VOLTA AL SALVADOR D'ONDA

Hui toca fer una entrada diferent a la resta, un dos per u, i és que en contra del què sol fer habitualment esta vegada vaig repetir ruta per completar un tros que havia quedat pendent. Però no cal avançar esdeveniments.

Dissabte teniem que estar prompte a casa per diferents compromisos així que era hora de rescatar una d'eixes rutes curtes i propetes que sempre deixem per a dies així. La idea era anar al Salvador d'Onda i fer una ruta des del Baladrar pel Racó de Lleó on recentment l'ajuntament d'Onda ha obert una senda. Des del més d'octubre que la tenia pendent després que Salomón, del Desplome, em comentara que havia estat obrint-la el dia que ens vam trobar a la inauguració del PR de Betxí.
Mirant i rebuscant vaig trobar un track de mangelesbat que feia una circular al Salvador i per allargar la ruta vam mirar de pujar a la Solsida, que està just darrere del Salvador i on no vaig trobar cap track que hi passara.
Amb tota eixa informació cap a Onda vam anar a buscar la ruta.

Eixim des de la mateixa ermita del Santíssim Salvador, per una senda que passa per la part de dalt i enfila amunt.

Ermita del Salvador.

Al principi anem trobant sendes que es creuen i es perden, fetes per la gent que puja des de l'ermita, fins que eixim al final d'una pista que continua en senda i la seguim.

Sendes de caçadors.

La senda es divideix i mirem de pujar per la part més xafada, però ens aboca a uns bancals que hem de pujar al recte fins que arribem a un curiós i no molt vell aljub, just a la vora d'un parany (abandonat de no fa massa) i una barraca de pedra. És un interessant exemplar de parany, com els que hi havien antigament on el caçador i els tords de les gàbies tan a penes cabien dins la barraca, que tenia l'espai suficient per a estar-se caçant.

Pujant bancals fins al parany.

Després de fer-li una ullada seguim pujant seguint traces de senda, suposem que obertes pels caçadors i ja tenim una altura considerable que ens permet unes boniques vistes de les Roques de Lleó, per on esperem passar poc després.

Admirant el paisatge.

Enfilem recte cap al cim que ja és ben prop i tot i que camp a través anem trobant un pas acceptable fins que passem per la part més alta del tossal, ja dins del terme de Fanzara. Els pins blancs, que han envaït els bancals antigament ocupats per oliveres i garroferes ho cobreixen tot, però les argelagues, el coscoll i el romer creixen també allà on els pins fan menys ombra.
Baixem finalment per un pinar més net fins que trobem una senda ampla i clara que aboca a la part de dalt de la mina del Baladrar, just la mateixa on es volia fer un abocador de residus perillosos.

El Baladrar i el Llosar des de la Solsida.

Baixant pel vell terrer trobem algunes fites. Són per a no perdre's entre els moviments de terra de la mina. Com que no tenim massa temps no ens entretenim en vore d'on ve la senda que hem trobar, segurament la ruta milloraria molt pujant-hi per ella, però queda pendent (o millor dit quedava).
Seguim avall i arribat un punt perdem les fites i baixem un talús recte eixint de la mina i passant per un bonic camí entre pins que ens aboca a la carretera.
A la carretera seguim direcció Fanzara uns metres fins que trenquem a l'esquerra per un altre camí que s'endinsa al pinar per las Losas.
Al cap de molt poc de temps trobem la "bassa de regar" per on passa el PR-CV-361 que va des d'Onda al Salvador però no el seguim sinó que pugem al recte per la nova senda oberta cap al Llosar, just per dalt de la Bassa.

Inici senda a la bassa de reg del Llosar.

Un home que està passejant els seus 17 gossos ens confirma que és la senda que busquem (ens trobem a la zona d'entrenament dels gossos de caça, però sense escopetes).
La senda està abalisada amb ratlles roges, neta i molt marcada però puja amb una forta pendent fins que assolim el cim dels tossals que separen el barranc del Salvador del de Beniparrell.
Ens trobem al Llosar, des d'on tenim una bonica vista de la Solsida per on hem pujat abans.

La Solsida des del Llosar.

A partir d'ací ja no pugem més i anem planejant pels cims amb vistes, ara a l'esquerra sobre la Solsida, ara a la dreta sobre la Serra d'Espadà.
Passem prop, tot i que la senda no el segueix, de l'assegador de la font de la Penya que travessa per dalt del Racó de Lleó.

Senda pel Llosar.

Les parets de pedra dels vells bancals ens acompanyen al llarg del camí i, de tant en tant, trobem algun molló o barraca de pedra seca.

Molló vora la senda.

Arribem just dalt del Racó de Lleó, ampla raconada que queda just a migdia de l'ermita del Salvador i tornem a trobar el PR-CV-361 que puja per ell.
L'hem de seguir uns metres fins que tornarem a desviar-nos quan enfila dret avall cap a Beniparrell.

PR des d'Onda al Salvaor.

Quan el PR enfila avall ens dirigim a l'esquerra seguint una senda ampla i neta, amb un cartell de fusta indicant al "ojo de dios", i cap allí que ens dirigim.
Passem per un tram de pinar amb aladern i per la vora d'un cocó cobert amb unes pedres.

Cocó protegit per una senzilla coberta de pedres.

Antigament hi havia molts cocons semblants per recollir l'aigua de pluja i poder beure els caçadors, pastors o els llauradors quan estaven al bancal. Ara la majoria d'estes senzilles construccions han desaparegut i només en queden les restes dels cocons excavats a la roca.
Arribem finalment al "ojo de dios". Es tracta d'una construcció un poc estranya. Un triangle de pedra picada i ben esquadrada que només s'alça metre i mig de terra, amb restes de murs darrere que no semblen seguir l'esquema de la construcció de davant. Per tot arreu hi ha teules trencades i es veu que alguns desaprensius i furtius han estat escarbant per buscar alguna cosa de valor.

Fortificació dalt de Beniparrell.

Es tracta, sens dubte, d'una fortificació no massa antiga, amb caràcter abaluartat i pot ser no acabada, tot i que no n'he trobat cap informació.
Des d'ací la senda ja no està neta però si enfitada i no costa massa de seguir.
Enfilem avall cap a llevant baixant cap a la carretera de Fanzara veient just davant nostre la Talaia.

Baixant cap al Salvador.

La baixada és prou clara i està ben enfitada així que l'única complicació és el pendent fort que té en algun tram.
Ja quasi baix arribem a una senda que seguim a l'esquerra i que ix del pinar passant pel tallafocs obert baix d'uns pals de la llum i, seguint-los, fem cap a un camí de terra que va paral·lel al barranc del Salvador.
Remuntem un poc fins que trobem uns pals indicadors del PR-CV-361 i els seguim travessant el barranc i continuant per un camí que enfila un gran pinar.
Dins el pinar trobem el pal indicador del PR que ens desvia per anar a l'ermita del Salvador, i pugem amunt, passant per l'àrea recreativa del Salvador; gran, neta i cuidada i vigilada per dos xics.

Àrea de pic-nic del Salvador.

Ja només ens queda un tros curt per arribar a l'ermita on, després de recuperar forces al bar, l'ermitana ens convida a vore l'ermita per dins molt amablement.

Ermita del Salvador.

Ací està el track:



Però com ja havia dit al començament de l'entrada, falta la segona part.
El dissabte no teníem temps per explorar i ens vam quedar en ganes de saber d'on venia la senda que vam trobar dalt de la Solsida. Així que dilluns de vesprada vam anar el xiquet i jo a fer una ullada per vore si es podia completar una ruta circular més interessant.
Així que vam tornar al Salvador però vam eixir cap a Llevant, seguint una línia elèctrica que voreja el tossalet de dalt del Salvador.

Senda sota els fils de la llum.

Sota dels fils de la llum s'ha obert un tallafocs i hi ha una senda ben marcada.
Arribats a un punt trobem una fita i un sender a l'esquerra que enfila amunt. Sense pensar-ho molt continuem per ell fins que arriba un moment que es perd entre els bancals.

Senda a la Solsida pel Salvador.

Com que estem lluny del lloc on volem anar i sembla que hi ha un camí que s'acosta més el deixem i baixem a seguir els fils de la llum.
La senda que segueix per baix, més xafada, aboca a uns camins que van a unes casetes, i entre elles baixem al camí de la Solsida que seguim a l'esquerra deixant enrere la zona de casetes.
El camí està traçat per damunt de l'assegador de Beniparrell i passa per la vora d'un barranquís que separa el Salvador de l'Esperança.
El fons del barranc està cobert d'esbarzers i joncs i hi ha llocs on creixen amb força els xops, senyal que l'aigua es troba ben prop.

Camí de la Solsida.

El camí, ample, acaba al fons del barranc on hi ha uns bancals coberts de pinar amb uns taulellets assenyalant la propietat de la finca (per on, tot s'ha de dir, continua oficialment l'assegador).
Cal trencar a l'esquerra per un camí que ja no és passable amb cotxes i que puja sota un magnífic pinar que ha ocupat el lloc de les garroferes.
El vell camí, o el que en queda, puja ara per dins del barranquet, ara banda de fora, guanyant altura. Es troba molt fressat de passar bicicletes i fins i tot cavalls.

Camí de la Solsida.

El terra sembla ser arenisca o una barreja d'argila i arenisca i, quan estem prou amunt, veiem senyals d'antics terrers que han deixat forats a les vessants.
Després de passar un dels llocs on  es va treure terra trobem una fita que assenyala el lloc on enllaça un senderol que puja per la nostra esquerra.
Com que tenim temps anem a vore d'on ve i comprovem com passa pel cim del tossal del Salvador, des d'on (quan ho permeten els pins) tenim molt bones vistes de la Plana i la Serra d'Espadà.
La senda comença a baixar amb una forta pendent, però es troba ben enfitat i fins i tot amb esglaons per a facilitar la pujada (o baixada).
Després de baixar un tros, continua per un pinar pla, on cal anar atent a les fites per a no perdre el camí. Arribats ací sembla clar que ha de ser la mateixa senda que hem agafat (i descartat) a la pujada, i evidentment ho és, així que arribem fins el punt on hem equivocat el camí i fiquem una fita per a qui vinga darrere, que no li passe el mateix, i reprenem la pujada.

Pujant la senda del Salvador a la Solsida, oberta pels Pepes.

Tot pujant recorde que fa poc, quan vam estar per l'assegador del Maset, de l'altra banda del terme d'Onda, em va comentar un ciclista que els Pepes estaven ara netejant una senda a la Solsida, i esta senda és una senda que duu la marca Pepes: neta, ben enfitada, amb molta faena feta als llocs més difícils, i que passa per un lloc molt bonic.
Retornem al punt on havíem deixat el vell camí i el seguim amunt. Ací també veiem la marca dels Pepes en forma de branques tallades de fa molt poc, de fet els pins regalimen encara resina.
En alguns llocs s'ha reobert el vell traçat que fa volta per a pujar més còmodament els bancals i no haver-ho de fer al recte com fan (de baixada) les bicicletes.
Ens trobem ja molt amunt i després de travessar la capçalera del barranquet que hem remuntat anem planejant per un pinaret que cobreix la vessant nord de la Solsida.

Pinar a la Solsida.

Arribem per ell finalment al capdamunt de la mina del Baladrar, on vam eixir fa un parell de dies i baixem seguint el vell camí de la mina.
Baixem però anant amb compte de no perdre les fites, com la vegada anterior. Així quan arribem a una ampla explanada d'on no es veu la fita següent, ens entretenim en buscar-la i ficar una fita enmig.

Enfitant el camí.

Resseguint les fites arribem finalment a la carretera. Ja és tard però encara tardarà un poc en fer-se fosc així que, amb compte dels cotxes, continuem per la carretera cap al Salvador.
Després de passar l'entrada de camions a la mina enllacem amb el PR-CV-361 i el seguim per la carretera. Sempre vora la cuneta i de vegades per dins, fins que el PR baixa a la dreta a buscar el barranc del Salvador mentre que nosaltres continuem a l'ermita que ja tenim a tocar.

Ermita del Salvador.

Només la darrera revolta és realment perillosa i cal anar amb molt de compte per si ve algun cotxe de cara ja que no hi ha escapatòria.

Ací està el track:


El primer track té l'inconvenient de pujar la primera part camp a través. El segon l'haver fet pujades i baixades un poc debades, per això entre els dos n'he fet un, més interessant i quasi tot per senda, que fa la volta al Salvador per la Solsida i el Llosar, tot i que podrien fer-se moltes més variacions.

Ací està el track fet unint els altres dos:



Ací un altre track que passen ben prop:

fanzara - cova de la mola - la lleuxa
onda - el salvador - pr-cv-361
onda - el baladrar

Més informació:

• Web de turisme de l'Ajuntament d'Onda
• Castany i Àlvaro, Joan Toponímia dels pobles valencians: Onda , ed. AVL, València, 2004 Accessible a la web.
• Diago Manuel, V. Àlvaro i Fèlix, F El clima i la vegetació d'Onda Ed. els propis autors, Onda, 2004
• Cartoweb