dimecres, 16 de novembre del 2016

VOLTA A LA SERRA D'ARTANA

Un dimecres més aprofitem la vesprada per a fer una volta prop de casa. La ruta triada hui no és massa original, no és més que una variació (ampliada un poc) d'una ruta que ja vaig fer en solitari fa un parell d'anys, però com tenia interès en vore la nova xarxa de sendes que han fet a Artana i els companys no coneixien alguns dels camins ha estat la triada.

Hem eixit des de la font d'Aigües Vives, al terme d'Artana. De la font només cau un rajolinet d'aigua que tan apenes arriba a la bassa que en recollia les aigües.
Per ací passa el camí i l'assegador d'Aigües Vives que puja seguint una fondalada coberta d'olivars i tarongerars fins a un collet.
Camí d'Aigües Vives.
Just al collet hi ha una estació de control i regulació del nou reg per degoteig. Des d'ací el camí d'Aigües Vives baixa a buscar la carretera d'Artana. Des del coll però també ixen dos camins més, l'un puja a la dreta cap a un tossalet que domina la Plana, l'altre és el que seguisc i puja cap a les Sendes. Per ací puja també l'assegador però més recte.
El primer tram del camí, ample i ben conservat, continua per la falda dels tossals cap a la Bassa de l'Obrer, gran bassa de reg on s'acumula l'aigua per al sistema de degoteig. Cal però deixar el camí i trencar a l'esquerra per una pista vella que puja molt erosionada fent alguna volta.
El Collao d'Artana.
Quan la pista arriba quasi al cim d'un tossalet trobem un ample tros pla i desarbrat, amb restes de parets i tanques on, no fa tants anys, hi havia una ramaderia de bous. Ara el lloc que ocupava comença a ser envaït per la brossa i n'esborra les restes.
Senda a la cova del Tronc.
El camí passa pel mig però nosaltres no ho fem. Una cinquantena de caixes d'abelles estan allí plantades i fem la volta per les restes dels antics corrals fugint de les abelles que, per sort, sembla que ens ignoren. Ací acaba el camí i mou una senda que puja recte pel vessant cap al cim. Ací també deixem l'assegador d'Aigües Vives que continua pel coll de les Sendes a les Fontanelles. La senda que puja amunt cap a la cova del Tronc. Costa un poc de trobar perquè han caigut molts pins al començament, però una vegada agafada és fàcil de seguir i puja clarament.
Antiga calera.
La senda travessa el pinar i de vegades es perd, sembla més traces d'animals que una senda clara però es passa bé, sense malea fins que assoleix un replanell. A partir d'ací la traça de senda desapareix i cal anar buscant el millor pas (que sol ser el que han fet els animals) seguint la mateixa direcció que portàvem fins que finalment trobem la senda que puja des de les Fontanelles a la cova del Tronc.
La Penya del Migdia.
Seguim la senda a l'esquerra en direcció a la cova del Tronc, que queda ja a tocar als peus de la Penya del Migdia, i ens acostem a la cova que es troba al mig de vells bancals.
Cova del Tronc.
 Des d'ací hi ha una bona panoràmica de la Plana i s'ha instal·lat un cartell que explica tot el que es veu. Fem també una visita a la primera sala de la cova abans de reprendre el camí tornant enrere uns pocs passos i seguint amunt per la senda que busca el llom de la Serra.
La Plana des de la Cova del Tronc.
Passem pel curiós clotxó de la Serra (o de la Bandera), un cocó d'obra que n'aprofita un de natural per recollir l'aigua de pluja, i un poc més avant arribem a l'assegador de la Serra, el principal assegador que travessa el terme d'Artana i per on baixaven els ramats trashumants des de l'Aragó a la Serra d'Espadà i al sud de la Plana fins fa molt pocs anys.
Cocó de la Serra.
Recte continua per dalt la Serra al colladet Roig, però nosaltres anirem ara a la dreta, baixant pel llom de Gat a buscar el poble que tenim just al davant.
Artana des de l'assegador de la Serra.
Passem per la vora d'un avenc i finalment arribem a una pista. Per la dreta, on acaba, ve la senda des de la cova del Tronc. Recte continua l'assegador a Artana. Nosaltres seguim a l'esquerra per la pista però no fem molt de tros perquè només transpondre un xicotet colladet trenquem a la dreta per la vella senda que retalla les voltes de la pista.
Retrobem la pista més avall, als Clots de Terra Blanca que queden al costat dels bancals d'oliveres que s'estenen fins al poble. Seguim avall i trobem la pista 800, oberta per anar a la mina 800. Seguirem ara per ella a l'esquerra un bon tros, sempre deixant les faldes de la serra a l'esquerra i els bancals que s'estenen pel pla a la dreta fins que arribem al camí de la Cova de la Rata, que ve del poble i continua per la dreta cap al colladet Roig.
Pista 800.
Seguim a l'esquerra entre bancals d'oliveres fins que l'ample caminal de cotxe deixa pas a un camí de ferradura més estret, però magníficament empedrat. Abans este camí estava molt tapat i difícil de passar però l'ajuntament d'Artana el va recuperar i ara fa goig caminar-lo.
El camí puja per una ombria i allí trobem el magnífic clotxó de Pau, una gran i bella construcció de pedra seca que recull les aigües de pluja que baixen pel camí.
Un poc més amunt deixem a la dreta un sender que baixa a la mina 800 i un altre a l'esquerra que segueix l'assegador de la Cova de la Rata. Nosaltres continuem recte per la senda més evident que continua pujant per les faldes de la serra cobertes per un espès pinar de pi blanc.
Camí de la Cova de la Rata.
Quan finalment eixim un poc del pinar podem vore ja davant nostre les faldes del Puntal d'Artana cobertes per un bosc de sureres.
Ombria del Puntal d'Artana.
El camí sembla que puja en eixa direcció però abans d'arribar gira a l'esquerra arribant al colladet Roig que separa la Serra del Puntal. Separa també la pedra calcària de la qual està formada la Serra dels gresos rojos de rodeno del Puntal. Conforme canvia el sòl també canvia la vegetació i el pinar de pi blanc (i el sotabosc que l'acompanya) deixa pas a les sureres i tota la vegetació que forma els alcornocals d'Espadà.
Per l'esquerra ve l'assegador (i senda) de la Serra que hem deixat abans i que continua per la dreta remuntant la costera del Puntal. Nosaltres ara seguirem uns pocs metres amunt i de seguida trenquem a l'esquerra seguint el vell camí del Racó que baixa per l'altra vessant. Un camí deliciós però molt poc xafat i que torna a tapar-se per culpa del poc de pas.
Barranc de les Cerveretes.
La senda baixa per l'ombria sempre ombrívola i fresca del Puntal. En alguns llocs les molses cobreixen el mateix camí i els polipodis creixen a la vora.
El camí baixa entre sureres i brucs sense una traça massa definida. Per sort en els llocs més perdedors hi ha fites que ajuden a seguir-ne la traça. Faldeja i segueix un rellomet abans d'arribar al collet de les Serveretes. Un parell de serveretes amb les fulles grogues per la tardor li donen tot el sentit al topònim. Un poc més avall queden els Castellets, crestalls rocallosos que ressalten a la vora del barranc del mateix nom.
A partir del barranc el camí és més evident faldejant per dalt del barranquet del Rodaor cobert d'un verd fresc.
Cerveres al coll de les Cerveretes.
La senda baixa sempre prop d'un rellomet que en les parts més seques està cobert de carrasques i, sorprenentment, també alguns roures.
Camí de l'Abellar del Racó.
El vell camí acaba en un antic terrer on puja una pista abandonada. Seguim la pista avall passant per davant del colmenar del Racó, en desús actualment. Un poc més avall la pista mor al barranc del Rodaor que l'any 2000 es va endur la pista i actualment al seu lloc hi ha el llit pedregós del barranc.
Per l'esquerra per la vora de la tanca d'uns bancalets d'oliveres arribem a la pista del Rodaor, que entra des d'Aigües Vives. Seguint-la a la dreta pujariem cap a trobar el GR-36 per la font de Cabres. Nosaltres la seguim avall mentre és de terra. Quan arribem a l'asfalt tenim dos opcions; per la dreta continua el barranc del Rodaor, asfaltat; per l'esquerra el camí que travessa el pla de l'Abellatjar.
Camí del Rodaor.
Triem la segona opció que continua ara entre camps de tarongers que s'arrapen a les faldes de la Serra. Comença a fer-se de nit però el camí que tenim per davant és fàcil i no dóna problemes així que caminem tot mirant com s'encenen les llums de la Plana davant nostre.
El camí trenca a la dreta baixant a travessar el barranc d'Aigües Vives. Nosaltres mirem de seguir recte per estalviar-nos un tros però ens trobem que el barranc està ple d'esbarzers i hem de recular baixant pel barranc. Per l'altra banda puja un caminal als corrals d'Aigües Vives on arribem ja de nit. Per eixa raó ens costa un poc trobar el pas que uneix els corrals de Filibert i del Pelat, i l'abellar que hi ha al mig (molt ben conservat) amb la font d'Aigües Vives tot i què només un centenar de metres els en separa.
Finalment arribem a la font de nit fosc, completant una jornada completa que ens ha ajudat a trencar la rutina de la setmana.


Ací està el track:


Powered by Wikiloc




I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

Més informació:




Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

2 comentaris:

  1. Emilio Vera31 de març del 2017, a les 19:38

    ¡Hola Xavier! Bonica excursió pel terme d'Artana. Camins i sendes sempre envoltades de nostalgia i silenci que ens fan gaudir d'un temps passat que no tornarà i d'un present que ens permet recòrrer estos camins per que eixe passat mai s'oblide.
    Salutacions.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)