dissabte, 20 de juny del 2020

DEL CASTILLO A LA HOYA NAO SEGUINT LES BRIGADES DE NETEJA

La setmana passada ja vam estar xafant els vells camins del Castillo netejats recentment però com sovint passa quan passes per un camí en veus d'altres que queden pendents de xafar i hui amb l'excusa d'esmorzar al Castillo hem vingut a coneixer-los (o era al revés?).
Així que ben d'hora hem eixit del Castillo pel camí de Llucena que ens porta fins al Colladico. En estos darrers anys hem passat per este camí tantes vegades que ja sembla un vell conegut. Travessem un arc a la vora de l'església que ens porta als afores del poble des d'on mou el camí que puja planer per dalt del barranco del Colladico. Un bosquet d'orons i roures ens acompanya en l'ombria fins que el deixem enrere un poc abans d'eixir a la carretera al mas de las Picas.
Ací mateix se'n separa per la dreta el camino de Roque Chiva per on tornarem però ara seguim uns metres per la carretera i només passar el mas de las Picas retrobem el vell camí que baixa continuant per sota la carretera uns metres més fins que travessa el barranc i puja a l'empalme de la carretera de Villahermosa.
Travessem esta i continuem pel traçat de la carretera vella, ara abandonat, passant sota el mas del Colladico i quan tornem a eixir a la carretera de Llucena la travessem i també el barranc pujant recte per un pinar seguint el Paso del Plano Royo.
Este camí no està molt net però el fet que encara passen sovint les ovelles fa que es puga pujar sense dificultat. Entre les parets del pas puja un camí de ferradura que fa voltes per a salvar la pendent i mirem de seguir-lo sempre que podem, almenys fins que arribem a dalt de la lloma quan el pinar deixa pas a un romeral amb pins. Ens trobem a un ample descansador d'animals del Plano Royo que hem de travessar de part a part fins a enllaçar amb el Paso de la Granella al mas Quemao per on passa també el camino de Ludiente a Penyagolosa.
Travessem el descansador i arribem a la pista que passa pel mateix lloc on anava l'antic camí de Ludiente i el pas ramader.
Ací arriben també un parell d'assagadors més per on ara hi ha dos carrils de cotxe. Ací cal estar atents perquè la nostra ruta farà un 8 anant pel carril del nord o Paso de los Terreros Blancos i tornant pel del sud o Paso de la Balsa del Plano Royo.
Així que travessem la pista i continuem per un carril que va directament a ponent per on passa un carril de cotxe que acaba en unes carrasques truferes. Per dalt del bancal de carrasques hi ha un nou encreuament de camins: recte puja el Paso de los Terreros Blancos a la carretera de Llucena però nosaltres seguirem per la dreta per on va el Paso del Remolcador i també el camí del mas de Montoliu. Este camí l'han netejat recentment les brigades i és fàcil de seguir.
Baixant per ell ens trobem a un grupet que puja i ens sorprèn perquè no és molt freqüentat i menys a les 9 del matí. Es tracta d'un grup d'amics d'Araia que pugen a esmorzar al Castillo. Han eixit a les sis d'Araia i a hora d'esmorzar pensen estar ja al Castillo i pel pas que porten no faran tard.
Nosaltres continuem en direcció contrària cap al mas de Montoliu baixant cap a la capçalera del barranco Hondo que des d'ací condueix l'aigua fins al riu Villahermosa confluint amb este als peus del Castillo del Buey Negro en un paratge espectacular. Ací però tan sols és un barranquet menut amb alguns bancals plantats de carrasques a la vora.
El camí de ferradura es converteix en una pista d'accés per a cotxes a partir dels bancals i ens toca travessar una portera entrant a les terres del mas de Montoliu. Travessem un tros de pinar i eixim als bancals del mas de Montolío deixant a la vora del camí el Masico de Montolío.
Travessem els bancals treballats entre els quals encara queda algun roure fins que trobem una altra portera. Ací trobem també al senyor Martín, veí del mas i què tot i no viure de continu l'hem trobat més d'una vegada per ací. Ens explica un poc la vida del mas i els camins que arribaven i també ens confirma alguns dels topònims dels voltants.


El Castillo de Villamalefa.

Portal que dóna accés al camino de Lucena.

El Colladico des de l'eixida del Castillo.

Camí vell de Llucena.

La fuente las Picas.

El Colladico fent honor al topònim.



El Plano Royo.

Penyagolosa des del Plano Royo.

Paso de los Terreros Blancos.

Camino del mas de Montolío.

El Barranco Hondo amb el mas de Montolío a l'esquerra i el pinar de Roque Chiva a la dreta.

Fuente del mas de Montolío.

Ens estaríem més estona xerrant amb el sino Martín però hem de continuar camí. Dalt de la portera hi ha la fuente del mas de Montolío. Travessem la pista que des del port del Remolcador baixa a les cases del mas i en seguim una que passa per la vora d'unes antigues pallisses assolades i enfila amunt pels bancals de dalt.
Tot al voltant del mas els vells bancals encara es conserven treballats, molts d'ells ara plantats de carrasques truferes, gràcies a l'esforç dels antics veïns que encara que ja no viuen no han abandonat del tot el mas.
La pista ens porta entre els bancals fins que acaben. Ací trobem una cadena que en talla el pas i passant de l'altra banda els bancals deixen pas a un bosquet de roures que creix a l'ombria sobre un terreny margós.
Pugem entre la rourera que ens acompanya fins que arribem al capoll d'una ampla lloma o, més bé un pla, que per la Pinilla s'allarga fins al Remolcador. Ací els roures deixen pas a un matollar clapejat de pins i carrasques. Continuem per la pista que passa per la vora d'uns bancals encara treballats i que ens porta a una pista més important, la pista de la Hoya Nao traçada sobre l'assagador del mateix nom que baixa cap a la Hoya Nao.
Baixem ara per la pista que corre per l'assagador deixant a l'esquerra les dos cases del mas de la Cantera que ja comencen a assolar-se. L'assagador baixa recte cap al sud-est amb la mar al fons però la pista en un moment donat se'n separa per a baixar fent una volta cap a ponent passant per dalt de la Cueva Voltà cap a on baixava antigament un pas ara perdut. Els pins es fan dominants conforme baixem però sense acabar de formar un pinar espès.
Descartem una pista a la dreta que baixa cap a la Cueva Voltà i continuem per l'esquerra cap al mas de la Hoya Nao o del Gallo. A l'arribar al mas abandonem la pista que continua cap a la Foia de la Nou de Llucena on enllaça amb el Pas Real d'Aragó, i baixem al mas per l'entrador que li dóna accés, tallat amb una cadena.
Al mas de la Hoya Nao  van arribar a haver una dotzena de cases però ara només un parell no han caigut, i només una està arreglada i allí trobem una parella que puja en cap de setmana. Els saludem sense entretindre'ns per no molestar-los i continuem pel camí de ferradura que també s'ha netejat i que passa just per davant del mas.
El camí transcorre per dins del pinar. Travessa la capçalera del barranco de la Hoya Nao i planeja sota els pins fins que arriba a la pista de la Cueva Voltà (que havíem deixat abans). Ara ens tocarà seguir la pista a l'esquerra doncs el vell camí que baixava recte no s'ha netejat.
La pista baixa cap al mas de Ginés que queda a l'esquerra. Ací enllacem amb el vell camí del Castillo a Ribesalbes (i a la Plana) que pel mas del Pozo, el masico Chiva i el mas de Ginés enllaçava amb el Pas Real d'Aragó que comença en Ribesalbes. Ara el tram entre el mas de Ginés i la Foia de la Nou està tapat i el tram del masico Chiva es troba perdut mentre que la resta s'ha convertit en pista forestal llevat del tros de camí des del mas del Pozo al Castillo.
Nosaltres seguirem el vell camí, ara pista, fins a la Cueva Voltà i caminant per ell podrem disfrutar de magnífiques vistes sobre el barranco Hondo que ens queda a l'esquerra.
El barranco Hondo fa ací ja honor al seu nom doncs corre molt fondo entre el Cabezo Royo i el Morrón Royo a buscar el terme de Ludiente. Nosaltres passem per dalt i distingim de l'altra banda el mas del Barranco on travessa el vell camí, també recuperat, un poc abans d'arribar a la Cueva Voltà.
Arribem així a la  Cueva Voltà que dóna nom a tota la partida. La cova no és tal sinó més bé una balma gran, oberta en un anticlinal on a l'haver-se buidat els estrats centrals han format la cova. Els estrats superiors li fan de volta d'ací el nom. Sent de fàcil accés i situada a la vora d'un camí important ha esdevingut una fita reconeguda dins del paisatge d'esta part del terme.


El Pinar de Roque Chiva des de Montolío.

El mas de Montoliu.

Pista del mas de Montolío a la Pinilla.

Paso de la Hoya Nao.

Mas de la Cantera.

El barranco Hondo i el mas de Peris.

El mas de la Hoya Nao.

Camino de la Hoya Nao.

Pista al mas de Ginés.

El mas del Barranco.

Camino del mas del Barranco.

El Masico Chiva i el Pinar de Roque Chiva.

La Cueva Voltà des de dins.

La Cueva Voltà des de fora.

Deixem enrere la Cueva Voltà i continuem camí avant per la pista que se'n separa del vell camí de Ribesalbes que travessa el barranco Hondo per a pujar pel Masico de Chiva cap a la Loma del mas de la Loma (davant del mas del Pozo). La pista també puja però fent molta més volta i passant pel mas de Peris.
Ací trobem un bosc molt interessant on el pinar s'alterna amb carrasques a les parts més seques i roures a les zones més fresques, sobretot on la pedra calar deixa pas als gresos que afloren d'ací i d'allà. Conforme remuntem el barranc a més el bosc es fa més espès i en la seua capçalera ho domina pràcticament tot llevat dels voltants del mas de Peris on els bancals treballats destaquen entre la verdor del bosc formant un veritable tallafocs que impedeix el pas del foc.
Pujant per la pista deixem a la dreta una altra pista tallada per una cadena que puja cap al mas de Montolío. Baixar per ella seria una manera de retallar la ruta.
Uns dos-cents metres més avant hi ha un enforcall de barrancs, del nord ve el barranco Hondo mentre que de ponent en baixa un altre entre el pinar de Roque Chiva i el del mas de Peris. La pista travessa els barrancs i puja cap al mas de Peris però nosaltres no la seguirem. Entre els dos barrancs puja el Paso del Pinar de Roque Chiva i també un antic camí que va al mas. Una fita que vam ficar l'última vegada que vam passar en marca l'accés.
Pugem pel Paso del Pinar de Roque Chiva, en un primer moment sense camí clar fins que trobem un parell de grans fites que marquen el centre del pas ramader. A partir d'ací la traça del camí i el pas està més clara, delimitada per parets que corren cap a ponent sota el pinar.
El pinar de Roque Chiva s'estén per la vessant est i sud d'un tossalet a la vora del mas del mateix nom i es tracta d'un pinar madur de pi rodeno amb molt poc sotabosc que creix sobre gresos grisos. El pas ramader que seguim el travessa d'est a oest i enllaça amb un altre pas ramader més important, el que des de la Granella enllaça amb el Pas Real d'Aragó que puja cap a Penyagolosa.
Arribem a un punt on el vell camí i el pas se'n separen. El pas puja primer cap a ponent per enllaçar amb el Pas de la Granella i girar a llevant mentre que el camí puja recte i triem este per a continuar amunt.
El pinar està net de sotabosc però les nevades dels últims anys han fet caure molts pins i alguns d'ells travessen el camí i malgrat que provem d'anar retirant els més menuts en d'altres toca fer la volta per a salvar-los.
Arribem al punt on s'encreua el camí amb el Pas de la Granella i decidim continuar pel pas cap a la dreta. El camí continua recte i és el trajecte més curt però com que vam passar la setmana passada toca fer una ruta diferent.
Pugem pel Pas fins a un collet. Ací se'n separa un nou pas ramader per l'esquerra que pel colmo del Pinar enllaça amb el camí de ferradura. Deixem doncs el Paso de la Granella que continua avall pel Pinar i continuem per dalt entre les parets que delimiten les finques en què s'ha partit el pinar.
El passet enllaça amb el camí de ferradura just on arriben a una pista oberta per a entrar a uns bancals. Cal seguir ací per la dreta al mas de Roque Chiva que es troba a pocs metres. Més o menys en este punt també baixa el camino del mas de Montolío, ara quasi totalment perdut i que anava de Roque Chiva al mas de Montolío per la vora del Pinar i travessant el barranco Hondo.
Arribats a vista de les primeres cases de Roque Chiva no continuarem cap a elles. Cap al nord mou un ample caminal entre carrasquissos, un perdut entrador a uns bancals que s'ha netejat fa ben poc i per on hem de continuar el camí. (si vulguerem recurtar el camí només caldria continuar per la pista que passa per Roque Chiva cap a la fuente de la Tejería).
L'entrador que seguim travessa una lloma on dominen les carrasques i quan gira a la dreta a buscar uns vells bancals on acaba hem de seguir a l'esquerra el camí recentment netejat. Per dalt dels bancals i fins ací passa el Paso de la Granella al mas Quemao que hem abandonat dins del Pinar de Roque Chiva. El Paso continua cap a ponent però nosaltres seguirem des d'ací un pas ramader menor que se'n desvia per a pujar al Plano Royo passant per la fuente de Juan Roya i la Balsa del Plano Royo, és a dir, una variant per tal de poder dur a beure els animals.
S'ha netejat el vell camí de ferradura traçat alhora que el pas ramader i per on els veïns de Roque Chiva s'arrimaven a la font per tal d'agafar aigua, i és que al mas de Roque Chiva no hi ha font, la més propera és la de la Tejería a mig quilòmetre de camí planer, però la de Juan Roya no està molt més lluny i, com veiem a l'arribar, disposa d'un safareig per llavar la roba.
La font es troba a un barranquet que davalla cap al barranco Hondo. L'ombria que hem travessat per arribar està coberta de pins i de l'altra banda veiem el camí que hem seguit d'anada al mas de Montolío. La font, situada al bell mig del barranc, és de pou i l'aigua que naix es recull en unes piques de pedra que passen a un safareig per a finalment omplir una bassa de reg. Esta és la solució habitual per aprofitar l'aigua a les fonts de muntanya.
De la font amunt el camí fa un parell de voltes sota el pinar per tal de guanyar altura abans d'abocar a una pista que voreja els bancals del Plano Royo. Entre els bancals trobem la Balsa del Plano Royo, bon lloc per a abeurar animals però on ara hi ha el que sembla un senglar ofegat.
Deixem enrere la Balsa i arribem a l'encreuament d'assegadors per on ja hem passat a l'anada tancant el primer dels dos cercles del 8.


Pista del mas de Peris.

Fita a l'inici del camino de Roque Chiva.

El Pinar de Roque Chiva.

Paso de la Granella al Mas Quemao.

El mas de Montolío des del Pinar de Roque Chiva.

Alto del Pinar de Roque Chiva.

El mas de Roque Chiva.

Paso de la Balsa del Plano Royo.

Tram recuperat del camí.

Fuente Juan Roya.

Balsa del Plano Royo.

Des del Plano Royo continuem ara pel Paso de la Granella cap al sud. Ací coincideix amb el camino de Ludiente a Sant Joan de Penyagolosa per on els veïns de Ludiente pujaven a Sant Joan de romeria fins a principis del segle XX juntament amb els del Castillo que se'ls unien al mas Quemao. Ara el vell camí coincideix amb la pista que entra a Roque Chiva i per ella caminem, deixant al capoll de la lloma el Paso de la Granella que continua per l'esquerra (tapat). Només uns metres avant i quan comença a baixar el camí i pista se'n separen. La pista continua cap a Roque Chiva i el camí baixa recte a la fuente de la Tejería i serà este el camí a seguir.
Baixem cap a la font situada en una ampla "cañada" entre dos serretes i ocupada per bancals de cultiu. De la banda de la solana hi ha el mas de Roque Chiva en un extrem i el mas del Prado al mig, de la part de l'ombria no trobem masos i és per ahí per on passa el camino del mas de Montolío al Castillo (o de Roque Chiva) que s'agafa just per dalt de la fuente de la Tejería.
Deixem doncs la pista que continua cap al sud i girem ara a ponent pel vell camí també recuperat que passa entre els antics bancals on ara creixen les carrasques.
El camí discorre per l'ombria del mas Royo, entre antics bancals ara colonitzats per les carrasques. Per la dreta queda un ample fondal on els grans bancals de Roque Chiva deixen pas als del mas del Prado cap a on continua un braç del camí molt tapat. Continuem avant per esta zona on l'herba creix verda i alta i passem entre parets de bancals encara cuidats deixant a la vora del camí una fonteta encastada a la paret d'un bancal i un poc més avant arribem a un entrador que baixa fins als bancals des del mas Royo. Fins ara sempre que havíem seguit este camí havíem continuat cap al Castillo pel mas Royo i eixa era la nostra intenció hui però veiem que han netejat i recuperat també el vell camí que continuava recte baixant a buscar directament el Castillo així que no ens ho pensem gens i continuem avant xafant un camí que desconeixíem.
Continuem cent metres pel vell camí de ferradura que planeja fins que trobem un encreuament amb un assagador. Per l'esquerra puja al mas Royo mentre que per la dreta, i també net, baixa cap al Colladico. Nosaltres ací seguim recte per un camí que comença a baixar cap a la carretera de Llucena, molt avall sota nostre, i on de seguida veiem al davant les cases del Castillo.
El camí baixa directament cap al mas de las Picas, vora la carretera, fent voltes i més voltes per a salvar un desnivell de prop de 70 metres en uns altres tants en poc més de cent en línia recta. Ací el camí vell s'havia perdut totalment sota un argilagar que tot ho tapava i ha calgut un gran esforç per a recuperar-ne el vell caixer tan ben traçat.
Arribem al mas de las Picas i ací enllacem amb el camino de Lucena que passa quasi paral·lel a la carretera i per ell baixem cap al Castillo. Es tracta d'un camí ample i planer que travessa un bonic bosquet de roures i orons que creix a l'ombria i que ens porta a la part del darrere de l'església entrant finalment al poble per un arc sota les cases.
Només ens queda travessar el poble fins a l'altre extrem on hem aparcat i des d'on hem començat a caminar per completar una més que interessant volta pels camins recuperats del Castillo.


Camino de Ludiente a Sant Joan.

Bancals de Roque Chiva.

Fuente de la Tejería.

El mas del Prado.

Camino de Roque Chiva.

Bancals del mas de Royo.

Penyagolosa des del mas de Royo.



El Castillo apareix davant nostre.

Baixant al mas de las Picas.

El Castillo des del mas de las Picas.

Acabem així la ruta però no la jornada perquè ara ens toca un esmorzar-dinar com cal al bar del Castillo amb prou consistència per a recuperar tot el què hem cremat durant la ruta (i pot ser més). I a més tenim l'alegria de trobar a Julio Aguilera, explorador i recuperador de sendes de Ludiente que ha vingut també a dinar amb, entre d'altres, un amic que ha estat treballant amb les brigades de neteja del Castillo i ens conta l'esforç fet per a netejar alguns dels vells camins que es trobaven pràcticament desapareguts.
Quedem que ens informaran de la resta de camins recuperats per tal de xafar-los què és el que toca però això serà en un altre moment.





Ací està el track:

Powered by Wikiloc


I ací altres rutes que es complementen amb esta:

 Volta pels masos del Castillo: mas del Pozo, la Granella, mas del Barranco i Roque Chiva.
Del Castillo a Ludiente per camins oblidats i masos assolats
Circular al Castillo passant pel Remolcaor, el Mas Quemao, Cedraman i el Chorrador
Circular al Castillo pel Mas Quemao la Granella i el molino Bajo
Del Castillo a Zucaina pel mas d'Aguilar tornant per Cedraman 
De Llucena a Ludiente pel camí vell i tornant per la Granella i el camí de Foios
el Remolcaor - el Castillo - la Giraba - la Granella
el Castillo - la Granella - mas de Peris


Més informació:

  • Sancho Comins, José (1990)  Itinerarios por el Valle del Mijares. Ed. Universidad Alcalá de Henares i Caja Rural San José Almazora.
  •  Blanco Fernández de Caleya, Enrique (1989) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Castillo de Villamalefa  Generalitat Valenciana
  • (1909) Minuta del término municipal de Castillo de Villamalefa Ed. IGN

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada