dissabte, 27 de juny de 2020

DE LA POZA DE LA UMBRÍA AL CORRAL DE LOS MUERTOS

Ja estem al juny i encara no havíem fet cap ruta amb aigua així que ja tocava. En esta ocasió l'aigua estava al final, a la Poza de la Umbría des d'on comencem (i acabem) la ruta per tal de refrescar-nos a les aigües del Millars. No és la primera ni serà l'última ruta que comencem ací doncs és un lloc ideal per a acabar una ruta a l'estiu encara que el camí d'accés no sempre és fàcil. Enguany està més bé però en cas que estiga malament per entrar amb cotxe sempre es pot deixar al Molino on acaba el formigó i fer els darrers cent metres a peu.



Nosaltres comencem a caminar des de la mateixa poza pel mateix camí que hem entrat per a buscar la senda de la Umbría que travessa el riu i puja per tota la Umbría fins al corral de la Umbría. Caminem doncs a l'ombra.
La senda es va netejar i marcar fa un temps però ara torna a estar un poc tapada, sobretot la part del riu on la vegetació creix i ho tapa tot d'un any a l'altre.
El primer que hem de fer és travessar el riu i toca fer-ho a gual, descalçant-nos i passant amb cura entre les pedres al mateix lloc on hi ha les restes d'un antic pont per a passar de l'altra banda. Travessem el riu i continuem per la senda de la Umbría, molt tapada pels marfulls que creixen espessos formant un marfullar que entapissa el sotabosc sota els xops de vora riu i que s'estén al pinar que comença on acaba el llit del riu i s'estén vessant amunt.
Al deixar enrere el llit del riu ens trobem amb restes de construccions. La senda ens porta entre elles, poc clara però amb algunes fites (i el track) l'anem seguint. Arribem a un barranquet d'on ix un xorro d'aigua. Es tracta d'una fuita del tunel que porta l'aigua des de la presa de Cirat a la central elèctrica de Vallat. Les restes de construccions que hem trobat són de l'època de la seua construcció, als anys 60 del segle XX que va donar faena a molts veïns dels pobles dels voltants i fins i tot a alguns centenars vinguts de fora.
Travessem un barrancusset i pugem amunt trobant a l'esquerra un refugi de volta amb una bassa al davant, tots dos relacionats amb la construcció del tunel. A partir d'ací continuem pujant abandonant la vora del riu per un ample caminal que puja sota el pinar. Conforme prenem altura de l'altra banda es veuen ja les cases del Tormo per darrer del mirador del Hociño.
Continuem pel pinar fins que el camí baixa per a travessar el barranco de la Umbría que aboca les aigües al riu de Millars just a la Poza de la Umbría. Cal ací travessar el barranc i continuar per l'altra banda encara que l'ample caminal que seguíem ací desapareix i hem d'anar pujant entre antics bancals mirant de no perdre el track i les fites que, de tant en tant, anem trobant.
Salvant bancals arribem al mas i corral de la Umbría, del que no queden més que les parets. Ací enllacem amb el camino de la Umbría que es va recuperar i netejar fa uns anys i que des del barranco de la Covonda porta fins a la fuente de la Umbría on enllaça amb la pista de la Umbría que no segueix exàctament el traçat del vell camí. Cal seguir el camí cap a Cirat que ja veiem al fons.
El camí a partir d'ací planeja per dalt del riu de Millars que queda als nostres peus. A sota podem distingir la presa de Vallat o de Cirat, de Vallat per ser el punt on pren l'aigua el túnel de 4 km que porta l'aigua a la central de Vallat i de Cirat ... per estar en Cirat. A la part de dalt de la presa hi ha la central de Cirat que juntament amb la de Vallat són les més potents i modernes de tot el riu de Millars.
El camí ens porta al corral del Sabinar, situat dalt la Piedra del Sabinar què és un magnífic mirador sobre el riu si hom no té vertígen. Després d'admirar les vistes continuem avant travessant el barranco del Sabinar i baixant  cap al barranco de la Viñavieja o del Crespo, de la Viñavieja per la partida que queda aigües avall i del Crespo per la font que hi ha aigües amunt.
Travessat el barranc cal pujar un poc a un colladet on se'n separa a l'esquerra l'antic camí de Cirat a Onda, camí que també seguien els arriers que baixaven per la vall del Millars per anar a la Plana estalviant-se així les voltes del riu. Ara este camí està perdut però el xicotet tram de baixada fins a la pista de la Covonda ens mostra en la seua factura que fou un camí important, ben cuidat i amb molt de treball fet.
Arribem així a la pista de la Covonda que des de Cirat puja cap a Macasta per la Covonda. La pista mou de Cirat, travessa el barranco de las Salinas i pel Pilón de Royas arriba al barranco de la Covonda per on continua amunt. Fins ací el traçat és quasi el mateix que l'antic camí d'Onda. Nosaltres ara seguirem la pista barranc amunt.
El barranc de la Covonda pren el nom de la Covonda o Cogonda, contracció de cueva honda, cova que trobem al començar a remuntar el barranc. Es tracta d'una profunda cova aprofitada per guardar ovelles, per tal que no es perderen cova endins una paret de pedra en delimita la sala d'entrada impedint el pas dels animals.


La Poza de la Umbría.

Antic pont sobre el riu de Millars.

Ara toca travessar el riu a gual. Per sort l'aigua no arriba ni a mitja canella.

El marfull tapa quasi completament la senda.

Fuita d'aigua del tunel de la central de Vallat.

Antic refugi de l'època de la construcció del tunel.

El Tormo des de la Umbría.

El camí sota el pinar de la Umbría.

Mas de la Umbría.

Camino de la Umbría.

Cirat i el Campero.


Presa de Vallat (o de Cirat) amb Cirat i el Campero al fons.


La presa des de la Piedra del Sabinar.


Pista de la Covonda.


La Covonda que és més fonda que no sembla a la foto.


No entrem a la cova i continuem amunt remuntant per la pista. La pista es podria fer llarga i pesada però el paisatge vegetal i mineral dels voltants del barranc fa que no siga gens avorrida. Encara que el pinar de pi blanc és el rei i senyor del paisatge en les ombries creixen carrasques ja fadrines que en algunes raconades ja són quasi tantes com pins. Per la banda de llevant un allargat cingle calcari tanca el barranc mentre que al seu fons es distingeix el rodeno. De l'altra banda s'alça la Muela de la Noguerica tancada per un cingle calcari.
La pista que xafem és ampla i presenta trams formigonats per evitar l'erosió. Puja sense grans desnivells però de manera continua fins que arribem prop de la fuente de los Guerreros on hi ha un tram ben pla que pren el nom de Planes.
Arribem a la font on hi ha una bassa d'incendis que en recull l'aigua i un abeurador per als animals. Per dalt de la font mou la pista de la Umbría que recorre tota la Umbría de Peñalba i Peña Blanca fins que baixa al riu per davant del Tormo. Esta és una bona opció de retallar la ruta però hui no toca xafar tanta pista i, a més, ens espera un bonic tram pel pinar de Jaramacil fins al corral de los Muertos.
Deixant enrere el pla la pista comença a pujar fent grans voltes entre el pinar de Jaramacil. Es tracta d'un monte comunal on s'ha conservat un pinar madur de pi rodeno amb algunes sureres que ens recorden que estem a la vora de la serra d'Espadà. Anem pujant fent revoltes però atents a buscar el punt on se'n desviava l'antic camí al corral de los Muertos, ara simplement un senderol poc visible, amb l'única referència del mapa d'El tossal cartografies i un track antic de Jose Tomàs busquem el punt on enllaçar amb l'antic camí que ens portarà al corral travessant el pinar.
Després d'un parell de proves trobem el corriol, marcat amb fites, que ens porta camp a través sota el pinar de rodeno seguint més o menys l'antic camí.
El pinar de Jara Macil presenta alguns exemplars notables, sobretot en la part més baixa que va escapar al gran incendi del 1994 que va cremar bona part de la serra d'Espadà. La part alta va estar afectada pel foc i ací els pins més joves pugnen per créixer amb les carrasques i algun roure.
Travessem el pinar buscant el vell camí i finalment en trobem les restes, aprofitades per a traure pins després de l'incendi i pel carril traçat arribem al collado on s'alça el corral de los Muertos.
El corral de los Muertos era un dels llocs que estava a la llista de pendents. En principi per la història què hi ha darrere del topònim i que recull Ángel Sorlí:

"según cuentan las crónicas, cincuenta nacionales de Cirat se emboscaron en el Corral y sorprendieron a uno de esos grupos, causándoles cuatro muertos y un herido al que cogieron prisionero. La noticia del enfrentamiento corrió como la pólvora entre las fi las carlistas y de ahí surgió el nombre actual del corral de los Muertos." (Sorlí, 2011)
El lloc triat no és casual, el corral s'hi troba a un ample collado que domina els voltants. Només el Morrón de Peñalba es troba per dalt però massa lluny per a les armes de foc de l'època. A més és un punt de pas estratègic doncs ací es creuen el camí d'Aragón a Onda per Cirat i el de Ludiente (i el ducat de Villahermosa) a Segorbe.
Cal recordar que els ducs de Villahermosa eren també ducs de Segorbe i que allí estaven els administradors principals del duc. També Segorbe era la capital eclesiàstica de la vall del Millars i on cali anar a aclarir temes judicials i administratius.
De l'altra banda el camí que des de la part alta de la vall del Millars i del Villahermosa i del sud d'Aragó baixava cap a la Plana no seguia el riu sinó que se'n desviava a partir de Cirat per a arribar a Onda per Fuentes i Ayódar. Una alternativa pot ser més fàcil i segur més curta que baixar pel riu de Millars.
Del corral de los Muertos només se'n conserven tres de les quatre parets en un estat acceptable. La resta, sostre, murs interiors i demés, es troba totalment assolat. De tota manera sorprèn trobar espitlleres als murs del corral que mostren que va ser usat com a fortificació per a defensar el pas.

Pista de la Covonda.

El barranco de la Covonda.

La Muela de la Noguerica.

Bosc de pi blanc entreverat de carrasques als peus del cingle de los corrales de la Pieza.

Arribant a Planes.

Camino del corral de los Muertos.

Peñalba.

Arribant al corral de los Muertos. Al fons la Noguerica i el Campero.

Vista des del corral de los Muertos cap a Macasta i el cor de la Serra d'Espadà.

El corral de los Muertos.

Després del breu descans al corral toca continuar camí abans que el sol, que ja crema, aprete massa.
Des del corral de los Muertos es pot continuar cap al sud pel Pas real d'Aragó a Onda (pas ramader de primer ordre) per on ara passa una pista cap a Macasta i també cap a llevant seguint el camino de Cirat a Onda que ara és una pista que serà el que seguirem. Cap al nord movien dos camins més: la continuació del Pas real d'Aragó a Onda que baixava a Cirat, i el de Ludiente a Segorbe que baixava al Tormo. Estos dos darrers estan actualment tapats de malea i és llàstima perquè la seua recuperació obriria la porta a una gran varietat de rutes tant des de Cirat o el Tormo com des de Fuentes o Torrechiva.
Baixem per la pista que mou cap a llevant, continuació del camí que portàvem travessant el Jara Macil. Entre matollar i pinar jove baixem al Llano de Zailes. Es tracta d'una antiga vall que continuava cap al riu de Millars pel barranco de la Higuera però que la erosió remuntant del río Chico ha capturat quedant separat de l'anterior pel collado del Mojonet (Sancho, 1989).
Al Llano deixem a la dreta la pista que segueix la direcció del camino de Onda, que busca el corral de Zailes per on traspon cap a la Masada el vell camí. Nosaltres seguirem per una pista a l'esquerra que segueix el barranco de Macasta de prop però no per la mateixa vora. De l'altra banda ens queda el Alto de Zailes per on també passa una senda recuperada per l'ajuntament de Fuentes. De la nostra esquerra queda Peñalba que destaca pel seu ressalt calcari al cim que li dóna nom i més endavant la Loma de Molletes.
Quan acaba la pista continua una senda netejada de l'any passat que se'n separa del barranco de Macasta que s'engorja a buscar las Clochas en una sèrie de meandres encaixats. Eixa seria una bona opció per baixar, més aventurera que la que seguirem, pujant per la senda a prendre altura sota la Loma de Molletes abans de fer una vertiginosa baixada al recte a buscar el barranco de las Clochas.
El sol ja pica i en tot este tram els arbres són entre escassos i inexistents. Un coscollar espès ens envolta i ens fa desistir de fer una drecera camp a través a buscar la Peña Blanca (a l'hivern amb temps i pantaló llarg ho haguerem intentat). Així que ens toca baixar al barranco de las Clochas on entra una pista a uns bancals d'ametlers i oliveres treballats. Des d'ací enllacem amb una altra pista que coincideix ací amb un altre camí antic: el de Fuentes al Tormo, i que seguirem pujant al collado del Mojonet.
Travessant un pinar jove que creix massa espès després de l'incendi del 94 arribem al collado del Mojonet on ens sorprèn trobar una parella que baixen corrents de Peña Blanca. No sol passar molta gent per ací i és reconfortant vore que no som els únics bojos que ens estem torrant al sol del migdia enmig de les muntanyes.

Peñalba des del Llano de Zailes.

Senda pujant a la Loma de Molletes.

La Loma de Molletes.

Torrechiva des de la Loma de Molletes.

Baixant a las Clochas.


Barranco de las Clochas.

Pista al Mojonet.

Collado del Mojonet.
Des del collado del Mojonet baixa un camí pel barranco del Higueral a Torrechiva que forma part de les rutes proposades per l'ajuntament de Torrechiva. Nosaltres però no el seguirem sinó que continuarem pel vell camí de Fuentes al Tormo que mou amunt per l'esquerra del coll.
El camí està un poc tapat pel poc ús però és fàcil de seguir i no presenta cap complicació. Puja per la partida del Mojonet cap a la Peña Blanca travessant unes vessants cobertes de coscoll fruit de la deforestació i els incendis que han acabat amb el pinar que hi havia dècades enrere. Només en alguns rodals els pins tornen a créixer però sense formar un bosc pròpiament dit. Mirant la part positiva la falta d'arbres ens permet disfrutar sense problemes d'unes vistes magnífiques sobre el riu de Millars amb Torrechiva a la seua vora i el Cañon del Azud aigües avall.
Pugem cap a la Peña Blanca i quan ja quasi estem a dalt ens toca aturar-nos a l'ombra d'uns pinets. La pujada al sol en les hores de més calor fa que esta siga la part més dura de la ruta.
Després del breu descans continuem ja per la part més alta fins que la senda aboca a una pista forestal poc transitada.  Seguim ara la pista per la dreta passant per sota de la Peña Blanca. El vell camí del Tormo seguia per l'esquerra per on continua la pista però com no sabem si encara es pot passar preferim assegurar i baixar per un lloc per on ja vam passar fa uns anys per a pujar a la Peña Blanca. Ara ens toca fer una llarga tirada de pista però per sort és tot avall i conforme baixem els pins es fan més alts i espessos i ens donen un poc d'ombra que ja s'agraeix.
La pista fa la volta per l'est a la Peña Blanca per a girar i baixar per la banda nord cap al riu. Arribem a un encreuament on per l'esquerra ve el ramal de pista que hem deixat abans i que es veu molt perdut, almenys per a passar cotxes encara que és possible que es puga passar a peu. Per ell es passa per la fuente del Costur.
Just en l'encreuament hi ha la fuente Nueva, d'on cau un rajolí d'aigua que filtra entre la terra.
A partir d'ací la pista baixa amb forta pendent cap al nord fins que enllaça amb una altra pista que planeja. Cal seguir-la a l'esquerra uns metres fins que enllaça amb la pista de la Umbría que comença a Planes. Ara la seguirem per la dreta de baixada al riu.
La pista baixa entre el pinar madur que es va escapar del foc que ha visitat estes partides més d'una vegada en les darreres dècades. Baixem fent voltes i revoltes i se'ns fa llarg el tros que hi ha fins que arribem al riu.
Finalment arribem al riu de Millars i l'hem de travessar a gual o per una passera improvisada amb pedres i quasi tots triem passar a gual per tal de refrescar-nos els peus en l'aigua fresca del riu que falta ens fa.
Ja estem prop del final i només hem de seguir per la vora del riu amunt, passant per davant de la Huerta del Molino del Tormo abans de desviar-nos per a entrar a la Poza de la Umbría on estem ja desitjant arribar per entrar a l'aigua. I és entrar a l'aigua fresca de la Poza i anar-se'n tota la calor del camí i part del cansament.


El camino de Fuentes al Tormo.

La Peña Blanca amb Penyagolosa al fons.

Torrechiva i Toga des de la Peña Blanca.

Pista de la Peña Blanca.


Baixant cap al riu de Millars amb el Tormo al davant.

Fuente Nueva.

Pista de la Umbría.

Refrescant-nos els peus al passar a gual el Millars.

Camí per vora riu.




Ací està el track:


Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:

Vuelta a la Umbría i barranco de las Salinas
Entre Fuentes i Torrechiva: pel collado del Olmo, el Mojonet i Zailes
De Torrechiva a Peña Blanca i tornada pel barranco de la Higuera
del Tormo al Collado Blanco
Cirat - macasta - cirat


Més informació:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada