diumenge, 28 de juny de 2020

XODOS: MARINET I LA SOLANA

Pugem a Xodos per a fer una ruta per damunt dels mil metres per tal de fugir de la calor que ja comença a apretar de valent. Així que a les set del matí ens posem a caminar per a pujar al Marinet per la senda que munta per la banda de la mar de la qual hem sentit a parlar però no havíem xafat mai.



Però com sovint passa per a pujar primer s'ha de baixar i en este cas cal baixar des del poble a buscar el barranc del Molí i ho fem passant per les pallisses i corrals que queden baix del poble. A meitat baixada ens trobem l'encreuament amb el GR-33 que puja des de Castelló a Sant Joan de Penyagolosa i ací segueix el camí dels Pelegrins de les Useres de pujada, camí que defuig el poble passant per baix (al poble de Xodos entren a la baixada). Nosaltres el creuarem recte seguint l'antic camí de Villahermosa, o un d'ells, doncs des de Xodos per anar a Villahermosa tant s'hi podia anar pel Marinet i la cara nord de Penyagolosa com per Gargant i la cara sud, sent este el camí més fàcil i millor, sobretot a l'hivern.

Seguint el camí de Villahermosa (i també del Castillo) travessem el barranc del Molí i pugem per l'altra banda seguint les antigues voltes del camí per a suavitzar el desnivell. Com correspon a un camí important el trobem ben empedrat i delimitat per parets de pedra que separen el lloc per on han de passar persones i animals dels bancals treballats i tancats de pastura. Ara tant els uns com els altres els trobem ocupats pel bosc que creix arreu però no igual; als antics bancals trobem més pins mentre que a les zones no artigades encara dominen carrasques i roures. Però en fi, d'una manera o altra el bosc ens acompanya mentre pugem per la partida de les Foietes cap al mas de Llorenç. Només prop del mas de Llorenç trobem alguns bancals emboscats on encara pasturen alguns cavalls que, hui no trobem.

Després d'una primavera tant plujosa és un goig vore els bancals coberts d'herba verda i alta, tant que fins i tot quasi tapa algunes parts del camí encara que sempre és més agradable notar la carícia de les herbes que la de les argelagues a que tant acostumats estem en les terres baixes.

Arribem finalment a un punt on el camí aboca a una pista formigonada que cal seguir uns pocs metres fins que arribem a un forcall de camins. Ací puja una pista des de la Vega al mas de Llorenç que queda un centenar de metres més avall. La pista es troba formigonada perquè just a l'encreuament hi ha el dipòsit d'aigua potable de Xodos. A partir d'ací continua però ja de terra entrant al mas de Barranc. Nosaltres la seguim caminant entre les parets que delimiten la pista traçada ací sobre l'antic camí de Villahermosa dels bancals treballats.

Des d'ací mou la senda que puja al Marinet per la solana però com no tenim clar on anem amb un ull posat al mapa i l'altre al terreny per a no passar-nos-la i de fet està difícil de trobar. A l'entrador d'un bancal a la dreta ens desviem de la pista i comencem a buscar l'inici de la senda. Just en este moment arriba un company senderista que també busca la mateixa senda per a pujar al cim de manera que unim forces i finalment i no sense unes quantes errades acabem trobant la senda que mou just per la vora del bancal on hi ha una portera que hem d'obrir per a passar de l'altra banda.


Plaça de la font de Xodos.


Encreuament amb el GR-33.

Camí de Villahermosa.

Tram empedrat per dins del bosc.

Prats al mas de Llorenç.

El camí queda sota l'herba verda.

Xodos des del mas de Llorenç.


El Marinet des del mas de Llorenç.



Quan per fi trobem la senda bona només cal seguir-la per la vora del fil del pastor elèctric fins que es fa més evident però no més neta. Comencem a pujar per un pinar de rodeno que creix aprofitant els gresos grocs i grisos que afloren a les faldes del tossal de Marinet. Este canvi litològic dóna lloc a un canvi de vegetació i ajuda a què tot estiga més verd del que estem acostumats i també explica el dipòsit de l'aigua per bé que facilita les surgències.

El camí travessa el pinar encara que els pins caiguts amb les nevades i el sotabosc de brugueres fan que no sempre siga fàcil seguir-ne la traça correcta. De fet arribats a un punt abandonem la traça del camí que continua a l'esquerra i pugem recte seguint unes fites menudes que ens porten a salvar un cinglet abans d'arribar a les Coronetes. Ací els gresos deixen pas a la roca calar que ja ens acompanyarà fins al cim. Com és d'esperar la vegetació també canvia i amb l'aflorament rocallós el bosc deixa pas a un paisatge més obert on creixen les savines, especialistes en la roca. Només als plecs dels cingles trobem algunes carrasques que tot i l'altura aprofiten el cara-sol per a no gelar-se.

Continuem sense senda clara fins que trobem el bassot de Ximo amb un pouet esfondrat però ple d'aigua a la vora. Ací retrobem la traça de la senda que és molt més clara que ho ha estat fins ara i que ja no perdrem mentre seguim amunt per un ample llomet que enfila cap al cim del Marinet. Ací els ginebres acompanyen les savines i també trobem rodals de pins negres. Després de passar el llomet i quan ja tenim al davant els cingles que tanquen la moleta del Marinet la senda ens porta cap a ponent per a accedir al cim. Passem un portell entre cingleres on una fita grossa marca el punt correcte per a passar i on hi ha una portera que cal travessar, i a partir d'ací el camí es torna a desdibuixar. Segons el mapa d'el Tossal la senda continua per les faixes cap al mas de Marinet però no sembla haver cap traça clara així que decidim pujar amunt a buscar-ne un altre sender que passa sota els cingles. La vessant coberta d'herba ajuda a pujar sense més contratemps que la pendent fins que trobem el que sembla una traça de senda que seguim cap a l'esquerra arribant així a enllaçar amb la senda, esta sí més clara, que puja al cim del tossal.

Pugem al tossal de Marinet pel "camí normal" que fa la volta als cingles pel nord buscant el punt on s'obre un ample portell que ens deixa pujar al cim sense dificultat. El Marinet és una moleta voltada de cingles, més o menys plana per dalt. Al punt més alt que mira cap al barranc de Vela, anomenat el Morral, trobem molta pedra solta acumulada, restes d'antigues construccions que hom atribueix a l'època medieval islàmica tot i què també se n'ha trobat algunes restes soltes del bronze antic, i és que el lloc és ideal per a defensa i control sent normal que en les èpoques turbulentes i bel·licoses la població s'acastellara en este punt (i en la Roca de Xodos també).

Fa anys que no viu ningú al cim del Marinet però des del Morral que apunta al migdia les vistes dels voltants són impressionants i paga la pena de fer-li una visita.

Senda de les Coronetes al Marinet.

Pinar de rodeno abans de les Coronetes.

Pujant a les Coronetes.

La Lloma Bernat des de les Coronetes.

Bassot de Ximo.

El Marinet des del Bassot de Ximo.

Penyagolosa des dels cingles del Marinet.

Cingles que volent el cim del Marinet.

El mas de Vela.

Enllaçant senderes camp a través.

El mas de les Pomeres.

Cim del Marinet. Al fons el tossal de l'Albagés.

Xodos des del Marinet.

Penyagolosa des del Marinet.

La Vega de Xodos al davant i la serra d'en Galceran al darrere.


 Després de disfrutar de les vistes des del cim del Marinet toca baixar i ho fem pel mateix senderol per on hem pujat. El sender aboca a una pista que entra fins a les runes del mas del Marinet i seguim per ella baixant pel pinar de pi rodeno que ocupa tota la vessant d'ombria fins al Pla de la Creu aprofitant un aflorament de gresos. 

Arribem al Pla de la Creu on hi ha un important encreuament de camins; ací puja la pista que ve de Xodos pel mas de les Pomeres i continua a Sant Joan, i també passa la pista que des del mas del Surdo segueix els cims cap al mas de Sanaüja i Penyagolosa per l'assegador traçat sobre la ratlla de Xodos i Vistabella. El Pla de la Creu sempre ha estat un encreuament important doncs abans s'encreuaven els camins de Xodos a Sant Joan, per on ara passa el GR-33 i que segueixen els pelegrins de les Useres amb el pas del Pla de la Creu o d'Entre Termes.
Nosaltres ara seguirem el Pas d'Entre Termes per on va la pista que puja des de Xodos fins que arribem a un encreuament. Ací la pista trenca a la dreta per a baixar a Xodos. Recte queda un entrador al mas de les Pomeres que tenim al davant però nosaltres seguim el pas del Pla de la Creu per on va una pista cap a Vistabella.

Deixem a l'esquerra l'entrador al mas de Jauguet. El mas de Jauguet fa una desena d'anys estava completament assolat però el van tornar a fer de cap nou. Ací la pista se'n separa del pas que segueix la partició d'aigües pujant pel Piló a baixar per l'altra banda on pista i pas es retroben. Seguint la pista evitem la pujada i baixada doncs segueix planera passant per l'ombria boscosa del Jauguet. Finalment la pista i el pas es retroben a un collet. Ací mateix baixa la pista de la Solana per la dreta i seguirem per ella abandonant la pista que pel mas del Surdo continua al mas del Collet. Unes indicacions ens informen de les opcions a seguir que són dos: a Vistabella i a Xodos. Nosaltres triarem continuar cap a Xodos.

La pista baixa recte fins que trobem un enforcall. Recte continua el SL-X-3 que baixa pel Recuenco a Xodos. Eixa és l'opció curta però hui volem fer una volta un poc més llarga baixant per la Solana així que descartem la pista que segueix recte i trenquem a l'esquerra per una pista on, als pocs metres, hem de passar una portera. 

La pista fa la volta per la capçalera del barranc Fondo. Ací trobem un espès bosc de pins rodenos i roures rebolls que creix sobre els gresos. Sota els cims calcaris en tota la vessant que mira cap a la mar afloren els materials silicis on creixen els pins de rodeno en les parts més seques i què, allà on acumula més humitat han estat aprofitats per a conreus o pastures. Però sobre este substrat trobem també un dels boscos més interessants de Penyagolosa com són les rouredes de Quercus pyrenaica. Ara és difícil trobar bosquets ben formats i ací en trobem alguns prou ben estructurats i amb poc de sotabosc però la majoria de l'espai que ocupaven les rouredes estan ara ocupades pel pinar o per matollars de substitució on abunden els rosers, esbarzers i aranyoners.

Baixem per la solana del tossal de l'Albagés, clapejada d'antics masos mig assolats que s'alcen entre els bancals ermats. La pista fa voltes entre els antics bancals on ara pasturen les vaques passant per la vora del mas dels Marianos i deixant més amunt el mas Vell on encara veiem pasturar les vaques. Seguint avall passem per la vora de la fonteta de Joan de Macià, un de tants llocs on brolla l'aigua després d'esta primavera tan plovedora que ha fet créixer l'herba de tota la Solana per a més plaer de les vaques. Pista avall encara cal passar entre el mas de Joan de Macià i el mas de Celestino on els bancals ja estan coberts de carrascar abans d'arribar al camí de Xodos a l'Albagés. La pista encara baixa per la Solaneta fins al mas de Morratges però ja no la seguirem.

Un seguit de senyals de fusta mig esborrades per la pluja ens informa de les rutes possibles, l'única que se llig correctament és la què hem de seguir cap a "Xodos" per un entrador que davalla a la Fontassa. Davant per davant mou el vell camí cap a Vistabella per l'Albagés per on hi ha marques de PR.

Seguim l'entrador a la Fontassa que trobem on acaba la pista. La Fontassa és tan gran com el seu nom pareix indicar, només una fonteta que aboca l'aigua en un bassi de pedra i una bassa per a recollir-la. El pi de la Fontassa sí que fa honor al nom, un magnífic exemplar de pi negre amb una capella per a traure tea a la base.


Pista al mas del Marinet.

El Pla de la Creu.

Pista de Xodos al Pla de la Creu.

Sant Joan de Penyagolosa des de l'ombria del Jauguet.

Collet on cal desviar-se a la dreta per la pista de la Solana..

El barranc Fondo amb la Serra d'en Galzeran al fons.

Portera a la pista de la Solana.

Bosquet de roures de fulla ampla (Quercus pyrenaica)

El Piló des de la Solana.

Maset dels Marianos.

Mas Vell de la Solana.

Vaques pasturant als bancals de la Solana.

Font de Joan de Macià.

Tossal dels Pinarejos, la Llosa i tossalet de German.

Desviament al pi de la Fontassa.

Pi de la Fontassa.

La Fontassa.


Des del Pi i la Fontassa mou el camí que ens portarà de retorn a Xodos. Seguim ara el camí de l'Albagés o de Vistabella doncs este era un dels dos camins que els veïns de Xodos seguien per anar al poble veí. L'altre és el que puja pel Recuenco als Pinarejos i enllaça amb la part alta de la pista de la Solana (per on baixa el SL-X-3).

El camí es troba net i ben arreglat, marcat amb senyals del SL-X-7 gràcies a la tasca de recuperació de camins feta pel CIM Penyagolosa de Xodos. Pugem per un bosquet de pins que més endavant deixa pas a un tram pelat en el que serà la tònica general del camí. Per sort malgrat el sol que ja calfa corre un airet fresquet que no ens deixa ni suar. Passat el pelat el camí baixa a buscar el barranquet de l'Artiga de Dalt on torna a emboscar-se continuant sota el pinar fins que pugem a un llomet. Al cara-sol els pins deixen pas a savines i ginebres mentre continuem faldejant el tossal dels Pinarejos i fent una volta per a travessar el barranc del Serrito sense perdre altura.

En poc temps hem passat d'un bosc espès de roures, més propi d'ambients eurosiberians a un matollar obert de savines i ginebres que recorda les zones més àrides del nord d'Àfrica fruit de la diversitat litològica i d'exposició. És el millor de les terres de Penyagolosa que a cada pas t'hi trobes un paisatge diferent i no per això menys bonic.

Travessem el barranc del Serrito i pugem amunt fins a un collet que separa el Serrito del tossal dels Pinarejos. Ací savines i ginebres comencen a entreverar-se amb les carrasques que són dominants a la solana que baixa cap al mas de Sant Cristòfol. Travessem el carrascar de baixada seguint el camí que en tot moment està clar i ben traçat fins que arribem a un encreuament de camins on, com no, trobem uns pals de senyals també mig esborrats. Per la dreta baixa el camí que pel Recuenco puja a la pista de la Solana i continua pel mas del Collet a Vistabella. Es junten ací els dos camins que connectaven antigament Xodos i Vistabella. Ara els seguirem plegats cap a Xodos.

El camí aboca a la pista de Sant Joan que havíem descartat poc després del pla de la Creu. Cal seguir-la uns metres fins que arriba a la pista asfaltada que des de Xodos va a Vistabella per la Foia d'Ores. Tampoc esta la seguim sinó que travessant-la enllacem amb el camí vell que puja a l'ermita de Sant Cristòfol. Enllacem amb la nova pista que puja des del poble formigonada i la seguirem avall per entrar a Xodos pel pavelló multiusos situat dalt de tot del poble. Des d'ací també podem vore el Marinet que ens ha estat vigilant bona part del matí, i d'ell ens toca despedir-nos fins a l'altra perquè tornarem encara que només siga per buscar l'encant ja que enguany ja hem fet tard.

Camí de la Fontassa o de l'Albagés.

L'Artiga de Dalt.

Pinar a l'ombria del barranc de l'Artiga de Dalt.

Savines i Ginebres al barranc del Serrito.

Xodos dalt la Roca des del Serrito.

Encreuament amb el camí del Recuenco amb el Marinet al fons.

Pujada a Sant Cristòfol.

Xodos des de Sant Cristòfol.

Acomiadant-nos del Marinet.





Ací està el track:

Powered by Wikiloc


I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:

Xodos a Villahermosa
Volta al Marinet amb raquetes
sant joan - xodos més informació ací
de Sant Joan a Xodos per la Cambreta i les Mallades
recuenco - maelsurdo - gargant - marinet
Vistabella - Penyagolosa - Sant Joan

Més informació:

  • Fuster Puig, Pau (2010) Vistabella del Maestrat. Entre Penyagolosa i el Montlleó Ed. elTossal cartografies
  • Roncero i Ventura, Enric (1998) Penyagolosa. Mapa i guia excursionista.. Ed. Alpina 
  • Diversos autors(1994) Penyagolosa excursions a Peu. Ed. Centre Excursionista de Castelló
  • Roncero i Ventura, Enric (1999) Penyagolosa: paisatges del sostre d'un País Ed. Tàndem
  • Roncero i Ventura, Enric (2006) Al voltant de Penyagolosa Ed. Tàndem
  • Serrador Almudéver, José Pascual (2007) Descubriendo Penyagolosa. El río Montlleó. Ed. avantpress. I també al blog de l'autor.
  • Parc natural de Penyagolosa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada