dissabte, 26 de novembre de 2016

FALSO JAVALAMBRE DES DE LA FUENTE LA ZARZUELA


L'hivern passat va ser més càlid i sec del que toca i en tota la temporada no vam poder fer cap excursió xafant neu, així que enguany a la primera oportunitat ens hem acostat a Javalambre a fer una ruta blanca.

La idea inicial era començar a caminar al corral de Caseros, d'on ja fa anys que tinc mirada una ruta que puja al falso Javalambre o «Javalambre bis». Esta és la tercera vegada que ho intente i fins ara no havia pogut ser; la primera vegada la pista estava tallada per ventisquers prou quilòmetres abans d'arribar, la segona vam anar de vesprada i vam dessistir de pujar per a que no se'ns fera de nit, esta estavem disposats a pujar al Javalambre sí o sí, i per això hem seguit pista avant fins a la fuente de la Zarzuela, just a sota, per acurtar la ruta i assegurar-nos el xafar neu.
Així hem aparcat vora un corral assolat dalt de la font i ens hem posat a caminar entre els núvols i boira que cobreixen les muntanyes.
Corral a la Zarzuela.
Malgrat que la boira no ens deixa vore més enllà d'uns centenars de metres la ruta és molt fàcil. Comencem baixant a la font i seguint avall pel vell camí de Torrijas a Teruel, però de seguida el deixem desviant-nos a la dreta per encarar el barranco del Prado que baixa des del Prado de Javalambre.
Corrals al barranc.
Per la vora del barranc puja un carril que passa pel costat d'un corral on unes vaques s'arreceren del fred. Ací abandonem el carril i comencem a pujar cap a l'oest per una llarga lloma que ens portarà al cim del falso Javalambre.
Pujant camp a través.
Anem buscant el millor pas que, de moment, són els senderols que obrin les vaques, fins que arribem a la part de dalt de la lloma coberta de xaparres que ara estan mig tapades per la neu.
Ací la boira és més espessa i comença a nevisquejar. Travessem la lloma cap a la costera que s'obre davant nostre. Pugem la costera i travessem un nou llom.
Conforme pugem el toll de neu és més gros i cobre totalment les xaparres. Este és un https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=17569653dels problemes de Javalabre amb neu, que les xaparres queden tapades per deu o quinze centímetres de neu que quan passes per damunt d'elles cedeix i acabes afonan-te fins al genoll, de manera que anem buscant els llocs on no hi ha, cosa difícil perquè davant nostre s'estén ja una capa blanca i més o menys uniforme de neu.
Anem pujant la darrera costera cap al cim i ací la neu ja té més toll, fins i tot en algun lloc arriba als vint centímetres. La costera no s'acaba mai, o almenys ho sembla perquè entre la boira que s'espessa per moments no veiem el final.
El cim apareix repentinament. Unes roques cobertes de neu i un vèrtex esborrat per la boira on pugem a fer-nos les fotos. Ací dalt el vent bufa més fort i gelat i no convida a estar, per això baixem un poc a una trinxera que li fa la volta pel sud, i en ella veiem un parell de forats.
Cim del Javalambre bis.
Entrem a mirar a gates i resulta que es tracta d'un refugi excavat a la guerra que travessa el morralet de punta a punta. A dins hi ha una galeria curta que segurament va servir de polvorí, i més endins una galeria més llarga que s'eixampla i es fa alta, que segurament era el lloc on s'arreceraven els soldats del fred de l'hivern del 38.
Refugi de la guerra.
No ens estem molt perquè tot i què no bufe l'aire fa fred, i comencem a baixar per l'altre costat cap al barranco de la Chaparrosa que separa el cim de la Chaparrosa, on està l'estació d'esquí. Tot i estar tan aprop no podem distingir res i sembla que estem en un altre món.
Anem baixant buscant la capçalera del barranc però comença a bufar una ventisca que ens entra de cara i decidim baixar al recte a buscar el barranc, portant el vent de cul.
Arribem finalment al barranco de la Chaparrosa i seguim un senderol que li va per la vora, més fàcil de passar que el barranc que té més mal peany, fins que finalment no tenim altra alternativa que seguir pel barranc.
Barranco de la Chaparrosa als peus del Javalambre.
Barranc avall anem amb conte de no fer un mal pas entre les penyes i pedres mig colgades per la neu.
Se'ns fa llarg este tram del barranc encara que no arriba a un quilòmetre. Finalment eixim a uns antics bancals que ara s'han convertit en prats. Abandonem ací el barranc i trenquem a l'esquerra resseguint les faldes del falso Javalambre de retorn a la fuente la Zarzuela.
Retallem així fins que eixim al camino de Torrijas a Teruel que ja no abandonarem. El camí deixa a l'esquerra el barranco de la Zarzuela.
Ací la neu dóna pas a la pluja dèbil que va derretint la neu i converteix la pista en un fanguejal. El vent bufa i les mans, sense guants de neu, comencen a gelar-se. Per sort ja ens queda poc per cloure la ruta.
Passem per davant d'un corral que encara gasten a l'estiu per a guardar ovelles i un poc més avant deixem la pista i seguim el camí que ens porta a la part alta de la fuente de la Zarzuela.
La fuente de la Zarzuela deu de ser de les més importants d'ací. Una sèrie d'abeuradors de pedra donen pas a uns altres de fusta que s'allarguen més de cent metres. Ací poden beure més de mil ovelles a la vegada sense fer-se nosa. No és per casualitat que en un radi de pocs centenars de metres hi haja quatre corrals.
Fuente de la Zarzuela.
Deixem la font enrere i pugem al corral on hem deixat el cotxe per acabar la ruta. Aprofitem les parets del corral per arrecerar-nos un poc per canviar-nos el calcer i la roba mullada abans de pujar al cotxe i baixar a buscar un bar per prendre alguna beguda calenta que és la millor manera d'acabar una ruta d'hivern.
Ha estat una ruta curta i fàcil però ja ens hem tret l'espineta de la falta de neu (i personalment, el pujar al Javalambre bis des del sud). A vore si la temporada ens depara més rutes d'este tipus. 

Ací està el track:


Powered by Wikiloc



I ací una altra ruta que també puja al Javalambre bis:


Més informació:
  • Peña Monné, J. L. et al. Paisajes naturales de la provincia de Teruel Ed. Instituto de Estudios Turolenses,  Teruel, 2000
  • González Cano, J. M. et al. Inventario abierto de los bosques singulares del sector S.E. de la província de Teruel Ed. Consejo de Protección de la Naturaleza de Aragón, Zaragoza, 2001

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada