dissabte, 13 d’abril del 2013

PEDRALBA ENTRE EL PINAR I LA CAMPANA


La tardor passada ja vam estar passejant per Pedralba, a la part alta del terme de Suera, fent una volta pel Cantal, la Solana de Pedralba i el Pinar. Hui hem ampliat la ruta pujant pel Reguer de Pedrissers al mas de la Campana.
La idea era fer el tram de GR entre el coll del Quincaller (que a Villamalur li diuen el colladico Royo) i el mas de la Campana i per no anar i tornar pel mateix lloc hem fet una ruta circular eixint des del lloc on el GR travessa el barranc de Pedralba.

La pista que puja des de la font de Crasto està acabada de rular i no presenta cap complicació, però hui hem hagut d'anar amb un poc de compte doncs just quan pujavem baixaven per ací els participants en la  I Alcudia de Veo Tottrail.
Hem trobat els primers corredors mentre pujavem i hem estat animant una estona qui passaven un poc més retardats. Entre ells Carlos que anava quart i al final ha fet cinqué.
Corredors de la Marató d'Alcudia de Veo.

Com que si ens quedem a vore passar tots els corredors se'ns farà massa tard comencem la ruta pujant cap a la font del Cantal, per la pista de Pedralba que remunta el barranc.
Anem aturant-nos a identificar les diferents espècies vegetals que crèixen ací i allí i també a observar les roques del sòl, què al final és al què han vingut Ignasi i Pilar, nosaltres només venim a acompanyar-los.
Si haguera de fer una llista de totes les espècies que van nombrar no caldria fer la crònica però en esta zona on, segons el mapa geològic ens trobem amb un substrat paelozòic, i en directe sembla pissarra més o menys compacta hi ha cytisus villosus, ginesta, falzies, brucs, espinalbs, pins vers, sureres, ...

Pista de Pedralba.
Conforme anem pujant per l'ombria la vegetació és torna més verda i variada i a l'arribar a la Basseta de Castillo, on la pista es fa senda, es torna exhuberant just a la zona de contacte entre la calcària que puja cap a la Talaia amb les pissarres de sota.
No passem per la font del Cantal que queda just dalt nostre, al cantal de roca d'on naix i li dona nom, però si per sota on aboca un tub de goma en un safareig envoltat de canyes.
A partir d'ací la vegetació canvia i apareix l'argelaga, el romer i la botja blanca en una zona argilosa als peus del calcari. Per sort la senda ha estat netejada de fa poc i es passa sense dificultat.
Barranc de Pedralba.
Guanyem un poc d'altura i de seguida se'ns presenta una magnífica vista del barranc de Pedralba que acabem de pujar i de tota la vall de Suera, amb la mar com a teló de fons.
Al girar un rellomet que baixa cap al barranc tornem a deixar enrere el calcari i retrobem la pissarra. La vegetació ho mostra clarament apareixent sureres acompanyades del sotabosc característic. Just ací ens apareix també unes orquídees que pinten de primavera el sotabosc.
Resseguint la capçalera del barranc.

El senderol, net però no massa fressat, s'arrapa a les vessants de la capçalera del barranc de Pedralba fins que el travessa i entra de ple a la Solana de Pedralba i deixem enrere les sureres per entrar al pinar que s'estén pel Pinar fins al barranc del Pinar i continua de l'altra banda dels cims pel Quinquillero de Villamalur.
El topònim està ben trobat perquè és el pinar més gran (i el millor conservat) del terme de Suera.
Es tracta d'un pinar madur de pi ver (pinus pinaster) amb molt poc de sotabosc en la seua major part, això és un avantatge perquè no cal punxar-se en passar però també presenta l'inconvenient de no poder seguir cap senda clara tot i que altres vegades l'hem travessat baixant des de la part alta del Quinquillero seguint (i posant) fites.
Senda al Pinar.

Esta vegada seguim les fites que anem trobant que no pugen en diagonal amunt sinó que flanquegen la part baixa del Pinar fins arribar al vell traçat del GR-36 del qual encara es poden vore les marques blanques i roges i fins i tot les més antigues grogues.
Marques del vell traçat del GR-36.

Des d'ací sembla que les fites enfilen recte amunt però nosaltres seguim les marques del vell GR que ens duran al traçat actual, que segueix l'històric camí d'Alcudia a Villamalur.
Enllacem amb el camí i GR ja quan enfila el darrer tram de pujada al coll del Quincaller. Nosaltres però el seguim cara avall. Ací retrobem als darrers corredors de la marató d'Alcudia que ens avancen ràpidament.
Corredors al Pinar.
Nosaltres baixem més a poc a poc, observant la vegetació que dins el pinar és més bé monòtona: pins i brucs i alguna argelaga perduda.
Quan ja enfilem a buscar un reguer per on baixa el camí cap al barranc el substrat canvia i passa de pissarra a calcària i així mateix ho fa la vegetació, de forma brusca i perceptible. Eixim del pinar de pi ver i entrem a un pinar de pi blanc, desapareixen les poques sureres que hi ha i deixen pas a un abundant sotabosc d'argelaga, romer i botges que ens acompanyen en la part final de la baixada.
Rodeno al camí de Villamalur a Alcudia.

Arribats a prop del barranc torna a canviar la vegetació fruit d'un nou canvi de sòl. La calissa deixa pas als gresos rojos, el popular "rodeno", i tornen a apareixer les sureres i els pins "negres" o de "rodeno" (pinus pinaster).
Al barranc la vegetació és molt abundant gràcies al frescor i proximitat de l'aigua que corre, encara que només siga un filet. Aigües avall a la seua vora apareix una interessant vegetació de ribera amb salzes, llidoners i alguns cirerers borts.
Nosaltres travessem el barranc per eixir a la pista on hem començat la ruta. Ara farem la segon part de l'excursió baixant per la pista uns metres per trobar la senda que puja a la Campana pel Reguer de Perdiguers.
Pista de Pedralba.

Eixe tros de pista és una autèntica meravella per al botànic aficionat on, sense esforçar-se molt, es poden vore les principals espècies arbòries de la serra: sureres, carrasques, roures, pins blancs i negres, ... acompanyats pel marfull, salzes, cirerers, .... i no passe a descriure les enfiladisses i els matolls per ser-ne infinitat.
Trenquem a la dreta cap a la font de l'Avellaner i ens desviem un poc per observar la frondositat i la varietat de la vegetació, i alguna de les sorpreses que amaga, com els grèvols.
Reguer dels Perdiguers. A l'esquerra hi ha un grèvol.

I sí, no hi ha res com anar amb botànics per a vore allò que no solem vore. Tantes vegades que hem passat per la font de l'Avellaner i mai me n'havia adonat que aquell arbre de fulles lluentes de la vora és un grèvol, i no massa menut (i no és l'únic de la rodalia).
Després de refrescar-nos a la pica dels soldats, segons conta Vicent Fausto construïda per abeurar els matxos a la guerra, ens dediquem a vore les molses, les falzies, els polipodis i els melics de venus dels voltants abans de seguir amunt per la vora dels joncs i esbarzers que voregen el reguer on salta l'aigua.
Seguim pujant per la bonica i ombrívola senda passant per dalt de la font d'Agustin i l'ullal de Pedralba on naix l'aigua que baixa pel reguer.
El terra canvia i torna a ser calcari, i alhora ho fa la vegetació, abundant els pins blancs i apareixen els roures que, amb més o menys abundància ens acompanyaran en la pujada.
Tram calcari amb pinar blanc.
La senda puja fent una gran llaçada, ben traçada i amb trossos on encara conserva l'empedrat original i ens permet unes bones vistes del Pinar per on hem passat i la part alta de Pedralba.
Tram amb vistes.
Després de remuntar la dura costera enfila cap al mas de la Campana on el primer que fan els xiquets és tocar-la. Ja l'hem sentida mentre pujavem doncs pel GR passa molta gent i quasi tothom fa un toc.
El mas de la Campana pren eixe nom (prou recent) de la campana penjada a l'entrada. Es tracta de la part exterior d'un obús de la guerra aprofitada com a campana. Després de la guerra algú la va penjar de la branca de l'olivera de vora el mas i allí va estar fins que fa pocs anys algun graciós la va furtar i llençar al pantà de Benitandús on, sortosament, fou retrobada i penjada a la façana del mas per evitar robatoris.
La campana ja ha esdevingut un símbol i tot el qui passa s'atura a tocar-la.
Es troba també el mas envoltat de bancals treballats, dels pocs que queden pels voltants on la majoria s'han abandonat i estan erms o convertits en pinars.
Mas de la Campana.

Aprofitem per descansar i fer un mos, que ja és hora i emprenem el camí de baixada pel GR, que passa tota l'estona per la pista de la Campana.
A pocs metres del mas es troba la font de la Campana o del safareig, pel safareig on aboca l'aigua. Ací aprofitem per beure amb el got que hi ha a la vora, i també beu la gossa de la cassoleta on cau l'aigua del safareig, aposta per a que beguen els animals.
Baixem per terreny calar però molt humit, on hi ha grans clapes de falagueres seques de l'any passat i on comencen a aparèixer els brots tendres de les d'enguany.
Pista de Pedralba.
El pinar cobreix totes les vessants, llevat d'algun xicotet bancal vora la pista, on també hi ha alguns roures que verdegen contrastant vivament amb el verd grisos del pinar de pi blanc.
Conforme anem baixant anem trobant grupets reduïts de gent que puja. Primer tres, més avant una parella i finalment un grup més nombrós a qui preguntem si fan alguna marxa i ens responen que estan fent la marxa Montanejos a Alfondeguilla que organitzen tots els anys el club d'Alfondeguilla.
Participants en la marxa Montanejos Alfondeguilla.
La pista finalment gira a ponent i baixa a buscar el barranc de Pedralba just on hem començat la ruta, tancant el cercle, o millor dit, el huit.

Ací està el track:


Powered by Wikiloc


Ací altres tracks que comparteixen part del recorregut:

font castro - ft cantal - ft talaia - talaia - nevera cuatro caminos - nevera talaia
font castro - ft talaia - ft molina
pedralba - la ràpita - pedralba
villamalur - pedralba - villamalur
suera - pedralba més informació ací
suera - 4camins - suera
font de castro - 4 camins més informació ací
suera - castell - casalet - suera
castro - talaia - castro
suera - villamalur - suera
pedralba - pinar - cantal més informació ací
suera - castell - casalet - suera
alcudia - xinquer - campana
alcudia - 4 camins
alcudia - pedralba - xinquer

Més informació:

  • Fausto, V. (2009) Caminant per Suera Ed. Llibreria Salvador
  • Estall i Polés, V. (2006) Toponímia dels pobles valencians: Suera Ed. AVL accessible a la web.
  •  Puchades i Vila, S. (2009) Serra d'espadà. GR-36 Ed. SASE
  • cartoweb




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada