Un dimecres més
aprofitem la vesprada per a fer una volta prop de casa. La ruta
triada hui no és massa original, no és més que una variació
(ampliada un poc) d'una ruta que ja vaig fer en solitari fa un parell
d'anys, però com tenia interès en vore la nova xarxa de sendes que
han fet a Artana i els companys no coneixien alguns dels camins ha
estat la triada.
Hem eixit des de la
font d'Aigües Vives, al terme d'Artana. De la font només cau un
rajolinet d'aigua que tan apenes arriba a la bassa que en recollia
les aigües.
Per ací passa el
camí i l'assegador d'Aigües Vives que puja seguint una fondalada
coberta d'olivars i tarongerars fins a un collet.
Camí d'Aigües Vives. |
Just al collet hi ha
una estació de control i regulació del nou reg per degoteig. Des
d'ací el camí d'Aigües Vives baixa a buscar la carretera d'Artana.
Des del coll però també ixen dos camins més, l'un puja a la dreta
cap a un tossalet que domina la Plana, l'altre és el que seguisc i
puja cap a les Sendes. Per ací puja també l'assegador però més
recte.
El primer tram del
camí, ample i ben conservat, continua per la falda dels tossals cap
a la Bassa de l'Obrer, gran bassa de reg on s'acumula l'aigua per al
sistema de degoteig. Cal però deixar el camí i trencar a l'esquerra
per una pista vella que puja molt erosionada fent alguna volta.
El Collao d'Artana. |
Quan la pista arriba
quasi al cim d'un tossalet trobem un ample tros pla i desarbrat, amb
restes de parets i tanques on, no fa tants anys, hi havia una
ramaderia de bous. Ara el lloc que ocupava comença a ser envaït per
la brossa i n'esborra les restes.
Senda a la cova del Tronc. |
Antiga calera. |
La Penya del Migdia. |
Cova del Tronc. |
Passem pel curiós
clotxó de la Serra (o de la Bandera), un cocó d'obra que n'aprofita
un de natural per recollir l'aigua de pluja, i un poc més avant
arribem a l'assegador de la Serra, el principal assegador que
travessa el terme d'Artana i per on baixaven els ramats trashumants
des de l'Aragó a la Serra d'Espadà i al sud de la Plana fins fa
molt pocs anys.
Cocó de la Serra. |
Artana des de l'assegador de la Serra. |
Retrobem la pista
més avall, als Clots de Terra Blanca que queden al costat dels
bancals d'oliveres que s'estenen fins al poble. Seguim avall i trobem
la pista 800, oberta per anar a la mina 800. Seguirem ara per ella a
l'esquerra un bon tros, sempre deixant les faldes de la serra a
l'esquerra i els bancals que s'estenen pel pla a la dreta fins que
arribem al camí de la Cova de la Rata, que ve del poble i continua
per la dreta cap al colladet Roig.
Pista 800. |
Seguim a l'esquerra
entre bancals d'oliveres fins que l'ample caminal de cotxe deixa pas
a un camí de ferradura més estret, però magníficament empedrat.
Abans este camí estava molt tapat i difícil de passar però
l'ajuntament d'Artana el va recuperar i ara fa goig caminar-lo.
El camí puja per
una ombria i allí trobem el magnífic clotxó de Pau, una gran i
bella construcció de pedra seca que recull les aigües de pluja que
baixen pel camí.
Un poc més amunt
deixem a la dreta un sender que baixa a la mina 800 i un altre a
l'esquerra que segueix l'assegador de la Cova de la Rata. Nosaltres
continuem recte per la senda més evident que continua pujant per les
faldes de la serra cobertes per un espès pinar de pi blanc.
Camí de la Cova de la Rata. |
Quan finalment eixim
un poc del pinar podem vore ja davant nostre les faldes del Puntal
d'Artana cobertes per un bosc de sureres.
Ombria del Puntal d'Artana. |
El camí sembla que
puja en eixa direcció però abans d'arribar gira a l'esquerra
arribant al colladet Roig que separa la Serra del Puntal. Separa
també la pedra calcària de la qual està formada la Serra dels
gresos rojos de rodeno del Puntal. Conforme canvia el sòl també
canvia la vegetació i el pinar de pi blanc (i el sotabosc que
l'acompanya) deixa pas a les sureres i tota la vegetació que forma
els alcornocals d'Espadà.
Per l'esquerra ve
l'assegador (i senda) de la Serra que hem deixat abans i que continua
per la dreta remuntant la costera del Puntal. Nosaltres ara seguirem
uns pocs metres amunt i de seguida trenquem a l'esquerra seguint el
vell camí del Racó que baixa per l'altra vessant. Un camí deliciós
però molt poc xafat i que torna a tapar-se per culpa del poc de pas.
Barranc de les Cerveretes. |
La senda baixa per
l'ombria sempre ombrívola i fresca del Puntal. En alguns llocs les
molses cobreixen el mateix camí i els polipodis creixen a la vora.
El camí baixa entre
sureres i brucs sense una traça massa definida. Per sort en els
llocs més perdedors hi ha fites que ajuden a seguir-ne la traça.
Faldeja i segueix un rellomet abans d'arribar al collet de les
Serveretes. Un parell de serveretes amb les fulles grogues per la
tardor li donen tot el sentit al topònim. Un poc més avall queden
els Castellets, crestalls rocallosos que ressalten a la vora del
barranc del mateix nom.
A partir del barranc
el camí és més evident faldejant per dalt del barranquet del
Rodaor cobert d'un verd fresc.
Cerveres al coll de les Cerveretes. |
La senda baixa
sempre prop d'un rellomet que en les parts més seques està cobert
de carrasques i, sorprenentment, també alguns roures.
Camí de l'Abellar del Racó. |
El vell camí acaba
en un antic terrer on puja una pista abandonada. Seguim la pista
avall passant per davant del colmenar del Racó, en desús
actualment. Un poc més avall la pista mor al barranc del Rodaor que
l'any 2000 es va endur la pista i actualment al seu lloc hi ha el
llit pedregós del barranc.
Per l'esquerra per
la vora de la tanca d'uns bancalets d'oliveres arribem a la pista del
Rodaor, que entra des d'Aigües Vives. Seguint-la a la dreta pujariem
cap a trobar el GR-36 per la font de Cabres. Nosaltres la seguim
avall mentre és de terra. Quan arribem a l'asfalt tenim dos opcions;
per la dreta continua el barranc del Rodaor, asfaltat; per l'esquerra
el camí que travessa el pla de l'Abellatjar.
Camí del Rodaor. |
Triem la segona
opció que continua ara entre camps de tarongers que s'arrapen a les
faldes de la Serra. Comença a fer-se de nit però el camí que tenim
per davant és fàcil i no dóna problemes així que caminem tot
mirant com s'encenen les llums de la Plana davant nostre.
El camí trenca a la
dreta baixant a travessar el barranc d'Aigües Vives. Nosaltres mirem
de seguir recte per estalviar-nos un tros però ens trobem que el
barranc està ple d'esbarzers i hem de recular baixant pel barranc.
Per l'altra banda puja un caminal als corrals d'Aigües Vives on
arribem ja de nit. Per eixa raó ens costa un poc trobar el pas que
uneix els corrals de Filibert i del Pelat, i l'abellar que hi ha al
mig (molt ben conservat) amb la font d'Aigües Vives tot i què només
un centenar de metres els en separa.
Finalment arribem a
la font de nit fosc, completant una jornada completa que ens ha
ajudat a trencar la rutina de la setmana.
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:
Artana a la Vilavella pel colladet Roig i el Puntal del Calderer
L'Artana ramadera: els corrals d'Aigües Vives i l'assegador de la Serra
Volta al Puntal d'Artana
Puntal d'Artana i Puntal de Font de Cabres
La Vilavella al Puntal de Font de Cabres tornant per Paioni
D'Artana al Puntal i retorn pel Clot de Blai
L'Artana ramadera: els corrals d'Aigües Vives i l'assegador de la Serra
Volta al Puntal d'Artana
Puntal d'Artana i Puntal de Font de Cabres
La Vilavella al Puntal de Font de Cabres tornant per Paioni
D'Artana al Puntal i retorn pel Clot de Blai
Més informació:
- Garcia Gomez-Herrero, Luis Classificació de les vies pecuàries d'Artana
- Herrero Cabanyes, Josep "Rutes per Artana" dins Artanapèdia
- Vilar Pla, Mn Lluís Història d'Artana dins Artanapèdia
- Cartoweb
- Llop Goterris, X. (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
¡Hola Xavier! Bonica excursió pel terme d'Artana. Camins i sendes sempre envoltades de nostalgia i silenci que ens fan gaudir d'un temps passat que no tornarà i d'un present que ens permet recòrrer estos camins per que eixe passat mai s'oblide.
ResponEliminaSalutacions.
I tindre tot això tan propet de casa ...
Elimina