i enfitat el pas de manera que és fàcil
de passar i seguir.
 |
| Corriol de pujada. |
Anem seguint una
llarga diagonal mentre remuntem les faldes del Patxaco. Ací el pinar
és més espès i conforme pugem anem veient com s'estén als nostres
peus fins els primers horts de tarongers d'Onda.
Arribem a un punt on
les fites estan acompanyades de marques de pintura verdes que ens
ajuden a no perdre'ns, sobretot en aquells punts on el traçat de la
senda no és evident.
 |
| El Montí i la mar al fons. |
Quan ja hem fet
quasi un quilòmetre canviem de direcció i comencem a pujar cap al
nord en un tram on el pinar és més madur i espés.
 |
| Tram emboscat. |
Finalment eixim del
pinar i enfilem recte amunt per una costera pedregosa coberta de
coscoll. Este és el paisatge dominant a bona part de la Mola de
Fanzara, així com al Turio i Saganta on la roca calar aflora en
superfície impedint el creixement del bosc. Només el coscoll
s'arrapa a les vessants i no les cobreix totalment. Gràcies a això
és fàcil pujar encara que les cabres i senglars que hi passen han
obert multiples senderes que s'encreuen i és fàcil perdre's. Per
sort anem trobant algunes fites, poques perquè les cabres les tomben
i, sobretot marques de pintura, primer verdes i més amunt blanques o
roges, que ens encaminen pel millor pas.
 |
| Terreny calar per dalt del bosc. |
Arribem finalment a
dalt on la pendent suavitza i el coscoll creix més alt. Girant el
cap endarrere la vista es perd per la Plana que queda als nostres
peus, fins a la mar i més enllà on les Columbretes es retallen a
l'horitzó.
|
| La Plana des de la Muela. |
Però tornant
endavant encara ens queda una trossada per arribar a la caseta Rero,
i davant nostre tenim un tram molt tapat. Per sort el track que
portem ens encamina pel bon pas, esquivant els punts on el coscoll
creix més espès i ens duu a una vella pista oberta entre el
coscollar que seguim.
De seguida el terra
canvia. Ací hi ha més molla i les carrasques prenen el lloc del
coscoll, encara que als vells bancals són els pins qui formen un
bonic bosquet.
 |
| Cim de la Muela. |
Travessant el
bosquet arribem a la caseta Rero, arreglada encara que sembla que poc
visitada darrerament.
 |
| Caseta Rero. |
Ací arriba una
pista des del mas de los Frailes, i continua cap a los Collados.
Nosaltres la seguim passant a l'altra vessant que mira ja cap a la
Mola de Fanzara.
 |
| Pista a los Collados. |
Darrere nostre queda
el Cerro de la Muela, la part més alta, on hi ha un punt de
vigilància forestal. Davant nostre i de l'altra banda del barranco
de los Gamellones queda la Muela pròpiament dita.
 |
| Las Picorzas i el Turio. |
Nosaltres avancem
per una pista que es dirigeix a los Collados fent la volta per
l'ombria d'un tossalet.
Arribem als Collados
on hi havia un parany en unes carrasques. Les carrasques encara hi
són però totalment abandonades. A la vessant que mira a la Plana hi
ha les runes de l'antic mas. Per allí continua la pista principal
però nosaltres, seguint el track de Crinet, trenquem a l'esquerra
per una pista més recent que fa la volta a un tossalet per l'oest
abans d'acabar a un collet.
 |
| Anitc parany de carrasques a los Collados. |
Des d'ací baixa una
vella senda cap a los Gamellones.
Al principi es
distingeix prou bé i no és difícil de seguir tot i què no està
massa neta. Més endavant sí que es nota que en algun moment s'ha
netejat, encara que el poc ús fa que la traça no estiga del tot
clara.
La senda arriba a
uns bancals i baixa rete per ells fins el barranco de los Gamellones.
El travessem i pugem per l'altra banda també per uns vells bancals
fins que enllacem amb una senda més clara. Esta ve també des de los
Collados quan acaba la pista que hem deixat allí dalt.
 |
| Baixada al barranco de los Gamellones. |
A partir d'ací la
senda està clara i també netejada de fa uns anys. Ara el coscoll
torna a créixer i sinó s'usa tornarà a tapar-se novament. Per sort
els caçadors de Fanzara, els únics que passen per ací, la netegen
de tant en tant.
 |
| Los Gamellones. |
La senda ens puja
per la solana del barranc a un vell corral assolat. Es tracta del
corral i caseta de los Montañeses, ja a la vora de la Muela.
A partir d'ací ja
és tot pla i fins al corral arriba un entrador des de la pista
principal, ben propera.
 |
| Pista de la Muela. |
Continuem per la
pista principal uns metres fins al desviament a la Cueva de la Muela.
Just ací una família de senglars travessa la pista davant nostre
però són massa ràpids com per a fer-los foto.
Deixem la pista que
puja des de la Cueva Santa fent voltes i seguim el camí vell que
baixa recte. Apretem el pas perquè encara ens queda un bon tros i
només una horeta llarga de llum.
Mentre caminem ens
trobem una aparició més estranya que els senglars, almenys un
dimecres a estes hores, un espeleòleg que ve de visitar alguns dels
avencs que hi ha per estes llomes. No ens entretenim a xarrar perquè
tots tenim pressa per por que es faça de nit.
 |
| Camino de Fanzara. |
Un poc més avant
deixem a l'esquerra el camí que baixa a Fanzara. És una senda
recuperada i neta que fa goig de passar. Nosaltres seguim recte
baixant cap a la Cueva de la Muela, situada a l'extrem d'una xicoteta
foieta.
Entrem a la cova
perquè cap dels companys l'havia visitada i als nouvinguts sorprén
l'amplitud de la sala, i també la senda que baixa. Cap al fons hi ha
un dipòsit que recull l'aigua que degota del sostre amb una aixeta
per poder beure. És bo saber-ho perquè l'aigua no abunda per ací.
La cova és un bon
lloc per fer nit però hui no toca i encara ens queda baixar la
cresta rocallosa que ens durà al fons del barranco de los Gamellones
a l'altura de los Ojales, i millor fer-ho amb llum del dia.
 |
| Dolina on està la cova. |
Busquem el senderol
que hi duu a la cresta i comencem a trobar fites. Gràcies a això
ens costa poc de seguir. Sort perquè les altres vegades que havia
passat este tros era prou perdedor i sempre havíem estat molt de
temps per a trobar el camí correcte.
Arribem a la cresta
i seguim les fites que no ens abandonaran fins abaix de tot. Gràcies
a les fites i fent memòria de les rutes fetes per ací fa anys
avancem ràpidament, encara que bona part de la ruta transcorre pel
rascler que cobreix el rellomet. Hi havia una antiga senda que
apareix ací i allà però qui l'ha enfitada (i netejada també) ho
ha fet recte evitant així haver de netejar massa tram. A més al
traçar-la per la roca evita que la vegetació la torne a tancar.
 |
| Cresta del Carrascalet. |
L'última part de la
baixada coincideix amb una línia elèctrica, encara que no anem
directament per sota. Finalment eixim a una pista a la vora d'un
cobert usat per a les abelles d'un colmenar proper. No passem molt
lluny de les abelles i a més a estes hores, ja quasi de nit fosc,
tampoc hem de tindre cap por de les abelles que ara estan dormint.
Seguim ara la pista
que continua barranc avall, deixant a l'esquerra los Ojales secats
per uns moderns pous d'aigua i arribem ja fosc a la carretera de
Montanejos.
Ara ens queda quasi
un quilòmetre de carretera. Este tram es pot fer per la senda que
passa paral·lela a la carretera remuntant el barranco del Baladrar,
però de nit preferim la primera opció.
Per sort passen pocs
cotxes i els llums dels frontals assenyalen el lloc on som.
Passem per davant la
caseta del Churro on ens lladren els gossos, i també deixem una
altra caseta a l'altra banda del barranc on tenen animals.
Arribem al punt on
la carretera fa una revolta travessant el barranc i nosaltres
l'abandonem seguint recte per ell.
Ací toca usar els
frontals per trobar la senda que puja un poc fins al corral del
Baladrar on continua per pista. La pista, més oberta i blanquinosa,
fa possible caminar sense llum, ajudats de la mitja lluna que lluu al
cel, però la quantitat de sendes i pistes que hi ha aconsella usar
el frontal per destriar quina és la direcció correcta.
Finalment enfilem el
vell camí de ferradura de Fanzara a Tales i Suera que és on hem
deixat el cotxe. El camí és ample i no puja ni baixa massa. Anem
sempre sota el pinar sense la lluna que ens il·lumine i toca tirar
mà dels frontals.
En un moment donat
ens apareixen dos grans focus davant nostre i sembla que es fa de
dia. El primer pensament és que ve un cotxe o una moto però no, es
tracta d'un ciclista que ha eixit a pedalar de nit, encara que per a
ell quasi és de dia.
El saludem i ens
pregunta si ens cal alguna cosa. No gràcies. Pensem que hi ha gent
per a tot, mira que eixir a estes hores ja de nit. Supose que ell
també dirà el mateix de nosaltres.
Arribem finalment a
la gran finca de tarongers del Chirlán i entre els arbres mig morts
seguim el camí asfaltat que fa la volta fins al punt on hem començat
a caminar unes hores abans, quan el sol lluïa ben alt al lloc on ara
està la lluna.
I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:
Circular a la Cova de la Mola
La Mola, el Turio i las Picorzas
de Fanzara a la Mola per la fuente del Turio
Mas de los Frailes - Collados - Cova la Mola
Fanzara - cova la Mola - la Lleuja
Més informació:
- Guarque Porcar, José Mª (2013) La piedra seca en Fanzara
- Sancho Comins, Jose (1990) Itinerarios por el valle del Mijares. Ed. Cajar rural San José Almazora
- Cartoweb
- (1909) Minuta del mapa topográfico nacional de Fanzara
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada