Com que no cal anar molt lluny per a trobar bons racons ens hem acostat a Onda per fer una ruta curta amb els xiquets.
Ens hem arrimat a la Merlota i on s'acaba l'asfalt del camí de la Merlota hem deixat el cotxe junt a unes casetes (com els diuen a Onda). Des d'ací hem enfilat un camí de terra que voreja el barranc de la Font de Gargallo i que finalment, ja senda, el recorre per dins.
Al començament sembla un camí d'horts perquè va per la vora d'un hort de tarongers, entre ell i el pinar que guanya terreny i cobreix totes les vessants. Poc després es fa estret de manera que ja no poden circular els cotxes i baixa cap al barranc de la Font de Gargallo, anant unes vegades per dins i altres per la vora.
 |
| Inici ruta. |
El paisatge canvia des de dins del barranc. El romer i l'argelagua que acompanya al pinar deixa pas al llentiscle i a la murta, tota una relíquia botànica que només es troba a alguns barrancs humits de vora la Plana i que no trobem cap a l'interior de la serra d'Espadà.
Com que hem dut una gossa els xiquets aprofiten per a córrer al seu costat i jugar amb ella i anem molt de pressa. De fet bona part del camí els menuts la fan corrents.
 |
| Baixant al barranc. |
Quan ja duem un tros de barranc trobem les marques blanques i grogues del PR-CV-360 que ve d'Onda per Sonella i passa per la vora d'un abellar i baixa al barranc per remuntar-lo cap al Maset.
Just un poc més avant trobem una senda nova, oberta pels Pepes (com no?) que puja a la caseta de Marimón. L'original passava per la vora de l'Abellar però per evitar problemes l'han traçada per ací.
 |
| Inici senda a la Caseta de Marimón. |
Nosaltres continuem recte pel barranc on, al cap de ben poc, trobem el Pi Nano, curiós exemplar de pi afectat per una estranya patologia.
 |
| Pi Nano. |
Després de la foto de rigor cal continuar camí remuntant la part més ombrívola i bonica del barranc on la murta abunda i els pins no deixen que entre el sol.
 |
| Barranc de la font de Gargallo. |
Quan ens acostem al Maset deixem a la dreta una sendera que puja al dret cap a la Caseta de Marimón, i travessem el barranc per darrera vegada per anar eixint d'ell fins que, just a un tir de pedra del Maset, trobem el desviament al barranc de les Clotxes, també netejat pels Pepes.
Nosaltres seguim un poc més fins al Maset i ací ens trobem una agradable sorpresa.
El Maset, antiga caseta de volta i una de les dos úniques que hi ha al terme d'Onda es trobava colgat entre la vegetació que no deixava vore'l bé, a més de trobar-se en prou mal estat. Els Pepes i colaboradors l'han netejat, desbrossat i sembla que es vol fer alguna obra de consolidació.
Des d'ací agrair la tasca de neteja i recuperació de velles sendes (i d'obertura de noves) que estan duent a terme, tasca que agraïm tots els senderistes i esperem que hi haja molta més gent que es faça avant en la recuperació dels vells senders.
 |
| El Maset. |
Ací al solet aprofitem per fer un mos i recuperar forces mentre els xiquets juguen (a ells no els cal descansar).
Recuperades les forces reprenem la ruta de retorn a l'inici pel recuperat (pels Pepes, com no) Assegador del Maset. Bé la veritat és que la primera part de la senda no està traçada per damunt de l'assegador que puja i baixa al recte el tossal de darrere del Maset, sinó que fa la volta per la banda del barranc.
Es tracta d'una senda nova, oberta entre els bancals però seguint les antigues tècniques de construcció: escarbar d'un lloc i llençar la terra a l'altre per crear una plataforma planera.
 |
| Senda nova. |
Tot este tros passa sota els pins, i al començament a tocar de la senda per on hem pujat.
Un poc més avall passem per la vora d'un antic terrer, ara abandonat i sense haver-hi fet les preceptives obres de restauració mediambiental.
 |
| Mina de la Gronsa. |
Ací eixim del pinar i podem vore al lluny la silueta del castell d'Onda, amb el poble als seus peus.
 |
| Vista d'Onda per damunt dels pinars. |
Després d'anar un llarg tros per una vella pista que voreja el terrer arribem a un planet, ben conservat i encara en ús i usat en temporada de cacera per a caçar a l'enfilat i és ací on enllacem amb el traçat original de l'assegador.
Ací tornem a entrar al pinar i la senda torna a ser prou clara.
 |
| Assegador del Maset. |
En un moment donat hi ha unes indicacions que ens confonen, unes pedres pintades amb el nom de Taús i un dibuix que sembla un plànol acompanyat de fletxes roges en diverses direccions ens crea un poc de confusió tot i que el camí sembla clar dret avall.
De tota manera ens desviem del camí al sentir gent i a l'altra banda del pinar trobem l'autor de les pintades, l'amo de la finca que està plantant uns arbres als vells bancals, ara convertits en una espessa pinada. Ens explica que ha ficat les senyals per delimitar per on passa l'assegador i quina part és la seua propietat, i també la continuació per l'assegador.
Continuem avall i trobem una ampla pista, traçada per damunt l'assegador que cal seguir avall fins arribar a un vell corral. Trobem per ací uns panells ceràmics que indiquen el seu nom i traçat.
Ací deixem la pista i continuem pel vell camí que baixa seguint un barranquet que baixa a buscar el barranc de Don Isidoro.
 |
| Tram recuperat, netejat i retolat. |
Nosaltres anem baixant a bon pas, però els xiquets en la baixada aprofiten per a fer carreres amb la gossa fins que al final sempre hi ha algun que cau i pren por, així que cal portar-lo al coll la resta de camí.
Arribem novament a la pista (que fa més volta i és propietat particular) i seguim uns metres avall per trencar a l'esquerra per la vora d'un camp de tarongers.
Fem la volta a l'hort i busquem la manera de passar a l'altra banda del barranc que ens separa, per on hem passat a l'inici de la ruta. Fa anys ja vam estar per ací buscant pas i no el vam trobar però esta vegada en trobem un seguint una conducció d'aigua. Ens estalviem així una llarga volta en part per asfalt.
 |
| Travessant el barranc de la font de Gargallo. |
Baixem i pugem en l'únic tros un poc complicat del recorregut, però que els xiquets passen sense cap dificultat, i pugem per la vora d'un tarongerar per arribar al camí de la Merlota, on tenim el cotxe tancant el cercle.
Ací està el track:
I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:
toll del bou - maset - marimon - font montí
la gronsa - montí - artesa
sonella - marimon - maset - pi nano
(ens vam trobar un dels pepes treballant en la senda de la caseta de Marimón)
toll del bou - gronsa - marimon
toll del bou - penya parda - pi nano
la gronsa - les clotxes - cova alta - l'espino més informació ací
coves gelaes - marimon - monti
sonella - monti
la gronsa - monti
onda - pi nano - tales - monti
Més informació:
- Castany i Àlvaro, Joan Toponímia dels pobles valencians: Onda , ed. AVL, València, 2004 Accessible a la web.
- Diago Manuel, V. Àlvaro i Fèlix, F El clima i la vegetació d'Onda Ed. els propis autors, Onda, 2004
- Cartoweb
- Ajuntament d'Onda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada