LA VALL: CASTELL I PENYALBA

Fa ja més d'un any que vinc fent entrades al blog de les eixides a peu, i encara no n'havia feta cap de la Vall, i és que fa temps que no veníem a caminar per ací.
Aprofitant que hem de fer una volta no massa llarga hem fet una ruta quasi clàssica, eixint des del camí del Castell, pujant al Castell, al Pic de Font de Cabres i als Cingles de Mondragón, retornant per la font de l'Anoueret i l'arquet.

Deixem el cotxe just on acaba l'asfalt del camí del Castell i enfilem amunt entre camps de garroferes abandonats.
Anem trobant les marques blanques i verdes de la ruta 5 de l'ajuntament de la Vall, que puja i baixa al Castell.
Enfilem les primeres rampes i passem entre dos cases en un racó de la muntanya anomenat el Racó de les mines de Pilara, i just en una revolta a la dreta seguim recte per un sender on es troben restes del mineral.
La senda puja per l'ombria de la Muntanya Roja, color donat pel rodeno que la forma. Eixe mateix rodeno condiciona la vegetació que creix, brucs, argilagó acompanyat de pi blanc.

Senda al coll de la Vespa.

Després d'una curta pujada arribem al coll de la Vespa. Ací retrobem les marques blanques i verdes de la ruta al castell, que puja per la pista fent més volta.
Les seguim amunt, i entrem a la microrreserva de flora de la Penya del Castell, a la vegada que eixim a una zona sense vegetació arbòria. Només els arbustos i matolls ens acompanyen en la dura pujada al castell.

Camí vorejant el Rodenet del Castell.

La senda enfila per l'esquerra el Rodenet del Castell, tossalet separat del mateix, i després d'assolir un collet les marques enfilen recte amunt, abandonant els vells camins i pujant als Morretons del Castell quasi al recte.
La pujada final la fem al recte seguint fites mentre que el sender marcat voreja el castell per la dreta.

Sota els Morretons.

Passem sota el castell i arribem als Morretons des d'on hi ha una bona panoràmica del castell.

Castell d'Uixò.

Des dels Morretons arribem al castell per la banda sud i voregem la muralla entrant per un gran forat obert a la vora d'un dels aljubs de la part alta. És este un castell típic musulmà, com tants altres de la Serra d'Espadà, i en ell destaquen la part alta on encara es conserven els aljubs i restes de les torres. A la banda nord s'estén un gran pati interior, l'albacar, que servia per a refugi en temps de guerra de les aljames de la Vall.
Travessem l'albacar i eixim del castell per la banda nord, baixantels Riscles del Castanyer camí del collet de Mena, que separa el barranc de l'Horteta del barranc de la Corralissa.

El Castell d'Uixò des del coll de Mena.

Arribats al collet abandonem la ruta 5 que es desvia a l'esquerra, retornant a la Vall per l'Horteta, mentre que nosaltres seguim recte cap a la Coveta de Rubio en una travessa que flanqueja per dalt la Corralissa, on pasturen els bous.
La senda continua cap al Fenassar per enllaçar amb el PR-CV-164, però nosaltres trenquem amunt cap al Frontó on trobem el PR que baixa del pic de la Font de Cabres.
Totes les vessants de solana estan cobertes de matollar i pràcticament no trobem cap arbre, per tant no és la millor ruta per a fer a l'estiu, ara bé, és molt agradable a l'hivern quan calfa el solet.
L'excursió és molt més bonica pujant pel Fenassar a la Font de Cabres i baixant pel Frontó, però és un poc massa llarga per a hui així que l'hem acurtada per una de les moltes sendes que ens permeten allargar i acurtar la volta a voluntat.
Per sort a tots els encreuaments del PR hi ha panells que ens informen de la direcció del PR i també d'on van la resta de sendes i camins que anem trobant.

Pal de direccions.

Arribats a la senda del Frontó la seguim uns metres, però de seguida ens desviem per a baixar cap al barranc de l'Horteta per la senda de la Penya Morruda.

La Penya Morruda.

Passem vora la Penya i arribem al barranc que seguim avall. Ací comencem a trobar més pins que encara només són l'inici d'un futur bosc. I poc després trobem també la senda que puja cap als Cingles de Mondragon.

Senda al Racó dels Cirers.

La senda està molt fressada i la seua primera part no té massa pendent. La major part de la vegetació que l'envolta està formada per argelagues  romer, però les flors grogues de les argilagues alegren una pujada que, si bé no és tan dura com la del Castell, tampoc és massa fàcil.

Pujant cap als cingles.

  Travessem la senda dels Caçadors que ve des de l'Ereta i continuem pujant fins arribar a l'assegador d'Artana per on passa el PR-CV-164, però nosaltres seguim recte cap als cingles de Mondragón per un senderol què és poc més que camp a través.

Sota els cingles de Mondragón.

Resseguim la base dels cingles fins a trobar una traça més definida que puja des de baix a buscar la via Ferrata de Mondragón, oberta per uns aficionats a les ferrates tan modestos que no han volgut ni batejar-la.
Fem el primer tram de la via, el més fàcil i on no cal anar amb material específic, tot i haver perill en cas de caiguda. La via està equipada amb esglaons i línia de vida, i als trams on cal escalar la roca hi ha ficades preses artificials.

Pujant la via ferrata.

 Després del primer tram la via segueix per una faixa a l'esquerra i puja amunt per una llarga paret. Evidentment no seguim eixe camí per al qual cal anar ben equipat.

Continuació de la ferrata.

Nosaltres retornem sobre els nostres passos i continuem la faixa en ascens cap amunt.
Hi ha un pas, que no trobem i fem un parell de grimpades per les roques, delicades però sense perill, i assolim la part alta de Mondragón.

Pujant a la Lloma de Penyalba.

Seguim des d'ací una espècie d'assegador entre dos parets de pedra quasi derruïdes,  enllaçant amb la Lloma de Penyalba on hi ha unes antenes.

Antenes al cim.

Estem al punt més alt de la ruta, i des d'ací seguim una pista que enfila al sud, però només uns metres perquè de seguida l'abandonem trencant a l'esquerra per una senda que baixa per l'aljub del Bollo fins a l'Anoueret.
Seguim novament marques blanques i verdes de la ruta 11, que puja des de l'Anoueret i retorna a la Vall pels Sants de la Pedra.

Senda de l'aljub del Bollo.

Arribem finalment al camí de l'Anoueret, quasi a la mateixa font, i ja només ens queda baixar cap a l'Arquet.
Seguim la pista que puja a la font, tot retallant algunes revoltes seguint l'antic assegador d'Artana, ara en bona part convertit en pista i passem per dalt del Racó de Granell, per un allargat llomet que separa el barranc de l'Horteta del del Xacó, i seguim recte pel vell assegador, ara convertit en senda, quan la pista comença a fer voltes baixant per la vora de les cases del Poblet Nou del Xacó.

Pista de l'Anoueret.

La senda retalla baixant recte, i segueix per la vora d'una gran finca de tarongers que s'ha menjat part de l'assegador, i poc després arriba al camí de l'Horteta.

Assegador d'Artana.

Seguim el camí de l'Horteta avall cap a la Vall, i per la dreta baixa el barranc del Xacó i, enmig, es troba l'Arquet que dona nom a eixe paratge.
De seguida trobem a l'esquerra un pontet per a passar el barrranc de l'Horteta i pugem per un estret camí entre vells horts de tarongers abandonats, i per la vora d'una granja de cavalls, arribant finalment al punt d'inici.

Pontet sobre el barranc de l'Horteta. Al fons el Castell.

Ací està el track:


I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:
la vall alpina més informació ací
la vall - anoueret - pic font de cabres
la vall - castell - pic font de cabres
fondeguilla - aigualit - penyalba - penya migdia
castell de la Vall
la vall - castel - anoueret

Més informació:

• Breu resum històric de la Vall.
• Cartoweb
• Ajuntament de la Vall d'Uixó.
• Llistat de ferrates.