dissabte, 5 de setembre de 2020

DE VALDECUENCA AL MONTE CARRASCO PER LA MUELA I EL BARRANCO MELERO

Tornem a la Sierra de Albarracín i ho fem per a pujar a un nou vèrtex, un que ens falta en la llista i que ens serveix d’excusa per a visitar una part de la serra que tenim molt poc xafada. Així que farem la pujada al Puntal de Carrasco des de Valdecuenca en un dia calorós de primers de setembre.


 A l’eixir del poble de Valdecuenca preguntem a un home que trobem i ens explica el camí per a pujar al vèrtex, hora i mitja per la pista/camino de la Muela, però nosaltres ho farem més llarg fent una volta pel poblat ibèric seguint el sender abalisat que hi duu i que ja vam xafar fa anys. Així que eixim de
Valdecuenca pel camino de Saldón per on s’ha traçat el PR-TE-5 que uneix els dos pobles però a l’arribar a l’ermita de la Purísima (anomenada popularment la Virgen) el PR se’n va a la dreta mentre que nosaltres seguim a l’esquerra per la pista principal que corre per l’antic camino de la Muela. Comencem a pujar cap a la Muela i quan ja estem a una certa altura trobem un mirador de Santa Bárbara des d’on hi ha unes bones vistes del poble i de tota la Cañada que s’estén fins a Saldón. Ací trobem un panell que explica allò més important que podem visitar-hi.

Des d’ací dalt s’hi veu l’ampla vall que li dóna part del nom al poble, pot ser perquè per ací passava el camí que anava de Teruel a Cuenca. Més enllà queda Saldón i tancant la vista tant pel nord com per llevant tots els Pinares de Rodeno.

Després de disfrutar de les vistes enfilem amunt l’última costera de pujada a la Muela arribant a la Muela Corta, i és que tota l’ampla i més o menys planera superfície que s’estén fins al cerro Carrasco pren el nom de la Muela tot i què no és una mola pròpiament dita. La Muela Corta està coberta d’un bosc mixte on les savines i els pins es barregen amb les carrasques i els roures conformant un ecosistema ben divers.

Arribats a la part plana de la Muela la pista de la Muela continua recte però nosaltres ens desviem a l’esquerra per un carril seguint les indicacions del «poblado íbero». Ací el pinar és el dominant mentre anem baixant per la solana cap al barranco de las Hoces. El carril baixa recte cap al barranc però quan arriba a la part de dalt gira a la dreta a buscar la capçalera del barranc fins que conflueix amb ell. Just en este punt hi ha la fuente de las Hoces que aboca les aigües en un seguit de gamellons de ferro. A la vora hi ha una caseta de captació d’aigua que és l’inici de la conducció que la porta al poble i eixa és la raó que a partir d’ací el barranc baixe més sec que menys.

La pista fa la volta i gira enfilant barranc avall cap al Regajo però nosaltres ens desviem seguint les indicacions de la ruta del «poblado íbero» que ens pujaran al mateix, situat dalt d’un cingle que domina la confluència del barranco de las Hoces amb el de los Charquillos. Pugem primer per una antiga pista per a continuar sense camí clar salvant un cinglet fins que ens porta a un dels extrems de la Muela. Ací dalt el pinar torna a deixar pas al savinar i travessant-lo ens acostem a l’antic poblat del què no queden més restes visibles que un llarg i alt munt de pedres que sembla ser l’antiga muralla.

El poblat íber, o celtíber segons algunes fonts, estava situat dominant la confluència dels dos barrancs i encarat al xaloc. Estava protegit per un alt cingle llevat del tros que l’unia a la Muela on es va haver de bastir l’alta muralla. No es troba cap senyal d’excavació per la qual cosa deu ser difícil de determinar l’adscripció més enllà de les troballes de ceràmica en superfície.

Inici i final de ruta a les eres de Valdecuenca.

Eixida de Valdecuenca per la Virgen.

Valdecuenca.

Saldón.

Pinares de Rodeno.

Camino de la Muela.

Savinar a la Muela Corta.

Carril entre el pinar cap al barranco de las Hoces.

El "poblado ibérico" de la Muela.

Fuente de las Hoces.

Pujant sense camí al poblat ibèric.

Restes de la Muralla del jaciment.

El barranco de las Hoces des del jaciment ibèric.

Després de visitar el jaciment i fer un mos a l’ombra d’una savina reprenem el camí que ens portarà a travessar tota la Muela de llevant a ponent. En un primer moment enfilem recte camp a través pel bosc que cobreix l’extrem més baix de la Muela travessant un bosc mixte amb pins, savines i carrasques que es van barrejant sovintejant en uns rodals més els uns que els altres. Així arribem a la pista de la Muela que seguim uns metres a la dreta per a desviar-nos per un carril que continua cap a ponent pujant a les parts més altes de la Muela. El carril ens porta en continua però constant pujada a passar pel corral de Luciano on apareixen els primers roures i pins rojos que acompanyen als pins negres que són els dominants en esta part de la serra.

Deixem enrere el corral i enfilem amunt. Quan ens acostem a la part més alta, anomenada la Muela Quemada, els pins es fan dominants i ens acompanyen fins al mateix canto on acaba la Muela i la terra baixa en forta pendent cap a la cañada que s’estén des de Valdecuenca cap a Masegoso i per on passa la carretera. Per ací mateix corre una pista que segueix el caire de la Muela i que seguim cap al sud.

Estem a la part més alta i ací corre un airet més fresc, sobretot perquè el pinar ens fa bona ombra, a més tenim bones vistes dels voltants així que en un dels puntalets que sobreïxen aprofitem per a dinar a l’ombra dels pins rojos que creixen a l’ombria. Mentre dinem podem vore davant nostre Moscardón, Terriente i, més prop, l’església del Villarejo que trau el cap entre les llometes. Als nostres peus queda la Mierla on hi ha uns antics corrals i una nova construcció que és l’edifici de la fundación Neghada.

Una vegada dinats i descansats continuem avant camí caminant per dalt les llomes que tanquen la Muela per ponent. Des d’ací anem disfrutant de l’àmplia panoràmica que se’ns obre a banda i banda, sempre que el pinar ho permet. Quan eixim del pinar cap al sud destaca la Sierra de Jabalón amb el Alto de Jabalón i el Navazo que trau el cap per darrere del puntal de Carrasco. Per arribar baixem primer a un collet on per l’esquerra arriba la pista o camino de la Muela, que baixa coll avall cap al Zarzoso i per on seguirem, però primer hem de pujar al vèrtex així que continuem per un carril que enfila amunt fins al capoll del tossal.


Travessant el bosc de la Muela camp a través.

Carril al canto de la Muela.

Mostra de la varietat botànica: pi negre, pi roig, savina i carrasca.


Corral de Luciano.

Arribant al canto de la Muela Quemada.

Sierra de Jabalón.

Fundación Neghada a la Mierla.

Moscardón.

Els puntals de la punta de la Muela.

Carrasco.

Trinxeres al puntal de Carrasco.

Vèrtex del Puntal de Carrasco.

Les vistes des del puntal de Carrasco són de 360º i se’ns obre un panorama complert de la Sierra de Albarracín i també, més lluny la Sierra Palomera, la vall del Jiloca, la Sierra de Gúdar i Javalambre. Només els vèrtex que es veuen de la Sierra d’Albarracín són quasi una vintena, és a dir, quasi tots els què n’hi ha la qual cosa dóna una idea de les vistes que s’hi tenen. El vèrtex i la muntanya no és gran cosa però només per açò ja paga la pena pujar-hi.

Els voltants del vèrtex estan cosits de trinxeres que s’escampen per tot arreu com correspon a un lloc de vigilància tan bo. A més els arbres no tapen les vistes, però això que és bo té l’inconvenient que el sol pega de ple i estem al ple del migdia així que no ens estem massa perquè la calor ens obliga a moure i seguir ruta buscant l’ombra dels pins.

Retornem al coll i enfilem avall per la pista cap al Zarzoso. El carril que seguim s’endinsa al pinar que creix a les faldes del puntal i ens acompanya fins a una ampla collada per on passa l’antic camí de Terriente a Jabaloyas on, justament, se’n separa el camino de Saldón al Toril. Una pista puja des de la carretera de Valdecuenca seguint el camino de Saldón i continua pel camino de Jabaloyas, els altres dos vells camins de ferradura estan perduts. Nosaltres seguirem avall cap al sud buscant la Hoya del Zarzoso on encara hi ha les runes del mas del Zarzoso enmig dels camps treballats que contrasten amb l’espès pinar que l’envolta. Baixem avall per la pista que ha substituït el vell camí on trobem algunes grans savines disperses al voltant dels camps treballats fins que arribem al barranco del Zarzoso. Ací trobem una nova pista que segueix el barranc. Es tracta de l’antic camí del Toril a Valdecuenca que seguirem barranc avall de retorn a Valdecuenca.

El camí voreja els bancals treballats de la hoya del Zarzoso i continua barranc avall entre la Solana de la Peña de Marco i la Umbría de los Poyales. Ací creix un espès pinar de pi roig madur en un ambient molt humit i fruit d’eixa humitat i dels animals que pasturen n’hi ha moltes mosques d’haca que venen a per nosaltres i no ens deixen en pau de manera que no disfrutem com tocaria d’un dels racons més bonics de la ruta sinó que apretem el pas per a deixar-les darrere no sense emportar-nos unes quantes picades.

Quan el pinar de pi roig deixa pas a un pinar de pi negre comencem a trobar antics camps de cultiu entre ells, un poc més avant arribem al merendero del Regajo on hi ha una captació d’aigua potable. Al merendero hi ha gent a una taula i nosaltres ens fiquem a l’altra, separats, per a descansar un poc. La font que té davant està seca i les taules que hi ha al cobert es troben totes brutes per culpa dels ocells que hi fan nit.


Camino de la Muela baixant al Zarzoso.

Camino de Terriente a Jabaloyas.

El puntal de Carrasco des del Zarzoso.

La hoya del Zarzoso.

Camino del Toril a Valdecuenca.

Pinars de pi roig.

Merendero del Regajo.

Després d’un breu descans (sempre ho semblen) continuem camí per la pista que corre sobre l’antic camino del Toril fins que arribem a una caseta de captació d’aigua amb un gamelló de ferro al davant. Ací abandonem el camí que enfila cap a Valdecuenca i continuem recte per dalt la font seguint una vella séquia que ens porta al cup del Molino, l’únic del terme de Valdecuenca, que aprofitava les aigües que baixen pel barranco del Zarzoso. La bassa i el cup encara es conserven en un estat acceptable però del casalici del molí només queden les parets.

Baixem del cup i passem per davant del molí on creixen un grapat de xops que formen un xicotet bosquet aprofitant la humitat del terreny. Seguim ara barranc avall entre bancalets que semblen d’horta, més per les reduïdes dimensions que per altra cosa fins que arribem al punt on s’engrava el barranco de las Hoces que baixa de la fuente de las Hoces, just sota el poblat ibèric. Passat el forcallet mou un antic camí per l’esquerra i pugem per ell entre el savinar que ací ha agafat el relleu al pinar i que ens acompanyarà fins a Valdecuenca. Anem trobant savines de grans dimensions acompanyades d’altres més modestes fins que eixim a la carretera de Jabaloyas. La travessem i continuem per l’altra banda buscant el camino de Jabaloyas (a Valdecuenca) per on passava abans el PR-TE-5 (que ara passa pel barranco Melero) i el seguim travessant el savinar pur que s’estén per los Centenares.

Continuem per l’antic camí deixant a ponent els camps llaurats on ja comencen a aparèixer les plantacions de carrasques truferes, el nou cultiu de moda. A la vora del camí trobem un banquet sota una savina i ens aturem a contemplar el paisatge. Entre les savines queden els rostolls on pasturen les ovelles i darrere hi ha les cases del poble, una bella estampa rural cada vegada més difícil de vore. Ens estem una estona contemplant-la però cal continuar camí i acabar la ruta així que continuem avant entrant al poble per la fuente Vieja, ara arreglada. Des d’ací unes poques passes ens separen de les eres que hi ha a l’entrada del poble des d’on hem començat a caminar tancant així el cercle d’una ruta que ens ha fet gaudir d’una part no molt coneguda de la Sierra de Albarracín.





Acequia del Molino.

El Molino.

"Aqüeducte" per a regar les hortes del Molino.

Camí de pujada a los Centenares.

Carrasques truferes a los Centenares.

Camino de Jabaloyas a Valdecuenca.

Un bon lloc per a seure ...

... i disfrutar de les vistes.

La fuente Vieja, arribant a Valdecuenca.


Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:

Valdecuenca - el Regajo - Barranco Melero

de Arroyofrío a Valdecuenca per la sierra del Jabalón i Jabaloyas

 

Més informació:

  • De Jaime Lorén, Ch. i Pérez Grijalbo, R. (2006) Guía de la naturaleza de la sierra de Albarracín Ed.PRAMES
  • VV.AA. (2003) GR 10 Sierras de Albarracín y Javalambre Ed. PRAMES
  •  VV.AA. GR 10 Sierras de Albarracín y Javalambre Ed. Prames,1996
  • Centro de Estudios de la Comunidad de Albarracín
  • Peña Monné, L. et al. Paisajes naturales de la província de Teruel Ed. Instituto de Estudios Turolenses, 2000
  • De Jaime Lorén, Ch. Paisaje protegido de los pinares del rodeno y Sierra de Albarracín Ed. Prames, 1996
  • VV.AA. Sierra de Albarracín col. "Red natural de Aragón" Ed. Prames i Gobierno de Aragón, 2007
  • Senderos de Aragón




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada