dissabte, 12 de novembre de 2016

TRES CIMS DE VILAFAMÉS: MORRAL, TOSSAL DE MOLLET I PENYA EL CORN


Fa unes setmanes vam estar al Mollet i vam vore fletxes de la carrera de muntanya de Vilafamés que, encertadament, s'anomena «trail dels tres cims» així que hui nosaltres hem vingut a fer els tres cims però recurtant el recorregut de la carrera què és massa llarga per a fer-la en un matí caminant.
Així sobre la base del track de la carrera i aprofitant les sendes que han netejat i obert per a fer-la hem fet una ruta (un poc improvisada) amb la idea de pujar dos, i si fora possible els tres cims que finalment hem pujat, aprofitant també per a passar per totes les sendes que han recuperat i obert per a la carrera.

Hem eixit de Vilafamés pujant al barri de Sant Ramon. La primera pujada per a entrar en calor. Des d'allí hem buscat l'eixida pel carrer Estret per on hi ha una senda que baixa a buscar el barranc d'en Gil . Esta senda abans estava prou perduda però ara l'han netejada i s'ha convertit en una agradable baixada per l'ombria que enllaça amb el camí empedrat de la font de la Trisiola.
Camí de la Trisiola.
Seguim el camí empedrat que puja per les Ombríes (del Morral), cobertes d'un espès pinar que s'ha menjat els antics bancals. No arribarem a la font de la Trisiola perquè prou abans trobem a l'esquerra un desviament que ens pujarà al Morral.
Senda al Morral.
Es tracta d'una senda oberta fa poc i netejada recentment per a passar per ací la cursa de muntanya. La primera part la fem entre bancals de manera que anem fent voltes buscant els pujadors que van de bancal en bancal. Finalment la senda ens porta a l'estrep sud del Morral. A l'esquerra ens queda la capçalera del barranc d'en Gil i de l'altra banda les Roques de Mallassén, on hi ha diverses zones d'escalada en bloc.
Pujant al Morral.
A partir d'ací deixem enrere els bancals coberts de pinar i seguim per un bosquet de carrasques joves, rebrotissos d'antics carrascars arrabassats per fer carbó o per a llenya abans que el butà s'ensenyorira de les cuines.
Bosquet de carrasques.
La senda puja fent una diagonal costeruda per a ficar-se just davall dels cingles del Morral. Mentre agafem aire per a encarar la part final de la pujada ens passen dos corredors que ací pugen caminant.
Cordes.
El paisatge és molt diferent ací dalt i recorda (salvant les distàncies) a les Agulles de Santa Àgueda, amb els blocs de rodeno, els pins negres aferrant-se a les roques i el seu acompanyament de brucs i arítjol.
Grapes de ferro.
Una corda ens ajuda a superar un tram més costerut i un poc més amunt unes grapes de ferro (més segures que la vella escala de corda que hi havia) ens ajuda a salvar una xicoteta grimpada.
Canviem ara de direcció i seguim per una faixa entre dos cingles abans de trobar un tall que ens portarà al cim del Morral.
Sota el Morral.
La pujada ha sigut curta però intensa i ara toca disfrutar de les vistes que tenim de Vilafamés, just als nostres peus, i del pla de l'Arc en general, i també de bona part de les muntanyes de l'interior de Castelló des d'Espadà a Irta.
La Penya del Corn des del Morral.
Continuem fent la travessa del Morral, passant pels cims més alts, cap al tossal de Mollet, però abans d'arribar al darrer tram la senda trenca a l'esquerra i baixa a buscar el camí de la Serra.
El Pla de l'Arc des del Morral.
Arribem al camí de la Serra després de passar la Casa del Rullo, totalment assolada i uns bancals d'ametlers, i el seguim cap a Borriol (on també va).
Bancals a la Casa del Rullo.
De seguida deixem a la dreta un desviament que baixa a la font de la Trisiola pel barranc de Ferrer, i més avant també a la dreta el mas de la Gata. Ací a l'esquerra deixem un sender que puja directe a la Penya el Corn, que queda just dos-cents metres per dalt nostre, seguint el tallafocs obert sota la línia elèctrica que porta la llum a les antenes que hi ha a dalt. Este sender s'ha obert també per a passar la carrera dels tres cims i pujar per ell és una bona manera d'acurtar la ruta, però com encara és pronte decidim allargar la ruta pujant al tossal de Mollet.
Ombria de la Penya del Corn.
Uns metres més avant trobem a la dreta un camí, també recuperat, que ens baixa al pas del Mollet.
Senda als Burgars.
La senda baixa per una vessant coberta de brucs i alborcers que destaquen amb el roig dels alborços. El camí original baixava fent voltes però al netejar-la en molts llocs ho han fet al recte per estalviar tros.
Penyes al mas del Nano.
Davant nostre queda un terrer, un de tants obert a les argiles triàsiques d'esta zona que són la matèria prima per a la ceràmica de pasta roja de l'Alcora. Este terrer no és dels més grans i s'ha obert fa poc produint una ferida més a la vessant nord de la Serra.
Terrer d'argila.
El terrer ha tallat el camí vell i quan s'acosta a ell la senda recuperada se'n desvia baixant per un pinar madur de pi blanc, i travessant-lo arribem al pas del Mollet per on ara en conte de raberes passa la tuberia que condueix l'aigua des de la font de la Canal a Vilafamés.
Seguim ara per l'esquerra el pas del Mollet, i el seguirem fins que arribem als peus del tossal.
Pinar vora el terrer.
Resseguim ara les faldes de la serra i les pedres que xafem ja no són de rodeno sinó de grauwaques o pissarras molt fracturades, i és que en este tram de Serra conforme pugem anem avançant geològicament des del Carbonífer fins al Cretàcis passant pel Triàsic i Juràssic en pocs metres.
Camí de la font de la Canal.
Seguint el pas del Mollet i després de passar un pastor elèctric arribem a un bassot on trobem el GR-33.
Bassot on enllaça el GR-33.
Seguim ara el GR que puja travessant una ombria on hi ha la font de la Canal que queda dins d'un barranc tapat de vegetació. A la font s'arriba seguint una senda barranc avall, recentment netejada i malgrat que es troba canalitzada encara cau un rajolí d'aigua.
Font de la Canal.
Un poc més avant el GR trenca a l'esquerra per una magnífica senda que puja fent voltes fins al mas del Desgarrat. Abandonem el GR (que retrobarem a la tornada) i seguim recte per la pista que continua travessant l'ombria fins al barranc del Salze. Acaba la pista dalt del barranc i continuem per una senda que baixa a travessar-lo. Es tracta d'un racó molt fresc on creixen alguns oms ja grandets barrejats amb xops i àlbers.
Oms al barranc del Salze.
La senda puja per l'altra vessant amb una forta pendent. Anem seguint un vell camí empedrat que va fent voltes per superar el desnivell fins que acaba. Ací cal seguir recte entre els pins un pujador costerut que ens portarà al camí del Desgarrat que fa la volta al Mollet des del coll a Sant Miquel.
El Morral des del camí del Desgarrat.
Tirem a l'esquerra de tornada cap al coll del Mollet passant per la magnífica ombria del tossal, coberta de carrasques, fins que arribem a l'entrada de la senda de les Carboneres. El coll del Mollet queda a poc més de cent metres i allí arribarem després de pujar al tossal (i per ací podríem retallar la ruta en quatre quilòmetres).
Pedreres a l'ombria del Mollet.
Comencem a pujar la senda de les Carboneres que ja vam fer fa unes setmanes de baixada. La senda travessa el carrascar i enllaça diverses antigues carboneres. Encara podem vore les restes en forma d'eretes redones on la terra és ben negra pel carbó.
Senda de les Carboneres.
La senda puja sense grans pendents, més còmodament que la resta de pujades al Mollet, almenys mentre anem pel carrascar. A la part final els pins substitueixen les carrasques i la pujada s'empina fins que arribem al collet que queda entre les dos parts del tossal. Ací puja una senda des del coll de les Saleres i ens unim a ella camí del cim.
Replaça per a fer una carbonera.
Fem l'últim tros de pujada fins a l'ample i pla cim, encara que tampoc hui ens desviem a la part més alta, on hi ha les restes arqueològiques més importants.
Cim del tossal de Mollet.
Com que hem pujat ja dos cims de Vilafamés propose pujar el tercer; la Penya del Corn, però només Vicent s'apunta, així que per a què la ruta no s'allargue (i la resta de companys no s'estiguen massa al bar esperant) fem la baixada fins al coll del Mollet corrents.
Pou del Mollet des del tossal.
Des del collet continuem recte cap al mas de Paneret d'on només ens separen uns centenars de metres, i ací retrobem el GR que ara seguirem en direcció nord cap a Vilafamés.
Camí al mas de Paneret.
No seguim massa tros pel GR perquè abans d'arribar al mas del Desgarrat trenquem a la dreta pel camí del Molí (que baixava al Molí del Roig).
Deixem enrere el Mollet i pugem cap al camí de la Serra per la vessant sud de la Serra, coberta de coscoll amb alguns rodals de pinar.
El tossal de Mollet des dels Esgarrats.
El camí, molt xafat, ens aboca a una ampla pista. Es tracta de l'antic camí de Borriol que puja des de Vilafamés a dalt de tot de la Serra (i baixa a Borriol per la Pedra). Nosaltres l'hem de seguir a l'esquerra de tornada a Vilafamés tot i què seguint-la per la dreta acabaríem també dalt de tot de la Penya del Corn.
Pista de la Serra.
Baixem un poc per a travessar la capçalera del barranc de les Parres abans de pujar i transpondre el collet del Vent.
Collet del Vent.
De l'altra banda del collet veiem ja el Morral, on hem estat abans, i el mas de la Gata dalt d'unes penyes.
Arribem així a la senda per on hem baixat abans i uns metres més avant enfilem el tallafocs per on s'ha traçat la senda que ens portarà al cim de la Penya del Corn.
Ens ho agafem amb tranquil·litat perquè des d'ací ens queden dos-cents metres de desnivell en menys d'un quilòmetre.
Pujada al recte cap a la Penya del Corn.
No és la primera vegada que pugem per ací però l'altra no hi havia senda i calia buscar el millor pas. Ara la traça a seguir està molt clara i facilita l'ascensió, però el desnivell continua sent el mateix.
Remuntem un pedregalet i ens quedem sota un cingle.
Pas ferrat.
La senda busca el punt més dèbil on hi ha un esglaó d'un parell de metres equipat amb grapes per a salvar-lo.
El barranc del Ferrer (i el terrer) des de la Penya.
El pugem i ve la part més dura perquè les antenes que coronen la Penya estan prou més amunt del que recordàvem i eixe tros extra pesa més que els cent-seixanta metres anteriors.
Vèrtex geodèsic i antenes dalt la Penya del Corn.
Arribem finalment al cim i ens fem la foto de rigor al vèrtex, i sense temps per a res més encetem la llarga baixada per la pista que recorre el llom de la serra.
Camí de Borriol.
Quan per fi ens recuperem de la pujada comencem a fer les baixades trotant per no perdre tant de temps i així se'ns fa més curt el llarg tram de pista fins que arribem a un trencall on tenim dos opcions. Continuar baixant pel camí de la Serra o trencar a la dreta cap al Planàs. Seguim esta segona opció que és també la triada per la carrera.
Senda al barranc de Morella.
Fem una trossada per la senda i de seguida l'abandonem per seguir a l'esquerra una altra senda que ens baixa a Vilafamés, que ja veiem als peus de la Serra.
Vilafamés des de la Serra.
El camí baixa ràpidament entre els coscollars. Només al fons del barranc de Morella hi ha un rodal de pins de repoblació i cap allí baixa el camí principal. Nosaltres però trenquem a l'esquerra en uns bancals abandonats, seguint una senda que comença per la vora d'una caseta de pedra amb aljubet.
Bancals i caseta amb aljub.
La senda travessa els bancals i baixa finalment per una llometa que ens porta directament al dipòsit d'aigua del poble, al camí (ara asfaltat) vell de Borriol. I seguint-lo tornem a entrar a Vilafamés per la plaça de Sant Ramon, pel mateix lloc que havíem eixit del poble fa cinc horetes.
Vilafamés des de la Fonteta.
Baixem les escales que ens separen de la font on ja estan esperant-nos la resta de companys, encara que no massa estona perquè encara van per la primera cervesa.
Fent temps.
Al final hem fet una bona volta, més llarga del que pensàvem, però molt completa que recorre els principals cims de la Serra de Vilafamés.



Ací està el track:


Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:

Volta al Mollet
de Vilafamés a la Penya del Corn pel Morral
de Vilafamés a la Balaguera per la font de les Piques i tornant per les Roques de Mallassén
de la Pobla a Sant Joan de Moró
de la Pobla a les Useres

Més informació:
  • Diversos autors (2007) Sendes paisatges de Vida Ed. Comissió organitzadora XII jornades culturals de la plana de l'Arc
  • Diversos autors (2003) Catálogo espeleológico del termino municipal de Vilafamés Ed. Espeleo Club Castelló
  • Ajuntament de Vilafamés
  • Centre Excursionista de Castelló (2000) S.G.R. 33 Castelló de la Plana – Sant Joan de Penyagolosa. Sender de la Lluna Plena. Ed. Diputació de Castelló
  • Barberà i Miralles, Benjamín (2002) Catàleg dels molins fariners d'aigua de la província de Castelló Ed. Antinea
  • Diversos autors (1910) Minutas del término municipal de Villafamés Ed. IGN

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada