dijous, 11 de juny de 2020

VOLTA PELS MASOS DEL CASTILLO: MAS DEL POZO, LA GRANELLA, MAS DEL BARRANCO I ROQUE CHIVA


Enguany l'ajuntament del Castillo ha participat en un PAMER amb un projecte de neteja i recuperació de camins i sendes tradicionals, continuació del que ja es va estar fent l'any anterior. Així s'ha netejat el camí de Cedraman pel mas de Ramos, el del mas del Pozo, el del mas de Montolío o s'ha recuperat el del mas del Barranco que s'uneixen a la neteja que es va fer l'any passat del camí vell de Zucaina i el del molino de la Luz.
Aprofitant per tant la neteja cal anar a xafar els camins per a que no es perden, i ho fem seguint una ruta que Ramflor va fer fa poc però, com sempre, amb variacions per tal d'eliminar trams de pista i afegir més camí de ferradura.

Amb la frescor de primera hora del matí comencem a caminar des del poble pel camino del mas del Pozo que mou just per dalt del poliesportiu. Este tram de camí ja s'havia netejat l'any passat però sembla que s'ha repassat i fa goig de vore'l tan ben conservat i clar.
Deixem enrere el poble i enfilem cap a llevant pel vell camí que faldeja per dalt de la carretera. De seguida gira cap al nord i als pocs metres se'n separa per l'esquerra el camino del mas de Royo que enllaça amb la nova pista que hi va. Esta part ja es va netejar l'any passat.
Nosaltres no pugem cap al mas de Royo sinó que continuem pel camino del mas del Pozo que remunta un fondet on encara hi ha bancals treballats abans de passar un colladet i continuar penjat per dalt les vessants del barranco Rochero.
Els pins comencen a colonitzar els antics bancals i les carrasques que creixien a les vores s'estenen cap a l'interior de les terres ermes mentre el camí enfila planer cap a la capçalera del barranco del Rochero. Allí el pinar madur ha passat els seus antics límits i s'ha estès pels bancals dels voltants. Els pins blancs dominen mentre caminem pel terreny calar, però al travessar un reguer que baixa al barranc els gresos grocs substitueixen a les margues i calcàries i els pins de rodeno substitueixen als pins blancs. Entrem ara al pinar del mas del Pozo.
Després d'una curta pujada pel pinar trobem una bifurcació de camins. El més important continua recte i en els mapes antics ve retolat com el "camino de Ribesalbes" i segurament era el més recte per a baixar a la Plana. Nosaltres però seguirem per la dreta un camí menys evident què és el que entra al mas del Pozo.
El camí es troba enfitat i net i això el fa prou fàcil de seguir. Travessa un llosar on no creixen arbres i passa per la vora d'un bancal abans d'arribar al mas del Pozo per la pista que s'ha traçat per accedir en cotxe.
El mas del Pozo és una de tantes grans masades que hi ha a la part més alta del terme del Castillo. La majoria d'elles estan abandonades i amb les cases assolades o perdudes. Ací però la major part de les cases estan arreglades i en ús, encara que siga de cap de setmana o d'estiu.
Travessem el mas i continuem per la vora d'un bancal cap al Pozo que li dóna nom al mas. A la punta del bancal hi ha no un sinó dos pous d'on encara es trau l'aigua per a l'ús dels masovers. Per dalt del pou continua la senda que va a la Cruceta i que també s'ha netejat. El camí gira a l'esquerra i deixa enrere els bancals treballats passant entre bancals ermats i després per monte deixant a la dreta el Tormazal i resseguint un tossalet que ens portarà al collet de la Cruceta on hi ha un encreuament de camins; per l'esquerra pel nord ve el camí de Sant Joan a Ludiente mentre que cap al sud per l'esquerra baixa la pista al mas del Barranco mentre que nosaltres seguim a la dreta per la vora d'un bancal d'oliveres camí de la Granella.
El camí de la Granella o de Ludiente a Sant Joan era per on anaven els veïns de Ludiente a Sant Joan de Penyagolosa en la seua romeria anual, que va deixar de fer-se fa un centenar d'anys.
El camí que també és assegador, discorre entre parets de pedra que el separen dels antics bancals colonitzats pel pinar i puja cap a un llomet que traspon baixant cap a la Granella que es troba en les llomes que envolten la capçalera del barranco de los Árboles. El Cabezo Royo tanca la clotada per l'altra banda. Antigament la major part de les vessants estaven abancalades però ara el pinar s'estén com una taca d'oli ocupant els antics bancals. Només alguns bancals dispersos encara es llauren, sovint per a sembrar blat per a les perdius.
Enfilem camí avall i arribem a la Granella per la bassa que recull l'aigua on llavaven i bevien els animals. Després d'esta primavera tant plujosa la trobem plena i els voltants ben verds.

La Granella és la més gran de les masades del Castillo tot i què es troba a la ratlla de Ludiente. Fins a una cinquantena de persones va arribar a tindre, tantes com hi ha ara a tot el terme vivint tot l'any. Ací hi havia forn, trull, taverna, ... només li faltava l'església per a ser poble. Ara no queda cap casa en condicions de viure-hi tot i que no totes estan a terra. Ací també no veiem cap font prop i quan s'acabara l'aigua de la bassa s'hauria d'anar a buscar prou lluny.
Les cases del Castillo als peus del derruït castell.

Inici del camino del mas del Pozo.

Talús de pedra seca per on passa el camí.

Vorejant el barranco del Rochero.

Pinar del mas del Pozo.

Llosar de gresos groguencs.

El mas del Pozo.

Camí del Pozo del mas del Pozo.

El Pozo que dóna nom al mas.

Senda de la Cruceta entre antics bancals erms.


Senda netejada i recuperada.

La Cruceta.

Camí de la Granella o de Ludiente a Penyagolosa.

El Cabezo Royo que domina tots els voltants.

Arribant a la Granella.

Cases menjades per la vegetació a la Granella.


Entre les primeres cases de la Granella girem a l'esquerra per un ample caminal de terra que baixa cap als bancals en part treballats de la part baixa de la masada.
La pista baixa per la vora dels bancals per on anava antigament el camí d'accés fins que en un moment donat fa una gran volta cap a la dreta per tornar a l'esquerra passant per sota d'uns bancals encara treballats. Passats estos trobem un enforcall de pistes i continuem per la dreta (l'esquerra torna a la Cruceta). Esta pista ens porta fent voltes per antics bancals on encara hi ha algun bancal llaurat i baixa per la capçalera del barranco de los Árboles on no abunden precisament estos, tan sols algunes carrasques que creixen per les vores dels antics bancals i els pins que els colonitzen formen un incipient bosc al qual li queden molts anys per a ser un autèntic bosc.
La pista puja per l'altra vessant enllaçant amb un assagador que puja cap al Cabezo Royo. Travessem l'assagador i continuem amunt per una vessant escassa d'arbres que ens porta als peus del Cabezo Royo. Ací arriba per l'esquerra el Paso del Cabezo Royo que ve del camí de la Granella i continua fent la volta al Cabezo cap al terme de Ludiente. Nosaltres no el seguim sinó que trasponem la Sierra del Cabezo i busquem per l'altra banda l'antic camí de ferradura que baixa al mas del Barranco, recentment recuperat.
Només guaitem veiem ja el mas del Barranco, o millor dit els masos perquè hi ha tres grups de masos dins la mateixa partida. La partida fa honor al nom doncs es troba enclotada dins del barranc, malgrat que les terres de cultiu estan en un replanell a la vessant sud mentre que el barranc passa més fondo.
Baixem fent una llarga diagonal per la falda de la Sierra del Cabezo cap al mas de més amunter del conjunt de masos del Barranco. Este camí estava totalment perdut i s'ha fet una gran faena de recuperació i restauració doncs no només s'ha netejat la malea que el tapava sinó que també s'ha refet part del camí en els llocs on la plataforma del mateix havia desparegut per les solsides. Una faena impressionant i que la millor manera d'agrair és xafant el camí per a que no es torne a perdre.
El camí baixa fent una llarga diagonal passant per dalt dels masos del barranc, del més avaller al més amunter fins que ix a la pista que hi entra, pista que baixa des de la Cruceta per on havíem passat abans. Ací hem de seguir la pista uns metres a la dreta cap a les restes d'un del grup de cases que conformaven el mas del Barranco i just a la vora trobarem un camí que baixa cap al Barranco què és el que hem de seguir.
Esta senda s'ha netejat també i baixa a buscar el barranco Hondo per a pujar per l'altra banda i coincideix amb l'assagador del Barranco. Baixem per ella a buscar el barranco de la Peña del Mojón i el travessem continuant per l'altra banda un tros fins que arribem al barranco Hondo.
Travessem el barranco Hondo que ací fa honor al seu nom doncs corre fent un tall fondo als peus del Morroncillo i enfilem amunt cap al Morroncillo en una dura costera que el camí salva fent voltes i més voltes.
Des de dalt del Morroncillo veiem el barranco Hondo cap al sud, obrint-se pas entre el Cabezo Royo i el Morrón Royo i també la part alta del barranc, coberta quasi totalment de pinar, que baixa des del port del Remolcador.
Continuant camí amunt arribem a una pista on hem de girar a l'esquerra. Esta pista està traçada en part damunt l'antic camí del Castillo a Ribesalbes que hem seguit a l'inici de la ruta. Seguint-la a la dreta arriba (fent molta volta per a passar per la Hoya Nao) a la Foia de la Nou de Llucena on enllaça amb el Pas Real d'Aragó que puja de Ribesalbes a Penyagolosa. El camí antic era més dreturer passant pel mas de Ginés però en estos moments està molt tapat.
Seguim la pista cap a l'esquerra i un centenar de metres més avant trobem a la dreta del camí la Cueva Voltà que dóna nom a tota la partida.
Es tracta d'una balma gran més que una cova, oberta en un anticlinal on a l'haver-se buidat els estrats centrals han format la cova. Els estrats superiors li fan de volta d'ací el nom.
Sent de fàcil accés i situada a la vora d'un camí important ha esdevingut una fita reconeguda dins del paisatge d'esta part del terme.


Pista per a accedir als bancals.

Baixant al barranco de los Árboles.

El Cabezo Royo.

Paso del Cabezo Royo.

Camino del Morrón Royo.

El vell camí cap al mas del Barranco. Al fons Penyagolosa.

Masos del Barranco.

Treballs de recuperació de la plataforma del camí.

Bancals treballats al mas del Barranco.

Baixant al barranco de la Peña del Mojón.

Barranco de la Peña del Mojón. Al fons el Morroncillo.

Voltes del camí per a pujar pel Morroncillo.

El barranco Hondo cap al sud.

El barranco Hondo cap al nord

La Cueva Voltà.

Deixant enrere la Cueva Voltà continuem camí avant per la pista que se'n separa del vell camí que travessa el barranco Hondo per a pujar pel Masico de Chiva cap a la Loma del mas de la Loma (davant del mas del Pozo). La pista també puja però fent molta més volta i passant pel mas de Peris.
Ací trobem un bosc molt interessant on el pinar s'alterna amb carrasques a les parts més seques i roures a les zones més fresques, sobretot on la pedra calar deixa pas als gresos que afloren d'ací i d'allà. Conforme remuntem el barranc a més el bosc es fa més espès i en la seua capçalera ho domina pràcticament tot llevat dels voltants del mas de Peris on els bancals treballats destaquen entre la verdor del bosc formant un veritable tallafocs que impedeix el pas del foc.
Pujant per la pista deixem a la dreta una altra pista tallada per una cadena que puja cap al mas de Montoliu. Uns dos-cents metres més avant hi ha un enforcall de barrancs, del nord ve el barranco Hondo mentre que de ponent en baixa un altre entre el pinar de Roque Chiva i el del mas de Peris. La pista travessa els barrancs i puja cap al mas de Peris però nosaltres no la seguirem. Entre els dos barrancs puja el Paso del Pinar de Roque Chiva i també un antic camí que va al mas.
Pugem pel Paso del Pinar de Roque Chiva, en un primer moment sense camí clar fins que trobem un parell de grans fites que marquen el centre del pas ramader. A partir d'ací la traça del camí i el pas està més clara, delimitada per parets que corren cap a ponent sota el pinar.
El pinar de Roque Chiva s'estén per la vessant est i sud d'un tossalet a la vora del mas del mateix nom i es tracta d'un pinar madur de pi rodeno amb molt poc sotabosc que creix sobre gresos grisos. El pas ramader que seguim el travessa d'est a oest i enllaça amb un altre pas ramader més important, el que des de la Granella enllaça amb el Pas Real d'Aragó que puja cap a Penyagolosa.
Seguim el pas i deixem a la dreta el camí de ferradura que puja entre el pinar cap al mas. Quan arribem al Paso de la Granella girem a la dreta i pugem en diagonal cap a llevant fins que arribem a un punt on retrobem el camí de ferradura que hem deixat abans. Ací decidim continuar per ell cap al mas de Roque Chiva doncs és el camí més curt.
El camí de ferradura puja també sota el pinar amb algun tram més emboscat fins que n'ix. A l'abandonar el pinar la malea s'escampa per les vores del camí sense impedir, però, el pas i seguint-lo arribem a una pista que seguim cent metres a la dreta per arribar a les primeres cases del mas de Roque Chiva.
El mas de Roque Chiva és una de les grans masades del Castillo. En este cas no forma carrers sinó que les cases s'allarguen per la solana d'una serreta formant un únic pany de quasi dos-cents metres de llarg. Ací trobem algunes cases abandonades però en bon estat que s'alternen amb d'altres restaurades on puja gent en cap de setmana i vacances. Entre elles busquem el vell camí que des del mas de Montoliu i passant per Roque Chiva portava al Castillo.
Baixem entre dos cases i continuem per davant d'unes altres tantes abans de deixar enrere el mas. Ací el camí passa entre bancals però les carrasques de les vores han crescut i en alguns punts impedeixen el pas de manera que ens toca caminar per la vora del bancal de dalt o del de baix. Per sort no presenta més problema i és un tram curt que ens portarà a la fuente de la Tejería, situada al punt on el camino de Roque Chiva s'encreua amb el camí vell de Ludiente a Penyagolosa (que ja hem seguit de la Cruceta a la Granella).
Per dalt de la font continua el camí vell que ja coneixem d'altres vegades i que, amb una grata sorpresa, veiem que s'ha netejat també. El camí discorre per l'ombria del mas Royo, entre antics bancals ara colonitzats per les carrasques. Per la dreta queda un ample fondal on els grans bancals de Roque Chiva deixen pas als del mas del Prado cap a on continua un braç del camí molt tapat. Continuem avant per esta zona on l'herba creix verda i alta i passem entre parets de bancals encara cuidats deixant a la vora del camí una fonteta encastada a la paret d'un bancal i un poc més avant arribem a un entrador que baixa fins als bancals des del mas Royo. Fins ara sempre que havíem seguit este camí havíem continuat cap al Castillo pel mas Royo i eixa era la nostra intenció hui però veiem que han netejat i recuperat també el vell camí que continuava recte baixant a buscar directament el Castillo així que no ens ho pensem gens i continuem avant xafant un camí que desconeixíem.
Continuem cent metres pel vell camí de ferradura que planeja fins que trobem un encreuament amb un assagador. Per l'esquerra puja al mas Royo mentre que per la dreta, i també net, baixa cap al Colladico. Nosaltres ací seguim recte per un camí que comença a baixar cap a la carretera de Llucena, molt avall sota nostre, i on de seguida veiem al davant les cases del Castillo.
El camí baixa directament cap al mas de las Picas, vora la carretera, fent voltes i més voltes per a salvar un desnivell de prop de 70 metres en uns altres tants en poc més de cent en línia recta. Ací el camí vell s'havia perdut totalment sota un argilagar que tot ho tapava i ha calgut un gran esforç per a recuperar-ne el vell caixer tan ben traçat.
Arribem al mas de las Picas i ací enllacem amb el camino de Lucena que passa quasi paral·lel a la carretera i per ell baixem cap al Castillo. Es tracta d'un camí ample i planer que travessa un bonic bosquet de roures i orons que creix a l'ombria i que ens porta a la part del darrere de l'església entrant finalment al poble per un arc sota les cases.
Només ens queda travessar el poble fins a l'altre extrem on hem aparcat i des d'on hem començat a caminar per completar una més que interessant volta pels camins recuperats del Castillo.

El mas de Peris.

Pista del mas de Peris.

Entrant al pinar de Roque Chiva.

Paso del Pinar de Roque Chiva.

Paso de la Granella.

Camino de Roque Chiva.



Mas de Roque Chiva.

Camino de Roque Chiva.

Fuente de la Tejería.

El mas del Prado.

Camí recentment netejat de Roque Chiva al poble.

El camí vorejat de carrasques.

El Tis des del camino de Roque Chiva.

Fonteta integrada al bancal.

El Colladico i Penyagolosa.

Continuació del camí cap al Castillo.

El Castillo.

Baixada al mas de las Picas.

Mas i fuente de las Picas.

El Castillo des del camino de Lucena.

Camí de Llucena entre orons i roures.



Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:

Del Castillo a Ludiente per camins oblidats i masos assolats
Circular al Castillo passant pel Remolcaor, el Mas Quemao, Cedraman i el Chorrador
Circular al Castillo pel Mas Quemao la Granella i el molino Bajo
Del Castillo a Zucaina pel mas d'Aguilar tornant per Cedraman
De Llucena a Ludiente pel camí vell i tornant per la Granella i el camí de Foios
el Remolcaor - el Castillo - la Giraba - la Granella
el Castillo - la Granella - mas de Peris


Més informació:
  • Sancho Comins, José (1990)  Itinerarios por el Valle del Mijares. Ed. Universidad Alcalá de Henares i Caja Rural San José Almazora.
  •  Blanco Fernández de Caleya, Enrique (1989) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Castillo de Villamalefa  Generalitat Valenciana
  • (1909) Minuta del término municipal de Castillo de Villamalefa Ed. IGN

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada