Fa unes setmanes vam
estar al Mollet i vam vore fletxes de la carrera de muntanya de
Vilafamés que, encertadament, s'anomena «
trail dels tres cims»
així que hui nosaltres hem vingut a fer els tres cims però
recurtant el recorregut de la carrera què és massa llarga per a
fer-la en un matí caminant.
Així sobre la base
del track de la carrera i aprofitant les sendes que han netejat i
obert per a fer-la hem fet una ruta (un poc improvisada) amb la idea
de pujar dos, i si fora possible els tres cims que finalment hem
pujat, aprofitant també per a passar per totes les sendes que han
recuperat i obert per a la carrera.
Hem eixit de
Vilafamés pujant al barri de Sant Ramon. La primera pujada per a
entrar en calor. Des d'allí hem buscat l'eixida pel carrer Estret
per on hi ha una senda que baixa a buscar el barranc d'en Gil . Esta
senda abans estava prou perduda però ara l'han netejada i s'ha
convertit en una agradable baixada per l'ombria que enllaça amb el
camí empedrat de la font de la Trisiola.
 |
| Camí de la Trisiola. |
Seguim el camí
empedrat que puja per les Ombríes (del Morral), cobertes d'un espès
pinar que s'ha menjat els antics bancals. No arribarem a la font de
la Trisiola perquè prou abans trobem a l'esquerra un desviament que
ens pujarà al Morral.
 |
| Senda al Morral. |
Es tracta d'una
senda oberta fa poc i netejada recentment per a passar per ací la
cursa de muntanya. La primera part la fem entre bancals de manera que
anem fent voltes buscant els pujadors que van de bancal en bancal.
Finalment la senda ens porta a l'estrep sud del Morral. A l'esquerra
ens queda la capçalera del barranc d'en Gil i de l'altra banda les
Roques de Mallassén, on hi ha diverses zones d'escalada en bloc.
 |
| Pujant al Morral. |
A partir d'ací
deixem enrere els bancals coberts de pinar i seguim per un bosquet de
carrasques joves, rebrotissos d'antics carrascars arrabassats per fer
carbó o per a llenya abans que el butà s'ensenyorira de les cuines.
 |
| Bosquet de carrasques. |
La senda puja fent
una diagonal costeruda per a ficar-se just davall dels cingles del
Morral. Mentre agafem aire per a encarar la part final de la pujada
ens passen dos corredors que ací pugen caminant.
 |
| Cordes. |
El paisatge és molt
diferent ací dalt i recorda (salvant les distàncies) a les Agulles
de Santa Àgueda, amb els blocs de rodeno, els pins negres
aferrant-se a les roques i el seu acompanyament de brucs i arítjol.
 |
| Grapes de ferro. |
Una corda ens ajuda
a superar un tram més costerut i un poc més amunt unes grapes de
ferro (més segures que la vella escala de corda que hi havia) ens
ajuda a salvar una xicoteta grimpada.
Canviem ara de
direcció i seguim per una faixa entre dos cingles abans de trobar un
tall que ens portarà al cim del Morral.
 |
| Sota el Morral. |
La pujada ha sigut
curta però intensa i ara toca disfrutar de les vistes que tenim de
Vilafamés, just als nostres peus, i del pla de l'Arc en general, i
també de bona part de les muntanyes de l'interior de Castelló des
d'Espadà a Irta.
 |
| La Penya del Corn des del Morral. |
Continuem fent la
travessa del Morral, passant pels cims més alts, cap al tossal de
Mollet, però abans d'arribar al darrer tram la senda trenca a
l'esquerra i baixa a buscar el camí de la Serra.
 |
| El Pla de l'Arc des del Morral. |
Arribem al camí de
la Serra després de passar la Casa del Rullo, totalment assolada i uns bancals
d'ametlers, i el seguim cap a Borriol (on també va).
 |
| Bancals a la Casa del Rullo. |
De seguida deixem a
la dreta un desviament que baixa a la font de la Trisiola pel barranc
de Ferrer, i més avant també a la dreta el mas de la Gata. Ací a
l'esquerra deixem un sender que puja directe a la Penya el Corn, que
queda just dos-cents metres per dalt nostre, seguint el tallafocs
obert sota la línia elèctrica que porta la llum a les antenes que
hi ha a dalt. Este sender s'ha obert també per a passar la carrera
dels tres cims i pujar per ell és una bona manera d'acurtar la ruta,
però com encara és pronte decidim allargar la ruta pujant al tossal
de Mollet.
 |
| Ombria de la Penya del Corn. |
Uns metres més
avant trobem a la dreta un camí, també recuperat, que ens baixa al
pas del Mollet.
 |
| Senda als Burgars. |
La senda baixa per
una vessant coberta de brucs i alborcers que destaquen amb el roig
dels alborços. El camí original baixava fent voltes però al
netejar-la en molts llocs ho han fet al recte per estalviar tros.
 |
| Penyes al mas del Nano. |
Davant nostre queda
un terrer, un de tants obert a les argiles triàsiques d'esta zona
que són la matèria prima per a la ceràmica de pasta roja de
l'Alcora. Este terrer no és dels més grans i s'ha obert fa poc
produint una ferida més a la vessant nord de la Serra.
 |
| Terrer d'argila. |
El terrer ha tallat
el camí vell i quan s'acosta a ell la senda recuperada se'n desvia
baixant per un pinar madur de pi blanc, i travessant-lo arribem al
pas del Mollet per on ara en conte de raberes passa la tuberia que
condueix l'aigua des de la font de la Canal a Vilafamés.
Seguim ara per
l'esquerra el pas del Mollet, i el seguirem fins que arribem als peus
del tossal.
 |
| Pinar vora el terrer. |
Resseguim ara les
faldes de la serra i les pedres que xafem ja no són de rodeno sinó
de grauwaques o pissarras molt fracturades, i és que en este tram de
Serra conforme pugem anem avançant geològicament des del Carbonífer
fins al Cretàcis passant pel Triàsic i Juràssic en pocs metres.
 |
| Camí de la font de la Canal. |
Seguint el pas del
Mollet i després de passar un pastor elèctric arribem a un bassot
on trobem el GR-33.
 |
| Bassot on enllaça el GR-33. |
Seguim ara el GR que
puja travessant una ombria on hi ha la font de la Canal que queda
dins d'un barranc tapat de vegetació. A la font s'arriba seguint una
senda barranc avall, recentment netejada i malgrat que es troba
canalitzada encara cau un rajolí d'aigua.
 |
| Font de la Canal. |
Un poc més avant el
GR trenca a l'esquerra per una magnífica senda que puja fent voltes
fins al mas del Desgarrat. Abandonem el GR (que retrobarem a la
tornada) i seguim recte per la pista que continua travessant l'ombria
fins al barranc del Salze. Acaba la pista dalt del barranc i continuem
per una senda que baixa a travessar-lo. Es tracta d'un racó molt
fresc on creixen alguns oms ja grandets barrejats amb xops i àlbers.
 |
| Oms al barranc del Salze. |
La senda puja per
l'altra vessant amb una forta pendent. Anem seguint un vell camí
empedrat que va fent voltes per superar el desnivell fins que acaba.
Ací cal seguir recte entre els pins un pujador costerut que ens
portarà al camí del Desgarrat que fa la volta al Mollet des del
coll a Sant Miquel.
 |
| El Morral des del camí del Desgarrat. |
Tirem a l'esquerra
de tornada cap al coll del Mollet passant per la magnífica ombria
del tossal, coberta de carrasques, fins que arribem a l'entrada de la
senda de les Carboneres. El coll del Mollet queda a poc més de cent
metres i allí arribarem després de pujar al tossal (i per ací
podríem retallar la ruta en quatre quilòmetres).
 |
| Pedreres a l'ombria del Mollet. |
Comencem a pujar la
senda de les Carboneres que ja vam fer fa unes setmanes de baixada.
La senda travessa el carrascar i enllaça diverses antigues
carboneres. Encara podem vore les restes en forma d'eretes redones on
la terra és ben negra pel carbó.
 |
| Senda de les Carboneres. |
La senda puja sense
grans pendents, més còmodament que la resta de pujades al Mollet,
almenys mentre anem pel carrascar. A la part final els pins
substitueixen les carrasques i la pujada s'empina fins que arribem al
collet que queda entre les dos parts del tossal. Ací puja una senda
des del coll de les Saleres i ens unim a ella camí del cim.
 |
| Replaça per a fer una carbonera. |
Fem l'últim tros de
pujada fins a l'ample i pla cim, encara que tampoc hui ens desviem a
la part més alta, on hi ha les restes arqueològiques més
importants.
 |
| Cim del tossal de Mollet. |
Com que hem pujat ja
dos cims de Vilafamés propose pujar el tercer; la Penya del Corn,
però només Vicent s'apunta, així que per a què la ruta no
s'allargue (i la resta de companys no s'estiguen massa al bar
esperant) fem la baixada fins al coll del Mollet corrents.
 |
| Pou del Mollet des del tossal. |
Des del collet
continuem recte cap al mas de Paneret d'on només ens separen uns
centenars de metres, i ací retrobem el GR que ara seguirem en
direcció nord cap a Vilafamés.
 |
| Camí al mas de Paneret. |
No seguim massa tros
pel GR perquè abans d'arribar al mas del Desgarrat trenquem a la
dreta pel camí del Molí (que baixava al Molí del Roig).
Deixem enrere el
Mollet i pugem cap al camí de la Serra per la vessant sud de la
Serra, coberta de coscoll amb alguns rodals de pinar.
 |
| El tossal de Mollet des dels Esgarrats. |
El camí, molt
xafat, ens aboca a una ampla pista. Es tracta de l'antic camí de
Borriol que puja des de Vilafamés a dalt de tot de la Serra (i baixa
a Borriol per la Pedra). Nosaltres l'hem de seguir a l'esquerra de
tornada a Vilafamés tot i què seguint-la per la dreta acabaríem
també dalt de tot de la Penya del Corn.
 |
| Pista de la Serra. |
Baixem un poc per a
travessar la capçalera del barranc de les Parres abans de pujar i
transpondre el collet del Vent.
 |
| Collet del Vent. |
De l'altra banda del
collet veiem ja el Morral, on hem estat abans, i el mas de la Gata dalt
d'unes penyes.
Arribem així a la
senda per on hem baixat abans i uns metres més avant enfilem el
tallafocs per on s'ha traçat la senda que ens portarà al cim de la
Penya del Corn.
Ens ho agafem amb
tranquil·litat perquè des d'ací ens queden dos-cents metres de
desnivell en menys d'un quilòmetre.
 |
| Pujada al recte cap a la Penya del Corn. |
No és la primera
vegada que pugem per ací però l'altra no hi havia senda i calia
buscar el millor pas. Ara la traça a seguir està molt clara i
facilita l'ascensió, però el desnivell continua sent el mateix.
Remuntem un
pedregalet i ens quedem sota un cingle.
 |
| Pas ferrat. |
La senda busca el
punt més dèbil on hi ha un esglaó d'un parell de metres equipat
amb grapes per a salvar-lo.
 |
| El barranc del Ferrer (i el terrer) des de la Penya. |
El pugem i ve la
part més dura perquè les antenes que coronen la Penya estan prou
més amunt del que recordàvem i eixe tros extra pesa més que els
cent-seixanta metres anteriors.
 |
| Vèrtex geodèsic i antenes dalt la Penya del Corn. |
Arribem finalment al
cim i ens fem la foto de rigor al vèrtex, i sense temps per a res
més encetem la llarga baixada per la pista que recorre el llom de la
serra.
 |
| Camí de Borriol. |
Quan per fi ens
recuperem de la pujada comencem a fer les baixades trotant per no
perdre tant de temps i així se'ns fa més curt el llarg tram de
pista fins que arribem a un trencall on tenim dos opcions. Continuar
baixant pel camí de la Serra o trencar a la dreta cap al Planàs.
Seguim esta segona opció que és també la triada per la carrera.
 |
| Senda al barranc de Morella. |
Fem una trossada per
la senda i de seguida l'abandonem per seguir a l'esquerra una altra
senda que ens baixa a Vilafamés, que ja veiem als peus de la Serra.
 |
| Vilafamés des de la Serra. |
El camí baixa
ràpidament entre els coscollars. Només al fons del barranc de
Morella hi ha un rodal de pins de repoblació i cap allí baixa el
camí principal. Nosaltres però trenquem a l'esquerra en uns bancals
abandonats, seguint una senda que comença per la vora d'una caseta
de pedra amb aljubet.
 |
| Bancals i caseta amb aljub. |
La senda travessa
els bancals i baixa finalment per una llometa que ens porta
directament al dipòsit d'aigua del poble, al camí (ara asfaltat)
vell de Borriol. I seguint-lo tornem a entrar a Vilafamés per la
plaça de Sant Ramon, pel mateix lloc que havíem eixit del poble fa
cinc horetes.
 |
| Vilafamés des de la Fonteta. |
Baixem les escales
que ens separen de la font on ja estan esperant-nos la resta de
companys, encara que no massa estona perquè encara van per la
primera cervesa.
 |
| Fent temps. |
Al final hem fet una
bona volta, més llarga del que pensàvem, però molt completa que
recorre els principals cims de la Serra de Vilafamés.
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:
Volta al Mollet
de Vilafamés a la Penya del Corn pel Morral
de Vilafamés a la Balaguera per la font de les Piques i tornant per les Roques de Mallassén
de la Pobla a Sant Joan de Moró
de la Pobla a les Useres
Més informació:
- Diversos autors (2007) Sendes paisatges de Vida Ed. Comissió organitzadora XII jornades culturals de la plana de l'Arc
- Diversos autors (2003) Catálogo espeleológico del termino municipal de Vilafamés Ed. Espeleo Club Castelló
- Ajuntament de Vilafamés
- Centre
Excursionista de Castelló (2000) S.G.R. 33 Castelló de la Plana
– Sant Joan de Penyagolosa. Sender de la Lluna Plena. Ed.
Diputació de Castelló
- Barberà i
Miralles, Benjamín (2002) Catàleg dels molins fariners d'aigua
de la província de Castelló Ed. Antinea
- Diversos autors
(1910) Minutas del término municipal de Villafamés Ed. IGN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada